martes, octubre 04, 2011

el meu tanque blaugrana i jo


A un servidor todo lo que sea venser a esa entranyable gentusilla que viste en llampantes tonalidades blancas es miel sobre orejuelas. El resto como quien dise me viene de añade-dura, és a dir, si se'ls pot matxacar la iugular, dastrussar el pílloro i escanyolir el duodeno pues allaborans millor que millor. és u no és? Aquells senyors d'allà la meseta son bitxos com els que posen a l'arròs els dijous de cada setmana quan als nostres menús serveixen paiella. Hem d'anar al estadi ferms d'esperit i amb la mandíbula bien prieta i con la intensión de no haser consesión alguna a tota aquella retahíla de feres salvatchas, indignes de ser simplemente vistas, tocadas, olidas o escuchadas... yo soy un pobre ansiano barselonista con las ideas e intensiones bastante pre-claras. No busquen ídolos más allá del amic del "achà-achís"; estos son mis auténticos tótems, com el mateix Pet Gordiola i els seus meravellossos jugadors; nosaltres som una nova generació blaugrana, los titanes del graderío, perdidos enmedio la masa, una cultura, un estat d´ànim, i en definitivo, una forma de entender la vida en asulgrana. No es cuento como el que puedan haser "los de arriba", no es teatro Mourinhesco, es la vós del pueblo raso, un 'modus operandi' salido de nuestros adentros más íntimos, de nuestros corasonsitos culerdos. És una mena de "guai of life" convertido en mentalidad hansgamperiana pura y dura, legada por parte de nuestros correspondientes ansestros. Som el que mengem i per què no dir-ho, també som el que caguem.
-
Libere su mente de preguntas buen hombre, amic basalunista de tomo y lomo; no se cuestione ni el cómo, ni intente esbrinar el perquè som així. Som així de mena. El seny sense la rauxa és com les mongetes sense les patates. La filosofia del auténtico barselonista está reflejada en el presioso vidéo de acá abajo; no hay más. Algunos hombres buenos como éstos, con su acusada trempera culerda, quisás transmitido por la herensia genérica, esos q representan las esénsias típicas de la personalidad más nostrada de las que se hacen y deshacen en l´entorno barselonino. Constituyen la antítesis del intrusismo blanco resibido durante nuestra particular historia. No olviden que el buen espectáculo puede que esté sobre el terreno de juego, pero de lo que estoy seguro, es que el mejor espectáculo lo dará la grada. Estudios sosio-lógicos al margen. Això sensecapmenadedubte.

