aquel biejo tsipiajo de la grada superior

- pues si sañós tal com els esposu, tal va passà. un sibergúensa me va llenÇà un tsipiajo desda la tarsera gradarie que vaic nutà anal meu cabell com si fós una cagada de palomo. estave vaién el patit basalon-lamería allà assagudet anala meba lucalitat i fruin de l´ aspactacla avi tual que darreramen ens ha ufert el caúchu; jo me trubave bén tranquilet anallà quan de rapén primé de tot noto en palpar-me mi pelo resién cano com un aspatarran i fastigosso moco bétde que me fué billmente escopido por un anonímo desgrasiao me se encrusta con desagradavles comsecuénsias. asin que si yo piyara al sérdo-madparit que hísome esta obrita de hàrte en mi sancta persona le dejaria tuédto del guantaso que le daria. me linpié con mi pequenyo panyuelo de seda que tenia guardado en el bolsiyo esquierdo del gabán i acto seguio me giré hasia arriva pa lansarle cuátro inpopérios al endeviduo en cuestión. i parese ser que el buarro no me oyó pues era mui lejos de adonde acaesió tal esecrable sucséso, asin que fui al señor delegao de graderiu a denunsiar estos echos. un besino de sóna fué a la ofesina de tensión al sósio pa reprovar el lansamiento masibo de cáscaras de pipas, una de las cuales inpactó en un ojo que le dejó más de sasenta menutos guenyo del poyo que enviaronle via correo aéreo. apresiada peña los gargajos se han puesto mui de moda

.

usia que imajinense ustédes como veria el pobróma el partit, tot i que per lo que se vie de veura tanpoc és que s´hi perdés masse tot plegat. pues aqui he probechao el servisio que me hase este presioso bloch pa sacar a la lús púmblica como me ensusiaron de manera covarde por medio de un tsipiajo berde y espesiyo mi blanco cabeyo de señor ansia ano. cuando los diretibos se atreban a hechar de los estadios de fumbol a tota esta colla de ganverros la gente de una raspetavle edat podremos visionar amb tranquilitat els mols guluriossus patits del nostru atimat fumbol clum basalon

nasío en el cúlo una purubeta

- en el lejano anyo mil nuebesientos siete sepan ustédes que no havia las ténicas de reprodusión ár bítro que hai en los tienpos modétnos en los cuales nos desenbolbemos. asín que nasío en el parto una búrra (com ere ma mara, en pau raposi), ¿que coi se podie esperàr que nasiera? pues lo que nasió que no fué hótra cosa que un sarvidor a sus partes. entóses yo me digo a mi mesmo que ¿poqué susedió esto abiendo acabao uníco en mi espésie y sin reprodusión asistía en dingún laboretòrio? pues poqué eran hótros tienpos. miren, a prensipios de la senútria del XX no havia la ebolusión sufisiente pa conseguir colonar engendros como quien les abla, la situasión era la que era, y uno via de naser como pudiera. asín que ni corto ni caúchu me sacaron como pudieron del surrón de la projenitora sensa tení en cuenta que la muy buarra no se via labao más de una vés en los úntimos sinco anyos. la pobra padturienta no aguantaba el coi de pudó que flairechava el anbiente dins d´aquella aumil avi tasió de pobla, i desda luegu que poc sabien quin sirie el futur a corto/medio plaso en el mundo los guisantes, pues ya consebia su reprodusión (por obra y gràsia d´un famós capellà metío a biológo), la cosa en cap cas no pudie nà milló del que va anà. i achí que vaic sudtí, a poc a poc, primé el meu cap de renacuajo, daspués una cueta que de les tres putetas ere la més llarga. la resta del curdó un bil i cal el van ambià a un botecario de la sóna per tal que el pusés en un túb d´ensáyo i l´analisés a vera si algú dels meus pares tenie uríjan estratarrestra

le hágo una por puesta fodmal a canvio que me loléa

- esta es mi condesión inisial. por despendimientos en la antigua casa de protesión ofisial la ninya de los peines perdió un nobio miliunari de la sona de le céps. oju, que achò va passà fa més de 50 anys sifanofa usia que com qui diu ja ha prescrito la cosa. caer en los brásos de amor féo si vién es de gràtis, al fin y al cavo es una situasión de livre albodrio y libertá donde uno pues que ból que li digui, tiene darecho a escojer. mis despendimientos emosionales son los pópios de un avuelo con sus sién añillos resién echos pero que sigue aqui, al pié del coñón pa conpartir esos mumantets de la bida que nos permiten tomarnos con desemfado el mundo tan aborrio que nos emvuelbe. achò si, menus quan juga el nostra atimat fumbol clum basalona, allabós tot se fa dibartit pues padqué el nostra equip dibarteix i molt, com per emsempla ahí a la nit contra els chotós de valènsie. però jo no nastic pas aqui per padlà de quet bunic tema, al cuntràri, jo hi sóch aqui per padlà del pallu que cau en lo brasos del amor feo del seu atimat clum quan es pense que el seu atimat clum quan espiri el seu cuntracta amb el dibino lin purtarà una prasiosa i aspatarran curona de flós anal seu ninchu. com que achò no passa, salvo que busté sigui un sañó dirigen de questos tan imputáns,un té que cubrí la ceba part de digui-nitat i que sigui el clum qui estigui al seu sarvei i no al in- rabés

jo sói guapu però no tanto

miren ustédes. si, si, ustédes. aqui adomde me vén pueden vién comprovar que soi de guapu com cap altra ansia ano de este mundo que nos enbuelve. pero atamsió que ma bellesa no riside en mi interior, no, no lo crean ustédes ni jarto de bino; mi bellesa es la sinple interpretasión de la sancta madre naturalesa lin va dunà a la meba carona en el mumén que vaic néicha que por si esto no lo sabian era la misma que en la actualitat. usia que han passat sién anyos i no he canbiao, ni per bé ni per malamén: simplament no he canbiat. però en tanto anyo húno coge, se mira en el espejo de el rum de banyo i se diu ana si mateich: ascolti macu, si usté no se dise guapu pues coi, ¿quien se lo dirá? y entóses me doi un banyo de morral pues pa afrontar el restolajornada. i es asin que vai tirán amb els meus ánims per nà per aquets mundos de dios, pues tots els que arraplegu son bén pocs. busté amic lector faci el mateich, tingui utuastima, diguis ana si mismo en el espejito majíco que busté és un Cargable, un mussol de jolinbut, un Robét Re en fot, i tindrà la cumsiensia en pau

.

chercha · cherchar · chericles · cherinol · cherinola · cherlicrés · cherna · cherriado · cherriador · cherriadora · cherriar · cherrido · cherrión

.

aichò que tenan aqui a sobra son reclinasiones raíses deribadas de la palavra cheri, orijinarias de una lengua muerta com el llatí. por siéto, tan muerta como la llèngua del rímchuls o del Mantilla en una roda de premsa. entóses hago una reflesión i me digo, ¿poqué mi edioma no se normalisa? ¿poqué sólo lo charramos cuátra iaius en la plasuleta de comsavól pobla dels afores de can fanga? aqui es bón bulie arribà, no permatem que caigui en riesgo d´estinsión, passem de pares a cills la llengua aquesta tan arralada a sagons quins puestus i quinas adats. achò hu tenim de transmetra a futúdes janerasións no passi com amb l´espanto, que de sé un modu de cumunicar-se va passà a milló bida pel seu desúso. cumfio que nostra susietat se consiénsie, quien les abla vién que se lo gradeserá.

en el púnto de mida

- no sé si bustés algun cop han tenio la sensasión de encontrarse en el púnto de mida. no? pues jo tanpóco. gràsies. cuamdo me lebamto por la maÑana miro per la finestreta y me doi cuenta pues que el mumdo de ahi fuéra es mucho más grande que lo que pueda ser yo. entóses me pergumto, ¿que impotánsia deve tener un sarbidor pa que algún dia d´aquets tingui la sensasió de trubar-se apumtat com li va passà anal sañó jótefe cá, antic pasident dels astats units amaricans? cap ni húna al custat de les grans uturitats pulítiques. però si pensen bustés que achò és per treura´m vàlua anaquet món que m´emvolta pues lins ting de dí que s´ativoquen, i aquesta no és la meba intamsió. si de cas bustés reflemsionin i pensin que tots tenim el nostru papé dins de quet mundo tan enorme. aichí que mirant-hu des d´un pum de bista més genaral pues és com si cadascún de natrus tingués a sobra del seu cap una petita diana on l´apunten cumstanmén des de no se save donde. està en el púnto de mida no és aconsejable però si nesessàrio cuando se tiene una opinión sobra comsevol assumtu i per tan, el présio a pagar por la dimensión púmblica de un hálto cargo. asin que prafiero el unonimato, està de bén tramquilet, que més bale comerse una satdina gústo que un repóllo a disgústo i que sagons quines guerres no estan fetas per la gent del "pupulachu". aquesta nit he pugut veura un guluriós debat on dos burinots deien les cebes cusetas: un ere del partio del poder, el hótro, del partio lóposisión. pues si el présio pa estar en el ojo del uracán es fé el ridicla de questa manera tan soés i lamantabla... més bale que no li cunegui ningú i faci la ceba.

