sábado, agosto 30, 2008

se presenta almajetón, désimo aniversario

.
- pa comensar me escluyen del dinsionario la palavra pulpo com animalet de cumpañunie, que un dia d´aquets ya les hablaré aserca del sincuentanibarsariu del rei del pulpo: el sombi Jason. però are jo no estic aqui per parlà d´achò ni mol menos. el motibo del presente como ya habran podio conprobar todos utédes es el relatar inpresiones aserca de una merabella del sértimo arte. aquet flim està purutagunisat pels actós Brus Bilis i Ben Aplec (apallidu igualet al d´una colla sardanera com bé huran cumprubat). se trata d´una bunica història d´avantures astronautíques mesclades am una barrecha de sentiméns. fixin-si bé. a mi me garratiba numés, eeeh, numés de veura "in sito" com els humildes yonquis, usia els super-herois de custum, li varen dedicà anal seu dia a nostra actual presidén aquesta tragedia cómica (usia del cosmos espaial). tragedia familiar que dichoseadepaso, per aquelles datas en que se va estrenà la pelicúla, no ere més que una simpla desgràsia en forma de paquidermu asúl. igualito que las sonas de aparcamiento que tienen a bien disponernos nuestros estimaos ajuntapelas. es verdá, i tan, el tema me percutió sensiblememte pues el titulet ya nos lo dise todo: almajetón 'pa servirles'. almajetón que según los sabios griegos vendria a desir como el dia del fin del mundo o algo asín. la butaca del sinéfilo rindió sentío homenaje al opositor que llegó a presidente sensa saber ni com ni perqué. i poca cosa més. mitin, un petit a púm. anaquesta esfereïdora supran- prudusió dels astaos uníos, resumta que un meterolito arribao de los cónfines del espasio esterior amenasaba con dejar nuestro er mosso planeta pa l´arrastre. allabóntas un grupu de grans puru-fassiunals nordamaricanus (ya saben, los del famoso suenyo), son escogíos por la agénsia de " la naxa" pa que ajunten sus fuersas en pos del omjetibo común de parar al coi d´esteroide dels collons que con tan mala baba iba asercándose a pasos agigantaos a nuestra impòluta superfisie plena de armonia y de pas... ya sia aqui en la tierra como en el sielo...
.
- el coi de folla-planetas amb cua tenia el dumtós encàrrec de pulverisarnos. sensa cap pudor ni vergonya. achí per les bones i sensa cap esplicasió prèvia. asin que después de probaturas varias en la base de Justón, este aguarrido grupetto d´herois curtíos en milers de batalletes terrenals, agafa el tutút volador i vinga cap al espai que som pocs i vol ploure. los escogíos pa la gloria y de paso pal nicho estaban encabesaos pel meu idol detotalavida l´antraÑabla amic brus Bilis, honbre de sanas afisiones en su vida pirivada. si me sagueichan el guió de la palícula fil parrala, sabran que el ben Aplec lin futia braguetassos a la cillola del jefe i aquet s´empreñave com una mona burracha, cosa atramén bén llóchica. achí que van entrenar-se allà a les instalasiones melitares i van apujà a cumplí la ceba missió a uns quans milers de kilomatrus cap amún. justo es reconoser que se quedaron unos cuantos por el camino, incluso el jefe Bilis, oh quina pena. snif. me fa pulurà de recotdar tot aquet dramatisma tutal i amsulut. i a més me porta flairas d´almajetón asulgrana d´autudestrumsió susial i aspurtiva a les darreres dos tan-pluradas... are que si aqui la cosa no va acabar tan bé amb aquella ansissadora e-musió de sensura, a la historia dels austrunautas de mentida ens passa tot al cuntrari: al final l´esteroide aquell me fot un pet com una gla, se parte en dos i el coi de planeta verde se salva de la destrusión en massa. la humanitat sensera acaban felises comiendo perdises doncs el almajetón o dia del juisio final ha sio revocao pels valiemtes muchachotes amaricanus. i una més per acabà. si bustés presten deguda atansió racotdaran que are fa uns deu añets de la histurieta espaial que va captivà a grandes i pequenyos...com també, ai cassolitats de la bida... dels elefants blaus amb cap de tocho i alma de jeta . i pum.
.

viernes, agosto 29, 2008

hay que matar a Chenchis Can y al Marco Pollo


- miten, nastic hasta los mismísimos josep pedrerolos. que no i que no. yo no me gano las garrofas hasiendo pajas s-mentales. oigan utédes. ni ganas como aquel que dise. ni a la teoríca ni a la pratíca. ¿qué poqué? pues vien sensillo. poqué no lo nesecito. en esas que uno quien les habla sepan que va de boca en boca como los lios de la carolina de Móraco, malas lenguas que disen que soi un biejo esteríl.... y lo pichó del cas és que lo disen sin dinguna base. achò es endibia pura y dura, pobres irnorantes que tanbién disen sin ruborisarse lo más minímo que cuando pasamos los noventa somos menos fieros que un tigre de tanga-nika capao de bolas. pues se tivocan de cap a peus pues si de algo puedo presumí es de haser pajas diarias, s-mentales pa serles más concretos... pero quísas sin tanta frugalidat como la propia del jovent d´abui die. que si que si, que donem puquet de sí a nivell semsual però en canvi els ansia anos aportem vitalitat en forma de carrasperas nucturnes i altres achaques variaos. i es que si aùn comservo mis dotes intelertuales, lo cual cabe destacar, debo comfesarles que es debio a que tengo la pallaringa més retorsía, acartunada i corcomía del meu carré; i a fuersa de serles sinseros, putsé tan, com un bunic pregamino del famós Pere "el cherimoniós", un anorma atleta de l´edat michana. miten, les daré un modesto apúm al respemto. un nudo marinero es lo más paresido a un debate sobre el estao de la nasión, sercano a comsevol s-minario dels que futia la dasgrasiada ma parenta quan nave a passejà els llibres d´apotecario a l´unibasitat del barsalone. algo semblán al que jo fotu a diari anaquet meraballós bloch. pero sensa pulitics por en medio. i és que ya tenien raó els erudítos griegos cuando desian que muchas véses perdemos per la buqueta la fuérsa que vién hariamos de aplicar más en el séso (ya sia oral u vagiñal). utedes imajínense si la oratoria no es perjudisial pa la salut del honbre: és allò que sen diu en l´argot pupulà que la paraula mata a la pastanaga. i jo siré biejo però no cornejo...
.
estoi curtío en mil y un batallas però no pas curat d´espantos com un fill de la rabulusió, fill que com tots els fills viuen i moren per la pàtría. viuen i moren per llurs porgenitores. pues jo no tinG ni patría per la que murír, ni dropu per qui lluità, ja sigui borbònic o carlista. por eso escrotando pasajes variaos de la historia yo me imajiné anami mismo fet tot un esplurador de donas a l´engròs. achí com el sañó Antoniu però en versió adrianenca, achi com qui no vol la cosa una versió més cassulana. fijense si lo que yo les digo es de serio. asin como que me parió mi madre me permito el luju de aseberarles que dins d´un dels mols viatches tal com els que feie el anorma esploradó marco póllo, un servidó a sus partes, de forma para-lela en va fer els seus...però dentro de sus suenyos. me suponia un aventurero de la bida, hijo del mitolaseda, correteando la cantidad de capullos del contiente a- ciatíco... en busca de un conprador allende los mares. putsé a la china dels ming o a la cochina d´els ferming (puich). els marca polla gulurióssos, mites del laportisme ilustrat,tatuats fins els dallonsis de llegendes on se llecheix "qué gran és nostru clum a pesà que foti el ridicla cuntinuamén". aquesta, si Deu vol sirà la nova gruta de la seda fins los confines de la terra però en puestu de l´adat michana sirà l´edat moderna. l´edat del bròquil assambleario. i jo siré alamu del cotarro, el jefe la espedisión, i el tòten del nuebo orden asul y grana. achi tal com passa anal "siñó dels añillos" con la tierramedia (asepsiones gramatícales al marjen) sirà una noba manera de tocar la pera o de tocar la gaita al ilustre asosiao de turno. tot achò com bustés vulguin.
.

jueves, agosto 28, 2008

no me sea procás! que uno es impúber, inosente y casto! i pa postres libertino !!!

