.- de von matí he surtit de ma caseta i en allò d´obrir la porta me trobu am un coi de burrinot de quets mundos de Dios en vellmich del meu gual. el desvregonsao ma futut la ceba fugruneta en la meba entrada i sortida de vehicúlos i la varitat és que no anià cap daret. pues padqué no. jo pago els meus tribursios de manera ilusiunàn per a que me paguin d´aquesta manera tan bil y soés. un hómen com jo, que ha forjao su leyenda con su espirítu conbativo, uno que ha desarrollao atrás de sí toda una bida de honrosa desénsia. anallà deichen trastos, un rera l´altra, que m´amarguen els matins. ascoltin, si els in dic que semble ser m´han agafat mania...pues a véra, jo no els enredo pas. poc daspués que el troç de maniato ha marchat acto seguío m´arriba el repartidó del furner a ucupar el vado i allà planta el seu vehicúlo misto. quina dasilusió. la cuastió ere trepichà el meu punto de encuentro con la lús del dia, impedir que els trastos motorisaos de la ninya pugués fotra el cacharro al carrer. achi que jo l´he deixat el meu segell de qualitat from "my guai", usia, com se diu "a la meba manera". tal com sona i sinó vegin com. ni corto ni rafamàrques he agafat un pal de fusta de cal carpintero i he enpujao asin mique en mique una cacaperro que havia pels vultáns del cócha cap a la roda trasera. sinséramente yo debo comfesar que el cagarru era de ordágo i si a sobra era d´aquells tan cunpactes ja no els dic ré. visto asin en perspetiva feie bastánta pachóca, jo vull supusà que era el pruducta de las nesesitats realitzades per un gos dels grossus. allabós va ser agafà el pal i dunar-li empentetes a ma furmossa tifarada.
.
achí que content com un chínchul, he vist amb una prufunda i anorma tifasió com el surullu rudulava per quedar-se bén encastat en el niumàtico posterior esquierdo de la vuature. el mumén ha sigut algo penós perqué nagar-hu pero la misión se ha cumplio de prinsipio a fin. bustés tenen de saber que gariebé me dasplomo enmich de l´asera, entra la calureta chafugossa que feie, les cuatra mócas verdas tan i tan pesades...i el ascarós i dasagradabla pal de beisból que he deichat anadins del cuntanidó per a futudes generasions. el greu purublema ha estat sanjat amb ésito. numés calie esperà a que el capúllu de turno engegués el seu utilitario per dunà fe que aquella bunica merdeta formava parte del dibuichet d´una de les cebes rodes. i qui sap si am el inesorable paso del tienpo allò seria una nova marca per a la pusteritat de totes les "renól canguru". parlo de fugrunetas, oju. numés hi ha hagut una cunsecuènsia bastán dramàtica: allà en vellmich del gual han quedat les restes de la cagarada del putu suvenir, una vergúensa pa los vesinos puritanos que sólo desean la castidat y la puresa de sus inpolutos portales. allabós he turnat a pujà per umplir una galleda am aigua i vinga a fotra cubetades a sobra la guarrada de portal, am les malaídas móques fén el seu chuliól al meu alrededor. pel que jo veie, semblave com si els bichos me diguéssin am la boca petita que jo no tenia cap dret a fer fora a tots els malparits del meu gual. mitin bustés,sino arriba a ser per aquella dèria meva, pues resumta que de primé no vés agafat el pal de fusta per fotra la merda asota el cocha...i de segon no es vés quedat estampada en forma d´una guluriossa obra d´arte...a deban del portal com un comsevol Miró.
.
.
