- sàpigan que mai de la bida he anat a l´àfrica pues padqué no, però achí i tot he de dils-hi que de sempra he sentit una atramsió per aquet bunic cumtinén que tenim anal otro lado del estretcho del Ginbraltà. és un cumtinén am mols paisus, am molta gent de culó (sifanofa com en samuletó), i tanbé té desiertos, chúnglas am bichus penjats del arbras i una prasiossa muntanya en vellmich del territori anumanada killo-manjarró, de més de sinc mil metrus de alta. prò hu que me fa més póo de tot aquet meraballós guirigay de cumtures, de races i de llemguatchas tribals son els pallus que porten un os clavat al nas i redueichen el cap del primé turista pringat que es perd per aquells boscos. si busté fot una passechada per alguna selva i l´agafen els aburrígens mala peÇa al teler: allà pel llençol africà nià tantes guerres entre les etníes rivals que qui no porta una llança porta una destral o un fusell de asalto venut pels cills del primer mundo. diuan les males llenguas que van enchampà anal pobra chíqui Bariguistañ i li van reduí el cap i a sobra lin van fé un vudú d´aquell en que li fotan maldisions sensa sabé per quins setsous. are, que més desgràsia que reuní en el mateich equip en Turam o el germà dulent d´en Bidal no la troba ni dins del puchero indigena. si montem una caserolada pel patit contra el mallódca me racurdaré dels mistéris del àfrica, pues ja m´imaginu al cafre sanisu de torn punchán a tot kiski en la figureta del mateich noi dels rimchuls.
.els sulús del àfrica van am plomas, am llances, am escúos de cares molt lléchas i poden purtà ana sobra lluis-mascaretes (sienpre con el baselona). usté ya puede correrse to lo que le dé la gana y más, que els moreniyos dels cullons corren encare més i como le enganchen le joderan y mucho de la pupa que le haran. aquesta gent no van am tunteries ni se anda con txikitas. punchan el coi de flecha en el primer trasero que arrepleguen i com ja va dí un parent de la tribu dels que tenim aqui a basalona "corren com un benegre per guanyà lo de un blanco y en boteya..."; el popla més sélebre de la sona dels grans llachs son els Guarrin-Dongos i com ja els vie dit tenen un cabesilla esperto en vila-trancassos que va agafà el primé vuelo allà l´anyo 97 per arribà a la capital del reino d´Isabel la catódica. aquet mienbro disindente desidí que ell no turnarie pas a passà més gana i desde allabós que el tenim pululán per uns quans puestus de la pell de toro i am ganes de marchà per cunéicha territori inexplorat ja sigui al pais de la pota o bé a terres anglo-sexsones. i aquet se pot dí que és l´aumtèntic esperit aventuré dels jugadós de fumbol arribats de quet bunic cumtinén per umplí les nostres aspatarrans lligues eurupeas on fot falta gent que tingui dos putetas per córrer i un altra puteta per aguantà bé el parell de cullons que li posa nostra iaia.
