- pues sí sañós meus, els hòmens amb classe tal com un sarvidó tenen de prubà ni per un cop a sa bida aquet champáÑa framtsésa que oju, té el seu preu desde luégu, però si ana busté li cumbiden a un trágu, ¿pues oi que no hu pot pas rafusà? a més, ja saben aquella dita que diu allò de a caúcho regalado no le miren el diénte (i es que no en fa falta, s´els veu sensa havé de mirà). pues bé, siguiendo al fílo del tema, va sé anúna festa de la jéta-set a la que me van cumbidà; els parlo del anyo vemtiócho i al barri de la basaluneta, basalona, basalunés. era un bunic aplec de la fló i nata de la susiatat catalana de pescadós del merluso en halta-mar, una raunió de sal.lebrasió de la crém de la crém dels marinés del port bell (puerto biejo), antics amics que tienpo atràs vam fé les ameríques. como biejos lovos de mar ens cumtàvem les nostras batayetas, que si la guerra sabil, que si los úntimos de filiprimas, que si el dorado, que si la guerra de susesión, atséteram. i allà ere jo, com a gran testaferru de los baliemtes honbres de la marina marcánte i punsánte, tot la cantina plena de gom a gom amb barriles de servessa, botavinos i la cupeta de champaña que vam acunsegui d´estraperlo per la Jorquera la nit anterió. aquella champaña ere el donperriñón
.
mai m´ulblidaré del seu intens sabór, que bo ere, que escumós. me va quedà una mica al llàbit i encare el cumservo i ja han passat buit decádes desda allavós. un petit tast que no arribave ni a umplí el tap d´una butella de cococóla però per a mi ja ere més que sufitsién. com que me varan imvità pues vaic aseptà de vuén grado, sinó la ceba P mare l´haguès pagat (paddó). tota la meba bida no he sudtit del Ron-dél o del Dibóise que son de baratiyo, pues la meba butchaque no se ni pudie de parmetra sagons quins lúcsus; aichí que vaic aprufità la nit per saburechà aquell liquído que mai més a la bida turnarie a travessà la meba gola. però qui no se cunfódma és paqué no ból
