.- sàpigas que jo mai de la bida he sigut cap el emento descrimenatório. ni quan el nuiet aquell que duia una puteta de lladra al seu custat i vai trucà a l´ufisina dels momos del antiguo campo la bota. usia que ja pots nà arreplegán am tot el que te trobis pel medio que anaqui no ting puesto per una bandarra com tú. gafa aquell parell de túles que mientrastanto, hàntes de irme, ta praparu el baño en una fosa septíca ¿que te semble un platet de persebes inoculados en salsa de puerrus? ¿oi quin datallet més macu?. tu, la baritat nena meba, estàs com el gallo del morrón "sensa plumas i a sobra cacareando pels descosios" lo cual hase que la visión que ofreses a la gente que te rodea sigui d´allò més trista i lamamtabla... e inedulivle rasón por la cual dasimcho que t´anfonsin en el port bell de basalona am un bunic tocho lligat als peus. en cabat sirà una bunica historia am un prasiós final. mita, sirà més o menos tal com feien els mafiossus entre ells quan al chicagu dels póts-depresivos anyos treinta, agafaven i lligaven als seus amiguetes de més reputasió a la siutat dels grataculs am la lluabla intensió d´emviarlos al fondo de la sona de los grandes lagos. cosa bastán cumpransibla. per l´altra banda havia els grupettos de la sona dels gangs off niu-llorc que sifanofa acabaven igual però en lugar de aigua dolsa el que prubaven ere l´aigua de la mar salada del atlantíco norte. usia tan per tan tota la colla marchaven plegats cap a l´infern cagán. la veritat amor meu és que més que perteneser a cap banda el que tu estàs feta és una bandarra. te recuetdo que fots més pena que el basalona del sañó Jan Porta. mentrastán i aprufitan l´àvianantessa d´aquesta baralleta sensa inputànsia entra ma mullé i jo, prego als cuatra lectors que me llecheichan me envien la palabra "greñúa"al numaret 100, con présio de sincuenta sentímos por menuto inpuestos no encluidos. és am el fi de recaptà una patita almónia.
.
- simésno, parlán de les lluites tribals estrapolades a la bida marital u de parella pues me se fa bastán captivadó el misatcha entre linias que vai sentir se dedicaven mutuamente els nois de l´"america negra". un misatcha en prinsipi bastán entenedó, semblán al de mols matrimonios que abui se fan com ré i demà es desfan com asucarillos. usia molts tindrian d´aprendra de suputà vuitante anyets arreplegats "un braso con el otro" que ni los del sine negro del eduard g robinsón cara-granota. ens insultem, ens estirem dels cabells, encluso ens mussaguém però d´aqui no passa la cosa. penso que el nostra casório és allò que l´argot popular en diu un martirmónio de cumbatniènsia... però aqui seguim tots dos, al pie del coñón, tota una bida de bunicas purulotas pel debán i de gabinetades y desplantes varios pel darrere.¿però que volen bustés? achi som més falísos encare i tot que n´astiguem més que acustumats...a les baralletas interinas. tan se val. anià cumfiansa entre tots dos. i de la bona. achò si, sàpigan que arribat el mumén empenteta, al infierno de cap, i punto. i ja sigui per carretereta cumarcal u per utupista de sinco carriles por sentido de la marcha. les parelles d´are no son com les de hàntes, no sañós. feie uns anyos com a mui mucho primero le tiraban los tejos pa después tirarle las tejas de la casa de al lado. en quets temps tan virulens i am tanta mala gaita per part de tutón, més que tirar-li las tejas al tejón de turno, el marit o la mullé quan se li crussan los cavles per allò que estiguin més grillats que un diremtiu del basalona, va i m´agafen a les primeras de turno aquell estri que tenen més a ma i ensima terminan la faena por la via ràpida com els millós turerus. molta gent se prén el seu desquite dins i fora la familia en forma de venchansa que ni el Brus Bilis a la Chúngla..i cade cop va a més. deu ser una moda dic jo. com tot u gariebé tot. penso que la cosa està molt fumuda anadins del món de la parella, ja siguin casats u ajuntats; com m´agradaria d´està sulteru per no rebra els malos-tratos que me dispensa la buturuda griñolaira que ting al meu custat a la foto que els he penjat anal meu forro. però tal com me veuan assagudet al custat d´ella no pensin que sóc un triste masoca de la bida. achò mai. por sierto, aquet ratratu pertenese a la darrera fira d´avril de sibilla que se va selebrà a basalone i on servidó va tenir uns instintos més que baichos.
.
