- efamtivamén apasiats sañós meus encare no s´ hu creguin però és aichí que va passà. anal seu die jo vaic cantà amb la boss, no no, el Brus Sprimtin no, el atra boss, aquell sañó amaricanu que tenie molts casinus a Las Veigas i que ere molt miliunari i que ere un aspatarran capó de la mafíe bé, aichò és por lo menos au que diuen las malas lengúas. però aqui nastic bibiyo i coleteando per esplicar-lins anabustés que podan dunà crèdit ana questa històrie que vaich viure pels finals dels anyos satenta borbiendo de un biaje con mi sancta siñora. vam fé un duáto, usia que vam cantà tots dos juntets el 'som cinc, Aloncho' achi com va fé en Senatra am la NanSí, sa filla, o com are fa puquet han fet en Robit Biliams amb la Kinman. l´homa me va signà una dadicatòrie en una de les mebas moltas tsamarretas de roquéru que ting a la meba culamsió, va sentí anmirasió per la meba parsona i se va mustrà surprés de la meba veu tonadillera que ni el gran cantaor flamenko Antoniu Mulina ni Jesulito el RaiSeñór. aichí que vam agafà els Asquerrus i vam anà de gira per tot el cumtinén amaricà de dalt a baix, vam ricórra de Fulurida fins a Turrasa agafán l´enlláç a JóttaFrancs on ens van rebra una munió de gent. jo ere el galan de l´épuque, amb el meu micru de óro massisso les nuietes se tiraben de les grenyÑñes quan me veien de surtí a l´etscenàrit i l´amic Fram i sarvidó cantàvem plegats 'els traginers inde nait'. i aqui on tots bustés me veuan jo vaic sé un ídolo de masas, la gent pagave per cada amtuasió meba y del amigo Senatra més de tsimcuante mil dúrus per entrada. al meu últim consierto prodamnificats pel fitchatche de Lusén Múller me van fé la bunica afotu que els hi he penchat am el meu póts del dibemdras, tot justet fa tremte anys va sé. si mal no racótdo al palasio de comgréssos i esposisiones de plaça l´Aspañe.