.
- la diferensia entre un encaje de polillas como el que le hisieron a una bieja del tersero-pimera y una apolillà de cal mundet es que la primera saca su conejo a escéna, miemtras la segunda lo lleva más muerto y retorsío que una comsevol antorcha lolin-pica. al menos are per are. desconósco lo que pudiere pasar en un futúdo prósimo. quiero que sepan que el otro dia iba tot sulet chinu-chanu en pleno paseo de la pollancreda cuando me se hisieron unas ampollas als miñícs del peu asquerro. entonses me fui a la siñora pediatra del meu barri, usia la ductora que s´encarrega de curar los pies junto a tot tipu de sabañones, de muñones y resta de tropessones que le salen a los pobresillos parias com un sarvidó. como no tengo aónde caerme muerto pues ni s´imajinen el gosso que me se produsió en ver a la bruja antes mensionada joderse el tobiyo por buarra y maniata. se ve que resbaló en el momento que asomaba su colodrillo per la finestra. i eso que resumta que la buarra no estaba asagurada a cap puestu pues ere una garrepa de cuidado soltando cuartos,que hasta encluso llegó a dejar la ultima mutúa a la que pertenesió pues poqué segun me esplican le cobraban a sichanta séntims d´euru el coi de cafatunet de la màquina del dispensario. resumta que li havien apujat el preu del cafetó quan la pava se corrió por cuenta ajena, a ber si encontraba alguna agènsia de segurus que le ofresieran trasvases de ruñó a présio de injertos de uña. mitin, com si anaquet món dos més dos féssin sinc, bamos, elcuentolalechera que el querubín selestial de la vesina numca entendió pues no daba más de sí. pot lo menos hasta el dia en que murió. después, una vés muerta y enterrá, sólo sé que no sé ná. aquesta dona era pa que aprovechara mentra vivia y coleteaba por esas calles de dios, y no renunsiase a un buen seguro per cuatra peles mal cumptadas...però cuando se trata de ajustarse la sintura, a lo que un andoba puede premitirse según sus nesecidades vitales... me parese mui mucho que no es de resibo el dejarse de cosas que pertocan el tema de la salut, pues a mi juisio cuando el motor nos falla la ilustre santa guadaña nos folla
.
ai paddó, que no bulie de dí achò, pero tanseval, pues es de dominio púmblico que anami m´impotta moltissim lo que el pueblo piense de mi. snif. oi que si sañó Porta? y en esas estamos. que bo que és el vinillo y el cava. yo soi pal manio arte del beber más impúber, inosente y castro que pal de comer, donde yo pienso que soi más que frugás. sin ser agarrao pal gasto en cava tanpoco soi lo que se dise un desprendio de la bida. pues asin sin comerlo ni beverlo me considero una mena de libertino dels nostres temps, un Brus Bilis de capipota, un Mel Jipson a la catalaña (sifanofa com el mite del periodisme l´amic Pere Escombraire). yo soi un charles Romson de la periferia venio a menos, un pallo evolusionao a su respetiva epóca cotenporànea, endafinitiu, un Boris Esaguirre en su jugo pero sin ser tan chichalimonà com aquell anorma presentadó de "la siesta". dicho sea con toda suerte de respetos, aquell sañó és una mena de paquiritu tirán cap a gall, "pa más enry". i tan. mitin, jo m ´atimu als paquiritus ¿saven? i als galls. i a les gayinetes. i als palomos i sobratot a les palumetas. are, de canarios no me hablen pues yo no dispongo de estas bestiolillas por cuestión de alerjía hasia el alpitste. aqui donde me vén jo en vai tenir una parelleta de paricus de gama media i van murir de ganeta. por inanisión pura i dura. ¿baritat quina pena? pubrissons. la musió m´embraga a cade cop que me s´arriva a la meba mimòria el fugàs recuetdo de aquellas dos avesillas yasiendo del tot aspatarranadas anal fons del jaulón. com que no estaven fresques no me las vai poder cruspir am patatones, i és que estaven massa dures per la meba maltrecha dentadura pustissa les molt puñateras. i tot tot tot perqué resumta que me vai descuidà de pusals-hi el miju curraspunén. i desde allabós me vai afisiunà a les periconas, com per emsemple les de la Pamella Andresón. sañó mestra, por sierto, jo que sé que me llacheich am ferma dabusió, no disimuli que l´omserbo, lin faré una pregun-teta, ¿busté ha tingut pajarillus de questos que canten pels descosíos? pues jo si, i els vai canvià per un vulgar lloru de coses a sien, lloru a qui are ha dunat per proferir purulotes al prójimo tal com fan els pulitics de la santa upusisió. putsé tot sirà cosa dels meus somnis de laportista convensío i irredurtible, tal com feien los resagaos del gran bismarck allà per la sagona guerra mundial...
.
retomando el tema sentral del póts que me tengo entre manos, ser un libertino me reporta sus a ventajas y sus enconvenientes pero pal final como que el grasiejo este me trae más benefisios que perjuisios. ¿a que dinguno de utédes se reconsilia con el libre al-bodrío i el libertinaje? pues yo més u menus una miquete: siria com anar d´aqui al coto-lengo passando per mossa amb iker (illa del cuntinén africanu, achi com tirán cap al sentru). eso como mui minímo. pero el puntejo de liberoso nadie me lo quita de ensima. ni el siñó asnar in person. y asin nasí y asin droparé ana-sota terra. i pum.
.

miércoles, agosto 27, 2008

anorma el partit del fumbol clum basalone

Post en memòria de l´amic J. López sempre present. Jo sé que des d´allà on sigui la teva ànima seguiràs fruïnt amb les dèries del cheri, sé que te l´estimaves i reies molt amb les mil i una cabòries d´ aquest estrany personatge tan típic a l´extra-radi de la ciutat comtal. Tantmateix vull que sàpigues que ell també t´estima. Una persona mai mor mentre forma part de nostres records...

No nos dolgamos
por el hecho de haberlo perdido,
sino más bien alegrémonos
por el hecho de haberlo tenido.

Cita de San Agustín de Hipona

________________________________________________________________________________

una ilusió, patitona, però una ilusió al fin y al cabu i butés no mu poden pas negà...

- tal com si fossi una enblematíca titusión del casc radumiru de nostra siutat, pues un sarvidó ya està por ensima de lo tierrenal y bastante prósimo a lo dibino, justillo a las puertas de san miquel apóstul ,serveseru per emselènsia i gran amic de san pera perito pera. se puede desir sin miedo a tivocarse que s´arriba pasando tot just per adaban laporta prinsipal de tribuna. aqui donde me ven, cada dia que pasa, en ese amaneser jubiloso del rutinario ansia ano, me miro en el aspeju del retrecte com un gay ufà de ser gay... sin cresta ni plumón, sin pico ni pesón. i és per achò que jo sempra foto uns quiricos matinerus com un pet Gordiola de la bida, allà per quan les sis i micha toquen a cornete. entonses me llevo del camastro y me omserbo como que sigo més buapu que mai (gràsies), més tiesu que un chínchul am feroms de patum sentenaria, am un bunic rajulí de ronquina barataria, am un cecs-a pèl castanyo oscuro tirant a grissu asúl sielo. pues si, nastic fet un chigolót, un cargable, un ferran agullot (tenia una agulla grossa entre les cames), un comsevol cill de badaluní, achí com un ricki turbio però a l´engròs. al fin i al cabo aquell és un nen i jo ja sóc un bataranu de mil y una guerras, i de guarras tanbé, perqué no dir-hu. sàpigan que mi ninya la cuarentona me tiene endíbia perqué jo sé fer gargàres a la pica del lababu mentras escolto el fram senatra a tota pastiya. jo sóc únic. anaquet universu i anapart de l´atra. he mandao de que me fabriquen el sacrófago pa meterme pa d´aqui tres senútrias embulicat am mucadors de farguell. si resién cunplios los cuarenta (locualnoespoco) la potranca de mi ninya tiene amoranas, yo con má del doble su edat no tengo nadená. i a sobra prasumeicho de pell tersa y con efluvios supra-rectales de quinta generasión que ni en Berni Esqueleston aquell, a´hun debiendoles de comfesar que la cosa tanpoco tiene demasiao meríto pa las juergas que se corrió el pasao mes de angosto. recuetdo un antepasao mio, snif, achi com el de la pizza de canta-radellas (engloria de sa mara astigui) se le ucurrió desirme que apojinara con las perolas de la vesina pa recoger todos los frutos que diera pa otoño la ensina. quet homa era un buarru,un porco,un misarabla i un indasén

enotrordendecosas, anorma partit el del basalon d´en pet Gordiola. parqué de ojos tots en tenim els mateichos, usia a saber en son tres, dos al daban i un més gros al darrera. i contra el Wilsa de Caracovía es hu que hi vist. i pum. un gran basalone. mitin, jo he frissat am una musió anorma am el joch desplegat pels hómens d´en Gordiola i ja no diguem ré, prò réderé am la batuta del minyÑñó de tarraza en chavi er Nàndes (alias bibaspaña). fins i tot pues he plurat pels descosíos am el prasiós titi-caca que han dasanvulupat tots plagats, des del parell de murenillos de adabán (am el purugrama), fins en carles Pujols o el mateich vitor Bladés. pues si dic que me ha caido la lagrimilla fàsil am aquet meraballós encuentro que hem disputat al Bar Sóvia no els esplico cap de mentida. si els in soc sincer, cosa avi-tual, sàpiguen que no elevo farsos tiestimonios, ni chéns ni mique, hans al cuntrari. digo lo que pienso i escribo lo que meo. anorma partidàs a Pollònia, quina ilusió, jo j´astic esperán am canaletes anal Numànsié de Sóvia, el prupé dumencha a les set de la tarda per la taquilla o la casuelilla (com bustés prefereixin, si anà de paganus del trincu-trincu u bé de gràtis-via-paella am el seu sofrito chip-i-ronero). sàpigan que allà a Numànsié de Sóvia pues tindrem a los pajarillos del equip contrari bén culucats fotén l´autubus asota la ceba porteria, me semble. am tan de pajarillu sueltu no hu tindrem mol fàsil. anami aquet equip castellano me racotde hu que ting entre les cames: pajarillus per aqui, pajarillus per allà, la collita a remové pim pum pam pom, tirorirorirorí, tirorirorirorà...qué bunica és, ¿s´enracotdan de la sañureta maria del Jesús i el seu acotdeón? ansisadó i antranyabla d´allò més. tan, que la resina me destila pues numés de pensà en l´acurdió de la noia aquella, en els pajarillus, en el basalone i en el seu flamán diractó d´urquestra el gran ernesto von cara-Jan, jefe de compro-emisarios, atila de oposisiones. i sin más dilatasión, paso a resumir el espirítu del póts d´abui: sañó Porta, no sólo de ilusión se bibe, aúnque si me diera por desir "no sólo de ilusión se bebe",pues quisà no iria demasiao desencaminao.

