no va sé molt de tienpo, va sé, calculu que durante tremta anyos. uns tremta anyos aónde yo cuvria la informasión de la más raviosa amtualidat, sienpre a pié de callejón. mi bida estava pues a medio camino entre el rotatibo i la impémta per un custat, i el micròrfun i los hechos acaesios per l´atra. ere un diari de succesus que s´en diuan luctuóssus però que al final suposu que amb el tienpo i una canya passarien a sé fenòmenos sinple y llanamente paranormales. racótdu que la siñora melena rànsis va cumbidar-me a un purugrama per tal que espliqués a lo tumác l´afer de la violetaira del cascontíguo. daspués quan el eruptativo me va pumblicà la nutisia del assessino en se ríe, va vení la sañore encarnadita sánches per demanar-me comsevól emsclusiva de les que havie tret com a redactó de quet diari. les nutisies del caso feian molt de mal numés de sentir-las i és que de pudtáda a contra-pudtáda se padlava de muédtos, herios y mutilasiones varias. mitin que de tanta sanc que hi pululava a cada cáso te dunava ganes de girà full i passà a la siguénta pàgina on per sert trubaves encare una mique més de sanc i fétcha. usia que sinó bulies una tása, t´en dunaven dugas...marededéusañó! quina feina més poch agraida i a sobre els búrrus de laditurial no me pagaven els atrassus ...fins a tres messos que me devien aquets ganàpies però asin y todo jo ere allà, al peu del canó. on ere la nutisia allà ere jo, amb la meba petita llibrateta per apumtà todo lo susedío, des del númaru de mutilats, anputats, descuartisats i escuajertingats asta el posivle móbil de la causa en la noche de actuasiones. toda aquella lavor que, modèstia a padte, siendo uno de los mejores (pornodesirelmejor) en mi travajo, dió por conclusa cuamdo húvome llegado mi momemto de retiro; fué pa cuando colgué las botas.
.
el setmanàrio el caso me lo dió todo en la bida, aumque fue motibo tanvién pues pa muchos malos suenyos por aquellas imajénes que mi estrema i purfunda sensivilitat numca podia de aseptar. mi siñora se pergumtava que podqué me reprimía de semtir tanta mala notisia que no podiamos de seguir de esta manera i que la omsesión por cada muédte acabaria con mi porfesión. asin que fue quan els acontesimentos se presipetaron i acabaron con mi renúnsia al cargo de sotsdiractó quan vaic cambià la feina de redactó-esprés pel de cafatera esprés i fins aqui se pot dí que vam arribà. aichò de taní ana sobra massa pressió acaba amb comsevol pariudista per molt fort aminicament que sigui. i des del meu aumil faristol els dic que van fé bé de tancà aquet diari tan i tan daprimén,;