.- aquet és l´emsalén prémit que s´hi jugue a la rifa gran de mon popla i mitin que de cuncursánts n´hi ha a carretades. per dunà i vendra. recotdo un siñó consejal com en el seu meraballós afany de lucru vulia enfilà un bunic negosi privat, semble ser se tractave d´un puestu de travessas i del famós "facin juego"; jo no he sigut mai de jugà, i si hu he fet ha sigut am cuatra llentíes i sinc pessulets en vellmich del tablero. poca cosa més, creguin-ma. les mebes aumils alforjas m´ho han agraït d`allò més...però de fer dineret fresco, contante i consonante puqueta cosa per no dir ré. jo sóc pobre de nasimiento i tal com pinta el panorama achi arribaré als siento y un anyos. are, si jo me guéssi de jugà uns cuartus, un prestijío pasunal, un piset guanyñat a pulso en operasiones enmobiliarias de tipo especulaentivo, un cuchet tipo escarabajo, atséteram...pues a vóre, jo siré ansiano però no pas un alfons Godall comsevól. allabóntas la cosa canviaria de manera sucinta. suposu qui porta el tema de totes les recualimficasions dels tarrenus a la putasió de basalone (charcha de moni-sipios), rudalies dels estra-radiales i afers sobre la purupietat hurisuntal faria un cop més la vora-viu am aquet tema de l´ajuntapelas. are, per ser com és, fins i tot li huriem de cumprà una estora a l´alcampo. ell s´ho mereix. és tot un sañó, viu com una mena de tio-bibo a l´engròs y a parte és un dibo de sus señorías. a presumio no el guanye ningú, és un hómen molt sériu i raspunsabla, tot un pare de familia i amic dels seus amics, pulit i aicharit i sobretot bén saguru en ell mateich. en un prinsipio pertenese desde años hase a la gran corporasión de ganàpies del barri que han anat fent via a través de honrosos fraudes de generoso i desinteresado calado sosial. la ceba última obra de arte en pro de la cumunitat d´avi tans ha sio la més que upurtuna alquisisión d´uns pressiossos solares bén a prupet de nostra astasió de tren.
.
la apujada dels higo-car-búrrus. jo ja saben bustés que vai achi al trantran com qui no vol la cosa arrusegán pel mig del popla les mebes sinc putetas a saber. las putetas asquerra i dreta,la puteta del sentro y les dugas crossas avi-litades a tal efecto. asin que mi pomblema no és pas dels higo- car búrrus. pero asin y tó me solidariso con el resto de mis consiutadanos que deben pagar sus inpuestos y sus tasas pa llenarme los depòsitos de gasolina de sus respemtivos trastos. unos tribursios que gravetean en forma de pluses percutíos al veinte por siento el último ejersisio. ¿utédes creen que hai darecho? aviat ens hurem de preparà per utilisà els nostrus magatsems naturals (via rectal inferior) de cunbustibla per tal de suplir la manca del motor de reasión a dos y a cuatro tienpos. aquet sirà el nou tipo d´energia renobable, bastán indesén però por otro lado util, que utilisarem: les fabes a la catalana. i hu farem com els mutors d´esplusió més innovadós del mercat, sincronisando entre pet i pep un estallio de ventosidat semblán a la que utilisen els sañós siclistes per apujà a l´alpedués aquell. tanbé pudriem desplasar-nos per la siutat amb un ansisadó carromato tirat per natrus mateixos. usia tirat per búrrus. i és que sifanofa entre búrrus anda el juego. búrrus i a sobra búrrus sulidaris. arribarà el dia en que de von matí ens trobem els dos veins de sempra i fem l´emotiva cadena de fabores: hoi por tí, manyanita por mí, hoi te arrastro del carro i pal prósimo dia me tiras tú del mio propio. aquesta és una altra sulusió. i anià moltas més. la veritat, am aquesta escalada de présios que portem desde fa uns quans mesos en cabat arribarem a l´adat de pedra, amb la qual cosa ja m´imajino com les bansineres se dedicaran a uns altras negosis per tal de tirà amdabán amb el seu purugrama. i és que no n´hi ha cosa pitchó que està enmich d´una crisi i no poder dir ni faba al respecte. putsé els astaos unidos d´ameríca hu resuldran am una altra bunica invasió per d´aquí a no molt. el primé pais del orient mitchà que se surti del seu "fullet de ruta" sirà el primé que s´endugui la meraballosa currutaca a no ser que arribin els sañós marsianos i ho arreglin tot tirant-se cuatra pets a sobra nostru. tandebó-aujalà.
.
.
