.- en primé lloc praguntar-me anamí mateich a quin putu coi de ment piribilechiada se li va acudí de muntà un carré a basalone am aquet nom tan indasén, tan soés i a todas lúses tan salvácha. i jo aqui pues hu cundemnu púmblicamén. vamos, aquet coi de bonhóme se va quedà bén a gusto, per no dir la mare que el va matriculà; mitin que me recotdo de l´ajunta-pelas i aqui en cabat hi tindrem guerra i de la grossa. i és que per les refarènsies que en ting d´aquet sañó hungarino ere un pobra preturbat mental, ere un viroladó parillós i un piscópata madparit com el malo del jarri el "sósio". no,tranquils que jo no me refiédo anal sósio del basalone, parlo del sañó sósio del equip la capital que tiene a la sancta señora "sibebes"como fuente prinsipal que ornamenta el sentro de la misma. deduieicho que aquet señó d´hungrie ere com una mena de maiquei jámson. putsé no tan, putsé una miquete menos, vale, d´acórt, però bé, anami no me diguin sota cap cunsepta que el molt cill de puta no era, oju, sienpre a jusgar por las referènsias llegadas a través de terseras personas un maniáto de cuidado. un pallu que nave pels cullègits de la sona alta i que se pusave a laporta a vendra caramelus de frarelopa, un monstru en vellmich dels carrés de la nostra bunica siutat tal com feie la sañore emriqueta Madtí a prinsipios de siglos en ple casc antich am els orgas de las criaturas: miÑons que la molt bruicha segrestava per guanyñar-se uns calarunets amb els que pudé tirà amdaban. bé,més u menos com fa el sañó pera asco-bar am la colla arreplegats que té al seu servei i que ens amenisen les buniques tretúlies que es fan i es desfan per totes les ràdius del dial de su emisora faborita i que jo ne tingut els cullons de sé l´unic en denunsià aquets fets tan asacaróssus i raprubablas. fets tan barrués, amuminablas i bumitius. mitin, tan u més que el mateich mandato del sañó Porta.
.
jo, a véra, si de cas a qui purtaria en presènsia del sañó aquet anumanat violante de hungrie és a ma siñora i en un mateich pacK a ma sogra i a ma impatinén cilla de vuitante anys. les agafarie i les ficarie al maleteru a totes tres agafant-les de las grenyñas, vinga cap al barri aquet de nostra sagrada siutat, un carré de la basalona muderna, un carré que quan se fa negro-noche un ja deu de tremulà de miedo. allà esperaria chinochano com un Llach "el destripadór" comsevol a que ni aparegués aquet mita más muerto que vivo, que espantés les criatures i vinga capó ubert i te les pots cumpondra´s com vulguis amich meu! son totes tevas! les tres! miti busté quina ganga que ni al caga-four aquell. resulta que el tio vol, el tio s´interessa per les tres mullés i goitin bustés el que no se poden creure: el pallo va am unes uyeres foscas, palpán les parets am un bastó, i amb un prasiós gusset llauradó com a fiel conpañero. tanbé porta a la buchaca dreta de l´americana una tira de copons de l´onse amb la terminasió acabada en el númaru nou mil cuatrasents i picu creo recordar. mitin, aquets carrés de la basalona arrelada i els seus noms...és que tenen uns ous que s´els trepitchen els mandamases, és per a que se lliguin bé els machos segons quins alcaldas, és per fer-su mirà. ¿u no? marededéusañó, nos emos bebio el entendimiento! violant d´hungrie, violant d´hungrie, busquin, busquin pel callejeru i ja vuràn si gafaràn póo! no sé abón nirem tots a parà am tant de insivisma, abusananus, creminals, pendejos, padastros...enlloc de pusà pues jo que sé, el nonbre de una minènsia com el carré de Santi asquerro. ¿oi que achò siria més pumsitiu dic jo? o rudolf va-lentinu. de noms adecuados ni han per dunà i vendra, de grans parsunatchas pumblics i que com el sañó Soriano no van pel món fént buarrades. però enlloc de pusà aquets noms, no, apa, van i ens posan dalincuénts que llevat que hu féssin amb comsevol de les tres bruiches dulentas abans esmentades tindrien tot el perdó del dibino. aquesta siutat, cada dia que passe nastic més que cumvansut, la va parí un buturut en época de l´espansió rumana...però com anaquella epóca no ni vien sueltus pels carrés de basalona ni churissus ni macarras tal vegada no passava ré d´achò!
