la mare frantsésa que el va parí anaquet Niculau Casposí. bé, jo tanie la idéia de parlà un ratet del bunic rumánts d´amó entre tot un sañó pasiden de la rampública frantséssa i una aixarida sañureta de la jéta-set aquesta com coi se lin digui, però untimamente venida a menos. jo, jo, mitin, no m´esplico com se pot sé de tan lléCH com aquet madparit (oju que en amsulut és de anvecha per part meba) i a la ves de tener tanta suédte. no ni ha daret, va home, va. amb la ceba boquitapiññón i unes auralletas que ni la pratsiosa copa d´ urópa, i un pallo com aquet que asin sin beverlo ni quererlo ni sin saver como i sensa sólta ni revolta s´anajunta am una sañore bústia de correo per on si pot cicà la curretspundèntsia en sobres de paquetesúl. i en esas que no he pugut aguantà i reprimí les mebas ganes de danuntsià anal meu bloch aquesta futúda unió en sagrat matrit-mónit. bustés creuan que sirà anallà a l´ejipto, entre els caméllus i les momíes, am els sacrofágos i els faarons, bustés s´imajinen por un momemto quin coi de cillols els hi surtirà an a la paralleta. am aquet sañó pare tan llétch, creguim bustés, no pot surtí ré de posimtiu, are que oju que encare igual sútt un Dunbito aquell elafan de Gual Disnéi volando en àscuas hasta el nido paginal de la sañore Carda ala Bruni aquesta pues és aqui on jo me quejo i demostro que no son en amsulut cantares de sirena ni ré de semblan. aichò és una purubucació en tota regla, aquesta paralleta felís su té bén pensat i ból muntà una aumil boda d´estado a costa de los vesinos tan amigos como los carpáchos. usia que dels en fangs de la patrí jo no m´enrafío ni chens ni mique, i tal com diuan ni ha que neichan estrellats i d´altres mooolt més lletchos am una sótt que no ni poden de tan grosa que la tenan. oju als malentesos, no parlave ni de la boca ni de les aurelletas.