sábado, octubre 01, 2011

quan jo arribi a gran vull ser aquest senyor


bé. en primer puestu, desirles que a jusgar per la fotu de cabesera, mi aspécto esterior es bien virtuoso-gosóso-lustroso y com qui diu estoi de bien foyable aunque paresca todo lo contrario. soi de manejable como una nina inflamada pues en la intimidat sóc grassuneta i aicharida pero mis ligaduras familiares lamentablemente son demasiao presentes en mi tísico. en sagón puestu aclararles que el titulet d´aquet aspatarrán póts diu una cosa però en cabat bustés vuràn que en reialitat no vól dir lu que semble dir. ¿cómo coño voi a ofender a mis compañeras de ofisio si yo tanbién pertenesco al gremio débil?...hante todo un respecta pel semse cuntrari. entónses sepan que en prinsipio hablo por mi, pues como bien utédes conoserán soi mujer y a toda honra, y resién hase poco cunplí los ochenta pacos. recuerdo que cuando yo condusía, sepan que mi coche utilitario no era del tot buenu ni massa putén, era un simpla sorsitroén dos caballus de sagona ma, i mol a pesà de tot me defensaba com podia. i no era pas masse matussera condusiendo. vaig fer els meus pinillos a l´auto-escola del camp del arpa i vai sortir bona de purumusió. aseleraba y aparcaba am mol de cuidadu, fijándome bien que algun coño del coi d´autupista no me volteara mis neumàticos tan blandicos y ajustaos. y asi iba tirando. siertamente me manejaba bien con el asunto, ojo, salbo cuando me daba por toquetear el freno de mano y el embragaje. allabòs era custum el canvio de piloto sin tirar de manivela; com era doña prudènsia al volante tenia pocos percanses, atramen dit sinistras. però era l´unica bona cunductora de la meva barriada. totes les altres o deixaven el carril del medio más ocupao que sercanías en hora punta o aparcaven el seu tutút fent una prasiosa marca d´identitat a la carroseria dels vehicúlos del vesindario. fixin-sa bé, si agafem i cumparem aquesta dada tan asfaraïdora en la inseguridat de mi sona i la estrapollamos al conjunto de dones cunductores de la sosi-edat. és per acto seguío gafà un cuchíll i empotrarse´l bén endins. oju, dit am tot el carinyu del món, achò no és pas messi-higínio contra la dona pues pa enpesar soi rabulusiunaria i feminista com l´Irma BuÑól de los verdes. achò és cosa avitual y denunsiable y pum. mol de oju, sin perjuisio de la opinión que tengo sobre els "nengs" i su sarta de salbajadas. buté cunduieixi cap amdaban i allaboras tots sortirem guanyant
.
are, sense ficar-me en amsulut am la destressa de la mullé-chofé d´abui dia... tampoc és que els homes hu facin mol milló. sobretot els que van a pas de pardal per una comsevol carretera secundària. anaqui "el puteo rodao" arriba a la categoria dels homes, amb un anorma reguitzell de dropus pel seu tarannà inútil portant la carraca...que haverlos tanbién hàilos. pues ja hi som tots. aquesta és la bunica fauna que reina nuestro transíto...és allò d´agafar el volante y tirar palante... y poca cosa més. el publema en mon cas és de simple estetíca o presunsión personal. moltes señores ens nem pusán el rímmel-fernándes en el ojillo i per l´altra banda ens pintem els morrus delante del espejillo. tenim retrovisor asegurao que junto al gepet-"S" més el putu parrót fan la resta. si ens hem de pusà per capricis ens hi pusem, qué coi. incluso aprufitán mano diestra en canbio de marchas y barra de labios en la esquierda mejoramos la conducsión en frenada y derrape. intentamos cambio y metemos una marcha de más. o bien que nos la metan. redusimos aumentamos y turnem a cumansà. are, lu milló arriba quan fem aturada adelante d´un samàfuru. allà me quedo arreplegada sense arrancà com una estaquirota. sonen els putus clásons. allabós el meu cocha sembla una "tualete"mòvil pues aprofito per maquillar-me de nuebo. anami me van multà perqué els putus "momos de cuadra" se van pensà que era una metrosesual que me depilava les selles mentra feie de piloto de pruebas pa la compañia de la conpeténsia quan en reialitat me ponia las greñas en orden. con las manesillas entortolligás por el urbano de turnu me va amenasà per dur-ma a cumisaria am pustura gairebé insulenta i obsoleta. el impuro guàrdia de fausto recuerdo me va dir que fos amabla i que li aseptés de buena gana el multajo que vulia fotra´m. coi, numés faltaria. com diu aquella dita tan nustrada, "on no anià sang, mursillas no s´hi fan". usia que aneu al tantu amb el entorno vostru que un dia us poden treura del asfalto a lo Charles Romson, achí amb un cop mig amagat...que els follin carai