martes, agosto 26, 2008

que gran és en Manelet Ostiarte

.
quiero dejarles vién a las claras que dispués de mi más que meresido rasposo en las cardas de la malavieja (chirona), me ha dao la vená como que añelaba pues por hablar algo aserca de la nueba situasión de mi amado clum y en patitcular del estao de la junta diretiva encapsalada por el mito Porta malestruc. i pa comensar pues me se vino a mi selebro la bonica historia del vater-pollista mamresà nuebo ejecutivo en siernes, en manel Ostiarte. es bastán asfaraidó el recordar que a mi m´amusionaba de lo lindo sus sutiles lansamientos en la pipina lolín-pica, aúnque tanbién anami me consta que solia haserlos en la pipina monisipal cuando las autoridades se lo permetían...acto seguio de ingerir una buena dosis de ver-berechos y sienpre con bola amarilla en mano diestra y con mirada agresiva al frente. era el terror de los canserveros trasalpinos. esto que les comento, sienpre a jusgar por la afoto en que tiene a vien recoger mi colodrillo pa lansarlo al desgrasiat de turnu que anià a sota els pals. pues sepan que petán la chorrada am un amich vesino (sobrepasó el sentenariado y murió hase dos dias, pubret meu) pues aquet noi que semble com gemelillo-bessunet del sergio Escarniolo aquell que jugaba al balunsestu, pues que en prensipio no iba pa cargo alguno hasta la renobasión afondo de los honbres de yin-Jan "el puru-feta" de san cugat. i asin, sin comerlo ni beberlo pues are es el nuebo encargao de las relasiones esternas del sagrado clum que reporta el nonbre a nostra siutat. més u menus com l´alserdo diestefáno a la catalana, com qui diu más jovensillo y elegante, apuesto él, i endafinitiva fa com una mica més goich. asin que si algun allegado suyo le dise aquello de "vámonos al vater, póllo", no le haga de caso, no son más que buarradas propias d´un porco i d´un marranu sensa cap futuro. i achò jo li dic aqui i are.
.
a mi sólo de sentir su apallidu y de conoser en su dia lo que jugó en italía, me semble que va ser al pescarra si mal no recuetdo, pues que me produse miedo, qué coÑo quieren utédes que les diga. a la lliga trasalpina el van ostiar de dabó que fins i tot li va quedar marcat el seu apallidu de per vida... i oju que encare va tenir suerte pues no el van deixar guercho d´un ull de miracla. are, la carona de cosa nostra que li ha quedat, achi una miquete a lo Andigrasía al "Padrinu" pues es de agarrate y no te menées. mitin, lo del aspatarrán brunsejadet es tema aparte, anami me fa com més prupé am l´ideario del mol hunurabla sañó prasidén. achi mích berrusconi, mich al Bacone. i és que achò de purtà gumina fins a les celles hase mucho efecto allá por donde vaya i sino tan sólo deben otear una de mis comsevols presiosas afotos pa que conprueben como me está de bien. are que jo m´aplico la gumina pero asobre de cuero canoso aparte casposo. i como disen las mosas de mi barrio que achò és envecha pura i dura, que ja m´argradaria de purtà el cabell tan bén peinat com l´Ostiarte aquet. mitin, entre bustés i servidó, jo ni putu cas que de més verdes en maduren i com qui no vol la cosa jo follo pels descosits aqui donde me vén. eso si, desconósco de donde voy y a donde vengo, y con notisias como esta de la estrella del vater-pollo mundial pues que me re- giran más mi registro nurunal. asin que me dispongo a confesar mi profumda ilusión pues por la incroporasión a nuestra sacrosancta enstitusión d´aquet ex-dapurtista d´elit que rellena con un regosijo de armas tomad el poderio de la catañoña sentral en el sagrat clum de l´aristídes Mallols sensa númaru: a saber, en pet Gordiola i Sanpudor per un custat... i els mamresans chichi Crúses i el homenajeao manel Ostiarte, que am flaires de la patria cumuna esperem que tinguin sort que la nesesitarem tots plegats. yo ya suenyo i friso de incontrolables emosiones sólo de imajinarme en la bolita amarilla bien cogía entre las manos i futén mamporrassos als cuatra asamblearios de turnu que com a bons arreplegats de la bida que son, escolten i diuen amén fins i tot a les cagarades de gos del veí...
.

lunes, agosto 25, 2008

...que te voi a desir si yo acabo de llegà !!! i are si

.
...y es que para haserme pés (péres) (cilldeputacabrómaricómerenguepudrit, ai, paddó) empesé por las espinas. si es que "lo temps es breu" com diuan a la bunica vila d´abon va néicha aquet noi que crida de forma bén asgarrifossa quan està adaban d´un micro. i no en parlo del patilleru secajo del videu, no, d´aquet are no parlo. are parlo del amic de nostra guluriós entrenadó, tanbé bastán secajo, am pruminén calbera i unes patilles que deuniduret. aquet altra cantautó que quan bufa el vent de tramuntana li fot corda a la estaca y an Joan Serra, a Itacá i an Siset... i que va nèicha cucretamén a la prasiosa vila de Vérchas, bajo Antpurdán...are me refiero anaquet. i tan mestressa, i tan. busté ha presensiat algun cop per la setmana santa la dansa de la mort que se selebra pels carrerons de questa bunica publasió Chirunina? pues sàpiga que jo hi he estat i en un tres i no res me vai veura ambulicat en vellmich dels jodidos ecclestones que s´hi posan a ballà am les cebes prasiossas godallanes. sàpiga que allà hi trubarà tot tipus de criatura bibiente, desde persones grans fins a miñóns. desde ricachones fins a mortsdegana (i mai milló dit). achò si, miti, és cundisió inprasindibla que estiguin tots bén primets pues parqué si estan com la nena pues "la mort" no queda masse bé que diguem. però d´achò en queda encare bastán fins el prupé mes d´abril i no és cuestió de parlà ni de morts i menos de prusasóns. i sensa enrollar-me més, com qui no vol la cosa, dils-hi anabustés que ja hi som a dilluns ventisinco d´agós "frio en el róst"...i que las bunicas i ansisadoras lolín-píades dels "chinu-chinu mandarinus" ja s´han acabat. are estem a pum de cumansà una noba tanplurada basalunista de dibina joia selestial am en Pet Gordiola y sus alegres muchachotes com el mitico Chavi er Nàndes (un pasito palante Maria -un passito patrás) per pusar-hi un emsempla de furmossa armúnia fumbulera plena de tramussos...
.
retotayéndome al tema de inisio del póts post-vacasional, el balneario és un lugat mui acosejable donde se persiben masajes de segunda vertébra serbical hasta lúnbago inferior sonas sacrílegas no incluidas. usia sin contar nostra meraballossa raba d´illa debo desir que és un puestu adonde la tranquilidat emana por todos sus hipólitos rincones, aónde el rélas nos encubre con su diafána generosidat avida U por aver. y como dise esa cansión tan presiosa que por sierto no és d´en lluis Lago però más bien de otro escaso en carnes com aquet del video... la diferénsia es que servidor no enpesó por las espinas, la diferénsia está más bien en que estoi acabao en mis propias espinas de lo flacuchu que m´he pusat am tanto ayuno y carestía dels cullons de mico... y no sirà por la escasés de pitamina que he engullio a lo latgo y ancho de estas tres setmanetes de hastío. nastic del jefe del balneario fins el gorru...per no dir ré de la mara del tanu que va matriculà a la bruicha de la cuinera. fins a les misimisimas brochetas. incluso si les puedo confesà que alguna nochesilla entre tapeo y topeo (cañitas, coñitas y coñetes al margen), pues me he ido a haser mis humildes esquinillas per la carratera de la vila de castell de pèls, vora Gàva-mar, Vila de perros y resta de rudalias; achò si, molt de oju, cuando no en plena blancasupura, usia Chíchas pels autóntonos y resto de chichalimonàs: anallà he sigut lo que se dise "alamudelafesta" que haberlos haylos y más de lo que utédes se imajinan. asin que con esta brebe introdusión doi por inisiada (i are si, sagú)mi tersera tenporada de dis-latteks emosionales que culminan en un orgasmo de etérea felisidat.
.

sábado, agosto 02, 2008

apa, me vai a un balneario a descansà una miquete

.
que tinguin unes vacasions ni masse bones ni masse lulentas, achí com qui no vol la cosa pues ni un estremo ni el otro, sinon todo lo contrario. am achò i un canto en los dientes me vai a furmigà jubanetas per les discustecas del area metropollitana que ja nastic fins el gorru d´està ajuntat am la meteicha bruicha de senpra. ¿bale? a més...entre fuyà masse i poc... va del que hi ha de tot un sañó mascla fins un vulgar estaquirot...
.

