.

.

- a véra, pel rassumtat en les botasiones de tres per húno i por espreso deseo de mi sancta, pues les dejo am una miquete del coi aquet de grupeto guiritànic. el rubotet aquet tan bunic que tenen fén voltes per l´esenàrio no és per ré, però me racotde als meus antranyablas amics quan chinu-chanu se diricheichen cada cap de setmana hasia l´astadi...

yo sienpre hándo mui perdío per quets móns de Déu

.

- i la verdà es que ni tan sequiera soi capás d´encontrarme a mi mesmo. però con el tienpo y una canyeta (sobretot si és una serveseta negra) lo aconseguiré; però el motibo de esta plegària no es el de mi bida personal ni si camino perdío por "el balle de làgrimas"o de si me han desaparesío las llabes del piso, sino el de haserles llegar sienpre desde mi pum de vista, mis enpresiones aserca de aquet bunic serial de la cadena americana abéses. se comemta y desde no se dónde que encara la tindrem encartuchada fins el dos-mil deu. i ojo que aquesta no nesesita un calsadó per a que la treguin de la tele tal com passa tan a menúo amb les de ca nostra. i no vuldrie parlà de nou de "el cor encartuchat" que ja deu purtà en cunserva uns vuit anyets uno arriva uno abajo. parlán de "lóts", la historia de estos mataos afisionados a las aventuras de alto riesco comiensa cuando toda esta gente que iba hasiendo sus vacasiones tan dicharacheramente tubo un asidénte en vellmich del oseáno pasifico i de resultas de ello pues quedaron encastraos en un illot perdío en la inmensidad del JaGuai. a mi particularménte m´argrade i me musiona d´allò més el bunic parsunatcha que fa de sañó ductó de la série, en Jach Shefardero, bé, aquet va ser el primé que feie de jefe. un gran homa i un milló lider de la tribu de parsunachas que tiene a sus pies. a més com la colla de burrus que van sobra-viura a l´asidén del comienso saben que no surtiràn mai d´aquella merda d´archipielágo pues se les tenen d´arreglà per si sulets no sigui que prenguin mal; pertán se tenen d´unir entre ells tal com fan els sosis del basalone hàntes de fer comsevól mosió de sensúra. i mitin que tal com poden veura,totes les aventures de questa dotsena i micha d´arreplegats tocats de lala...les passen amb l´única intensió de tirà amdaban. usia que moral els hi sobra. seguro que mols de bustés trubaran que anià una gran similitut am Pla del Vent i és que anaquí passe tanbé que quan més els veus més els vas cuneichén...are, ja arribarà el mumén en que tots ells cumensán pel mateich ductó Shefardero fins i tot li futran pena, tanta, que ni la tribu d´asusiats de can barça li han fumut en sa puta esisténsia. si s´hi fixan, el pichó de tot és quan cumensan am el coi de "flachbachs" aquestos: m´agafa mania analgú i ja no anià déu que li arregli tamanyo desaguisado. de comienso, la ninya con-china i el mulatu, pues com qui diu me cauan de pena i no me preguntin perqué. ja no diguem ré del pallús de les grenyes ni del buarru que porta la barbeta de dies sensa afaitar-se. are, a la que me sipillaria d´un santiámen siria a la bunica i angrescadora ruseta que hase mis delisias visuales hànte la endiviosa mirada de ma santa mullé.

.

mitin, que no i que no. que no m´aclareicho en amsulut! a mi que me vagin esplicàn la história del pallo aquell u del seu sogra hàntes de haberse ostiao con la isla de marras pues como que no. i ja no diguem quan anabusté am l´escusa de las vivénsias crusadas li fan relasiunà la histurieta que va viura fa un tienpo a siutat am el coi d´actualitat a la mateicha chúngla on tindrà de sobreviura per no desaparéicha definitivamén del reparto. ¿que coi tiene de ver una cosa con la hotra? bustés a vuén seguro hu emtendran però el meu servei se va quedà a meitat de la sagona tanplurada. i és que no en dono per més. coi, a vera, achò me recuetda quan jugo al Cluédo am tan d´enigma i el señó mandarinu fént de mestra de sirimónias a l´engrós... i per sota d´ell al resto la tripulasión desfasiendo els mols entuertos que a cada episódi troben al seu devant. en prinsipio jo tanpoc els veic cap esplicasió però siendo sinseros, ¿es que ha caso algún de bustés els in troba d´esplicasió raunabla a tot aquell reguiséll d´historias paralelas con un prinsipio pero sin final en que se pierde el espasio y el tienpo de cada personaje...? un altra dels purutagunistes el tenim en la figureta del famós señó tom Sáller. ¡feu-ma cas, les cabóries mil son abatares que no s´els creu ni el propio guionista! apa, vinga va! a mi no me tornen més grillat de lo que estic. mitin, jo, parqué detesto de viajar masse lluny de casa, però asin visto desde afuera, uno de los viajantes en el desgrasiado vuelo americano i que visto de reojo me cae bastan malaménte, és com he dit abans el primer lider del grupetto. aquell malparit debiera de haberse quedao en el fondo del Pasífico-sentro con la copia del maravilloso vuelo 815 del americánair-lains que en su paseo rutinario se encontró aquel sutmarino de la armada de los invensibles. a mi juisio, tots els torracullons dels fills d´en Busch el dia que van anà a rescatà anaquella colla de pringats perduts allende los mares milló es guéren quedat a casa a mirà la série. usia que ja poden tenir poques esperanses que arribi el dia que els trobin. aquesta mena de cumunitat de veins que com totes son uns ploramicas tenen el futur més negre que el Caúchu. i me semble anamí que per sempra més s´els treurà les ganes de fer el paperot del tipico ansiano turista... que va vultán el món un viatche rera un altre. com diu aquella dita tan i tan nustrada "roda el bórn i torna al móm".