.
- a mi no creguin bustés, aqui on me veuan jo sóch un gran amante del silénsio com per emsemple el silénsioloscroderos que es un tipo de silénsio mui famoso; dispués tenemos el silénsio aministratibo, un silénsi propi dels ajuntapeles i jusgats gairebé sempra un silénsi repressó sino li pregumten al seu gestó... i pa terminar el silénsio del sósio. aquet mitin, en cabat és el silénsi més famós que existeix i per cabar-ho d´adubà jo dirie tanmateich que és com el silénsioloscroderos però enlloch de croderos en aquet cas sirien burregus: uns sent mil sifanofa apurusimadamén parlán. achí achà tenim pues que per disfrutà del silènsi hu milló és tancà la finestra que dona al seu patio de lúses imaginán un món en blanc i negre com una panicula de sine mút. achò requereix un esfuéso i una astracsió consentratiba que ni aquell mag que dublagave les culleras. però bueno, per silènsis els d´un sañó que venia d´uno antic i molt llarg, de quan l´èpuca en que a quien más y quien menos o bé el tancaven a la garchola o l´afusallaven cara al paredó. aquet és el que me fa més póo encare que me vai esilià a les gavarres, allà enmich dels turons que feien fruntera entre frantsa i españe on no me pudien arreplegà els malparits del sañó gaudí-yo i sus leales tropas. bustés se farien crússes de la pau i la tranquilitat de passà les nits al raso am una estora a sota el cos i mirán cap al sielo negra-noche, sensa cap ruido que el mulestés, si més no, sentin numés els chirridos dels grillus que pululan por el monte. siran molt buniques les criaturetas aquestas però son més pessades que el germà lulén del caúchu. jo vaic cumansà a cunèicha el que ere aquesta sensasió de sulitut en tienpos de la guerra sabíl, en cunclet quan jo servia en el rejimiento rempublicà con mi grupetto de màquits dependientes de la dibisión de tierra que con atino diregía el sarjento Don adolf fotem plorem. ere com el nostra guia espiritual,el nostru pastó que ens guiave pel vell mich de la guerra contra l´enemic, ere com un presiden d´equip de fumbol a qui busté li cumfiave la ceba suerte a canvio de resuntados en el canpo de bataya i que a la postre simnificave un pare pels seus suldats. els meus cumpañs i un servidó erem com una gran familia.... és més, jo dirie que erem com una gran penya basalunista.
lunes, abril 14, 2008
disfrutà del silènsi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)