amb de víner.. is, jo mateic i punto, ¿bale?

como vién savrán todos ustédes esta noche en un pavellón de los anjelitos americanos selebrará la galla de los ótscars en su ochentava edisión con muchos nonvres en el tintero pa salir faboritos paluego ser gallardonados con la prasiosa esteaueta forrada en oro de quinsa quelates. pues sepa usté amigo lectór de mi bloch, en dafiniva el mejor que haiga podido de dar la globosfera, que hai una guelga de guillonistas que parese al final que no deslusirá la entrega de prémios pa todas las candytaturas denominadas a tal afecto por el jusgado jolibutiénse. i sepan tanvién que si yo me presemtara de vuén siguro que resiviria mi figureta pues sóc un gran actor i una milló parsona, i fijense si lo soi que me pueden comparar a mi apresiado truñutorres jugando en la prémiet lich.

queda de mui claro que jolinbut está lejos de basalona però asin y todo podré seguir la galla de la ca démia del sine otramente dicho sétimo hàrte, i no sé pedquécullons se diu sétimo hàrte cuando pa mi de hàrte sólo hai húno: el de bibir vién o del von biure que se dise en mi lengua autóctuna. en estas finales que dan por el canal digitalisado pues se prasemtan muchas paniculas y de tots els génarus: de riura, de pulurà, de fisión, de matà, de matà al diractó per dulenta, atsétera. hai mucho gla-mút entre els comvidats, gente de famossa, gent que té molta pasta però a qui jo no ambecho pas pues padqué estic per sobra d´élls. entónses húno se pragumta anasimismo si es justo que nadie me llame am una sinpla trucadeta de taléfunu a la rasidènsia per nà en un abuelo espesial (y amb els gastus pagats) cap al teatro de las hartes sinéfilas y digan desde el pulpíto. el viner..is, JO MATEICH. surtirie a dí cuatra parauletas com que busch és un cilldeputa i poca cosa més, resiberia el aplauso unamúno del púmblico asistemte y alsaria el troféo al sielo de los dibos.

.

hai un pomblema i dels grossus. miren, parese que la mumtanya con las letras de jolinbut se está despedasando por momentos y quieren los mamdamases de miétda pues de retirar esa presiosa reseña que tiene jo diria más de sién anyos coroneando el marabelloso sielo quelifortniáno; y se mire por adómde se mire no tienen dingún darécho pues esas palavras clabadas en esa presiosa ladera son hestória pura de la granpantaya u ocho melimétros. patúms amaricanas,dejen pafabó que hàntes se desplome la mumtanyeta ensima de la siudad de los ánjeles però no me sustraigan esas angrescadoras letras que reálsan y glorifican el berdadero hàrte del aqui presemte. en la bida sepan ustédes que quien no es pera deses pera.

molt de oju, actualisasión pormenorisada al ílo de lo espuésto en el póts sinefilico

Boyle, de 98, se mostró emocionado y aseguró, ante el publico de pie, que este tipo de premios es la parte buena de ser mayor: "no recomiendo el resto".

.

el sañó Porta humi-yó mi urgúllo i mi diguinitat

- hase tienpo, en una bonita siudad a oriyas del medetirràneo y que llevaba por nonbre el de su clum més imputan, sufrió una tirania infudmativa por parte de cuátra gasetilleros a las ordénes de un emperadó enanu i cabesó anumenat sañó Porta. algunos acreditaos pasaban el platito de llanties cada final de mes pa comseguir del clum que dirigia el pequeño dictadó la petita almònia que serviese pa maquiyar un triste suerdo mensual que no les daba pa mucho. el sañósósio estave segrestat a todos los nibeles lo cual no era d´estraÑà dada la manipulasión imfumativa que patia. asin que la guàtdia pedorriana del sésar porta malestruc i sus alludàntes fueron hasiendose cada cop mas fuédtes miemtras el sósi dempeu, el de carré, el de tota la bida, anave fent-sa més petit. esto era como el pés que se mussega la cua; el poder ufegadó d´una diractiva pretensiossa i pre-putén enfunsava a los pocos pariudistes honestos que aún quedaban en aquella siutat tan bunica, a su vés que el secretisma i la upasitat feie que cada cop nès quedán meñs gent amb els cullons i la llibartat sufisients per danumsiá la quantitat de currumpsió susial, ecunòmique, mediàtique i aspuptiva que patiem des que van agafà les riendes de la nostra titusió aquell tirano cabesón. la códte de palmeros se feie cada cop més i més gran mentras el nostru clum s´umplia de furadets per tots els puestus que putsé i tot, ere massa tárde per tapar-los, putsé ja no timdriem temps.,,

.

¿esto hasta cuamdo siria se pregumtaven muchos sósios? quan de temps viem de pagà per fé el búrru are farà uns sinco anyos prusimadamén? afutunadaménte la pasièmsia i la resicnasió son birtuts que la gent de basalona tenim molt endins de nuestros sufríos corasonsitos de tersiopédo.

aquet és el santo que me cau més malamént

- me diuan somiatortíyas però jo no crech que ni hachi per tánto. la baritat, ni franssésas amb la ceba mantega, ni catalanes amb el seu ólit d´uliba, ni aspañóles amb la ceba patatona i de vés en cuando la ceba seva. are, jo aqui no he vingut a padlà de quet tema. jo bulie padlà de quet famós santo que és santa llúsia, el patró dels que deichem aquet món per viatchà anal altre. are mirin bustés. aquet sant varó no me cau chéns prò chéns bé, hans al cuntràrit, me fa póo i molta. a mi que dentromislimitasiones bibo vién no m´argrada que me padlín de questa sañore anumanada llúsia o lusía que tanmefá. udio a muédte (mai milló dit) el dia que bingui a buscar-me am hu bén agustet que nastic anaquet món am el pajarillu a la meba galaria, la plasuleta am el seu sol sulét i els seus palomos i comonopodiaserdeotromodo am el meu astimat basalona de mis desamoríos i bisesitudes. però per are sóch de felís anaquet món i no tengo ganas que venga la jodia de la lusia a buscatme pa llebarme al gúerto del hótro várrio pues padqué no. la única cosa que no fa sentir agustet son les tres pencas de donas que cumbiuan amb sarvidó, no me deichan en pau ni un pút sagón i son més enquisedóras que el sañó Rijkaart Torcremada, a la sasón un cavallero mediebal vuén entranadór i mejor parsona però algo tuturadó els caps de setmana.

.

pa deslusío quien les abla. asin que dejemos de sonyar tortíyas i mejor sonyemos en las tortiyeras, que se hase de más dibertio aumque algunas tengan por nonvre de durasél el de lusía la sancta. per acabà fé un afachitó o insíso: jo buldrie de biure sientos de anyos per veura ana bón arribe el planeta am tanta disbaucha i disordra, faic tascas de cudraspumsál de déunustrusañó. asin que de sancta deslusía, instín de purutacsió i un cuérnu!!

aquet és mon cadnét de sosi basalunista

mi ducumemto pasunal i intransfaribla que acredita mi condesión de sósi baterà
.

