No trobeu que hi ha masses blocs?

- Sincerament penso que sí. Però no és cap crítica, ans al contrari, a més gran quantitat de blocs més llibertat d´informació a internet. Es poden contrastar més opinions i en definitiva es pot crear més debat llevat sigui un bloc personal com és el meu cas o tanmateix sigui d´opinió. La bloggosfera és molt estessa i la varietat temàtica és molt gran, des dels que parlen de política, art, esport o ciència fins als blocs frikis. Quantes més bitàcores trobem a la xarxa penso que hi ha més qualitat en els continguts generals així com pel que fa referència en els comentaris de la gent que les visita, i és per això que penso d´aquesta manera. La gent no ha de renunciar a expressar els seus pensaments sobre qualsevol afer d´actualitat que els afecti siguin o no de caire personal. Així i tot actualitzar un bloc diàriament no és cap tasca fàcil, sobretot si el seu administrador té gran part del seu temps lliure ocupat. La clau per mi és la senzillesa a l´hora d´exposar els continguts i la claritat de idees del publicador, i si està obert a comentaris, el nivell participatiu i el nivell de qualitat dels interlocutors, que en aquest cas serien els propis lectors del bloc, sigui el més adient. La interactivitat: aqui rau una altra clau que diferència aquest món de la petita bitàcora amb els de la premsa, la ràdio o la televisió.....i és que les noves tecnologies han de donar la ma a la societat, que devant de tot el que vol és passar l´estona entretenint-se i informant-se alhora de qualsevol esdeveniment.

Creia que era ahir però em vaig equivocar.

Creia que era ahir però em vaig equivocar. Suposo que a tothom li a passat algun cop això. El gran problema és que pensava que era per demà i tampoc. La veritat ara mateix no recordo per quan era si per ahir, per avui o per demà. Havia de comprar un estoig de mines de bolígraf de qualitat baixa i em trobo que ara mateix no en disposo de cap al meu escriptori. Si tal com dic darrerament vaig massa atabalat de feina que no m´en veig avenir i encara gràcies. Quan un en vol fer coses i no pot per temps o pel que sigui i aquest mateix individu resulta que passats un mesos canvia la seva situació personal, aleshores és quan té ganes de baixar el ritme. Però aquest circ de la vida està montat d´aquesta manera. Mai plou al gust de tothom i ens hem de conformar amb el que ens trobem pel camí, quin remei! Només cal afegir que un excès d´allò que s´anomena formalment com hiper-activitat tampoc fa mal de tan en quan a l´organisme. A vegades et surt un pallo pel carrer i et suelta, ¡quan de temps fa que no et veia! llavors una mica espantat li dius home, que vols que hi faci, ens veiem quan podem. Un dia em va passar aquesta petita història i com a resposta vaig dir-li que ens vèiem cada dia pel carrer però per allò de les coses no ens saludàvem i que seguiria veient-me cada dia que poguès i volguès perqué jo seria com gairebé sempre per allà mateix. Si les circumstàncies donaven peu a aquest error de tots dos tampoc era qüestió de seguir buscant els tres peus al gat sobre el tema. I a tot això que jo segueixo sense el meu estimat estoig de mines...