aquet és el santo que me cau més malamént

- me diuan somiatortíyas però jo no crech que ni hachi per tánto. la baritat, ni franssésas amb la ceba mantega, ni catalanes amb el seu ólit d´uliba, ni aspañóles amb la ceba patatona i de vés en cuando la ceba seva. are, jo aqui no he vingut a padlà de quet tema. jo bulie padlà de quet famós santo que és santa llúsia, el patró dels que deichem aquet món per viatchà anal altre. are mirin bustés. aquet sant varó no me cau chéns prò chéns bé, hans al cuntràrit, me fa póo i molta. a mi que dentromislimitasiones bibo vién no m´argrada que me padlín de questa sañore anumanada llúsia o lusía que tanmefá. udio a muédte (mai milló dit) el dia que bingui a buscar-me am hu bén agustet que nastic anaquet món am el pajarillu a la meba galaria, la plasuleta am el seu sol sulét i els seus palomos i comonopodiaserdeotromodo am el meu astimat basalona de mis desamoríos i bisesitudes. però per are sóch de felís anaquet món i no tengo ganas que venga la jodia de la lusia a buscatme pa llebarme al gúerto del hótro várrio pues padqué no. la única cosa que no fa sentir agustet son les tres pencas de donas que cumbiuan amb sarvidó, no me deichan en pau ni un pút sagón i son més enquisedóras que el sañó Rijkaart Torcremada, a la sasón un cavallero mediebal vuén entranadór i mejor parsona però algo tuturadó els caps de setmana.

.

pa deslusío quien les abla. asin que dejemos de sonyar tortíyas i mejor sonyemos en las tortiyeras, que se hase de más dibertio aumque algunas tengan por nonvre de durasél el de lusía la sancta. per acabà fé un afachitó o insíso: jo buldrie de biure sientos de anyos per veura ana bón arribe el planeta am tanta disbaucha i disordra, faic tascas de cudraspumsál de déunustrusañó. asin que de sancta deslusía, instín de purutacsió i un cuérnu!!

aquet és mon cadnét de sosi basalunista

mi ducumemto pasunal i intransfaribla que acredita mi condesión de sósi baterà
.

-aber. por si dingú se lo creía aqui tienen ustédes la prueva más palpante i ebidente que sóc sosi del meu atimat clum basalona. tube el sancto onor de resivir la medaya de oro y llampantes por padte del sañó.porta con motibo de mis más de sitencta anyets de antiguitat dins del clum, pues sopottándo tantas enjúrias, inomínias i calúnias de tanto diregente. però com sóc janarós i hànte todo gran basalunist i milló parsona pues am el écsits acunquistats per l´equip de fumbol pues he aulblidat i padunat tot tot tot. padqué tots mereichem sé pardunats ja que sóm cills de déu nutru sañó, ¿u no? asin que fui a la ofisina de la "tensión al sosio" una bunica manyana del mes de gosto de harà dos anyos i me atendieron de marabilla. me pusieron delante de una sañureta angrescan i me hisieron una prasiossa foto con la polla-roid que tienen anamún de la pamtáyalurdinadó pa dispués felisitarme por mi pasiénsia, anegasió i sobratot molta resignasió i áto seguio consederme un deplóma al aguante con la susodicha medaya atorgada por el própio paquedermo en parsona. entonses salí ugulloso con mi aspatarran nou carnet que vai guardà en una fumda blau i grane i allà está, enlatauletalavitasión, serca de mi cabesera pa bigilar no sea que algun desalmao me lo róbe i no pueda gosar de los pirbilegios que me poporsiona el 'me siento livre' en dias de partio.

.

nostra himna ufisial dise que son mols aÑs llenos de afaÑs i es asin que no estubo numca hecha la pasiensia pa el sosio i fisionado basalonista pues padqué hu bulem guanyñà tot numés cunmamsà la tanplurada i aichò no pot sé no siñós. cal taní fé en l´equip i sobratot en el gurrúpo humano del sañó.advucat, hàntes selesionador de la taroncha micànica, are prasiden emerít de nostra titusió.

.

por siérto pa haser las afotos tan meraballosas utilisan una polla-roid sin cadéte. lo digo ora por si me se oblidó hàntes. apa, adiós.