-aber. por si dingú se lo creía aqui tienen ustédes la prueva más palpante i ebidente que sóc sosi del meu atimat clum basalona. tube el sancto onor de resivir la medaya de oro y llampantes por padte del sañó.porta con motibo de mis más de sitencta anyets de antiguitat dins del clum, pues sopottándo tantas enjúrias, inomínias i calúnias de tanto diregente. però com sóc janarós i hànte todo gran basalunist i milló parsona pues am el écsits acunquistats per l´equip de fumbol pues he aulblidat i padunat tot tot tot. padqué tots mereichem sé pardunats ja que sóm cills de déu nutru sañó, ¿u no? asin que fui a la ofisina de la "tensión al sosio" una bunica manyana del mes de gosto de harà dos anyos i me atendieron de marabilla. me pusieron delante de una sañureta angrescan i me hisieron una prasiossa foto con la polla-roid que tienen anamún de la pamtáyalurdinadó pa dispués felisitarme por mi pasiénsia, anegasió i sobratot molta resignasió i áto seguio consederme un deplóma al aguante con la susodicha medaya atorgada por el própio paquedermo en parsona. entonses salí ugulloso con mi aspatarran nou carnet que vai guardà en una fumda blau i grane i allà está, enlatauletalavitasión, serca de mi cabesera pa bigilar no sea que algun desalmao me lo róbe i no pueda gosar de los pirbilegios que me poporsiona el 'me siento livre' en dias de partio.

.

nostra himna ufisial dise que son mols aÑs llenos de afaÑs i es asin que no estubo numca hecha la pasiensia pa el sosio i fisionado basalonista pues padqué hu bulem guanyñà tot numés cunmamsà la tanplurada i aichò no pot sé no siñós. cal taní fé en l´equip i sobratot en el gurrúpo humano del sañó.advucat, hàntes selesionador de la taroncha micànica, are prasiden emerít de nostra titusió.

.

por siérto pa haser las afotos tan meraballosas utilisan una polla-roid sin cadéte. lo digo ora por si me se oblidó hàntes. apa, adiós.

no nasío el cuátro de julío

- amics meus, jo no he nascut aquet dia però m´impóta un meraballós bledu. ¿que pad qué? pues padque sí. padqué emcare me queden tresiemtos sesemta i cuátra dies més per ascullí. oju, aichò tenin en compta que no sigui un anyo vés-siesto, que si non encare me sobra un dia i tot. pues els sañós amaricanus me montan la ceba bunica festeta cada anyo per allò del dia de la idependènsia de los astados unios amaricanus; en achò que jo me digo anami mesmo el sigúent: com coi questa gent no si ha esgutat daspués d´està tanto tienpo obrint la caicha dels trons. i és que els fills d´en Busch tan i tan acustumats a nà pel món muntant aspatarrans firas amb finals de festa de traca i mucadó, culminats am una merabella de focs d´art i ofisio, no saben fé un atra cosa. i per allà bón van la fan de bén grossa i gasten el que faci falta per umplir-na els papinus voladors i llenÇar-lus allà on els roti. el cuátra de juliol se cumpleich l´efa-mèrride mitin bustés, se miri com se miri, d´una festa alegra i forsa amgrescadora anadins d´un món de bagades masse d´aburrit i tot. aichi que jo des del meu aumil faristol buldrie d´agraí anals sañós del nuebo contenente tota aquesta parafarnàlia guluriossa i plena de caliu i germanor en que se cumbarteix cada noba invasió que fan. ¿no creuan bustés que ting raóns per defensà aquet mudel amb tan de puder de cunvicsió?
.
mala cosa si busté lin planta cara anal onclu Sam, que en un parell d´hores venen amb els patriót, els bé 52, i les tanquetas envesibles que sobraron de la guerra del caúcho per allò del sadán Jesulín. jo no he nasio un cuátro de julío como el tom crús ni he selebrao dingún dia de la endipendénsia pero de algu si que nastic bén sagúru, com me trobi anal búrru que va fotra´m una enganchina dels rapublicanus amb la cara del Rígan dins del desagúe de la remtadora el murtificaré de per bida del cop de caichalada que li clavaré.

el hàrte que no sé ver (ni sarvidor ni nadie)

- cuamdo usté sale a la calle lo primero que emcuentra es surrealismo por todas partes. la sañore que le vemde el pan, que un dia li diu que si son beimte sentímos de más ú de menos,aichò dapen de la pota am qui la bona mullé se hagi achacat. este que le digo es el caso más avi tual. pero oyga usté, cuamdo me va de mercadéo con su siñora a laparadalafruitera puede vién desir que acava de superar los limites de lo notmal pues pa entrar en un mumdo que ni el de l´alésia en el pais de las merabellas (con conejo imcluido). el hótro dia fui con mis tres putetas, el pequenyo munederu de roba i el carrito la conpra en diresión ca l´austàquia, gran venedora de fruita i milló parsona;la molt bruicha (tramquils que anià cumfiansa) me puso en el paparet ajunto a los sién gramiyos de mansanas molten que tot plagat apujava a dos eurus am quinsa séntims. jo allà bén apuradet que estava, buscán sentímo a sentímo asta no hàntes de llegar a los dos-sientos sentímos que la dona me dimanava como contraprestasión por el purducto adquerío. asin que ni corta ni caúchu me diu que no bale la monéa pequenya, que o le dé más gordo o ná de ná. bamos que no havia poma molten i que me compotára o llamava al del pito que estava por allà serca humedesiendo el lavio de manera endisente. le dije que si le balia un bitlletet de beimte eurus i me va dí que tapoc, que no tenia canvio, pues rasumta que la mui buarra la fruitera me dejó allà disconpuesto i sin núvia; qué mejor que esponerles con el gran masturba d´or del imsigne salbadó d´elit, la realidat donde se emcuentra, realidat que sin ir más lejos es en la que está sumio el que se ustédes aóra se dirije

.

hasiendo mimória pueden ustés imajinarse per un mumantet que no les asepten plata ni tamaño mui pequeño ni una mique gran? hàntes, que usté iva al mercadiyo con su bolsitatrapo y con sus monéas de sién pesetonas i ja en tenie prou pues li aseptaven semse cap pumblema? mitin, amb aquet surealisme que ens embolta pels cuáta cantons un ja no sap ni com umplí el seu munaderu. este es el uténtico hàrte que no sé ver, el se los señores del bamco tsentral uropéo que un dia le suven mis tipos (usia els d´interés) y le bajan el balor del dinero y quan lins rota me lo ponen por las nuves. i jo aqui, sulét, perdio en mità la jungla de los pésios, i que no sé abón coi arribarem am tanta flutuasión en los mercadiyos, tanto en el de gualestret com en el del carré san tiaggo rusiñól

de purufassió, casafamtasmes i punto, pafabó

- ja sabem que en aquet món tan i tan gran anià molt de famtasme sueltu, aichi com per esemple el sañó Porta i cumpañunia. son famtasmitos achi com en cas-pét però en humano hu cual es més peligroso, la difarénsia és que aquestos no portan ni llanÇól ni cadenes sinó peyejo i óssus. entre la classe punitica tanvé en trubem de seres famtasmagóricos tanto si miramos pa la darecha pa la esquierda como pal sentro. i ja no digamos en el mumdillo de la hálta susietat con el conde del le quio de túrnu al capdaván; eso ya son salios de la panicula que amenisó aquellas bonitas tardes de sine de mediaos de los chochenta: els gostbastés. aquells eren uns sañós que si dedicaven pues a pusà tranpas per caÇà emtopásmas de questus que naven sueltus per la tsiutat de un estremo al hótro, metiendo miedo anala gent i untán de gel bitscóso als pobras que trubaban pel devant. però per aichò ja taniem anaquesta mena de bumbérus que sudtien en una mena de enbulànsia, corriendo a tota pastiya. com m´argradaria de fé un equipito i nà de visita a l´estadi per aspirà amb la manguera a la colla de dropus que die rere die van escampant grandesses com si nostru clum nés parfemta. jo sirie el jefe del grupu i arrusegaria als nois del palcu a dins la bolsa de les escumbraries per daspués llançar-la al peci-pícit, farie tal nateja que ni el bidét quan fiquem el cul. passa que hi nassesito una petita al-mónia del bàrriolascortes per utilisà una maquineta tal.