viernes, agosto 01, 2008

don guarri bí jappit i tregui a passejà la seva pallaringa

- y es que lo que a mi no me pase no le susede a nadie. por la manyana cuando fuíme a pusà mon cul en remull pude presensiar un acto soés, vandalíco i vergonsósamente atrós de unas creaturas que se pasaron l´estoneta en grande cuando le hasieron una terrible ganbarrada anuns sañós de la crús coja. pues jo no estaba mui lejos de la sona que pude omserbar una llancha de los siñores mienbros de salvamento merodear la costa asin como buscando algún marginal que se hallase en situasión de peligro enminente. unos crios asin mig Sipi-Sape que jugàven a pilota no mui lejos del lugar de los hechos se pusieron a organisar la buarrada que a continuasión les espondré con suma delicadesa. el més petit d´ells va fer que s´ufagava dins de l´aigua i en aichò que tot esparverat enpesó a chapotear "socórro socórro me ahogo, vengan, que me Úndooo". asin que los salvacostas pues llóchicamén estaven acongojaos i aspantats i con rapidés acudieron a asistir al noi que tenia poblemas. yo siertamente tanbién me cogió com una mica canguelu de veura aquella situasió tan darmàtica. entóses la lláncha salvadora arribó con diligensia presta a socorrer al pobra nen que s´amfunsava por lo menos a sinple vista. en el momento en que se pusieron a su altura susede que el coi de ganberru maniato va cumensà a riure i va dirls-hi que no nesecitava ajut,que tot era pues una travessura de infantessa, vamos, lu que li dungués la gana de dirls-hi anals salvacostas. i mitin, jo que m´estaba ramullàn els gallumbos, parqué ting la firolera de sién anyos, però arribo a ser el sañó de la llancha i gafo el remo de la cuberta i li trenco en vellmig de la cocorota de burru anaquet criu tan mantidé, tan porco i tan grasiós...a veura si atra dia no fa aquet coi de brometas.
.
- per la tarda, baichán la diangunal entre passeig desgràsia i ranbla catañoña, de repemte me veo que atraviesa el sebreado un pallo con desnúo integral, sifanofa tal com el va portà sa mare quan va arribà al món mundial. un tio de piel morena a lo full monty pel mig del carré con el penjoll al aire libre, meneando la colita a cor que vols, fent ballà les mirades del pasunal que se trubaba pel carré en aquella hora de la tarda. si els in dic que la tersera puteta li ballave milló que en maiquet Jackson no els pas menteixo, i si els in dic que tenia un prepursio del tamanyo del gorro de maria cristina pues encare els menteixo menos. i és que aquet pària que por sierto no sé d´on coi surtia hiso las delisias de grandes y pequenyos, tots a una, espesialménte las madamas, que lo miraven entre medio sorprendias y medio dicharacheras de felisidat. are, algunos honbres que condusian sus voitures se reian a braso partío i es que s´ha d´està mol tucat de l´ala per fer aquets tristus aspactaclas en vellmich de la sity. jo suposu que hores d´are el pobrhoma hi deu pringà analguna cumisaria del distrito del casco radomiro pues am aquella presènsia de desnudés total no podrà arribà gaira lluny. incluso me llego a pensar que este nudista urbanu, que a jusgar por su aspecto paresia africanu, se allegó a imajinar que esto en lugat de la gran basalone del hereu i la mallol és la selva birgen del amasónas u el llençol africà. en tot cas, un sarvidó que està curat de espantos, pues no s´en veu avenir...i jo que pensava que hu havia vist tot. are, dén ustédes por siguro que el "don Guarra bí jappit" tiene de ser el nuebo himno monisipal pa los prósimos comísios...no sigui que l´aspatarrán funsión de lansamiento de una tita al aire en pleno sentro-siudat me lo estropee todito todo. en comsevol cas felisidades le otorgo a usté por esta anorma inisiativa - verds pa refrescar sus vergúensas...
.

jueves, julio 31, 2008

...i es picha al sentral en un teba-meba am dedicatòriaaa

estoi atrafegao de tanta calureta y uno que tiene más de sién anyos pues debe cuidarse que no es poco y asin comonopodiaserdeotramanera pues penjo el bunic escrit dedicat anal amic asquerro; aquet póts va ser publicat ahir a l´aspatarran bloc del yalodijeyo i me vai cubrir de dibina gloria.


- "...y la toca justo pa ponerla en el camí de la glòriaaaa". miten, sin dingún genéro de dudas que este chico tiene un juego alusinante con ambas putetas, derecha e isquierda, lo cual me remite de una manera ferborossa, càlida i antrañÑñabla al noi del popla secH, en choanmanél Serrats. mitin que jo no ting ni ideia si el pobla aquet pateix de sequera però asin a sobrevista i com el seu nom indica pues semble que si. entónses como bien desia este contautor cuando le dedicó una presiosa cansión anan Ladelslao Koballa, "...que bisca el conosimiento y la alegria del juego". a vuén seguro muchos de utédes la han sentío por ahí. qué gran. snif. debo comfesar que messi ha flojao la tita servera tan sólo por tatarearla. incluso de oir su vós me musiona de lo lindo. bé, are cumenso.
-
- yo no poseo ni sancta ideia de fumbol i menos del basalona, por lo menos purufasiunalmén, asin y todo visto dede afuera parese una er mossa caixa de surpressas adonde usté, amigo afisionado, desconose los buenos que marcharan o las tollas que quedarán. entóses era mi pretensión pues el de polstear un aumil alora que aspatarran pots sobre el clum aquet tan raru i tan bunic a la vegada. pues no sé per on coi deu parà este elegío pa la gloria asul y grana. espero que bén lluny. mitin bustés aquet jugadó ahí donde lo vén hase grupo y se hase de adorar. en mi modesta opinión merese una sagona, una tarsera, i si fuese nesesàrio pues una cuadta i una quinta uputunitat. i que vixca l´asquerru, que coi!
-
- a mi sano juisio es un comodín, un jóquer, un lidér de masses i un aglutinadó de vestuarios. ni que sea de mascota asin a lo "taronjito" u "osito picha" pues jo m´el quedave sin petañear. i dit achò me quedo tan tranquil. ustedes ¿a que no saben que es un anorma esplicador d´acudits mui apresiado por sus companyeros?. pues aquet jugaduràs debiere ser un estandarte de per bida por los merítos re-contraidos en su jubilosa estansia en esta nuestra siudat. aquet sosi que ara escriu, es agradesío, y podrá un dia desir bien alto: "yo reí con el amigo asquerro". a més quan soba la bola sembla que per damun la chespa ha passat un sepillito. un control y delicadesa al servisio del asosiado. com quan si posa devan d´un micro. tanbé es fa d´atimà. i com deien a cullégit, a famta de fumbol pues vuenos son los trastos. ni que siguin inútils.
-
debiamos entre todos haser un votoconfiansa con el muchacho riuchà. i mitin, jo no estava gaira convensio en la lavor pero que bolen bustés que lins digui, pues he canviat d´aupinió. achi que si de prinsipio vai cumensà a gafar-li une miquete de mania, poca cosa no creguin, mique en mique vai fer un esfuerso tetánico per tal se superà les mebas fobías en torno a su prestijiosa manera de manejarse l´esferíco. mania que se fue diluyendo como un asucarillo pues por la sinpatia del noi i parqué ell s´hu val. asin que mi enpatia y amsoluta conplisidat hasia su persona fue acresentàndose con el paso del tienpo asta el momemto en que me dije que allò ere un simbul del bamsalunisma guluriós. en cabat devia de haber un pum de infecsión, un hàntes y un dispués en que mi aversión por esta joya funbulistica se detuviese. a partir de llavós ¿qué és el yo anmiro de l´asquerru jugadó apart del seu caliu?
-
pues com la dumina, com la toca, el cuntrol de la minva y su desplasamiento más en corto que en látgo. y sobretot jo frissu más en su juego de intensiones que con su ejecutoria balonpedíca. se omserva su grandesa en sus desplasamiento en diangunal y en sus siga-sagas en horisontal asin como en el joc sensa pilota. un grupettu d´amics del casal estem dispuestos a parir una noba penye basalunista anumenada santi asguerru en honor al muchacho aquet, gran jugadó de fumbol, milló parsona. incluso hemos desedío de haserle un cantíco dedicado a su anorma trayactoria aspurtiva en el clum dels nostrus amós. i l´asquerru de tenir en té moltes coses, i tant...però sobretot destaca per tenir un parell de putetas buturadas. no sé quina de las dugas hu és més... però a pesà de tot, i tal com resa aquella cansó..."que la para am el cap que la baicha am el pit que la dorm am l´asqueeerraaa"
.
gayina de pell - el bunic patit de demà contra la Follentina i la musió que me puruvoca el basalon d´en Pet Gordiola.
se té de seguir trafaján - el pais dels boludos, dels macanudos, dels cornudos i dels esnifudos.
.

miércoles, julio 30, 2008

cusetas de la bida by la cilla reprimida

.
- carta en la imajinasión del traidó de mon pare anal Usébiu Socristán a l´anyo 2003. espero por el vién de la verdà, por tal que salga a relusir de que percal es el biejo deseo hechen una so mera repasada a dicha misiba:
aprasiat sañó Socristán. aspero li comuniqui al segretari témnic del clum, l´Achique bariguistáÑ, en la mallor brebedà posible esta carta que le envio desde mi más pufundo rispeto i considerando
como asosiao del barselona espero sobretodo por el vién de mi amado clum no tenerme que comé con patatonas brabas la enorme confiansa que tengo dipositada en el emsalénte fichaje realisado por su persona con la inestimable colaborrasión del siñó segretari témnico, l´amich bariguistáÑ. i comonopodiaserdeotromodo me refiédo a la incroporasión a nuestras filas del Mariu, una anorma parsona, un milló sentral. hasia tienpo que l´equip esigía la presènsia d´un jugadó pudarós en el salto y en el crúse en corto y en largo, totarrenu en las dugas bandas i que nés bé per baix i tanbé de cap. els falisitu sinseramente. este chico apotará una discomunal presensia tísica más que na por sus carterísitcas aléticas. me lo puede probar por el medio canpo, dado que hasiendo la otra cobretura defemsiva no es que sigui en bequenbeuers. però achi i tot m´argrade. tiene proyesión ofensiba fantasbulosa este fantastíco sentral-lateral-pibote-estremo-ariete-volante-enbrague. la am tisipasión es un recurso a part del juego al contrateca por su intelijensia tàtica con capasidà de buen des màrques, el michuacanaira.
- tanbién me amaria destacar su faseta sentrando a la polla desde la banda asin como rematando incluso asiendo las dos cosas a la vés. un anorma sentro-rematador. en prinsipio este chico me se hasia bastante inasumible pero desidí de otrogarle un boto de cariñu, de confiansa y de apollo. el esperit guanyadó que té és incomasurabla i encare més el seu carisma tan a dins como fora del cám. con sufisiente dosis de mala babá, dodotis de liderasgo a l´engròs, un caráter que anvierto yo con el tienpo hemos ido adolesiendo del mismo sin conoser ni el cóm ni el perqué. i ja lin parlo de l´epuca del enrique Morrán. jo tanbé crech en super-màriu guluriós. signado: Don Tomeu Borr
.
atimat pare, penso que am aquesta carta que he fet púmblica, has quedat retratat per sempra més. traidó, que te folli una maduixa do Cata.

