.
- pa comensar me escluyen del dinsionario la palavra pulpo com animalet de cumpañunie, que un dia d´aquets ya les hablaré aserca del sincuentanibarsariu del rei del pulpo: el sombi Jason. però are jo no estic aqui per parlà d´achò ni mol menos. el motibo del presente como ya habran podio conprobar todos utédes es el relatar inpresiones aserca de una merabella del sértimo arte. aquet flim està purutagunisat pels actós Brus Bilis i Ben Aplec (apallidu igualet al d´una colla sardanera com bé huran cumprubat). se trata d´una bunica història d´avantures astronautíques mesclades am una barrecha de sentiméns. fixin-si bé. a mi me garratiba numés, eeeh, numés de veura "in sito" com els humildes yonquis, usia els super-herois de custum, li varen dedicà anal seu dia a nostra actual presidén aquesta tragedia cómica (usia del cosmos espaial). tragedia familiar que dichoseadepaso, per aquelles datas en que se va estrenà la pelicúla, no ere més que una simpla desgràsia en forma de paquidermu asúl. igualito que las sonas de aparcamiento que tienen a bien disponernos nuestros estimaos ajuntapelas. es verdá, i tan, el tema me percutió sensiblememte pues el titulet ya nos lo dise todo: almajetón 'pa servirles'. almajetón que según los sabios griegos vendria a desir como el dia del fin del mundo o algo asín. la butaca del sinéfilo rindió sentío homenaje al opositor que llegó a presidente sensa saber ni com ni perqué. i poca cosa més. mitin, un petit a púm. anaquesta esfereïdora supran- prudusió dels astaos uníos, resumta que un meterolito arribao de los cónfines del espasio esterior amenasaba con dejar nuestro er mosso planeta pa l´arrastre. allabóntas un grupu de grans puru-fassiunals nordamaricanus (ya saben, los del famoso suenyo), son escogíos por la agénsia de " la naxa" pa que ajunten sus fuersas en pos del omjetibo común de parar al coi d´esteroide dels collons que con tan mala baba iba asercándose a pasos agigantaos a nuestra impòluta superfisie plena de armonia y de pas... ya sia aqui en la tierra como en el sielo...
.
- el coi de folla-planetas amb cua tenia el dumtós encàrrec de pulverisarnos. sensa cap pudor ni vergonya. achí per les bones i sensa cap esplicasió prèvia. asin que después de probaturas varias en la base de Justón, este aguarrido grupetto d´herois curtíos en milers de batalletes terrenals, agafa el tutút volador i vinga cap al espai que som pocs i vol ploure. los escogíos pa la gloria y de paso pal nicho estaban encabesaos pel meu idol detotalavida l´antraÑabla amic brus Bilis, honbre de sanas afisiones en su vida pirivada. si me sagueichan el guió de la palícula fil parrala, sabran que el ben Aplec lin futia braguetassos a la cillola del jefe i aquet s´empreñave com una mona burracha, cosa atramén bén llóchica. achí que van entrenar-se allà a les instalasiones melitares i van apujà a cumplí la ceba missió a uns quans milers de kilomatrus cap amún. justo es reconoser que se quedaron unos cuantos por el camino, incluso el jefe Bilis, oh quina pena. snif. me fa pulurà de recotdar tot aquet dramatisma tutal i amsulut. i a més me porta flairas d´almajetón asulgrana d´autudestrumsió susial i aspurtiva a les darreres dos tan-pluradas... are que si aqui la cosa no va acabar tan bé amb aquella ansissadora e-musió de sensura, a la historia dels austrunautas de mentida ens passa tot al cuntrari: al final l´esteroide aquell me fot un pet com una gla, se parte en dos i el coi de planeta verde se salva de la destrusión en massa. la humanitat sensera acaban felises comiendo perdises doncs el almajetón o dia del juisio final ha sio revocao pels valiemtes muchachotes amaricanus. i una més per acabà. si bustés presten deguda atansió racotdaran que are fa uns deu añets de la histurieta espaial que va captivà a grandes i pequenyos...com també, ai cassolitats de la bida... dels elefants blaus amb cap de tocho i alma de jeta . i pum.
.
.