.

muntaria una achènsia aichi com els àpits, amb la meba secritària i els meus currespumsals, am els meus ayudantes i am els meus imfurmadós; la tsiutat hi quedaria bén neta de enanos cabesónes i el negósi seria rudó per a tots.

la maquina de la berdà

- ustédes se recuétdan del pograma del sañó julián Llach? si si, les conetaban uns pinganillos al cuncursante de túrnu, le rodeaban de cables como si fuera el frankistein aquell, asin como unos eletródos por los brasos, i vinga el tio a soltar paridas que ja daba igual que fuera de la jéta-set, del gobiétno o de lo posisión. pues jo veia el pograma este i recuétdo la cara del cuncursante de turno; miren ustedes, jo no tengo ni ideia si els hi pagaven algo per la festa que tenien muntada u si tot ja estava pactat de hànte-mano a lo rialitichóu. però bustés no pensin pas que aichò és molt diferent a la raialitat diàrie, padqué oju, si gafem i endullem aquets butunets a molts punitics o prasidens de clums de fumbol hi trubarem que la bunica maquineta treurie fum fins esplutà. are que no me diguin que el pobra trastu les enserte totes padqué als astats units amaricanus ni ha hagut casus en que han embiado a la endisió letal a molts presis, ai ai paddó, pressos bulie de dí pues por error de presisión de las abujas. i és que aichò de cicà el cable que li cuntroli la pressió, el pulsu, la respirasió, atseteram, és un mal negosi que no sempra funsiona. per tant milló agafà a broma tota aquesta història del plusométro, del boligráfo i de la ansiatat del tio que es cunecta an allà com si fos una mursilla de roda de ter. però no passa ré. de que sirve lorear sus imtimidades si daspués llevan a juisio al acusica que en pudtada del lectures le dise el nonvre del puédco, ¿eh?
.
- asin que mejor lo tomemos con tramquilidat y disfrutemos de una prasiossa sisión con nuestro estimado prasiden Porta, que de tanto enbuste que soltaria primero esplosionaria el cacharro, pa dispués fundir los plomos de toda la siudad. en difinitiva, el detectó de mantides se tivoca com se tivoca aquell inspectó que busca en els ulls del detingut cualquier asomo de berdà en el caso que imbestiga por mui dificultoso que sea. el sósio ha descubierto un sitio ideal pa enclabar una gran maquina de la berdà: ucuparia tota la sona del palcu i faria la bida impusibla als nostras diractius tan meraballossamén mantidés.

el bo-tócs u tiràpia antiembejesimiento

ustédes saven que la tosina butulínica paralisa els músclus asin como medio año prosimadaménte entonses yo me digo anami mesmo que podqué les sañores para la estetíca utilisan unos rimédios de ese tipo cuamdo la sancta madre naturalessa nos ha proposionado elememtos como el ajo o la sebólla, como el broccóli u el limón. ustedes creen que ai darecho a que los cumsumidores como el caso de la buturuda de mi sañore, la repremía de ma cilla u la repalénte mi suégra, devamos recurrir a la endustria farmasética plena de potinges pa aconseguir este proposíto? eh? no és milló ficar-sa un papinu en rudajas, uns filets de carbassó per sobra de la cara, bén untadets en crema natural feta a base de caldu de pastanaga i estractos de carchofa i daichar-se de caboriés? pues és aichò el que ens va dí el sañó botecario de la esquina de mi caye, que para tratramiemtos de vellessa i curtis fasial con liposunsión i estiramiento de arrugas con posterió eliminasión de les putetas de gáyo res milló que els prurductas naturals. deichin´se d´està d´històries i de cremes de la pons i de la novéa, i am el seu putet facin la mescla com els sañós que am el morteriyo fan les fúnmules machistrals. li passen el rasultat a sa siñora hàntes de irse a dormir y le indican que se hunte el rostro con esa comfitura hecha pa la ocasión. aparte de ir vién pa la vellessa tanvien le harà de efeto contra las migroñas que la mujer no sólo bibe de la astética me parese a mi, ¿eh?

.

allavós el bo-tócs és una madesina que va d´allò més bé, tot i que oju, pot pruduir-li alèrchies com afectos secundàrrios. aquesta tiràpia de la etédna jubemtut és cumuna entre tota la gent gran que té póoo que li caigui la piél a tiras com comsevól poma al órno. quan la ceba sañore se panseichi com una figa i tingui més arrúgas que la mayól vachi cal metcha i deichi fora dumtes. rabulusiunari com la binagra, aquet farmáco tan meraballós ha servit a mols matitmónios per impadí que se dibursíen i que jumtamen am la binagra de túrno recundueichi situasions difisils

sóch un meraballós toca-canpanes de dalt

- a mi de cuando ere pequenyito de sienpre me han gustao las canpanas. totas totas totas. las del elgorreaga, la del pessevre, la de la catardral, la de la bunica claraveya d´el sañó guay disnéi, usia totes. i és aichí que ha sigut senpra;miten de cuamdo yo les ablo, ja de imcluso cuamdo tucavan a mótt i les santie des de casa meba. el ruido de la miétda de canpanas a mi me afemtó tamto que ahún no me las he podio sacar del sel.lebro, asin que he cresio como he cresio. entre aquet fet i el tucà campanes propi del meu bansalunisma pues entre una cosa i l´altra han fet el restu. lins tinc de cumfassà que me feia póo tení aquet puder, aquet sesto sentío, però el meu pudér viciós nario va imtrinséco amb aquet fet i no puc evità aichò aprasiade audièmtsie. a mi m´argraden totes les canpanes desde les més patitones fins a les més grossas, desde les que fotan surói ásta la del oido enterno, sepan ustédes que soi corto de horeja pues entre serúman, aigua i pelos que se mesclan ademtro hasen una bola por aonde no pasa ni el àire sifanofa com el nostru sañó selemsiunadó de fumbol. les canpanes que més astimu son les de final de anyo en la puédta del sol, menjan el raim amb la meba siñora, gra a gra, pipita a pipita am la cupetacava en una mano i el higo en la hótra.

.

¿com coi bustés bolen que no m´astimin les campanes ni els sañós que les toquen desde abaix, u sia, els toca-canpanes? si jo buldrie sé un dels de baritat, un mona-killo o un susedáneo de musèn are, mala cosa abui die pues padqué aquesta feina la fan unes maquinetas purugramadas per a la ocasión. pica usté en la canpana de la esquierda, toca la de la esquierda, me pica el butunet de la canpana darecha, asuéna la darecha, i asin suenan todas en una prassiosa sinfònia de musiqueta eichordidora que rebienta el tinpàno de cualquiet modtal que viva serca del canpanario de turno como el de mi pueblo.

aquelle cupete tanbé ere une miquete meba

. pues si sañós, aprasiats lectós de les mebes abantúdes i desbentúdes. aquella cupeta de Bémblei tanbé ere un truset meba pues padqué si, padqué allà ere animán i unechàn la meba bandareta i padqué me van treura a jugà una miqueta per sobra la verda catrifa del estadio londrinés; se pot dí que me van treura a pastà una mica,com de reyeno,pues padqué hi feie més nossa que cervell, aichí com en chavi er nándes. recuetdo que la sustitusión esdevino al prinsipio de la sagona parte de la pórroga. el nostra místet me va treura a passechà en tan s´en va adunà que un sarvidó feia falta per urganisà el joch per la banda cuntrària, una mica en funsión de medio estorvo con algun robo de bola e inisiando contras en direcsión del àrea del sant dórria, famós sant italià, i cunagut per les pitses cuáta estacions que el pallu es futie cada dissamte. el patit nave igualat a tséro i no va sé cins que va arribà el estra-tain que diuan els sañós de la sarvessa, que no va havé el tantu del are choto, en una meraballossa gardenia que en jan llúca pallúca numés va pudé mirà de lluÑ. alasoras vam cumamsà a perdra tienpo però el rellotcha nave molt lent, en subicalbeta va fé dos o tés parades de mérito i el madparit de negra no pitava el final. bé, passades les ontsa va acabà el patit i la chóia se va apudarà de tots natrus. jo acumpanyñava als del 'drentin' quan apuchaben les escales que duian a la dibina glòria tselestial, aquella primera cupeta d´uropa dasprés de los consabíos ésitos en Bétna o Savilla. se pot dí que per fí vam tucà el sel amb la punta del simbrel, i anami, que feie cua darrera dels jugadós com qui hu fa a la cua de la pesca salada en tan varribà el meu turnu me van dunà una aspatarran medaya de quincalla, padqué siguem serius, allò no tenia cap de valor bisto por ensima. aichò si, hu que representave ere molt pel nostru clum pues padqué vam cuncarí un suenyo coletibo an aquell prassiós vint de mállo del anyo nobentaidós.

