-els palmeros de l´agrupasión vete-rana, estàvem tots bén aplegadets picant de palmes, amb palmetes i palmones agafadets com si fòssin ceptres consistorials, felissos perquè sí, plens de divina joïa adrianenca. el motiu, el gran reclamo suscitado a raís de la llegada fa uns anys del nuevo alcalde de la siudat, el molt hunurable senyor katanga en plan Mr. Marshall i su 'troupe' de desaprensivos escanya-pobres. compte, em sento que m´escorcollen les butxaques els guardes pretorians de la vila. en prinsipi, jo sóc ansiano contribuyente i no n´estic pas in-putat per cap delicte u per cap operació il.lícita. usia que fins are sóc la mar d´honrat, i no vegin quina il.lusió que me fa. pues ara que hi penso, quin bunic paradís que deuen tenir molts amics del poder establesío en las illes scheyelles del mito Gaspart i Solves. fiscals, forats i paradissos tot en un. fantàstic. meravellósso.
-
m´arreplegaré la meva vareta de mando i li fotré un bon cop de garrot a vusté, amic alcalda, per garrulu alhora de fer la punyeta amb les futudas obres al meu carrer els darrers tres mesos. i compte, que encara en resten un parell més com a mínim. jo damanu trans-palènsia i manodúla i seriedat con la másima seleridat. espavil.leu-vos amics jutges, que vull veure a tota aquesta colla de churissus engarjolats a la gàvia com tan abans millor. això es un putu catxondeo, és un manuel desmadre en toda regla y lo sierto es que no hai Dios que lo arregle. apelo pues al seÑ i a fotre une bona tria (farga) dins la nova generació de polítcs que surtin de les escoles. exacte. remenar el cistell i escollir els més presentables (o los menos malos), tal com fariem amb la collita de bolets de temporada. la nostra sosiedat no mereix tanta susiedat, el que mereix és més claredat de cunseptas.
-
jo trobo que hi ha massa poderdumbre en las alturas. ja veu vusté, comencem per santa culoma, seguim per badalona i en cabat arrivarem a sant adrià. la zona metropollitana perilla com un castellet de sorra. ara, tal com diuen els poders fàctics en forma de mitjans de cumunicasió, cal tenir força confiança en les institusions quicir. clar que sí. aquesta és la clau, la 'fe siega' que iluminará a las gentes, es la mano que mece nuestras cunas. una mica de creure en el 'no res' i la crisi del pispar carteres s´evaïrà com la boira en bell mig del bosc. ai déumeusañó. la garrafina és una varietat del joc del dóminu. jo recordo que amb les fitxes del dóminu vusté me les posa una darrere un altre i poden totes caure només empènyer tan sols una. pues amb aquest tema de la santa corruptela, a mi me semble que no s´ha dit l´última paraula. valga´m la verge, queden molts més per tancar als 'cuatro caminitos'. en Millet resulta que és 'la puta del iseberg' del asunto, i mentrestant, els vientos del Garsón bajan fuertes de la bunica siudat del senyor Gramenet.
-