miércoles, septiembre 28, 2011

les patatones de cal Pla



son patates del bufet. no pas d´un bufet d´amvucats d´estar per casa, que haVerlas hailas, no no no, jo els parlo del bufet de ca l´hotícola . aquets tubérculos no son enmascarados pues estan hechos al cal liu, fetes per la mestressa am tot el carinyu del món mundial. tanpoc pertañen a una dona meretrís de les rudalies de can basalone, ja saben, mullés de la bida, més grillades però més silvestres. aquestes "pommas de terra" venen directamén de l´hort d´en cal liu. quiedo suponer que tanpoco son coreanas o chinesas ni que sigui a jusgar pel seu apallidu. are que hi penso anal meu humil judisi crec que son una mena de patatones bravas i pum. son sifanofa tal com les que se cruspeix el sañó mestra quan fa el barmutet avi-tual. bé, anaquesta resepta que els presento estan cuinades per tal que se facin tendretes i fasiletes d´empassà. jo vull que masteguin bé per tal de cumservà la ceba dentadura pustissa, el greu pumblema és que tenen forsa pèls, tal com les d´una santa señora i achò encara que sigui un plaer pel tast en cabat se hase indigesto. se trata de unas presiosas patatonas que una vés ingerías produsen tentasión a la hora de acometer actos salbajes e inpuros...y empachan al más pintado y no es que tengan porpiedades afrodicíacas pesísamente. son nurmaletas perqué sí, de la nostra terra i fetes al foch de llenyÑa. usia que no son patatas frechidas, son bullidas i tal com son nom indica se fan am oli d´uliba vercha, una mica de pebra i per arrudunir-hu pues el seu toc de julialbert achi trinchadet per a sobra... guarnimén que por sierto tanbé fa de von veure,a més que se fa de bunic i curiós a la vista, parqué no dir-hu
.
- la varitat és que estan mol bones. i tal com deia el manual de reseptas de la iaia radomira se tenen de fer am curiusitat i tiento i sobratot sensa pressas, aichi a lo charly Rachach. entónses de primé se gafa una oya bén grossa i se cica aigua a bullí am una puteta de sal. de segon i quan me cumensi la perola a vapurar-sa, foti les patates enteres, achí, sensa póo, encare que prutesti la dueña del tubérculo. ah, achò si, me s´ulblidave, les fot amb la pell i tot, encare que estiguin pansides i tinguin arruges fins els descosíos. son coses de l´edat. però per sobradatot que estiguin bén netes, pulides i aicharides. per quan astiguin cuites les escurreix i les parteix per la meitat o bé si a busté lin surt dels cullons pues a cuartos mateix. se poden servir am la pell, generalmente se hase asin, pero si se las pela se hasen de más fàsil de cruspirlas. de tersero me le eche la sal y el pemiento negro con su chorro de aseite de oliba virgen. si el oli prosede del mateix que perd l´amic boris isaguirre pues ja m´està bé. i sinó, miti, ja me conformo que sigui del mateix sànches dragó o d´en miquel iseta. mentre que sigui de categoria cuntrastada busté tranquil. creguin-ma, achò és una dali-catéssem difisil de oblidar i el origen del aseite tanseval d´on vingui, prosedènsia o danuminasió d´urijan. i finalmén al plat un cop fetes al gratén, usia gratinadas al forn (hu semto però aqui no les fem al foc de llenyÑe, aqui son més artifisiosas). putsé nutarà que el sabor no és tan bo com el fet a la Brarsa però dona igual perqué acabaran am la capa doradita per a sobra amb lu cual estaran mol bones per aquell puntet que lin dona la costra. pues apa,vinga, tots a jalà de valent!

sábado, septiembre 24, 2011

I Wannabe a Hleb


Avui faré introspecció psico-tísica i parlaré de jo, usia del meu Basalone guluriós que viene a ser lo mismo, u si més no, del lujoso Shangri-La en que me encuentro bien aposentado junto a mis experiensias positivas, el nuestro presiós al Zayed Stadium de nuestros corasonsitos asulgranas i sino le pregutan al señor Alejandrito, pero no al Hleb, al otro, al del barrio de la Buenanueva (Bonanova en normativo). Esos del real merda se creen que no me atrevo a denunsiarlos ante el jues supremo. Pues con la santa madre iglesia hemos topado. Que algunos srs. de la prensa elitista madrileÑa no me sean más pepistas que en Pep, y vengan a tocarnos las bolingas con peloteos innesesarios que yo no me los creo por ningún lado. Aqui donde me vén, sóc desconfiat de mena. Ni el tal Benet d´Ictus aquell y su cohorte de chulus, arrogantes y pendensieros cardenales serian capases de haserme comulgar con ruedas de Molins. En la prensa en otros tiempos se hablaba más de tangos, más de lo fumbolero que de otros afers, en canvi vés per on, ara ja no som res, hoy en dia, con tanta pederastria en nom de Déu y de sus diversas religiones hablamos más de tangas...i de mossèns que de otra cosa. Marededéusañó, quina puta tragèdia pel poble! Gràsies a Hleb nostresenyor, tindrem informes tècnics del nostre proper rival a la champions, el Bate Burrisóf Bielorruso. Un partit que com tots a aquestes alçades, ens cal vèncer
-
Pero yo hablaré de fumbol de nuevo y del bueno, del fumbol sin trampas ni cartones, del fumbol auténtico, del fumbol único, del fumbol basalunista, como no podia ser de otra manera. Resulta que hoy tenemos un partido contra el Atlético de Pudrit que hay que ganar de todas todas para no quedarnos revolcados en la clasificación. Por tanto esta noche a ganar por mis cojones de culé!