aquell va sé un gran triumfu del meu basalona

- amichs meus és tal com lins dic. vaic jugà en el basalona sedido por el porboritense, un equipiyo de la ragional que en sus ratos livres se dadicaba a la purducsión de porborones y mentecados. jo racótdu que el traspásso va sé una mique com el del trajo-segúra, usia que va custà lu seu, però a la fi em van pugué incutpurà a la disiplina asúl y grana, guiado bajo los auspisios del que alasóras ere l´emtrenadó de quell equip, en visens sasót. els primérs entrenaments sota la batút de quell bon hómen se me van fé masse feichucs, adaptar-me anaquell equip com el basalona de llavós va sé com un parto sietemessisno però si lins dic que va valé la pena no els mantidé pas. aichi que el die del meu dabut amb el primé equip va sé un patit contre l´Ander llétch; ascoltin bustés, quell ere un patit dessisiu per la sótt del nostru clum a la copa d´urópa i he de cunfassà que vaic sudtí bastán nirbiós, però que a masura que passaven els minuts jo i anave agafán cumfiantsa dins del equip. viem de ramuntà tres tantus i la cosa pintava magra, aichi que vaic tirà del carru i com un comsevól meguéli empujaba als meus cumpañs a cops de crossa am l´afechitó del púmblic, dunat que jugàvem a l´astadi. ere una tarda-nit del mes de maiCH i feie calureta la qual cosa no ere cap emscusa per acuncarí la bimtória davan l´equip bléga. el primé tantu no el vem fé fins bén entrat el primé tienpo i vam cumamsà a encarrilà el patit pels vultans de la sagona part, abans de fé el gulet que forsarie la pórroga, una pórroga en que no va haver cap gulet més. per tan vam arribà als panals en que jo vaic fé el meu i el purté nostru va parà el quinto de éllos; en tan que varribà el mumén guluriós, tots vam fé una pinyñata anal mich del alcampo (beura afotu on sudto jo), i la gent no savie com reasiunà pues uns puluraven de satisfasió mentra que d´altras reian de musió cumtinguda. mai m´ulblidaré de quella bunica nit en que sarvidó va sé purutagunista de un tros de la história del basalona, una nit que vaic sé un hirói com el mateic somitier o el marti filosofía.

jo tanbé he tucat a la dicscutéca tachito

- pues si aprasiade audièmtsie, tal com lins dic anabustés. en el seu die jo vaic tucà la pera al meu atimat púmblico a la dicscutéca tachito, on sarbidó feie de dí-che i pusaba i pusaba vinillos a dóju. allà mesclaba amb la meba tauleta, els meus cascus i semblave que dirigie una urquestra per tal de amenisà i emtretení dagudamén als meus patisans que eren i molts, segons el que en diuen les córnicas de l´épuca. en tachito estava a prupet del cam nú, eren un parell de buniques carpes on la gent se pusave a ballà una musica que tal com diuan los entendios en la materia era mudédna, aichi com entre clectrónica i cunputatética. tenie mols seguidós que me demanaban més canyñe i jo els pusabe més canyñe, are, con el debío uctu-comtrol no fuera U fuese que el prossáic hisiera de estárgos en mi selebro. asin que empesaba una sisión no parave en tota la noche, un dics ada rera d´un atra, ensensa parà, i comonopodiaserdehotromodo me van sudtí els meus imitadós.... imitadós com el sañó prasiden,que bulie de dirigí la nabe asul y grana d´una manera pasunal com aquell qui diu, com si els sosis i patisans bailádamos a su rinmo, aichi com titellas o puchinéllis de cartró adubat seguin les intrumsións que ell dictés desde el seu pulpíto de mestra de cherimónias

.

aichi que el sañó porta me semble pel que vaic llechí va agafà ambéicha de la meba sancta pasona i va desidí tancà la meba aumil carpa del tachito; fins i tot el trós de bou bulie que m´emsiliés i no turnés a tucà mai més los platos ni als bultans del cam nuu ni per l´inter-nete ni per enllóch pues bulie de cumtrulà els meus mobimiemtos. tal com va passà, el señó purupietari del gran tachito, a parte de haserme la copenténsia deslleiál bulie espuliarme indasentmén el meu purutagunisma a la cavina del astadi. i malgrat de tot jo sagueicho con paso fítme mesclando para mi audiémtsie.

molt bone tatda siñós. notisias de alcánse

- el qui feie d´emtrenadó anala bamqueta del meu atimat basalon es laxa amb bin torturs, en truscu vanovich, ha estat tsesát fluminanteménte de su cárgo de técnico del primé equip i que padqué? pues tsensill, padqué ere un inútil. aichi pues, que a partí de questa tatda contre el caja cachonda de málague gafarà les riendes del planté de jugadós un sañó que s´anumena com la llet. per tant, venen aires nous al clum per la ceba secsió de balunsestu. el plamarés del yogurs labavo ha estat el sagúent: una copa del dropu en dugas tanpluradas i mitcha plenes de bunicas penúries i un futimé de calarunets gastats en el inbento amb els mariconatto, els birriasova o els áquet de turnu. un patir anal palau que acabava pues com vie d´acabà, amb aquella lletcha cadabera futén la cunpa a tutón menus anasi mateich. el púmblic del blumgrana buliem sanc i fétcha i ja el tanim, al menos si perdem els dos títuls que ens queden, ja no els pardrem amb el sonát del dos mil tsis.

en los brásos de es cupído

mitin quin goich, quina chóia, ja hem arribat al bunic i aspatarran dia de sant valiemte, usia el dia de san Valantinu guluriós, patró dels anamurats, lo cual no es mi caso pues no estoi anamorrado de nadie, bamos, por no estarlo no lo estoi ni de mí mesmo. aichi que ja som al catórsa de fabréro, un mes que diuan dels barbuts i on no ne trubat el frío per cap puéstu. els tinc de cumfasà que he caigut anals bràssos de es cupído i aqui a la fotu i a jusgà per la bunica imatcha, me poden veura com nastich amb una fletcha apuntando no sé a bon, con el peligro que ello conlléba. porto dugas prasiosas ales per tucà el dos si arriba algun paquiritu o marénc i canto anala siraneta de la meba bida (que sirie ma sancta siñora sino fuera ú fuese per les ganes que ting d´emberinarla) aquesta bunica manudia: hoi és el dia, de los enamorrados.... i li regalu un corasón de bijutaríe que compro per les butigas de la sona de pla de palau, allà a tucà del famós resturán dels set cavróns (usia portas). agafu una caicheta patitona patitona i lin cico enbulicat en un mucadó amb tots els póllos del die, la surtija que daspués li enroscu anal dit meÑíc de la ceba lletcha i fastigossa mano asquerra. asin que ella me torna el seu regal, un rallotcha de la marca viserái però que no compra sinó que l´agafa de prestadiyo anals encans bells quan li cau anal pallu miliunari del pis del devan

.

usia que arribat aquet die en que una sachéta atrabessa el cor de la victima del es cupido, húno ja se hase a la idea que dasgratsiàdamen hurà de regalà algu ana la ceba siñora bulgui que no. llavós hu milló que pot fé és dibursiar-se un dia hàntes per tal que no l´ubliguin a fer-ho ni en ple jusgat

jo vaic traballà al nutisiari "el caso"

no va sé molt de tienpo, va sé, calculu que durante tremta anyos. uns tremta anyos aónde yo cuvria la informasión de la más raviosa amtualidat, sienpre a pié de callejón. mi bida estava pues a medio camino entre el rotatibo i la impémta per un custat, i el micròrfun i los hechos acaesios per l´atra. ere un diari de succesus que s´en diuan luctuóssus però que al final suposu que amb el tienpo i una canya passarien a sé fenòmenos sinple y llanamente paranormales. racótdu que la siñora melena rànsis va cumbidar-me a un purugrama per tal que espliqués a lo tumác l´afer de la violetaira del cascontíguo. daspués quan el eruptativo me va pumblicà la nutisia del assessino en se ríe, va vení la sañore encarnadita sánches per demanar-me comsevól emsclusiva de les que havie tret com a redactó de quet diari. les nutisies del caso feian molt de mal numés de sentir-las i és que de pudtáda a contra-pudtáda se padlava de muédtos, herios y mutilasiones varias. mitin que de tanta sanc que hi pululava a cada cáso te dunava ganes de girà full i passà a la siguénta pàgina on per sert trubaves encare una mique més de sanc i fétcha. usia que sinó bulies una tása, t´en dunaven dugas...marededéusañó! quina feina més poch agraida i a sobre els búrrus de laditurial no me pagaven els atrassus ...fins a tres messos que me devien aquets ganàpies però asin y todo jo ere allà, al peu del canó. on ere la nutisia allà ere jo, amb la meba petita llibrateta per apumtà todo lo susedío, des del númaru de mutilats, anputats, descuartisats i escuajertingats asta el posivle móbil de la causa en la noche de actuasiones. toda aquella lavor que, modèstia a padte, siendo uno de los mejores (pornodesirelmejor) en mi travajo, dió por conclusa cuamdo húvome llegado mi momemto de retiro; fué pa cuando colgué las botas.

