- els nois dels custats s´estan cunvartín en un sarvidó a marchas forsadas. nesesitan putsé ni que sigui un bótox de cumfiansa per tal de tirà amdabán. jo els in presto aquesta cumfiansa a tots dos
miércoles, julio 02, 2008
el sumriura de la mómia-lisa (visto según un arrugao)
- yo és que aber, u no me sé esplicar vién u es que dinguno de ustédes me emtienden. servidor les debe comfesar que numca de la bida ha estao en el museu del Lufre ni en el sentro Sefía ni en el gúguen-Jan de la capital del Bocho. jo he visitat museus d´està per casa com per emsempla el del honbre aquel que padese sordera de nasimiento y té penjats uns filferrus a l´asotea d´un edifisio del carré Aragó. achò com a mol i gràsies. jo és que mitin, quina culpa en ting si el "arte que no se ver" no està fet per mi. usia que de cunèicha poca cosa, cuatra Terrats, un Mirón i sinco Dalís. i és que jo más vién soi de vellas artes. vellas i pansidas tales com la pallaringa que el hasedor tubo vién a consederme en su dia. i de artes totes les que bustés bulguin i més com dirie el sañó ferrán Moniagal... i és que molt a pesà de tot soch un trapella i un ganberru pues els meus sién anyos encare donen per tot achò que els cuento i més. però a falta de er mosura pues afrontu els pumblemas am una mique de desemfado. agafo el aspeju del cuartobaño i me miru cade die un cop al matí i un cop àntes de nà a mumí i am achò ting més que sumfisién. aquesta mirada sarena, pausada, flimàtica, incluso enimàtica, pues que sifanofa racotde una mique a la "mómia lisa" del sañó Lleonardu. en sirculos trasalpinos es conosida como la "Chacón-da", una dona de armas tomar (i mai milló dit) però que en cap caso té la mirada tristona, hans al cuntrari, la ceba mirada és bén alegra, bunica i aicharida. bé, lu de bunica milló hu deichem per un atra ucasió, però endafinitiu bustés no me negaran que se tracta de tota una siñora menistra que potlomenos sinpàtica lo es i un rato. com jo més u menus. i anami me passe al mateich, la bellessa no és pas una vertut meba, prò achò se supleix a la perfesión am l´esparit desdramatisadó de quet gran homa d´estat que els parla des d´un racunet de la charcha...i que de malas artes té per arrussegà un tren...però sempra am vuén fondo, que consti. vuitante anys de cassorio justifican més coses de les que bustés se pensen...i el estilo comtenporàneo i fidel esperit mudern no riñe en dingún modo con lo clasíco
vuit decades de matitmónio que maltrechan a comsevól... lo cual no es poco. ni mucho. però achí vai arreplegán am el que puc, insasiabla en el sécso am els jilguerus de la terrassa quan és fa fosc...i rundinaira amb la siñore la resta del dia. però aqui me tenen bibiyo i coleteando asta que el cuetpo aguamte tal com un fresco del sañó aquell que pintave penjat al sostra com un churissu, un tal sañó miquel Àngel de la capella sestina; sóc un bibales en biejo, un noi con una edat que se mantiene con sierto aire de desprucupasió adaván dels publemas bananales (com qui diria publemas d´està per casa). un ansia ano inperturbable hànte el paso de las senútrias, prò allà hi sóch, tansevál pintat a l´oli u a l´aquarela fina. la mómia lisa és present i am mirada ferma, tristota, fins o tot com una mique reprimida, com amb ganes de fé de ventra... però alora mantemgo mi desafiamte pose, vaién-ti com passe el temps dins del meu cuadru. i vaja quin cuadru el que ting por sierto...¿com no volen bustés que hagi de sé alegra debán la bida? si és que amb les tres burinotas que he de supurtà anala meba casa a pa i cuchíll i am una minÇa pemsió com ajut, ¿com no hurien bustés de cumprendra´m ni que fossi per sinpla sulidaritat? eeeh? ai quin ramei ting que no sia el de girà els meus ullets cap al sentro, achí com mirán cap al món que m´envolta am una mirada guenya i sobratot convergente. sinó fuera u fuese convergente pues allabós jo no siria jo, alashoras jo siria el grandiós Martin Feldman. se racotden d´aquella mirada hasia afuera que tenia aquell actó? achí com una mica divergente, como mirando contra el gobierno? si sañós meus. bustés ja saben que quan parlo de pulitica en prinsipio senpra me miro els mandatarios achi com am una mique de descunfiansa. si el meu retrato del museo del Lufre de Parits se hisiera realidat, fossi del culó que fossi el rastre deichat pel pinsellet de l´artista, jo saguirie siendo molt a pesà de tot... igual de buapu peti qui peti hu cual és sempra de agraír.