jueves, septiembre 22, 2011

miércoles, septiembre 21, 2011

la patum de Brega

-

Home, de patums n´hi ha de molts tipus, patums "fumbulistiques", patums religioses, patums socials, patums econòmiques, patums polítiques, patums intelectuals, patums mediàtiques, patums cuineres i fins i tot patums tradicionals molt arrelades als costums del nostre petit i alhora bonic pais. Aquesta si que és una bona patum, vamos, és la patum de les patums, i com no podia ser d´altre manera és la Patum de Berga. Festa tradicional catalana que aplega un munt de gent, tant de dins com vinguts de fora per a l´ocasió. La capital Pre-pirinenca amb llur festa, actual patrimoni de la humanitat s´engalana durant uns dies. I qui dia passa any empeny, ojo !!!
-
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà. Jo he anat un parell de cops en plena festa grossa i els puc dir que un dia gairebé prenc mal, una espurneta va lliscar-me el nas i a poc que em deixa com en Falconetti. Des d´aleshores si em veuen per allà per aquestes boniques dates no em trobareu enmig d´aquest sidral, aveure si en cabat prendré mal per tótil. Sempre hi ha solucions per a tots els gustos a la vida amics meus, tot té solució menys quan et crida el Sant Cristo gloriós per fer "el servei" místic de les alçades. La darrera vegada que vaig dropar la zona ja vaig veure com qui diu "els toros desde la barrera" i de nit em vaig arribar fins el Santuari de Queralt on es frueix d´un espatarrant panorama de tot plegat.
-
El guirigall comença si fa no fa a primeres hores del capvespre per perllongar-se fins altes hores de la matinada. La gent brega sense parar, no es cansa mai de fotre saltirons i córrer donant voltes a cavall del foc que treu les seves missèries pel morro, així com va fer un tal Ballesta farà uns mesos. I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Una gloriossa espatarrança oi?

viernes, septiembre 16, 2011

el arte de lansar sepiajos dins l´estadi



¿A que utédes desconosían cuan imputánte és el arte de lansar sepiajos? pues aquí donde le ven, aquet és un bunic arte pel que transitem els ansianos quan arribem a sagons quines edats. Jo tinc de recunèicha que vai deichà de forma alevosa i traidora un moco verde an al seient del camp del meu Barsalone guluriós, va ser restregado al asiento del meu atimat veí del custat en un mumén de despiste per part seva. El moco ascarosso en cuestión me feie fàstic incluso anamí, imajinin-sa si aquell esputo era terrible; pero tenen de saber que aniavia un motivo justo i nesesario pues aquet cilldetuta no parava de pruvucar-ma, presisamén anamí, dient-ma que era un pichafreda pues no animava lu sufisién anal nostra meraballós equip. Això fa temps que passà

-

Jo alasoras li vai cuntastà que la meba cilla esputa mocs de culó "verde que te quiero verde" com un comsevol Jorge Gargajosa, gran jugadó de balumsestu, milló parsona; i fins aquí tot clar, ¿vale? ... i és que quan a un se li atraganta el coi de grumillu verd, tan espesillo-llefiscós anadins del seu coll i té d´escupir-lo al camarada-conpinche que té més a prop del seu alrededor, pues sàpigan que és un cumprumís que no se té de defugir de cap de les maneres; i si se té de fer pues se té de fer, sensa cap dumta ni conmiserasión. Una cilla és una cilla al fin y al cabo, i si a un li diuan que la seva cilla esputa de neixement pues mitin bustés, que li en farem, jo sóc sensibla de mena y yo tengo mi corasonsillo,eso sí,bastante loco como desía aquella presiosa cansión de cuna.