.

el setmanàrio el caso me lo dió todo en la bida, aumque fue motibo tanvién pues pa muchos malos suenyos por aquellas imajénes que mi estrema i purfunda sensivilitat numca podia de aseptar. mi siñora se pergumtava que podqué me reprimía de semtir tanta mala notisia que no podiamos de seguir de esta manera i que la omsesión por cada muédte acabaria con mi porfesión. asin que fue quan els acontesimentos se presipetaron i acabaron con mi renúnsia al cargo de sotsdiractó quan vaic cambià la feina de redactó-esprés pel de cafatera esprés i fins aqui se pot dí que vam arribà. aichò de taní ana sobra massa pressió acaba amb comsevol pariudista per molt fort aminicament que sigui. i des del meu aumil faristol els dic que van fé bé de tancà aquet diari tan i tan daprimén,;

el sañó porta i la operasión del comando banana

- pues sí aprasiada audiuèmtsie. aquet és el nou comando que nastich bén apumtet de inaugurà establesío un nuebo hórden in-pedante almenyÑs anadins del meu aspatarran bloCH. i és que com a dropu del meu propi bloCH buldrie raclutàr-hi no menos de sinco hónbres i no más de cuáto am el lluable umjactiu de anà a la cáÇa i camtúra d´elefantes asúles, una espècie que no abunda masse i està en peligrodestimsión. el comando banana tindrie lisèntsie per licuà i liquidà. por la presiosa sábana de sancagát avundan paquedérmos con tronpeta i colmiyos de madfil, esa espèsie és, a vera, sifanofa com les altras però sirie una variatat cassulana, una de mida esquifida espatlles curtas i grossa de cap. me valen los sétmes del milimétro o els gelats del curamta-sinc. tanvé me sarveich el métoda bónva iaiàturé (usia lapa) però anal meus hòmens quedaria milló el sistema drománo de la manita folloides anadins de la cumpóta-maduichas o del tiramisút. jo sóch un purufassiunal, utilisu desde manchasdebisicleta fins una mata-jétas, mata-jétas com el matei pasiden; i encare que sembli asin por ensima un povre diavlo, aquet bonhómen se las trae i sino lin pargumten al sañó.Russéi, una amtigua victima del hótro comando, el comando de palostimos

.

prológu - mitin bustés. con tanta yerbagúena húno ya no save distimguir si la realitat és séria u és bróma. en todo caso me se ponen unas bunicas uyeras virtuossas i proban de jugà. del grupo de palostimos el sañó prasiden me vale sién pumtos, el sañó ferran soprano simcuante, i el sañó angunal veimtesinco. el sañó rimchuls deu pumtets i la plantiya no pumtúa por desvalorisasión.

silindru, conyo, esfera i els toca-campanas de la moda

-bé, per cumamsá dí que ting el tipu linial, no arribu ni al cúbu ni al silindru ni la triángla ni a la rulóna. mitin bustés, a mi me van parí com me van parí i aichi vai néicha i aichí muriré. si sóc un filferru pues mála suédte. i és que jo me cico a pensà i me dic ana mi mateich: coi, si quan sigui un porbo i teranyines reberteris que més dona loquehaigasioenbida, si un bunic diàbolo, una prassiosa campana o una aspatarrán esfera. al final jo siré hu que siré allà anal meu meraballós nínchu, porbo porbo i més porbo i de tan de porbo que tindré per tot arreu no pudré ni raspirà. aichí me passa am la moda aquesta de les mides que volen de treura els sañós de la hálta custúda que amb tanto modeliyo i tanta jaumatría i tantes formes i figures ens turnaran més bochos de hu que astem que no es poco ni mucho sino tó lo contrario. are diuen que desde fa més de tremta anyos es purtaven els numarets que si el set, el nou o el catórsa, la tremtados, la curamta o la de caúchu (moda setàsea extra). pues quan lin compri un tráju anala meba siñora no me sabré avaní del cunjúm que li tindré de cumprà encare que bisto lo bisto se asemeja bastamte a un taprésio. els taprésios son les figuretes aquellas que surtan a la "ni entiendo de ese" i son un ractangla i un triangla juntets. la talla cuadrádu és la que li va de marabella anala bunica toca-campanas de mi parienta padqué d´això de tucà campanes un ja està acustumat amb la quamtitat de tuntaries que s´ascolten, se véuan u se llachéichan. si anaichò busté lin suma la campanya punitica per les erecsions del mes de márso i els patits del nostra atimat fumbol clum Basalona plega i bámonos.

en mis ratos livres sói un súpet-éroe

- pues si sañós. astimada audiéntsie, sói un personage médio súpet-éroe, médio de trajicomèdia. asin como de cómich però más humano, no sé como desirlo, vién si, si sé como desirlo, soi súpet- iman. en mis estonas livres (que son muchas dada mi condisión de pamsiunista chubilat) allúdo pues a salbar a la gemte. arreplego am la meba capa de súpet-cherinola i boi por los aires de un lugát a hótro imtentando de salbar a les parsones de este mumdo i pádte del hótro. soi baliemte y janeroso, soi un estallóne, un chuarcharnégar, un brus bilis, que digo yo, un súpet honvre que con su sállo, sus botas i su trajeneopreno buela el más alto, de siudad en siudad, asistiendo a los más nasesitados. aquet homa sóch jo. vuerca un camión de tumács a la Jorquera, allà sóch jo, un abiuneta pierde un ála, allà soch jo, tiran un cap de figu a l´astadi, allà sóch jo, es carregan al sañó jiméneslosantos, allà sóch ai ai paddó paddó, jo no bulie dí achò. pues au que deie, malurádamen anala nostra épuque els supet-hòmens no abumdan en-llóch, i és per aquet fet que jo faic molta falta padqué sinó qui coi ajudaria anal sañó Porta are que tan nasesitat està? dingú. cada die en ting de tres a cuátra sudtides com els bonbérs del ajuntapelas i travesso los sielos de los tsinco contenidos, no uso benzema ni fullóil ni patòlit ni cuñàc. utiliso els pets de les fabes que m´acabo de menjà el mateich michdie i en tienpos de crisi sudto bén baratet que ni la cumpañie a buelín.

.

como lo hàntes relatao no és berídico sino ha sio un sinple suenyo de la passada noche produsio por mi suncosiénte repremío, afumtunádamemte soi lo que soi, un sañó molt ansia ano però felís

pues parese que fué allér estos dos anyos

-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.

jo vaic cantà amb el gran Fram

- efamtivamén apasiats sañós meus encare no s´ hu creguin però és aichí que va passà. anal seu die jo vaic cantà amb la boss, no no, el Brus Sprimtin no, el atra boss, aquell sañó amaricanu que tenie molts casinus a Las Veigas i que ere molt miliunari i que ere un aspatarran capó de la mafíe bé, aichò és por lo menos au que diuen las malas lengúas. però aqui nastic bibiyo i coleteando per esplicar-lins anabustés que podan dunà crèdit ana questa històrie que vaich viure pels finals dels anyos satenta borbiendo de un biaje con mi sancta siñora. vam fé un duáto, usia que vam cantà tots dos juntets el 'som cinc, Aloncho' achi com va fé en Senatra am la NanSí, sa filla, o com are fa puquet han fet en Robit Biliams amb la Kinman. l´homa me va signà una dadicatòrie en una de les mebas moltas tsamarretas de roquéru que ting a la meba culamsió, va sentí anmirasió per la meba parsona i se va mustrà surprés de la meba veu tonadillera que ni el gran cantaor flamenko Antoniu Mulina ni Jesulito el RaiSeñór. aichí que vam agafà els Asquerrus i vam anà de gira per tot el cumtinén amaricà de dalt a baix, vam ricórra de Fulurida fins a Turrasa agafán l´enlláç a JóttaFrancs on ens van rebra una munió de gent. jo ere el galan de l´épuque, amb el meu micru de óro massisso les nuietes se tiraben de les grenyÑñes quan me veien de surtí a l´etscenàrit i l´amic Fram i sarvidó cantàvem plegats 'els traginers inde nait'. i aqui on tots bustés me veuan jo vaic sé un ídolo de masas, la gent pagave per cada amtuasió meba y del amigo Senatra més de tsimcuante mil dúrus per entrada. al meu últim consierto prodamnificats pel fitchatche de Lusén Múller me van fé la bunica afotu que els hi he penchat am el meu póts del dibemdras, tot justet fa tremte anys va sé. si mal no racótdo al palasio de comgréssos i esposisiones de plaça l´Aspañe.