martes, julio 29, 2008

un altra cabrit in the gual

.
- de von matí he surtit de ma caseta i en allò d´obrir la porta me trobu am un coi de burrinot de quets mundos de Dios en vellmich del meu gual. el desvregonsao ma futut la ceba fugruneta en la meba entrada i sortida de vehicúlos i la varitat és que no anià cap daret. pues padqué no. jo pago els meus tribursios de manera ilusiunàn per a que me paguin d´aquesta manera tan bil y soés. un hómen com jo, que ha forjao su leyenda con su espirítu conbativo, uno que ha desarrollao atrás de sí toda una bida de honrosa desénsia. anallà deichen trastos, un rera l´altra, que m´amarguen els matins. ascoltin, si els in dic que semble ser m´han agafat mania...pues a véra, jo no els enredo pas. poc daspués que el troç de maniato ha marchat acto seguío m´arriba el repartidó del furner a ucupar el vado i allà planta el seu vehicúlo misto. quina dasilusió. la cuastió ere trepichà el meu punto de encuentro con la lús del dia, impedir que els trastos motorisaos de la ninya pugués fotra el cacharro al carrer. achi que jo l´he deixat el meu segell de qualitat from "my guai", usia, com se diu "a la meba manera". tal com sona i sinó vegin com. ni corto ni rafamàrques he agafat un pal de fusta de cal carpintero i he enpujao asin mique en mique una cacaperro que havia pels vultáns del cócha cap a la roda trasera. sinséramente yo debo comfesar que el cagarru era de ordágo i si a sobra era d´aquells tan cunpactes ja no els dic ré. visto asin en perspetiva feie bastánta pachóca, jo vull supusà que era el pruducta de las nesesitats realitzades per un gos dels grossus. allabós va ser agafà el pal i dunar-li empentetes a ma furmossa tifarada.
.
achí que content com un chínchul, he vist amb una prufunda i anorma tifasió com el surullu rudulava per quedar-se bén encastat en el niumàtico posterior esquierdo de la vuature. el mumén ha sigut algo penós perqué nagar-hu pero la misión se ha cumplio de prinsipio a fin. bustés tenen de saber que gariebé me dasplomo enmich de l´asera, entra la calureta chafugossa que feie, les cuatra mócas verdas tan i tan pesades...i el ascarós i dasagradabla pal de beisból que he deichat anadins del cuntanidó per a futudes generasions. el greu purublema ha estat sanjat amb ésito. numés calie esperà a que el capúllu de turno engegués el seu utilitario per dunà fe que aquella bunica merdeta formava parte del dibuichet d´una de les cebes rodes. i qui sap si am el inesorable paso del tienpo allò seria una nova marca per a la pusteritat de totes les "renól canguru". parlo de fugrunetas, oju. numés hi ha hagut una cunsecuènsia bastán dramàtica: allà en vellmich del gual han quedat les restes de la cagarada del putu suvenir, una vergúensa pa los vesinos puritanos que sólo desean la castidat y la puresa de sus inpolutos portales. allabós he turnat a pujà per umplir una galleda am aigua i vinga a fotra cubetades a sobra la guarrada de portal, am les malaídas móques fén el seu chuliól al meu alrededor. pel que jo veie, semblave com si els bichos me diguéssin am la boca petita que jo no tenia cap dret a fer fora a tots els malparits del meu gual. mitin bustés,sino arriba a ser per aquella dèria meva, pues resumta que de primé no vés agafat el pal de fusta per fotra la merda asota el cocha...i de segon no es vés quedat estampada en forma d´una guluriossa obra d´arte...a deban del portal com un comsevol Miró.
.

lunes, julio 28, 2008

ahir a la nit vai cicà la gamber de mala manera

.
- pues resumta que yo siré ansia ano pero uno debe estar mui por ensima de sus perjuisios y té de desidir-se per tirar andaban si el que vol és fer alguna cosa pusitiva a la bida. y es que aller en las carpas de la meba vila pues vai desidí per intentà furtuna ni que fóssi de forma cuntrulada y hànte todo, esperimental. entónses, en eso de pasadas como las dos y media de la madrugué me arrimé a un grupu de mosetonas que venian de una despedia de soltero. un cop allà, auscultán el que deie la gent, pues me se viene a la mimória com una de les sañuretas d´aquet petit corrillo va assagurà que ella preferia de totas-totas selebrà aquestes festes tan assanyalades anún dels balnearios de nostra chaugrafía en puestu de fer-les en aquella mena de "tenderete" am el coi de musica tan estridén que tenien pusada. mentra els altaveus naven mique en mique percutín dins del meu atrutinat cap, vai sentí que la noia deie que no ni havie ré com estrenà una noba bida am un lloc de pau i tranquilitat. entra d´altras moltas cosas va assagurà que la quietut de l´aníma, la pau interió i l´ausènsia d´estréx eren del tot indipensables per tal d´inisià el casório am el maniato de turno d´una manera emsalén. i en cabat el més impután: que tingués ésito. poc daspués vai afechir que el "relajo" se hasia endispensable enmich d´aiguas de tipo termal, en ducha o en chorreteo costante por la superfísie la piel, en mentrastán busté s´està anallà, bén tranquilet, veién com fluye el agua pels porros de la ceba pell. achò no hu va dir ella, achò hu dic jo are i aqui: la paba que no estaba al lodo del cas...se va ulblidà dels massatchas amb barro. la cuastió ere que la hurmona adelina no se excités més de lo normal i pugués puruvucà reasiónes del tot indasitchablas anal cuerpo. calia allunyar-sa lu més pussibla de tots els puestus amb ruido
.
jo li vai cuntestà que esageraba de manera perillossa. jo li vai dir que preparà el cuerpo per una juerga tal en que l´únic mutiu de satisfamsió dels prutagunistes és fotra el burru pues com que no me feie el pes. no aniavia daret. mai de la bida aquets brètols respirarian el anbientasso i la gresca d´aquell bunic indret, amb tanta animasió i cherinola. oju, i are ressumta que vulien fer de monchos benedirtinos i recluir-se anun balneario d´aquestos per repetir esperiènsia tal am una atra paralleta que tuviera a vién convidarles. pues yo me digo anami mismo que per fer el tanoca cridané i el juerguero profundo ¿pues que milló lloc abón t´estavem?en unas caldas els deixarien fer l´indiu. i un benegra! sagúru. ¿de qué coi aneu? las situasiones de sosi-ego no estaven pas fetes pa estas parejitas que lo unico que saben haser es correrse el uno tras del otro. asin que pa serles esplisítos, una estona posterior de mi breve rasonamiento parese ser que no mui lejos del lugar estava un biejo conosido mio a qui li havia esplicat el matei rollo però al inrevé. no, si el mol cabró tenia ganes i motivasió per tocà els santos pirindolos, aprufitán la meba senilitat. a fuersa de ser sinséros, desda luego el cabestro tenia planejat ficà la seva pota de dasgrasiat suposu feie estona. jo tenia una mique póo de su posible desmentío, y que visto de afuera soltara en púmblico que aquello que hàntes havia mensionao a las presentes no era lo que reialmente pasaba por mi selebro. entónses pues com qui no vol la cosa i am un bunic disimulu vai fer veura que jo no el cuneichia amsulutamén de ré. passe que una astuneta abans ens viem saludat y yo a sabiendas de todo ni me se podia imajinar que alguna de les pudrides xafarderes del grupillo ens gués fichat
.

no me van regalà cap bastó. vai perdra l´abono. i pum.

pero no passa réderé pues parqué demà els in dunaré la tabarra als de l´ufisina de tensió al sósio

ahir me vai olblidar de manera lamantabla de deichà una bunica http://www.goear.com/listen.php?v=e0c549b sisió de mescles feta per la nena. putsé se creu que està feta un mike plitinas u algo semblán. la purupera setmana firma cuntracta am els del "ministrí of sóund" de lomdres.



disculpen las molestias ocazionadas pel trós de bacó olblidadizo. apa, vinga tots a moure l´ecclestone.

domingo, julio 27, 2008

abui vai a can-carpes. amb l´entradeta regalen un bastó

- bone nit macus. pues m´argrade en Kenneth Braga. un anorma actó ¿saven?. sobratot quan fa de muscateru. u aquet no feie de muscateru? are no nastic sagú. bé, en tot cas jo no vulie parlar-lis del sañó Braga aquet. jo he venio anaqui pa hablarles de mi sita con el sumo hasedor de pro-digios para la noche de hoy sábado - sabadete (sal de escursión y menea tu corchete). sepan que en esa bonita carpa tengo montao un racunet como este, bamos, un chingurrito comsevól, petitet i bufunet, un humilde lugarsillo aónde espreso mis enquietudes vàrias deban la bida...deban la no-bida i deban la bebida tanbé. i no pas a modo de yin-yan ni tanpoco a modo de chang-chúllu. jo lo hago mediao el libre albodrío, de manera libre y segura. sin ataduras de trompas ni elefantes asúles de por medio. asin que confieso que soi un pureta pero no pas un porreta. i que eso que disen por ahí que "a la vejés virruelas" pues bien sierto que és. per are. endafinitiu me considero asin com una miquete tal com sóc pero más presioso, intel y chén y buapu que no pas el Cary Cúpet aquell del "solo hánte el Godall". a véra, un mumén no me se oblide. esto de montar un chang-chúllu en vell mich de les carpes jo hu deie a nivell modesto. ni per un momento me se ha pasado por mi selebro el haserlo en el "lapa am d´ou", una gran dicustéca de basalone i una milló parsona. are, si yo pudiese de meter cullarada anallà, no duden ni por un momento que lo hasia tal como me digo Tomeu. que la bida está mal y uno debe sacar monedas de adebajo las piedras...
.
allà anià molta pela llarga...i tan bén amagadeta...que snif, quina anbécha de no ser duenyu del antro aquell. pasiensia que tot vindrà i sinó mitin am l´amo del florida siento treinta y sinco que no tindrà la mateixa edat del nonbre del garito de Fraga pero por ahi se andará. usia, si no arreplegu abui ja arreplegaré demà. el honbre estará todo lo cherinolisao que utédes quieran y más pero allà hi és, al pie del coñón, incrementando sus ganansias personales dia rere dia. otro milagro de la madre naturalessa és l´amo del pachá de Chíchas que deu utilisà bótox per la ceba figura i allá me´l tenen, tieso com un vulgar pollancredo. ai la mare natura com de caprichosa és la malparida! i del pallo del jan-boree de la plasa reial...quina ilusió feta realitat i percutida en forma de metro (y lo que sigue). ¿d´aquet bon jan qué coi volen bustés que jo els hi digui? fa molt de tienpo que viu a cos de dropu i se tira més de mich anyo cuntractán els retales que encuentra por otros clubes del panorama pub pa metérmelos asin como de medioláo, como con calsador de lujo pero siendo teloneros de tersera. el último que van purtà numés punchava. oju, a véra, no me s´espanti el personal que no me refiero a coses relasionadas con el mundo de la jeringa. jo me refiero a punchà els vinillos de tota la bida. quedi clà. i és que com el von vinillo gran reserva del casco radomiro de basalona no anià cap altra cosa inventada ni anaquet món en que vivim...ni en cap altra. usia que disfrutin amb la meraballossa selemsió, ferma candidata al oso pel festival de Chíchas, més una sessió de regalo en formato mesclita va-mesclita viene de la meba santa vés-nieta on demostra un cop més que si ha nascut per alguna cosa és per punxà. però no pas vinillos.
.

