jueves, enero 31, 2008

el meu atimat papichúlu



pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....
.
paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén