*****************************************************************************
*****************************************************************************
- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...
