.- pues resumta que yo siré ansia ano pero uno debe estar mui por ensima de sus perjuisios y té de desidir-se per tirar andaban si el que vol és fer alguna cosa pusitiva a la bida. y es que aller en las carpas de la meba vila pues vai desidí per intentà furtuna ni que fóssi de forma cuntrulada y hànte todo, esperimental. entónses, en eso de pasadas como las dos y media de la madrugué me arrimé a un grupu de mosetonas que venian de una despedia de soltero. un cop allà, auscultán el que deie la gent, pues me se viene a la mimória com una de les sañuretas d´aquet petit corrillo va assagurà que ella preferia de totas-totas selebrà aquestes festes tan assanyalades anún dels balnearios de nostra chaugrafía en puestu de fer-les en aquella mena de "tenderete" am el coi de musica tan estridén que tenien pusada. mentra els altaveus naven mique en mique percutín dins del meu atrutinat cap, vai sentí que la noia deie que no ni havie ré com estrenà una noba bida am un lloc de pau i tranquilitat. entra d´altras moltas cosas va assagurà que la quietut de l´aníma, la pau interió i l´ausènsia d´estréx eren del tot indipensables per tal d´inisià el casório am el maniato de turno d´una manera emsalén. i en cabat el més impután: que tingués ésito. poc daspués vai afechir que el "relajo" se hasia endispensable enmich d´aiguas de tipo termal, en ducha o en chorreteo costante por la superfísie la piel, en mentrastán busté s´està anallà, bén tranquilet, veién com fluye el agua pels porros de la ceba pell. achò no hu va dir ella, achò hu dic jo are i aqui: la paba que no estaba al lodo del cas...se va ulblidà dels massatchas amb barro. la cuastió ere que la hurmona adelina no se excités més de lo normal i pugués puruvucà reasiónes del tot indasitchablas anal cuerpo. calia allunyar-sa lu més pussibla de tots els puestus amb ruido
.
jo li vai cuntestà que esageraba de manera perillossa. jo li vai dir que preparà el cuerpo per una juerga tal en que l´únic mutiu de satisfamsió dels prutagunistes és fotra el burru pues com que no me feie el pes. no aniavia daret. mai de la bida aquets brètols respirarian el anbientasso i la gresca d´aquell bunic indret, amb tanta animasió i cherinola. oju, i are ressumta que vulien fer de monchos benedirtinos i recluir-se anun balneario d´aquestos per repetir esperiènsia tal am una atra paralleta que tuviera a vién convidarles. pues yo me digo anami mismo que per fer el tanoca cridané i el juerguero profundo ¿pues que milló lloc abón t´estavem?en unas caldas els deixarien fer l´indiu. i un benegra! sagúru. ¿de qué coi aneu? las situasiones de sosi-ego no estaven pas fetes pa estas parejitas que lo unico que saben haser es correrse el uno tras del otro. asin que pa serles esplisítos, una estona posterior de mi breve rasonamiento parese ser que no mui lejos del lugar estava un biejo conosido mio a qui li havia esplicat el matei rollo però al inrevé. no, si el mol cabró tenia ganes i motivasió per tocà els santos pirindolos, aprufitán la meba senilitat. a fuersa de ser sinséros, desda luego el cabestro tenia planejat ficà la seva pota de dasgrasiat suposu feie estona. jo tenia una mique póo de su posible desmentío, y que visto de afuera soltara en púmblico que aquello que hàntes havia mensionao a las presentes no era lo que reialmente pasaba por mi selebro. entónses pues com qui no vol la cosa i am un bunic disimulu vai fer veura que jo no el cuneichia amsulutamén de ré. passe que una astuneta abans ens viem saludat y yo a sabiendas de todo ni me se podia imajinar que alguna de les pudrides xafarderes del grupillo ens gués fichat
.
.