no s´aspantin. si, en efémto, aquet iaiu tan alegra putsé pensaran que està per l´arrastre y nada más lejos de la realidat. és el noi dels Boni-Em, en Bóbbit Farré. allà portava, com a boss que era, la vós cantante del grupettu. achò si, amb uns venti-pico anyets més la criatura. tal com poden veura se manté en plena forma a pesà del seu aspecta cherinulisat



sábado, julio 26, 2008

las crónicas del Ridi

.
- pues sí sañós. estas presiosas crónicas, que en su dia otorgaron nonbre a una emotiba penicula de un pallo pero que mui forsúo aonde los haiga,en bean Diesel pa serbirles, desde hase tienpo me proposionan el santoseña y encabesamiento al aspatarran articúlo de opinión en la cuntraputada d´un famós rutatiu basaluní d´anorma tirada. molt de oju, sempra sagons els numerets de l´ojt (usia de la ojéte), enpresa sumcuntractada per tal de seguir l´abulusió de les vendes del sitado diario. i és que no anià ré com aichacar-se de von matí per tal de prendra´s el condondúmio avi- tuál u caféolé pels fransésos (o gallos, tanseval) i anà chinu-chanu tranca-barranca cap al quioscu de la sóna. hola, bon die tingui. vuldrie cumprà aquell diari que fa cronicas i articúlos a l´engrós. li queda alguno? per si ho descuneichia és una gasetilla de mil culós, mol cuqueta i antranyabla. i li parlo de l´epóca de brassil-éa. jo crec i penso no me tivocu encare que és mol supusà que aquet nuiet de la contra am barba mig afaitada pero no tan mosculóso por sierto, se musiona de valiente alhora d´afalagà anal molt hunurabla sañó Porta. sirà a caso"la passa dels pilons", una infirmitat més antiga que l´humanitat i que afecta tan als santos barones com a les santes varonas que ens dadiquem al manío arte del redatádo diario del póts de custum. achò sempra sensa perdra la urijinalitat ni sobratót el sentio del ridi. més u menus tal com li passe anún servidó a sus partes...aún y asin hasiéndolo de gràtis. i mitin per bón, aquet nuiet, en lluis mascarod, hu fa die rere die a l´espot...de manera altruitista. és tot un piunéru en fer servei a la carta al pasidén de turnu. achò a part d´atras moltas cusetas. mol de oju
.
i qué passe! eeh¿? usia que a modo de homenaje sentío, amic Mascaród, sàpigas que t´atimem i que tots estem am tú. ni que sigui per sudhilaritat bén antessa. sobratot jo vuldrie que no canviïs d´aupinió quan penses pel teu forro interior que numés anià un tipo de basalunistas. els bons i els massissos. els únicos. aquells que defensan a capa i espada (ler) tots els encantos del notra timat prasidén porta malestruc. i en esas que estamos. sniff. paddonin que me se afloje el gallumbo prò és que a la que me musiono de lo lindo trenco a pulurà pues messi està ronpiendo mi atrotinao corasonsito loco de sósio de sesta generasión. los wasp: wiejos aunque sobradamente pertrechaos
.
por sierto. a mi tanvién me se hase un coño de engorro el haber de esperar un dia si un dia tanbé la llegada de mi héroe envisible. el tan nustrat ductó gorroño que cura als siñós el naboo i a les siñores el...ai ai paddó. no bulie de dir achò. el ductó gorroño té un cunsultori al carré andreu i sinc lletras més. és un metcha mol lulén i treballa a l´anbulatóli. porsifuerapoco l´artista aquet no fa de metcha de camsalera i com a espesialista és lo més maniato que s´hi puguin trubà per quets móns de Déu. usia el no va més. pa más indicativos me lo visiten en la cuarta planta, secsío d´otalmológia, pafabó. gràsies. are mateix està de vacasiones pagades pel cap del sagúru. usia per tots nusaltras. jo li pagaria unes vacasions de per bida a casiupélla. bustés se recotden quina ansisadora maludia aquella que feie tal com... "que se vayaaan diles que se vaayaan, diles que se vaaayaan, de una púta véees". se cantave per alguns bunics i animats indrets de nostra astadi feie mol de temps i la varitat penso que feie molta pachóca. pues aquesta cansuneta li dedico anal bentrubat ductó gorroño, aliviador de ojos y terseros ojetes, un pallo de cuidado i un espesialista de regiunal, perqué no dir-hu. entre trumpetas, elefants i coculistas m´están arreplegán un santo estío que pa qué. au, a parir cabretas tots plegats. achò si, hàntes que me se olblide, sañó ferran Moniagal: li anvio desde la meba aumil i pobrissona pitàcora un sentio salúo. me cunec que lin ferà bastanta ilumsió. apa, ja està, per are no me damani més i si hu fa, que sigui pagán. i és que les musions incuntrulades (com gariebé tot a la bida) ens porten a erecsiones del tot inchústes. sino miti la carona de "superao por las sircustansias" que feie el sañó Porta en el partit d´ahir a la tarda al cámpo del Hinvernadero fumbol clum irlandés. sàpiga que no m´està pas mal de dir-ho. i si lo hago es apurufitán l´àvia no entessa, pues jo mai de la bida he tingut ré contra el meu actual prasidén... que consti...
.
.

viernes, julio 25, 2008

una currutaca pal que metió la pata

.
- aquet és l´emsalén prémit que s´hi jugue a la rifa gran de mon popla i mitin que de cuncursánts n´hi ha a carretades. per dunà i vendra. recotdo un siñó consejal com en el seu meraballós afany de lucru vulia enfilà un bunic negosi privat, semble ser se tractave d´un puestu de travessas i del famós "facin juego"; jo no he sigut mai de jugà, i si hu he fet ha sigut am cuatra llentíes i sinc pessulets en vellmich del tablero. poca cosa més, creguin-ma. les mebes aumils alforjas m´ho han agraït d`allò més...però de fer dineret fresco, contante i consonante puqueta cosa per no dir ré. jo sóc pobre de nasimiento i tal com pinta el panorama achi arribaré als siento y un anyos. are, si jo me guéssi de jugà uns cuartus, un prestijío pasunal, un piset guanyñat a pulso en operasiones enmobiliarias de tipo especulaentivo, un cuchet tipo escarabajo, atséteram...pues a vóre, jo siré ansiano però no pas un alfons Godall comsevól. allabóntas la cosa canviaria de manera sucinta. suposu qui porta el tema de totes les recualimficasions dels tarrenus a la putasió de basalone (charcha de moni-sipios), rudalies dels estra-radiales i afers sobre la purupietat hurisuntal faria un cop més la vora-viu am aquet tema de l´ajuntapelas. are, per ser com és, fins i tot li huriem de cumprà una estora a l´alcampo. ell s´ho mereix. és tot un sañó, viu com una mena de tio-bibo a l´engròs y a parte és un dibo de sus señorías. a presumio no el guanye ningú, és un hómen molt sériu i raspunsabla, tot un pare de familia i amic dels seus amics, pulit i aicharit i sobretot bén saguru en ell mateich. en un prinsipio pertenese desde años hase a la gran corporasión de ganàpies del barri que han anat fent via a través de honrosos fraudes de generoso i desinteresado calado sosial. la ceba última obra de arte en pro de la cumunitat d´avi tans ha sio la més que upurtuna alquisisión d´uns pressiossos solares bén a prupet de nostra astasió de tren.
.
la apujada dels higo-car-búrrus. jo ja saben bustés que vai achi al trantran com qui no vol la cosa arrusegán pel mig del popla les mebes sinc putetas a saber. las putetas asquerra i dreta,la puteta del sentro y les dugas crossas avi-litades a tal efecto. asin que mi pomblema no és pas dels higo- car búrrus. pero asin y tó me solidariso con el resto de mis consiutadanos que deben pagar sus inpuestos y sus tasas pa llenarme los depòsitos de gasolina de sus respemtivos trastos. unos tribursios que gravetean en forma de pluses percutíos al veinte por siento el último ejersisio. ¿utédes creen que hai darecho? aviat ens hurem de preparà per utilisà els nostrus magatsems naturals (via rectal inferior) de cunbustibla per tal de suplir la manca del motor de reasión a dos y a cuatro tienpos. aquet sirà el nou tipo d´energia renobable, bastán indesén però por otro lado util, que utilisarem: les fabes a la catalana. i hu farem com els mutors d´esplusió més innovadós del mercat, sincronisando entre pet i pep un estallio de ventosidat semblán a la que utilisen els sañós siclistes per apujà a l´alpedués aquell. tanbé pudriem desplasar-nos per la siutat amb un ansisadó carromato tirat per natrus mateixos. usia tirat per búrrus. i és que sifanofa entre búrrus anda el juego. búrrus i a sobra búrrus sulidaris. arribarà el dia en que de von matí ens trobem els dos veins de sempra i fem l´emotiva cadena de fabores: hoi por tí, manyanita por mí, hoi te arrastro del carro i pal prósimo dia me tiras tú del mio propio. aquesta és una altra sulusió. i anià moltas més. la veritat, am aquesta escalada de présios que portem desde fa uns quans mesos en cabat arribarem a l´adat de pedra, amb la qual cosa ja m´imajino com les bansineres se dedicaran a uns altras negosis per tal de tirà amdabán amb el seu purugrama. i és que no n´hi ha cosa pitchó que està enmich d´una crisi i no poder dir ni faba al respecte. putsé els astaos unidos d´ameríca hu resuldran am una altra bunica invasió per d´aquí a no molt. el primé pais del orient mitchà que se surti del seu "fullet de ruta" sirà el primé que s´endugui la meraballosa currutaca a no ser que arribin els sañós marsianos i ho arreglin tot tirant-se cuatra pets a sobra nostru. tandebó-aujalà.
.

jueves, julio 24, 2008

basalona, charcha de moni-sipios. sómi !!!