-

I és que achò, al fin y al cabo, deu ser una pajillada com comsavol altra. jo, a véra si m´esplico, jo quan veic al Tigrer Buts fotre un suing am aquella pustureta tan cursi i tan ridicla, li esputaria un moco que el deicharia pringat per la resta de sa vida... per maricó, oi i tan; pues com que me fa mal a la vista i no hu suportu pas. I aquí denunsio que a l´estadi del basalone, vormitorio siento desiséis, anià un biejo que té de morir quan més aviat milló... pues perque en tan sólo de verle por ensima, sembla com si futés una escupinada a la bunica gespa d´un camp de golf, pues el desgrasiado es un agresor en toda regla. Por ello y por mucho más presisamente yo me vengué

-

Son cuestiones de honor, de agravios mayores, asumtus que van contra de mi filosófia, y es la sensasión que yo tengo. Ja fins i tot n´estic destrempat numés de pensar en quan m´agafa el ferro-culat que ting entre les cames i llensa la bola a cuatrosientas yardas de distansia... i si non miten a uno, que ha resibio tanta icnomínia en forma de esputos i esputas. Pues asín creo yo recordar que no hagamos volar palomos, que una cilla quan esputa, és que és putadeverdà...i sino s´ho creuan achò li preguntan al senyor Miki Rurc, gran actor de Jóllimbud i una millor persona.

martes, septiembre 13, 2011

avui hauria de ser una bonica nit


- no i no. jo abui, bé, penso que sirà un gran dia si el noi de la presiosa crús quiere. siendo una gran sita depoptiva como es, todos renovamos ilusiones, ajuntapelas inclòs; por otro lado, orserbando el estado en que hàllose imsersa esta nuestra gran siudat de baselona, con aquel derbi tan anorma en la cual tendrá lugar... en prinsipio no pretendia hablarles del brás d´scariolo ni de la puteta de lladre. en cap cas es mi deseo de aigualirles aquesta festa grossa, al fin y al cabo estem vivín un autèntic dia de gresca, germanó i disbaucha culetiva am nostru amic merengue i no es mi intensión de entristeser el ambiente. are, que se té d´aguantà carrus y carretas per no soltar taco amb motiu d´aquet fet tan ignominioso hasia mi santa persona. are, ni me faré la jála-killi ni me desgarraré las vestimentas i que conste que no me dirijo hasia los señores guiunistes del Pulònia, conosido purugrama de la glasnost. i és que mitin bustés, els xicots de la meba edat no estarem per fer un paseo con raquetas per la bunica estasió de Soldeu-el Tuerto ni per fer barranquismo al forau d´aigualluts...però tanpoc me cumsideru cap guercho ni cap tanoca com sa majestat el monarcalanasión. o por lo menos ni lo intento. tot i que se me fa mal de veure com se va tafaneján per casa dels atras sensa ni tan sols dirigir-se de manera prèviamente afectuosa. ni que sigui en mensaje privado. ¿oi qué és bunic? sinó que s´hu preguntin a l´amic Muermolina...o al seu imitadó. en tot cas, sempra acabarem igual me posi com me posi: matarem al gall i a la tia pepa li farem un tall. aspatarrán tot plegat. i la cherinola sienpre és la cherinola ¿no hi troben?

domingo, septiembre 04, 2011

quina bestiessa de món mundial



Només per ser-hi el nostre Barça la lliga on hi som és la millor del món mundial, això sí, amb una rémora podrida com el realísimo. Pues bén mirat el q jo no entenc pas és com a les cuatre cadires i cuatre taules de merda q els bars foten al carrer els anomenen terrasses. Qui diria que ja som a setembre gloriós, s'acaba l'estiuet, pues ojo q aquesta temporada diuen que no n'hi haurà pas bona collita de bolets. Goite, acaben d'obrir la font de la plaça de la Vila, deu ser el senyor alcalde que s'està fotent un riu; tot i que aquest any "por situación forzosa" no podré canviar d'aires... ja tinc els aires de l´estadi. Bueno, almenys els aires de l'estadi son castos, puros, eternos e incorrompibles. Que bé, ara mateix estic devant d'una agència de viatges, l'excursió a playa Bárbaro ja surt per uns 670 euros cèntim amunt cèntim avall. No sé si ve la banda de rock "els poti-poti cargolencs", cantada de bananeres amb la orquestra "sucre socarrimat, xocolata i rom per tothom". Quina gran alegria porto endins del meu cor, avui comença la festa major del meu poble, serà més bonica i entretinguda que mai. Emotiva la portada del AS: hasen piña (colada): Entre esto y que acabo de confundir un calabacín con un pepino hoy no he tenido un buen dia.

