-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.
sábado, febrero 09, 2008
pues parese que fué allér estos dos anyos
-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.
