.- a cap de bustés no m´argradarie de veura´l anaquesta situasió. hàntes de aller, cucretamén a la plaça de la munumantal, vai nà anún bar a prendra el meu talladet avi-tual cuando de sobta me va entrà ganes de fé de ventra, bamos de ir a cagar pa ser más nímios o preclaros. entóses me vai achecà del meu asiento i vai dirigir-me al sañó canbré (que suposo hurie de ser l´amo del bar) i li vai praguntà abón coi estava el re-treté, el vatér o los servisios. allabós de manera molt amabla i afalagadora me va indicà el lloc en cuastió sensa avisar-me del greu pumblema al cual me veuria sutmés. jo ni corto ni runaldiñu vai nà ràpid a cumpletà les nesesitats al servisio quan a la porta me trobo un bunic cartallet que posa: el lavabo no funsiona. gràsies. aquí és on va arribà el meu desespero, i és que per cumansà jo no sé a que coi se referia aquella frasesita de marras. si se referia a la cadena que no tirava bé, si parlave del dipósit que tenia menos aigua que la desen-bocadura del Sigura, que si la tassa no tragava lu sufusién...u si havie pèrduas d´aigua por los entresijos de la pica. sàpigan que l´aigua barrechada am els pixums que apareix por los bajos de la tassa, allà on s´uneixen de manera ferma i bunica el artefacto i el suelo del cuartobaño, me prudueix un fàstic que ni el sañó Porta hasiendo un discurset. un cop adresat cap allà, vai entrà a cumplir la meba ubligasió mural i sobratot física (pues ja no m´aguantave ni els peps) quan un cop enllestida la meba més que decent descàrrega emusiunal i sempra agraida, que vai descobrir el parqué del cartellet. después de quedar-me bien ligero de carga, vai girà el cap hasia abajo y la isquierda que vai adivinà a que coi feie referènsie aquell presioso aviso pa navegantes de la porta. el marranu i el insulvén del señó dueño no tindria massa efisiénsia per la neteja però pel que s´en diu allò d´escriura, milló es gués dedicat a retolar butigas pel casc antic.
.
l´ajuntapelas dels cullons molt ucupar-se de la cuntaminasió acútica, dels fums de las chimanéllas o del culó de l´aigua dels rius i daspués tenan el desori i la desvergúensa pópia y ajena de pemeta que hi hagi bares on el labavo perd por los bajos una mena de líquid que achí bén mirat semble al típic caqui-llefiscós del delta del Llubargat, com una méscla ascarosa d´aigua neta i pulida am un pixum de comsevol client que ha acabat la seva guluriossa jurnada fent el típico rierol a cal siscu. però hu pitchó de tot està per arribà. un cop havé estirat de la cadena i en vistas que la cosa no funsionava me he dirigido hasia el canbré-prupietari del resinto i li he fet palessa la meva quecha sobre l´asunto aquet. li vaic dir que "asta áhi podiamos de llegar". a més vai afechir-lins que eren uns jodíos buarros, que no tenien ni repajulera ideia de qué coi és la hichiéne i la sulubritat i que si allò era un bar net i pulío que veniera el san crist gluriós y lo viera. li vai dir que aquell re-trete no estave en cundisions i que la cosa era suseptibla de fer una denúnsia delante les uturitats moni-sipales de la siudad. lejos de sentir oprobio y verguensa, me va fer les bañes i asin de refiló me va fotra la ma per sobra la cara, una ma plena de merda que el molt serdo tenia de hàntes de haver entrado jo en susodicho servisio. i és que el pallu s´havie rentat el culo sensa utilisà un mal rollu de papé de vater pa la ocasión pues era d´aquells canbrés que abans i no daspués de fer una nesesidad comsevol... nave a la pica per rentar-si les mans. de la represió que ma pruduit aquet lamantabla fet vai a escultà una bunica musiqueta de fa més de un cuartosiglo pa olblidar penas...