viernes, agosto 26, 2011

ale gato en defensa del honor blaugrana

va, por petición mia y de nadie más, es decir, popular, hablaré un ves más del reial pudrit de merda

parece ser que en la estepa ha sentado mal (yo diría que se han inventado) la frase "sois una banda" en boca de nuestro míster

bueno, aunque fuera verdad, debo recordar comonopodiaserdeotramanera a esas pésimas e infaustas gentes de la meseta, que para mayor desprecio el suyo, pues en el lejano año 2000 pusieron un titular como el siguiente (panfleto as)

Real Madrid 3 - Barcelona 0 Son una banda.

Pues bien, ahora la banda son ellos, y además repleta de juntaletras de tres al curto, de chulos y de baratos, así que donde las dan las toman.

miércoles, abril 27, 2011

achí, aichà, avui hem de marcar per collons, amb el cap, el pit i els pebrots !!!

-
Hem de marcar per collons a la capital del reino. Hem de marcar amb l´esperit, hem de marcar amb l´ànima si cal. Hem de marcar amb l´orgull del barcelonista. Recordeu sino aquell, "us en devem una...i aquests no fallen". Pues ja ha arribat el gran moment. El Real Pudrit no es menja res, el nostre Barça donarà la cara en tot moment, no en dubteu pas, lluitarem del primer a l´últim minut dels dos partits, si guanyem perfecte, però si passa alguna cosa extranya ens sentirem orgullossos de la nostra gent... d´això no en dubteu pas per favor. Si cal encendre els aspersors amb vitriolo concentrat al partit de tornada pues tampoc passa res, són accidents del futbol, la vida sigue igual. Vagi per devant que no sabem especular pas amb un resultat. El Barça ha de tenir la pilota i atacar amb cervell, sense tornar-nos bojos, atacar amb seny quan tinguem la pilota i alhora defensar amb rauxa; hem de pressionar la seva sortida de bola, doncs ells tenen la seva qualitat però també tenen els seus punts febles...i sino mireu les bandes.


I és precissament per les bandes per on podem matar definitivament a aquells asquerossos. Una cosa per damunt de tot, no caure en les provocacions a les que serem sotmessos, sobretot fer un gol però tampoc dormir-nos als llorers com vam fer a Milan l´any passat. Jo vull el nostre estil però sense fer el tòtil més del compte, i això el Pep ho sap. Una altra cosa, el Barça per estil, per model o per filosofia de joc no sap defensar, per tant hem d´anar a emportar-nos el partit, hem d´anar a guanyar a Madrit, i per tant n´hem d´aprofitar al màxim les nostres ocasions devant del porter Kasilles. Una porteria devant de la qual, sisplau, s´ha de rebentar la pilota sense cap mena d´escrúpols, sense pietat; s´ha de trencar la xarxa, res de vaselines, xutar a la cara del porter, i si cal, amb el porter bén endins. La gran veritat d´aquesta semifinal és anar-hi sense cap mena de por, i atacar les seves deficiències amb paciència i perseverància...

lunes, abril 25, 2011

Guardiola, fote´ls-hi canya clava la puya !!!






En PEP GUARDIOLA té tota la raó del món en tot el que ens ha dit avui a la roda de premsa, y punto. Hem de passar a l´atac i deixar-nos de romanços, i sobretot hem de deixar de jugar a la defensiva en el tema de les declaracions (per exemple, els àrbitres, fixeu-vos bé com ja treuen l´entrellat del colegiat Pedro Proença pel partit de ...l dimecres). Por em fa després del Benquerença la passada temporada. Així doncs s´ha de ser valent i dir les coses pel seu nom tal com fa el míster del Barça. Jo no vull plorar, el que vull és manifestar-me, això sí, sense la força dels altaveus que tenen els de Conxa Espina. Desgraciàdament només sóc un soci i poc o res tinc a fer... la meva lluita és sorda però constant.

