benvinguts a la casa gran del mangoneísmo ilustrado

-

els palmeros de l´agrupasión vete-rana, estàvem tots bén aplegadets picant de palmes, amb palmetes i palmones agafadets com si fòssin ceptres consistorials, felissos perquè sí, plens de divina joïa adrianenca. el motiu, el gran reclamo suscitado a raís de la llegada fa uns anys del nuevo alcalde de la siudat, el molt hunurable senyor katanga en plan Mr. Marshall i su 'troupe' de desaprensivos escanya-pobres. compte, em sento que m´escorcollen les butxaques els guardes pretorians de la vila. en prinsipi, jo sóc ansiano contribuyente i no n´estic pas in-putat per cap delicte u per cap operació il.lícita. usia que fins are sóc la mar d´honrat, i no vegin quina il.lusió que me fa. pues ara que hi penso, quin bunic paradís que deuen tenir molts amics del poder establesío en las illes scheyelles del mito Gaspart i Solves. fiscals, forats i paradissos tot en un. fantàstic. meravellósso.

-

m´arreplegaré la meva vareta de mando i li fotré un bon cop de garrot a vusté, amic alcalda, per garrulu alhora de fer la punyeta amb les futudas obres al meu carrer els darrers tres mesos. i compte, que encara en resten un parell més com a mínim. jo damanu trans-palènsia i manodúla i seriedat con la másima seleridat. espavil.leu-vos amics jutges, que vull veure a tota aquesta colla de churissus engarjolats a la gàvia com tan abans millor. això es un putu catxondeo, és un manuel desmadre en toda regla y lo sierto es que no hai Dios que lo arregle. apelo pues al seÑ i a fotre une bona tria (farga) dins la nova generació de polítcs que surtin de les escoles. exacte. remenar el cistell i escollir els més presentables (o los menos malos), tal com fariem amb la collita de bolets de temporada. la nostra sosiedat no mereix tanta susiedat, el que mereix és més claredat de cunseptas.

-

jo trobo que hi ha massa poderdumbre en las alturas. ja veu vusté, comencem per santa culoma, seguim per badalona i en cabat arrivarem a sant adrià. la zona metropollitana perilla com un castellet de sorra. ara, tal com diuen els poders fàctics en forma de mitjans de cumunicasió, cal tenir força confiança en les institusions quicir. clar que sí. aquesta és la clau, la 'fe siega' que iluminará a las gentes, es la mano que mece nuestras cunas. una mica de creure en el 'no res' i la crisi del pispar carteres s´evaïrà com la boira en bell mig del bosc. ai déumeusañó. la garrafina és una varietat del joc del dóminu. jo recordo que amb les fitxes del dóminu vusté me les posa una darrere un altre i poden totes caure només empènyer tan sols una. pues amb aquest tema de la santa corruptela, a mi me semble que no s´ha dit l´última paraula. valga´m la verge, queden molts més per tancar als 'cuatro caminitos'. en Millet resulta que és 'la puta del iseberg' del asunto, i mentrestant, els vientos del Garsón bajan fuertes de la bunica siudat del senyor Gramenet.

-

Amy Winehouse - Back To Black
Cargado por AmyWinehouse. - Ver los videos de música recién destacados.

D.E.C. ¿dónde estás, cabesón?

-

escoltin, colla de brivalls, malandrins, aquest presiós post és una miqueta per fotre un desenfado en toda regla, fugir de tanta corruptela política i fruïr una estoneta amb la salsa rosa presidensiable. sañó pasidén Porta, permítame que le diga que está usté hecho todo un fenómeno de massas. a part de ser tot un don juan teñorio i un siemental de cuidado, aviat serà el xínxol prutagunista de tertúlies bananeres de les nits dels divendres en horario 'prime-time'. es veu que la jeta-set va darrere de vusté, amb la martínes de orujo i sa mare, la rejovenida siñora duquesa de albal. es pot dir que ja està fet tot un senyor tótem de la crónica sosial !!!

-

i a sobre ja li dona per 'la pensa rosa' o 'pensa del cor'. ¿però quin coi de mal li han fotut a vusté la siñora maria putiño o el jesús morriñas? sàpiga que me vai emosionar quan vai adonar-me que sortia la seva darrera parelleta al pugrama d´en jaimito can-tisano, el D.E.C., aka, donde estás cabesón. pues no me´l penso perdre. espero que no surti la constansa plorant pels descosíos i reclamant alguna paternitat perduda pel mig del camí. com tampoc espero que surti la siñureta flaviola, antiga secretària seva, agenollada devant vos, implorant clemència per tal que la torni a contractar. goiti, igual és que en el fons el que tinc és enveja pudrida per no surtir jo!

-

retronaran de nou els clarins de les seves conquestes a nivell personal, amb aquest gla-mut, com diria jo, amb aquest cesc-appeal que tant el caracteritzen. un galante de telelenovela venesolana, un gigoló com vos, sañó prasidén, no pot deixar escapar aquesta bunica uputunitat en que surt a la palestra com el tureru surt al ruedo. incluso igual el president de la cumunitat estremeÑa el convida a unes tapes per selebrar la seva pujansa dins del foro mediàtico. con sus gallardos amoríos hechos públicos, si antes le tenian envidia, ahora le tendrán odio. si el convidèssin al pugrama, vusté vagi tranquil home, no es talli de cap de les maneres, "valor y al toro", tal com diuen a les espaÑes més encorsetades i 'retros'.

-

fora collonades. el efecto plan-cebo con la fiel amante en los despachos de arístides mallol no és más que un señuelo pa volver a haser las paces con su 'ex', y de paso con su querido (y demócrata) cuñado sr. don Alejandro 'el magno' aguiluch. eso sí, si me permite desirselo, vigile no le corte las pelotas con el tema de los cuernesillos que le metió a su santa hermana con el asunto 'flavia de mi coraçao'. deseo no le pase como a un servidor, cuando se las tocaban a las puertas del estadio, mientras me registraban de manera indigna e indesénte; pero le perdono, pues soy de un magnánimo tal, como aquel constructor de crusifijo en mano diestra. esa es mi grandessa i el meu tarannà bassalunista.

-

y en definitiva ese es nuestro gen ganador, el tamaño de nuestro rábano. un señor cimbrel catalán como el que más. enano pero matón. usté tan sólo tiene que demostrarlo ante la audiènsia de todo un pais. sin miedos, sin dudas, sin titubeos. con desisión. con diego valor. la santaespina revifarà de lo lindo en el 'donde estás cabesón' del prósimo viernes...y dios mediante, yo y mi mujer seremos unos espectadores más en esta gran sita que promete ser histriónica.
-