-Pobret de mi, jo que pensava que els Tardà (el Jordi i el Joan) eren germans de sang. Pues resulta que no. I per acabar-ho d'adobar tenen aficions molt diferents: l'un, es dedica a la política del sempre complex i treballador "congreso de los diputados", l'altre, es dedica a aconsellar encissadora musiqueta per la ràdio amb un pregó muy alegre y ameno. A mi m'encanten tots dos, paraula d'Stone! El pallo de secundària perqué és d'aquells que va de front i diu el que pensa allà on sigui i a qui sigui. Perdoneu, però algú ho havia de dir. El célebre discjoquei de la ràdio nacional perqué és també tot un bonachón de mena i un enorme seleccionador musical, ojo, a part de bon coleccionista de discos i resta de clàssics a l'engrós a les fires gironines. Ara, si volen que els digui, em foto la picha un Leo quan parlen de 'política y compromiso para con el pueblo', mirin, que volen que els hi digui, se'm fa de nit. Jo és que sóc massa curtet de gambes i no entenc pas gaire de política. Jo entenc de música, de pintura, del Barsalona, de gastronomía i poca cosa més. De la resta, ni me parlin. Així i tot, a Déu gràcies nostresenyor puc disfrutar dels mítics Tardà tot just ara quan comencen les meravellosses tardes de tardor. Quina parelleta ai Déu meu senyor. És la meva gran "Pagaula de Stóng": perdoneu, però algú ho havia de dir, y pung!-
El Món de la política és massa sacrificat, demà penso fer vaga de barcelonisme en pilota picada. A mí, quan camino tot xinoxano pel meu carrer, tothom em saluda amb reverència i molt raspecta, es veu que estic fet tot un ídol de masses, em coneixen més que a la lady Gagà aquella. Es veu que la dona de la qual els parlo té un "codony de gentes" bastant evident. Domina l´escena com cap altre en el seu puesto, és un senyor molt destacable fotent la seva feina. Jo penso que la dona transformada promet molt devant la seva més que fidel audiència tot i que ojo, de vegades se li fa un nus al llavi de tan remoure´s per l´escenari. I no parlo pas de la seva boca. Si els dic que té un estil una mica matusser de mena pues no passa res per dir-ho; així que tot està lligat i bén lligat per part dels seus milions de seguidors a tot el món. La cosa esdevé senzilla, és qüestió de creure-s´ho; tot i així, l´home segueix al peu del canó, así sea siguiendo sus reglas tan espesiales.
-
Ell/Ella, es veu que es pensa que les coses són com són i pum, que per aconseguir la fama potser tot s´hi val, inclús això de fotre´s hormones a la sang "per un tubu" i canviar-se de sexe, fotent peregrinatges al seu metge transformista sense cap tipo d´esma, complejo o reparo. Vamos, tot això val la pena, què collons, ans al contrari, amb una dèria i una il.lusió de bon manyar, fent-li els ulls -plens de gloriossos clembuterols- com unes buniques i ansisadoras pampa-llugues. Tot l´espectacle s´arrodoneix amb els del voltant admirant tota aquesta insuperable obra de la mare natura. Jo també sóc un abnegat admirador del seu estil tan particular i no pas per tot el que acabo d´escriure en el meu preciós bloch. Ara, jo també penso que tampoc és moment de fer-se l´orni amb aquest tema, devant de situacions que ni els 'transformers'. De vegades penso que a la dona només li faltava una mica d´espurna al seu motor de arranque per embraonar encara més al personal, per tal d´esperonar les seves pròpies emocions intelictives i encomanar-les a la resta de la gent. Jo estic bén content i feliç que un/una personatge d´aquesta espècie tan protegida per la Unesco, sigui protagonista de la meva petitona i humil historieta tan particular.