.
- el hotro dia, asin de vuena manyana y con mi trempera avi-tual, dispúseme a ir a cal amadeu pa degustar "mon petí dechené" com bé diuan els carpachos. en esas que un paria desvergonsao de la bida va y me suelta mich en broma mich en sériu "oiga usté, póngame un parell de chochos de bieja, pafabó". mitin, sino me deprimo al istante, que a pumto estuve de soltarle una guantà al desvensijao anal seu muflet. i és que l´homa vulie esplicar-me un chiste dels duléns. i els chochos aquestos per lu que es veu i es cunstata no és més que un dúlse pueblerino. com els de salamanc més u menos. achi que li vai cuntestà que per chiste el de la nostra atimada siutat i area metro- pollitana curraspunén. aquet noi, un comsevol cill d´en saljbadó elsprius, era el "elegido" para la banda. vulie de dir per tucar anala banda monisipal del pueblo pues li agradave manipulà el con trabajo. i el sin trabajo encare més. usia que el pallo no ere masse treballadó que diguem i per un atra cosa no valia el molt pubrisó. are, a búrru i a maniato no li guanyave dingú. ascoltin-ma, que jo no ting ganes de criticà al meu ajuntapelas, ni als verdes ni als asúles ni a los moraos ni a los cojos. és sinpla, pura i llanamén de dils-hi que les nostras alcarantillas fotan molta pudureta sobratot quan no plou. i més amb aquesta refutuda calureta. i si a sobra vivim trempeján a sota d´aquesta calícula pues ja no els dic ré. recotdo d´un tienpo cap aqui, una colla de ganberrus que van arribà suposu que en patréra. jo no sé que coi pensarà aquesta gent venida de afuera de la malaïda chafugó de les nostras latitúdes, però que no en parlin masse alto...pues ells viuan enmig d´una anorma ballofa d´aire caliente que no anià cristu rassusitao que se la tregui del damún. dicholocual agraïria als camiunés de les bricacas monisipales de mi querido monisipio que duguin a passechà els seus bunics camions per dutchà els carrés...i que no me vinguèssin amb el coi de cuentu de les restrimsions d´aigua. sensa escuses, ¿bale? buarrus que sou una colla de buarrus!!!
.

- los integrales y los desviaos. jo no ting ni ideia de qué coi pensen bustés però am l´ànjals Bassaló tan cuntenta i aicharida i el sañó bibaespaña futén saltirones allà per damún de la tarima en pleno mes de hastío com el mes de chuny, y oju, en plena plasa Collón de mardrit... pues ja ens huriem de dunà tots per satisfets. bamos, jo hasta me doi con un canto en los diéns. hu deie mich broma, que hu sàpigan, pues aquell aspactacla no me va musiunà ni de lo lindo ni per cumprumís. i és que ja saben que per mí com quell qui diu no estan pas fetes les mata-matícas. en cabat tot sirà que desde el sentro on the rocks volen classificà nostra susietat en dos tipus de funsiones algebratícas. per un custat tindriem als sañós integrals de tota la bida, sañós afines al regímen del sentro y de pensamiento mich sànchesdragó, mich jimémes lospantos. asin desde enfore sirien tots els gallumbos de la burrunete i resto d´allegaos tan per sota com per sobre. son els que foten crits cada cop que jugue la selemsió i qui no pensa com ells pues al talegu i pum. aquet pensamiento filusòfic mich pulitic mich miedàtico mich dapurtiu és de tienpos del borbotón felip sinqué i la guarra dels secadós. capital del inperio reinante, ja hurien fins i tot ser els nostras amics del ànima per allò del que tan ens cuneichem. si ens nem cap a l´altre estremo, per l´altra custat tenim els derivats: aquets son els desviaos de la perifèria, els marginales com un sarvidó, a qui no li van aquestes pallaringues radiufòniques sentrales. sóc un infame subpruducta del entorn peninsular i aledaños, una bulgar funsió inversa, un tio que se torsió del recto sendero del nostru ansisador sin bolet d´or. i és que jo veic el fumbol del sentro cap enfore, sensa cap passió ni lagrimeo fàsil. a véra una mica de manera inparsial, no sé com dir-hu. si guañen bé, i si perden, pues rebé. però los honbres del kilométro-sero sufren pels descosíos amb els ésitos de "la coja". i lo que te rondaré morrena. per finalisà parlán de la pell de brau (u torito subiría), pues allò tan manio que sap tutóm, i és que ens tenen bén agafats pels santos cataplines. jo me sento atrapat asota de la pell d´un pólipo Rincón comsevól i am aquet ufec pues no se pot viura de cap manera. per tan els deicho que disfrutin d´aquet prasiós videu del sañó fran Senatra i l´amic Boño "jo te ting anasota de la meba pell" en l´idioma l´inperio siria algo asin como "te tengo debajo mi piel..."

.

miércoles, julio 23, 2008

human tochu

.
- pues per aquelles cassolitats de la bida, veién achí mol de refilón el bunic purugrama "porqueria 357" de "la ceba", usia de "la nostra", vai agafà com una espèsie de represión i perqué no dir-hu, unas anormas ganes de fer el mussol-man a lo "al-caiga" a San Choan dels pí. els recuerdo que el mando unibersal me se quedó como encallado. quina tremabunda desasperasió que vai agafà; vai cuntar fins a siete abans de fer comsevol bastiessa de la que me pugués arrapantí. vés quin ramei que la cosa funsiona de questa manera. més u menus tal com passe als san Fermins puichs (huno de enero,.. fins al siete de agosto san Fremín...a Panplona hemo de ir amb un cuiné i un baconin). bé,ja sé que canto com els anjalets però no me vuldrie de desviar-me del tema. después del chupinaso de tancar el televisor de mala manera, vai fer la gran sirimònia de felisitar als que fotan aquesta purugramasió d´estiu tan i tan nustrada. quina ilusió, és com el coi de palomo masajero que utilisa la tàctica de plegà el cap sota l`àguila. aquella curraspunén carteta als señós de la ceba va ser la meba digna salvasió debàn d´aquella mena de purugrames on el millor ni tan siquiera son els cunvidats. turnán de nou cap el tema dels bacons amb bañes, tenen de saber que en tan que no arriben a l´ensierro allò ni és festa ni és ré. daspués de tot es de dominio púmblico allò que la festa dels ensierros és més festa pel pallo que cau rudulán en vellmich dels carrerons adelante del toru que pel pobra toru que por sierto acabarà cusit a estocassos anadins del ruedo sensa que ningú s´apiadi del dasgrasiat bichu. i és que la pobra bestiola és més dasafurtunada que segons quins fitchatches ha fet el basalone a lo largo y háncho de su historia. hasiendo un poco mimoria, la plasa abón se tenen que lidiar segons quins jugadós putsé acaso ha estat massa gran per les cebes capasitats...tot i que la bunica festa anal estadi ha sigut encare més grossa per l´asosiao de turno quan els hem vist jugar. si si, sobratot a l´hora de riura´ns una miqueta.
.
...a l´hora de riura amb l´aspactacla ofert per moltes d´aquestes grans figures. i sino a los hechos me rimito: un goich el de disfrutà amb la merabella de super-jugadurassus com el purutagunista d´aquet póts, que en el seu dia va brindà moltas tardas de dibina glòria fumbulera per la gràsia de Déunustrusañó. es tradisión nasional asulgrana el ir incorporando alguna tolla tanplurada rera tanplurada. pasa que anaqui no anià corridas ni ensierros. ni tan sequiera en la plasa del drolma. semble ser que el famós cheff y su entorno más prósimo salieron ilesos del ensierro asulgrana del pasao seis de julio y que el amotinamiento que sufrió nostra atimat pasidén Porta no tubo mayores consecuénsias. quina alagria. parlán d´entornos i d´amics del pasidén. fa uns anys varen arribà una remesa de trastos inútils anal nostra clum, un d´aquets dropus era paquiritu i arribave de can ràbia. un dels "human tochu"que me se viene a la mimòria és mon idulatrat amic en Chavi EscaiCH pa serbirles. però el mateich anyo n´hi van arribà moltas altras tollas. i a més de les grosses. marameba, numés de pensà la colla d´esmaperduts que vem impurtà d´altres contrades me gafarà un atac de feridura. recuetdo que l´anyo nobenta y sinco, els dirigéntes i técnicos que purtaven el nostra basalona se varen quedà descansadets de per bida amb el coi del holandés herrante com a fichador ofisial i l´ex-peci fent custat... recuerdo com tots dos van permetra aquell regutizell de tracas de petardos asulgranaos a l´engròs. si és com si hu estiguès veient! com la remenaba aquell xicot del otro lao de la diangunal, per més hinry ere dalanteru, quina marabellossa classe tenia el noi. quina purtentussitat anal seu joc de cames, en el seu chut i en el seu joc sensa pilota o de des-màrques. els escanyapobras de merda que el van acunsellà farien bé de dadicar-se a nà a cumprà sigrons a la bacallanera i deichà el fumbol per sempra més. jo els hi churu per cristu consagrat que els hu agraïria... i el boss de bén seguru que tanbé.
.

martes, julio 22, 2008

i és que anià amors que maten...u no. el arte de ca la masutra.

