recuparém l´órgasmo de mumsarrat

- pues dilluns a la nit per la "la ceba" van fé per varià un prasiós i garratibán purugrama de sémse loro-baginál, bé, per sé més emsactes, un nou purugrama que no vaic veura del tot sencé però que pel que vaic deduí me semble que tractave el tema de la ristaurasió de l´órgasmo de mumsarrat. aquesta nutisia me va gafà de sómta i vai quedà fet pasta de asquerro, achí achà que me va vení al servei pues allò que li falten un parell de túbus anaquet trastu que toca la coralina quan venan dies de flós i violás. ja saben bustés, que si casórios, bautissus, selebrasions en culós asul y grana, convensiones de panchas cumtentas (usia de bisbes cardenales i mussèns...), atséteram. ¿saben bustés que aquets órgasmos estan furmats per varios túbus per on entra i surt l´airet l´airet l´airó? achí de prinsipi semble que no sonen bé del tot però tanpoc és que achò tingui gran imputànsia pràtica pues en dafinitiva hu imputan és que sonin bé. quan diuan que les nobas janarasions tenan de cumsarbà aquet estrumén per tal de pugué tucà la pera als mona-quillos i guiris varios numés té de racurdar-li busté anala ceba parella de fet que fé el primé órgasmo en honor al gran mona-quillo de la coral del munastir no costa tan: més u menus com la guluriossa i aspatarran reunió de patisantes asulgranas los dias de partio. i si me enpura usté tiene pa escoger muchos sitios de más pa festejar los triumfus del seu clum a parte la Badia pópiamente dicha i sinó me le pregumtan anal señor de la afoto que semble tan cuntén a jusgà per la carona de felicitat que ens mostra.

.

aichi que bisto lo bisto aquesta merabella d´estrumén, autèmtica chóia de la música de càmera un regalo per les nostras uídas, un endoll ple de adornus que allá a donde los vé tienen su uso, i en dafinitiva, un troÇ de maquineta am un aspatarran so que en tan sigui restaurat farà tramulà la sagrarda mumtanya majíca i sirà si el totpudarós i umniputejadó sañó prasiden Porta vol, un urgúllo de la pàtria catalana i resta de l´estrangé. espero i dasimcho que los semientos del masíso momserratino siguin pusats de cuatra putetas am aquet órgasmo un cop enllestida la ceba reparasió, i fem un ball en vultán del temple a modo de rutllana; i en una germanó com mai hàntes se havia bisto, tots, catalins i catalinas, farem peña i piña, farem gresca, caliu i disbaucha, pulurarem, cridarem i treurem mucadós per selebrà la festa de la marededéu. al final del festejo tots plegats pudrem vibrà de musió cumtinguda am el prasiós ball de la sardina, la dansa més bunica que es fan i es desfan inclossa la dansa la marmota que és la preferida per nostra prasidén Porta. en cabat pensi busté que 'los panes con penas son menos' com diu el refraÑé i que puestos a que el nostra atimat clum del basalona no guanyñi un pútu titúl al finalisà aquesta tan-plurada, una escursionsilla anallà adalt sagú que no li nirà pas malamén més que ré per la ceba salut. i sàpiga que per sobra de tot farem pais com curraspon a la nostra idiotsingràsia asul y grana...un irrenunsiavle séllo se mire como se mire o me lo ponga del derecho o del rebés...

ja pot descansà en pau a la lluna si li surt dels nassus

- abui he llachit una nutisia que ma unplert de musió,achò si,com sempra una musió cumtinguda. si busté hi bol i sobratot té pela llarga, pot demanà que "sus restos sean esumaos"com curraspon al bunic satelít que ens fa cumpañunia quan aquet bunic sulet nostru s´amaga per l´huritzó. miti, busté va a ca l´enterradó i numés els ha de dí: "escoltin, que jo buldrie de tení descanso etérno a la lluna lluneta, cucrétamen en un sacrófago hecho pa tal ocazión.... madera d´arbra de la riviera del nilu i si pot sé vién mullido, però sobratot lo sufisientememte hancho pót largo...escolti, ¿quan sirà si és molt amabla?" en prinsipi i fins are cap pumblema salbo quan arribe el mumén de pagà i és que desgrasiàdamén jo no ting calarunets per permetra´m aquet dibinolujo. mitin que asin i to con mis sién anyos allà dalt pudrie fé nobes amistats am els mursianus lunares de turnu (si és que ni ha algú, oju), i qui sap si algun dia suterrat bajo aquet suelo lunátic am la meba matèria ugrànica pugui creicha un nispré. és inchús que no pugui tastà per allò de "la dascraminasió ecunumíca" la sensasió pues de durmí anala meba lluneta i pugué veura (mort però tanseval) la posta de l´aspatarran planeta del qual en sóch cill. cill bastardo però cill al fin i al cavo. escoltin bustés, que la zorra del planeta lluna (usia la zorra lunàtica), diuan els sientèfics del purtàgon, té les cebes purupietats naturals i serveichan per cunserbà la pell tal com passave am les momìes de l´antich ejipte i els faaraons que tenien embulicats am mucadós de farcell dins de la caixa aquella. are, sàpigan que un cop m´empurtèssin anallà adalt, no faria cap falta que m´embarçaméssin pues am el meu cuerpo tan minsu i escarransit i més chuclat que una pubrissona sangunera, poques coses caldrie umplí esepta la meba butchaca de cuartus i poca cosa més. i qui sap si am el tienpo i una bunica canya incluso aquets siñós de la nansa me pudrien muntà el meu propi mussol-léo emvultat per sién mil estreyas del firmemento. les mebas restas furmarien part del sur-suelo de cràtet culó sanissu on repusaria el meu cuerpo serrano cunvertin-se con el paso de las senútrias en el sentro de la galàsea conosia

*********************************************************************************