- me diuan somiatortíyas però jo no crech que ni hachi per tánto. la baritat, ni franssésas amb la ceba mantega, ni catalanes amb el seu ólit d´uliba, ni aspañóles amb la ceba patatona i de vés en cuando la ceba seva. are, jo aqui no he vingut a padlà de quet tema. jo bulie padlà de quet famós santo que és santa llúsia, el patró dels que deichem aquet món per viatchà anal altre. are mirin bustés. aquet sant varó no me cau chéns prò chéns bé, hans al cuntràrit, me fa póo i molta. a mi que dentromislimitasiones bibo vién no m´argrada que me padlín de questa sañore anumanada llúsia o lusía que tanmefá. udio a muédte (mai milló dit) el dia que bingui a buscar-me am hu bén agustet que nastic anaquet món am el pajarillu a la meba galaria, la plasuleta am el seu sol sulét i els seus palomos i comonopodiaserdeotromodo am el meu astimat basalona de mis desamoríos i bisesitudes. però per are sóch de felís anaquet món i no tengo ganas que venga la jodia de la lusia a buscatme pa llebarme al gúerto del hótro várrio pues padqué no. la única cosa que no fa sentir agustet son les tres pencas de donas que cumbiuan amb sarvidó, no me deichan en pau ni un pút sagón i son més enquisedóras que el sañó Rijkaart Torcremada, a la sasón un cavallero mediebal vuén entranadór i mejor parsona però algo tuturadó els caps de setmana..
pa deslusío quien les abla. asin que dejemos de sonyar tortíyas i mejor sonyemos en las tortiyeras, que se hase de más dibertio aumque algunas tengan por nonvre de durasél el de lusía la sancta. per acabà fé un afachitó o insíso: jo buldrie de biure sientos de anyos per veura ana bón arribe el planeta am tanta disbaucha i disordra, faic tascas de cudraspumsál de déunustrusañó. asin que de sancta deslusía, instín de purutacsió i un cuérnu!!
