- ja sabem que en aquet món tan i tan gran anià molt de famtasme sueltu, aichi com per esemple el sañó Porta i cumpañunia. son famtasmitos achi com en cas-pét però en humano hu cual es més peligroso, la difarénsia és que aquestos no portan ni llanÇól ni cadenes sinó peyejo i óssus. entre la classe punitica tanvé en trubem de seres famtasmagóricos tanto si miramos pa la darecha pa la esquierda como pal sentro. i ja no digamos en el mumdillo de la hálta susietat con el conde del le quio de túrnu al capdaván; eso ya son salios de la panicula que amenisó aquellas bonitas tardes de sine de mediaos de los chochenta: els gostbastés. aquells eren uns sañós que si dedicaven pues a pusà tranpas per caÇà emtopásmas de questus que naven sueltus per la tsiutat de un estremo al hótro, metiendo miedo anala gent i untán de gel bitscóso als pobras que trubaban pel devant. però per aichò ja taniem anaquesta mena de bumbérus que sudtien en una mena de enbulànsia, corriendo a tota pastiya. com m´argradaria de fé un equipito i nà de visita a l´estadi per aspirà amb la manguera a la colla de dropus que die rere die van escampant grandesses com si nostru clum nés parfemta. jo sirie el jefe del grupu i arrusegaria als nois del palcu a dins la bolsa de les escumbraries per daspués llançar-la al peci-pícit, farie tal nateja que ni el bidét quan fiquem el cul. passa que hi nassesito una petita al-mónia del bàrriolascortes per utilisà una maquineta tal.
.
muntaria una achènsia aichi com els àpits, amb la meba secritària i els meus currespumsals, am els meus ayudantes i am els meus imfurmadós; la tsiutat hi quedaria bén neta de enanos cabesónes i el negósi seria rudó per a tots.