S´ha de dir prou devant de la merda de manipul.lació de la brunete mediàtica i de la resta de secuaces, caverna inclossa. Hem de posar una torxa bén encessa i bén alta a l´hora de defensar els nostres interessos, especialment pel que fa al tema de les declaracions. S´ha de parlar clar i català... i en Guardiola ho està fent com cal. Què collons, a veure si aquí només té dret a parlar el portuguès dels nassos i nosaltres a callar-nos i escoltar totes les seves bajanades com a bons minyons. Si a Madrit pressionen i ens putinejen continuament amb aquelles declaracions que pretenen minvar-nos la nostra identitat i els nostres drets, doncs nosaltres no hi serem menys. Jo seguiré dient les coses tal com són o almenys tal com les penso, y punto. Si fa no fa com el passat dissabte va fer el nostre entrenador en roda de premsa. Més clar, l´aigua.

lunes, abril 18, 2011

Increíble, pierden la Liga y aplauden a sus jugadores



-

Gran Article, el millor del dilluns, sense cap mena de dubte. Així de clar i català.

-

UNA REACCIÓN INCREÍBLE. Fue una escena kafkiana. Difícil de entender. Acababan de perder la Liga y los jugadores madridistas fueron despedidos con aplausos del Bernabéu. ¿Se habían bebido el entendimiento los aficionados blancos? ¿Estaban hipnotizados por el discurso de Mourinho? ¿Cómo se explica esta reacción? Todo tiene una razón y se la vamos a contar. Desde que Guardiola es entrenador del Barça su equipo sumaba cinco victorias consecutivas sobre el Madrid, 2-0, 1-0 y 5-0 en el Camp Nou y 2-6 y 0-2 en el Bernabéu. Florentino Pérez fichó a Mourinho para terminar con la hegemonía blaugrana y la manita de la ida les sentó a cuerno quemado. El sábado fue la primera vez que los blancos no perdieron contra Guardiola y Mou lo vendió como un éxito ya que igualaron un marcador adverso con diez jugadores. Allá ellos si se conforman con tan poco ya que el punto conseguido con el empate no les sirve de nada de cara al título de Liga, todo lo contrario, hace más líder al Barça.

-

EN EL FILO DE LA NAVAJA. Insistimos, el Madrid perdió la Liga el sábado y parecía que sus socios no se enteraban. En la misma línea estaba el encantador de serpientes de Florentino. Valdano, la voz de su amo, con un cinismo increíble comentó: “Salimos reforzados moralmente”. Si se lo quieren creer es su problema. La verdad, la cruda realidad, es muy distinta. Esto es una huida adelante. Si pierden la Copa, se lo adelantamos, dirán que su objetivo es la Champions menospreciando el título nacional. Mourinho piensa que si lograra ganar la décima, todo lo demás se lo perdonarían. ¿Y si lo pierden todo? Entonces el fracaso del enésimo proyecto de Florentino dejará al madridismo hundido, la prensa atacará sin piedad al entrenador y `Mou¿ se escapará a entrenar a Inglaterra diciendo que aquí es imposible trabajar. El Madrid está andando por el filo de la navaja.

-

LA GRAN DIFERENCIA. A todos aquellos que piensan que la Liga no está ganada, que hagan el ejercicio de ponerse en la situación contraria. Si el Madrid ahora mismo llevara ocho puntos al Barça, nadie con dos dedos de frente, por muy culé que fuera, pensaría que su equipo podía ganar el título. No hay que relajarse, menos dormirse, pero solo amarrando los puntos de casa será suficiente. Con esta ventaja jugará el Barça el miércoles en Valencia. Tiene el título más importante de España en el bolsillo y al Madrid solo le quedan dos balas para no sumar la quinta temporada sin títulos de Florentino. Un drama a la vista que quita el sueño al madridismo, entre otras cosas porque todos coinciden en que el Barça es un gran equipo y al Madrid solo pueden salvarle las individualidades. Esta es la gran diferencia.
-
Mala llet. Nicola Rizzoli és del club dels grans amics d´en Xose? ondia, pues el chico de la hierba amb els senyors colegiados sembla al Roberto Carlos y el millón de amigos. Poca broma. Ojo pues amb l´ Undiano.