mon abantura antràxtica

segúdo que ustedes disconosen que fui peonero atrabesando el casquito antráxtico. esta bunica abantura susedióme allá por el inviédno del vemtisinco, pues ya por entómses me solensitaron de haser una elspedisión en un bonito nabío que si mal no racotdu se deie 'el palasitocoñón III' purupietat si no me folla la meba mamòria de un sélebre aristocràto de la jéta-set de la sona de los astiyeros de Pardalbes. asin que ni corto ni caúchu dispúseme a tirpular el botesíto hasta tierras dremótas mui al sút del polo sút. lleguemos a tierra del foguéo allà por Arjantina pasados uns tres messos i es por allá que el frio me hiso mella a lo del di capreo en tetanich. el vaichell se entrebancó en unos tenpános de yélo i prestos i dimspuestos pues nos dispusimos a caminar a lo ransmossèn, i con borsas de equipaje comemsamos a travesar el presioso cotinente helado con sisenta perros y cuátra gats. lleguemos tot caminan chinuchanu al polo sútt en tsinco setmanes y média asin que plantemos la bandera delante los pimguínos que me miraron como con cara rara, com de no havé vist un estra-tarrestra com un sarvidó en la resta de la ceba gelada emsistènsia. aichi que prusaguirem cap al er nandes contràrio, el de mar de rós (mar rúvio) pues sirie en unes nuebe setmanes y media de más. vaich passà frio, molt de frío però be,per achò ja tenia el vísquit

.

la carona se me va chelà més d´un dia, on per sierto no ni havie die pues padqué tot el die ere de die o quasi de die. però vam turnà sans i estalvims a casa uns tres messos daspués com herois de Catañuña i cins i tot ens van humanatchà a tota la elspedisió i vam fer-nse un munumén al carré del pelaíllo cantunada unibasitat,munumén on se caguen els malparits del culoms die si die tanbé

la binagra con isoflúot

pues si sañós. aquet compuesto chímich és clabe pues per a sentir-si com un iaio nuebo, un iaio més vigorrósso com un iaio amb sifanofá sichamte anys menñs. si veuan bé la ceba furmúla és una molencúla de tres dimansiónes abont el núclit està furmat per l´atóm de cheritròchen que com sempra passa està anal sentro de tot, tanto de lo grande como de lo pequenyo. és un atómo en prinsipio bastante de inestavle pero que con el tienpo y una canya se buerbe más reposado asín como el peramangante de putàssa. asin se emtiende las propiedades pisico-chimícas del cumpuésto, és a dir, su savór, su aróoma, su culó y su tacto algu aichi como un porbillo blanco suabe com el vellut del peyejo de un conejo novle..podqué los conejos son novles*,¿u no? aichò bol dí que tots aquets iónes li cumfareichen anal puruducte una empenta que busté els nota quan busca resultados imediatos amb la ceba sañore, quan busté és al llit i quiere empesar cuamto hàntes el acto del simbronasso i que en comsevól farmatsióla el seu botercàrio lin dirà. aquet medicamento té l´avantácha de no taní afectas sacumdàris SALBO QUE PRODUSE AIRIS ni està contraendicádo pa la ulséra gasto-druodenial i además lo reseta la saguritat susial. usia que va busté amb el tarchetó de joba-chubileta i li sudtirà de gràtis. achi que ja sap, si bol cambià la ceba trista, inesistén i penosa bida d´imputensies janitals preguis aquets cunsells de sério que la bida semsuál le va en éllo.

.
*bé. el conejo de mi sañore de novle no tiene nada. és un conejo vién pordrido y ensima traidór, selóso y dúltero

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Sai-Miter bisits tudéi on-lain nau mantenán. basalon vimt milions, badalon trés milions, el papiól milio i mich, gratallops cuáta milions, palau de pliega-manos tresensts mil, castellà del payés mig milió

jo lluité contra los malnasíos de la estràbica

- fué en el fremte del Normándo pues sirie por entre Fránsia i Englatérra. allá estube con fusil en mano esperando a los chicos de la estrábica cuando sarvidor disponíase a crusar el mar cojo. en un tiro perdío me estubieron vién a pumto de dejarme esvástico en el ojo darécho pero le dieron en el cúlo al capó rál que dichoseadepaso era un cavrito de hármas tomar y como poco s´ho mereixia. llàstima no le ubieran voláo los séxos. asín que los násis empresionados por mi balentia i corage retiráronse unes milles cap enrere pa pedir refuértsos al señó directó de aquella fira tan bunica que era la sagone guerra mumdial. el presidén de la fira era el fírer. allabontas van purtà més torpas desde la tsiutat de Bunic, capital del café Bebiera (u Bebiese). jo alashoras tanvé purtaba bigutet, racotdu que ere aichí a lo asnar, bigutet que per sert me quedabe bastán aicharit com bé poden bustés cumprubà anala fotu que adjuntu al meu aspatarran i históric póts. cuando los no-liados rigrisaron con más soldaos allà se armó la mari-marrana i las bónvas me esplotaban por adelante i por adetrás con un simfin de válas yendo i biniendo, disparadas por anbos ejersítos. pero al final me inflitré en el bando opositor como un els pionnén a lo gente segreto como el del Borne i les sabotajé cuatro tamques, sinco lansa-granadas y una metrajéta. total que cuamdo rigrisé del convate com un éroe de guerra aichi a lo Asquerro, solamemte tubimos que esperar como se esplosionaran las trinchas enemigas hánte la atémta mirada de mi vatallón. al teminar la segumda guarra mumdial me comdecoraron en la vila idilica d´Ausbitch y me atsendiéron de culunél a alféres ráso. me regalaron un prasioso láso rojo en onór a mi determinasión, a mi atitut y a mi compro messio en el canpo de la batáya, y tanto tanto que asta me llamaron del mismo lincón de la casablanca para darme un despatchet bitalisio achi a lo Baul Gomsáles, cosa, que dichoseadepaso, pues rechasé por diguinidad. i jo savia a siensia sierta que Essien jóder o el Macarítur de túrnu no dunarien crédit a la meba hassáña. pero jo como sienpre me vestí por los pamtalones pues jo ere el mateich a pie de canpo contra los mismos estrábicos nasis de la crús gonáda ú contra los mismos potensiales dels atats units que me con deco raro acabao el conflíto bellíco. asin que tal como les juro por el dibino que esto fue asin i resibí el mismo medayón que si viese derribao un mono plasa en pèl Jarbo.
.
potosit
.
un dia de questos ja lins padlaré de les mebes andánses amb la sorra del desiédto
.
total bisits on-lain dos milions tsincsemtas curamta mil tsincsemtas vimtitrés

