. - el hotro dia, asin de vuena manyana y con mi trempera avi-tual, dispúseme a ir a cal amadeu pa degustar "mon petí dechené" com bé diuan els carpachos. en esas que un paria desvergonsao de la bida va y me suelta mich en broma mich en sériu "oiga usté, póngame un parell de chochos de bieja, pafabó". mitin, sino me deprimo al istante, que a pumto estuve de soltarle una guantà al desvensijao anal seu muflet. i és que l´homa vulie esplicar-me un chiste dels duléns. i els chochos aquestos per lu que es veu i es cunstata no és més que un dúlse pueblerino. com els de salamanc més u menos. achi que li vai cuntestà que per chiste el de la nostra atimada siutat i area metro- pollitana curraspunén. aquet noi, un comsevol cill d´en saljbadó elsprius, era el "elegido" para la banda. vulie de dir per tucar anala banda monisipal del pueblo pues li agradave manipulà el con trabajo. i el sin trabajo encare més. usia que el pallo no ere masse treballadó que diguem i per un atra cosa no valia el molt pubrisó. are, a búrru i a maniato no li guanyave dingú. ascoltin-ma, que jo no ting ganes de criticà al meu ajuntapelas, ni als verdes ni als asúles ni a los moraos ni a los cojos. és sinpla, pura i llanamén de dils-hi que les nostras alcarantillas fotan molta pudureta sobratot quan no plou. i més amb aquesta refutuda calureta. i si a sobra vivim trempeján a sota d´aquesta calícula pues ja no els dic ré. recotdo d´un tienpo cap aqui, una colla de ganberrus que van arribà suposu que en patréra. jo no sé que coi pensarà aquesta gent venida de afuera de la malaïda chafugó de les nostras latitúdes, però que no en parlin masse alto...pues ells viuan enmig d´una anorma ballofa d´aire caliente que no anià cristu rassusitao que se la tregui del damún. dicholocual agraïria als camiunés de les bricacas monisipales de mi querido monisipio que duguin a passechà els seus bunics camions per dutchà els carrés...i que no me vinguèssin amb el coi de cuentu de les restrimsions d´aigua. sensa escuses, ¿bale? buarrus que sou una colla de buarrus!!!
.
.jpg)
- los integrales y los desviaos. jo no ting ni ideia de qué coi pensen bustés però am l´ànjals Bassaló tan cuntenta i aicharida i el sañó bibaespaña futén saltirones allà per damún de la tarima en pleno mes de hastío com el mes de chuny, y oju, en plena plasa Collón de mardrit... pues ja ens huriem de dunà tots per satisfets. bamos, jo hasta me doi con un canto en los diéns. hu deie mich broma, que hu sàpigan, pues aquell aspactacla no me va musiunà ni de lo lindo ni per cumprumís. i és que ja saben que per mí com quell qui diu no estan pas fetes les mata-matícas. en cabat tot sirà que desde el sentro on the rocks volen classificà nostra susietat en dos tipus de funsiones algebratícas. per un custat tindriem als sañós integrals de tota la bida, sañós afines al regímen del sentro y de pensamiento mich sànchesdragó, mich jimémes lospantos. asin desde enfore sirien tots els gallumbos de la burrunete i resto d´allegaos tan per sota com per sobre. son els que foten crits cada cop que jugue la selemsió i qui no pensa com ells pues al talegu i pum. aquet pensamiento filusòfic mich pulitic mich miedàtico mich dapurtiu és de tienpos del borbotón felip sinqué i la guarra dels secadós. capital del inperio reinante, ja hurien fins i tot ser els nostras amics del ànima per allò del que tan ens cuneichem. si ens nem cap a l´altre estremo, per l´altra custat tenim els derivats: aquets son els desviaos de la perifèria, els marginales com un sarvidó, a qui no li van aquestes pallaringues radiufòniques sentrales. sóc un infame subpruducta del entorn peninsular i aledaños, una bulgar funsió inversa, un tio que se torsió del recto sendero del nostru ansisador sin bolet d´or. i és que jo veic el fumbol del sentro cap enfore, sensa cap passió ni lagrimeo fàsil. a véra una mica de manera inparsial, no sé com dir-hu. si guañen bé, i si perden, pues rebé. però los honbres del kilométro-sero sufren pels descosíos amb els ésitos de "la coja". i lo que te rondaré morrena. per finalisà parlán de la pell de brau (u torito subiría), pues allò tan manio que sap tutóm, i és que ens tenen bén agafats pels santos cataplines. jo me sento atrapat asota de la pell d´un pólipo Rincón comsevól i am aquet ufec pues no se pot viura de cap manera. per tan els deicho que disfrutin d´aquet prasiós videu del sañó fran Senatra i l´amic Boño "jo te ting anasota de la meba pell" en l´idioma l´inperio siria algo asin como "te tengo debajo mi piel...".