.
- ai quina chafugó ha fet abui, ¿no troben bustés? bé, aquesta trista i fumuda esperiènsia pasunal en el cuntacta carneal va ser de relatada de manera meraballossa per un sarvidó en el bloch d´en Granbursino i comonopodiaserdeotramanera he desidit de fer huelga de pots i penjar un atra de les meves més que guluriosses vivènsies en el manio arte de ca la Masutra. una emsalén dama de almas tomar com diuan allà per l´Endía. este tésto és una deferensia de edisiones la crossa llarga.
.
bon die. jo no sóc pas la guluriossa diosa Chiva, jo m´arribo més a cheri-chiva, amb més putetas i més brasets que ningú de bustés. i no s´en facin els ornis que parlo mol clà. incluso masse i tot. por sierto hai como unas hocho formas de fer el Guillermu i am els meus sién anyos no he trubat cap altra. ni huna més ni una menos. ahir va sé catorsa de chuliól dia de la comemorasión de la rabulusión dels enfangs de la patrí y de la toma de la pastiya. por sierto, pa pastiyetas una sarvidó que li fot nada menos que sinco tranquimasines a su sancta per tal de poder sortir de juerga hasta haltas horas de la madrugà. retomando el tema hàntes inisiado, desirles que ni me llamo Guillermu ni la falta que me hase. i aunque la mare que me va parí m´ubiese ponido ese nonbre de bateria pues mi atitú ante el séso viese sio la mateixa. ni milló ni pichó. ni tapoco diferente. disen los entendios en la materia que hai como hocho formas de acometer bulgares osenidades ante una comsevola nena que tenga a vién de ser montada por usté. ja saben aquello que la naturalesa es xàvia, i oju, sobratot mol tendra, tan u més que un platet de munchetas del ganchet...achi que fora conplejos! a montà tias! ai ai ai. si si, com la nata però a lo caponata. bé. achò és brumeta are parlaré més de serio. ante todo sepan que la úntima vés que me so-corriéron en una oposisión tan esgarrifossa i tan conprometedora para mis deseos carnelaes fue una venedora de cupons de l´onsa...am el seu bastunet i guset llauradó incluidos. bé, nem al gla. al meu judisi anià una anorma varietat de tipos de fer amistat a partir de la cuadratura del 69, vagin anotando terapía que ni el famoso ca masutra del marajá l´hijoputra, una emsalén persona.
.
1. hàntes de dar inisio al proseso prego me se dirija al cuartobaño per rentar-se les mans. achò si, senpra abans d´haver-se pichat. cal cunsarvà el penjoll bén pulit i aicharit per quan arribi l´acto.
2. se ponga una caracartró am el bunic rostru del sañó directó del mundopoptivoinforma. se diu que aquet fet pot ecsità la libído del hipopotálamo de la sujeto-pasiva. no menos de tres veses dia
3. factor afrodiciático. cal empasar-sa la majó quantitat pussibla d´ajos per tal de tenir sufisientas forsas a l´hora d´eJanculà. el Julialbert tanbé me sirve, sobratot si m´el compra talladet en uns ramillets patitons. i que porti metadona a sobra. mol mol inpután.
4. estenderse base-lillo per sobra de la sona dels gerifaltes. cal que li suministri el botecario una fúmula majistral que tingui a partes iguales estracto d´amvucat presidensialista i per l´altra uns polvos bén maserats de gasetillero de contras en un famos rutatiu del carrer valensia am rocafótt
5. ambulicar-sa el cap am un tuvallunet mentra fa la feina. és la pupulà ténica del baturru y se pratica desde terras del Evro fins la resta de la penimsula abérica. no nesesita de pereservativos
6. fotras musiqueta del josep lluis Perolas a tota pastiya, milló que trenqui els tristus ventanales de la ceba morrada (o bibi-enda)
7. la baba de cargulet. en estracto. inputantísim. se té de frutà la pell am cariñu i delicadessa, i si és am estropajo milló;diuan que els efétos reponedores per l´esfuerso tísico estan fora de dumtas
8. i cumprubat per espesialistas en la matèria, ni en la más intima ni repajolera imajinasión se le ucurra de ver "el diario de prepúsia". aquet ascarós i indigna purugrama de la tenatres no és més que una reminisènsia de valores morales osoletos. en espesial quan surten segons quins encantos
.
a véra. aquestas sulumsións que els he dunat des del meu forro pues no son siento por siento del tot segures però lu bo que tenen és que si per aquelles cassolitats de la bida té de pringà algú de la parelleta...pues milló sigui ella ¿u no? ai paddó que vai malamén en els atributs prornominales. ja saben, cusetas de l´adat...
.

lunes, julio 21, 2008

aqui la ofisina de correteos, inpotentes y telegráfos. jo no el sentu bé, ¿digui?

.
¿i qué me disen utédes aserca de la ofisina de correteos de su respemtiva localidat? antigamén teniem les ofisines de patents, are realmén son ofisines d´inputéns. u mol m´ativocu u ja sia per una cuseta u per un atra, que o mols cops el señó carteru de turnu li arriba masse tard a lliurar-li la amusiunán carteta ...u és que directamén no li arriben mai. la cuestión es tener el busón vasío, jo numés trobo cartes de pago por inpuestos o tribursios u bien pumblisidat del pése sití amb tot aquell coi de paperam que fotan per anunsià els ultimos artilugios del mercado del putàtils. quina anorma culemsió de gammarussos tenim colocats a l´hanministrasió i al funsionariado, mare de déu sañó verja dels mil remeis. i quan més a prupet del poder estan més muniatos en son. ofisina sita en sona norte, pleno casco radomiro de la vila, puerta con puerta con el sentro de dia per a la gent gran, a poc més de sincuanta metros de nostra beneïda esglèsia...cap i casal de los paquetes estraviados (asquerros incluidos) i punto de encuentro pa repartir buenas nuebas en forma de emotibas misivas i masivas. todo dependerà del color del vidrio con que usté lo vea. usia del lado del mostrador en que usté se halle situado queria desir. cartes i més cartes. ja sia entre familiars...entre amics de l´anima...entre mienbros de tots dos grupetos...u incluso arribades de la burrocràsia am tota la ilusió del món. sobratot quan arriba l´hora de recaptà fondos. dicho lo cual siento santo seña y presedente de lo que a continuasión con suma delicadesa y gusto espongo pa todos ustédes:
.
miten, jo pago els meus patriamònios com feie en Ñuñes anals seus tienpos i per tanto vull pues una asistènsia conejiada com pretoca per a mis nesecidades. si resumta que els de la ofisina nasional de los correteos reparten los envios (urjentes u no) con la misma solvénsia con que me organisan el coi de guirigall de la sucrusal del carré les Monches nem bé per arribà a San Tiaggo. ai, com bé diu lo meba mullé... deixin-me esvaïr la mala llet i sirvanme un cafatunet am chélo i unes gutetes d´anis i va que chut !!!
.
los radicales livres. aqui abón me veuan no sóc més que un trist pre-chubileta de la bida (pre de prehistòrico) i por más vuertas que le doi al asumto pues arribo a pensà que sóc un sumiatruitas intagral. ¿par qué? ara vuràn. l´atra dia quan hi nave cap a la farmàsia en busca del meu putet diari de xerop de maniato pa los sarpullíos en vellmich de la entrecuicha me vai trubà a un antic cumpañ de batayetas. va ser dos carrés més amun de ca la sigfrida, un saludo per conpromiso. ja veuan. el pallu que ja me veie arribà de lluny hurie de pensà: "goita, la ocasión la pintan subisarreta". i en esas que díjome asín de primeras: "jo d´aquí deu anyets vull ser com buté". el troç de morlaco, un chichalimoná de tersera generasión i un pilota declarado vulia demanar-me el favor que nés am ell i la ceba santa al ball que feien a lata-neo la mateicha nit d´aquell dia. jo li vai cuntestà que m´era del tot impussibla d´acumpanyar-lo, am el pretersto que me habian salio una mena de radicales livres tipo calaborroca a darrera la oreja mayor. putsé debido a la sobre- esposisión a los rayos sapatero. uns rayos que ultimamén tiran cap al asulao intenso. mitin, que per aquellas cusetas de la bida no estave pas d´humor. ell me va entendra. i més siendo un home que havia treballat al funsionariado a sota les ordres de los radicales "guais" que are ocupen el poder establesío. son el feixisme sinpàtic. uns faches de mano estendia. aquets faches no tenen tanta mala llet com els altres faches que por sierto me fan més poó que una patada al fetcha. aquets faches son com més chachi-pirulis que els atres faches. i és que els del sentro on the rocks son tots iguals tinguin el culó de pell que tinguin...i ja siguin barmells, asules, berdes, amarillos o morenos...tan s´hi dona que son tots igual de fachendes; i pel que vai veura de quell tiparraco tan subio de humos, a mi me semble que no vulia que jo li tuqués la fibra o sinó tindria pumblemas amb els ninutets de culó "verde que te quiero verde". pues tal cosa me va espantà tan... que vai girà cua cap a casa pensant en el coi dels radicales livres que andan desde hase siglos por la capital del biejo inperio turrán els cullons a la resta de perifèria a modo de sarpullíos desagradables. a caso sirà que con el paso de los anyos me iré osidando como una vulgar poma de terra....
.