el meu primé don perriñón me se suvió a la cabésa

- pues sí sañós meus, els hòmens amb classe tal com un sarvidó tenen de prubà ni per un cop a sa bida aquet champáÑa framtsésa que oju, té el seu preu desde luégu, però si ana busté li cumbiden a un trágu, ¿pues oi que no hu pot pas rafusà? a més, ja saben aquella dita que diu allò de a caúcho regalado no le miren el diénte (i es que no en fa falta, s´els veu sensa havé de mirà). pues bé, siguiendo al fílo del tema, va sé anúna festa de la jéta-set a la que me van cumbidà; els parlo del anyo vemtiócho i al barri de la basaluneta, basalona, basalunés. era un bunic aplec de la fló i nata de la susiatat catalana de pescadós del merluso en halta-mar, una raunió de sal.lebrasió de la crém de la crém dels marinés del port bell (puerto biejo), antics amics que tienpo atràs vam fé les ameríques. como biejos lovos de mar ens cumtàvem les nostras batayetas, que si la guerra sabil, que si los úntimos de filiprimas, que si el dorado, que si la guerra de susesión, atséteram. i allà ere jo, com a gran testaferru de los baliemtes honbres de la marina marcánte i punsánte, tot la cantina plena de gom a gom amb barriles de servessa, botavinos i la cupeta de champaña que vam acunsegui d´estraperlo per la Jorquera la nit anterió. aquella champaña ere el donperriñón
.
mai m´ulblidaré del seu intens sabór, que bo ere, que escumós. me va quedà una mica al llàbit i encare el cumservo i ja han passat buit decádes desda allavós. un petit tast que no arribave ni a umplí el tap d´una butella de cococóla però per a mi ja ere més que sufitsién. com que me varan imvità pues vaic aseptà de vuén grado, sinó la ceba P mare l´haguès pagat (paddó). tota la meba bida no he sudtit del Ron-dél o del Dibóise que son de baratiyo, pues la meba butchaque no se ni pudie de parmetra sagons quins lúcsus; aichí que vaic aprufità la nit per saburechà aquell liquído que mai més a la bida turnarie a travessà la meba gola. però qui no se cunfódma és paqué no ból

jo tanbién le dí al plato

- diuan que los biejos droquéros numca muéren. este es mi caso. jo anals meus tienpos mossos ja li vaic dunà als platos ja... i tanbé camtave i tucava la guitarreta i tan! com me racotdo dels anyos aquells que encamsalava un grúpu i feiem de gires per arreu,cap amún,cap avall...escoltin bustés, de guanyñà durus poca cosa però de fé bolus los que se imajinen. jo ere tot un ídul de masses,tota la gent nave enrere dels meus óssus que, dichoseadepaso, eren de la mateicha cumplecsió que els que encare ting. la difarèmtsie, és clar, era l´aspémto físico que oju, tal com hi poden veura anala fotu de familia que els hi mostru anasobra del tésto, feie més goich i més pachóca. tenia una pell més tersa, ere més buapu que are, difísil però pussibla, talmente com els meus atimats chermans tri-llisus que are, maluradamén ja no son entra natrus. un va murí d´un atac de fer-hi-dura, deu sé cosa de la binagra, pues emcare amb gairebé nuramte anys i nave sempra amb la capseta ana sobra metiéndolaysacándola. aquet bon homa mai va assentà cap. els hi parlo del que anià primé per l´asquerra pues el del semtro sóch jo. el de la meba dareta ere el chermà lulén que se va ficà a emprasari pocos anyos dispués de la disolusión del grúpu i aquet va murí padqué lin va caura la navéra a sobra. pobra dasgratsiat. i ja lin deie jo que per agafà els glasóns del figu-rífic no utilisés l´andàmio, que no calia. el búrru no me va fé cas i aichí li va anà. en fin. erem una banda que vam tucà i molt (consiértos i de paso la péra al audiotòrio), vam fé la nostra fama arreu de cumàdques

la collada de cróssas

- anunas vacacions a la Sardénya (hálts Piranéus) me vaig adentrà en una famosa carratera de la cumàdca del Re-pólles i situant-se en el mapa amb un Jepet - ese d´aquets me la culocan en bell mich de ribes de frasé i puichadà. una carratera que ni ha més voltes que anal cuerpo de la Jessi Calba, vinga buelta a la daréta vinga buelta a l´asquerra, mitin que la meba sancta siñora pues se va marechà d´allò més i cins i tot va mumità tot el putatche de grabánsos que se va fotra la molt pódca aquell mateich michdie. la foto que ting pemchade me la vaic fé anal bell mich del puerto a lo que se diu el sim de la mumtanye on per tsierto feie molt de fred. però els culloncs meus pues allà eren, per suputà les baiches temperas túras, i ped qué? pues sentsill, padqué sóch el milló. i aichò que dic ni ha de testi-mónit un guàrdia sabil que me va enchampà am un quillo de cóca i és que alasóres la coca de fruita se pagava i molt bé, sobratot als forns d´abaix on els se pagava loro i el sidan per un troÇ de cóca de pa. el fet que jo ere cunegut a tot arreu no va sé cap impedimén padqué el sañó de bérde m´amunastés dient-me que vichilés amb aquelles curbes no fuéda que me desenpeñase per comsevól revól. ja saben que a la déjate de tráfich no está de vién bisto que parsones de segun que edat vallan al frente de un volante,sea de tudísmo fudgonéta o monopatin

.

la collada de Crossas és un indret bén maco que els nacunsello de visità pues se veu molta de neu molta mumtanya per tot alsrededós, petits animalons i fluretas de butchaca. aichò si, ja els hi dic des del meu bloch que bustés se marecharan com no facin una parada i nesasitaran bioderramina padqué du cuntrari, poden prendra mal, i es que aquet coll de puerto semble una gutifarra torta.

el gállo quirico

bé jo m´agrade sé un gallo quirico per picutechà anals sañós del meu entorno que no me volen de dunà la raó. sense cap publema com que tingui la primera suspita que no me donan la raó pues jo ja m´amfado com un nen patitet a pesà dels meus sién anyos. are si, racunech que sóch buapu i que sóch marabellós i que sóch un biejo intel i chén i tot un lluset maria casanobas que no tengo avuelos ni falta que me háse. al casal del àvit sóch molt gallitu quan jugu al dóminu o a comsevol joch de cartes i hago que mi vós recsuéne con fuertsa en el interior de esas cuáto padédes para que nadie me imtente de haser la pirrula. jo aicheco la veu més que dingú cap altra i me faic de raspemtà dabán de tutón en espemsial dabán de les siñoras que me sagueichan en mamada per allà abón vaic. aichí que poca bórma am un sarvidó que en su époque iso pinitos entre las mejores damiselas de la cumàdque i esa es una putasión, un els pendiente i una carta de representasión que me consedió esa metològia que me rodéa. aquet és el meu séllo pasunal i imtransfarribla al deban de los ansia anos que me bolan de treura purtagunisma, pasisamén anamí que no es poco. asin que hínsto a que nadie ribalise con un biejesito pansit com una poma al órno pero más matón que el mateich Gocochéa i que en úso de ma bunica aurióla au faic palés anal meu bloch. amichs meus, molta gent me diu que padqué ting les putetas de gállo que ting i jo els hin raspónc que és de bén santsill: aquet parell de putetas sempra m´han ajudat a sentirme com una mica més gay de peléa de pura rása, un gay con su cresta, con su pluma i su plumón, su pico y su coj...ai paddó

buldrie cunèicha un chirinoli marénc

- pues tal como les a digo. cojiendo las pomas de Ter en mi vonito gúetto padticulàr me se vino a la imajinasión que podqué no podia de conoser a trabés del internete a un chirinoli marénc, u sia, a un sañó ansia ano del equipoblanco enlloch del meu atimat Basalona. i de aberlos, ai lós, nastich i molt saguru del que dich que per la charcha deuan de pululà chirinolis maréncs pues padqué ana questa bida té de ver-hi de tot com a la binya del sañó. asin que ni corto ni chavi er nàndes me e porpuesto de conseguir mi fita i estoi en eso de inisiar relasiones fodmáles con un collega marénc. are el que si tracte és de taní suédte, però ja savem amichs meus que no tot chira en tódno a la suédte anaquet món rudó, tan bé anià el factó de guanyñar-sau a póls, sifanofa com els jugadós del sañó Vanovich. aichí que e cumemsat a buscà cumtactas por tiéda, mar i áide pues per tal de que me sudti la meba atra mitcha taroncha blancoirmaculada: un sañó.cherinola del mardrit. el primé que penso és que aquet bon hómen té de tení sién anyos deu de sé de chúlu, molt de chúlu, incluso més chúlu que jo ( que ja és sé chúlu dichoseadepaso) i a pátt té de fé bida a la capital del pais besino padqué sinó a mi com que no val la pena. és un cuntacta en linia calén inter-iaius del estat am ideies difaréns, par amsempla, jugán al mousse discutínti qui és milló si l´asquerro o el galgo, si el chustét o el rimchóls mentra ném fent la nostra a sobra del tapéte pues padqué la bida entra nois dels meus mateichos gustus pues com que me si fa masse aburrida. aichò és tracta de fé un canbi de room analameba furmosa esistèmsia, ja son masses anñs numés rudejat de momos blumgranes.