lunes, abril 11, 2011

Mi verdad per cheri "el casanovas"

-
Pedro no té preu. Com pressiona, com juga de manera intensa, és el primer defensor de l´equip, no deixa respirar ni un segon a la defensa contrària, al meu judici val el seu pes en or. No marca la quantitat de gols de la passada temporada però tots tranquils, els tornarà a fer !!! Bon dia. L´altre dia vaig comentar que si guanyàvem el partit contra l´Almeria, amb vuit punts de diferència respecte el pudrit, jo aniria a Madris amb el carro del peix, donada la final de copa que tindrem cuatre dies després. Pues bé, con ...sidero que em vaig equivocar, al Cuernabeu el proper dissabte hem de sortir a per totes, estic prou convençut, hem de sortir a la gespa del antro merengue amb el millor equip. Estic convençut del tot.

-

Hem de donar el cop definitiu a la lliga d´una puta vegada, hem de menjar-los, matxacar-los, aixà, aixís i un gloriós +8 a la classificació, que n´aprenguin Penso q Les lesions l´han perjudicat de mala manera al llarg d´aquesta temporada, però així i tot, és un jugador decissiu per tal d´encarar amb totes les millors condicions possibles el duríssim final de la present, quin dubte hi cap. El partit s´ha posat bastant perillós amb el 0-1 al començament de la segona part, per què negar-ho, els podrits de la capital ja es fregaven les mans. Pues bé, s´han quedat amb un bon pam de nas !!!

-

Dimarts 20.45, propera batalla a Dontez, és un partit important com tots, amb una boníssima renda al cabàs blaugrana, però tot i això no valen les confiances fora de lloc: a per les semis de la champions ! el que més m´agrada del meu equip és la gran competitivitat dels seus membres, jugant millor o no jugant tan bé, porten la meva samarreta amb l´orgull digne del culer. Bon dia. Estic feliç amb els 84 puntets que tenim a la classificació, ara mateix recordo que l´any passat a aquestes alçades de competició en teniem sis punts menys. Aquest meravellós equip que tenim la sort de gaudir tots plegats es supera ... dia rere dia sense esma, sense dubtes, sense descans... i sense conformar-se amb el que porten fet fins ara.

-

Això es miri com es miri no té preu. Senyors, disfrutem-ho doncs com cal, i el millor de tot és que segueixen anant cap amunt... tenen uns límits que només són ells qui se´ls posen, ningú altre de fora ens pot venir amb la pesca d´imposar-nos el seu full de ruta, real pudrit de merda inclós. Ens falten 13 puntets per ser campions matemàticament de lliga a falta de set jornades, és a dir, arribant-hi als 97 punts no ens pot agafar ni el mateix reial pudrit. Si el proper dissabte que ve a les 22 hores matxaquem als blancs al seu puto antro, la lliga si Déu vol, estarà definitivament tancada, y pum. Ara toca superar el Shakatar Donets.

-

Bé, hem tingut mala sort amb les lesions, tenim una darrera un altre, i desde luego el que fa l´equip té el seu mèrit i s´ha d´aplaudir amb les orelles. Estan superant totes les adversitats que se´ls hi posa al seu devant sense cap mena de titubeig i sense les excuses del mal pagador típiques de la fastigossa i repugnant caverna mediàtica mandrilera. Sóc del Barça i sempre ho seré, que orgullós que estic de ser culer, el reial pudrit em fot molt de fàstic, per què negar-ho, siguem sincers d´una punyetera vegada ostia puta.

miércoles, marzo 30, 2011

La lesió - o petites molèsties - d´en Messi

-
Estic fins els collons com a barcelonista. Els socis a pagar, els clubs a pagar, aqui tothom a pagar i mentrestant les mafiosses i corruptes federacions de futbol a xuclar com maleïdes sangoneres, la Uefa, la Fifa i tota la pesca, sectes plenes de paràsits que s´hi dediquen al bon beure i al millor viure, panxacontentes de cuidado amb molta poca vergonya. Es passen el dia atipant-se d´àpats, mentrestant els jugadors són vulgars mercaderies al servei d´aquesta série d´estaments inútils.

-

Indignació pura i dura, impotència, ressignació i abnegació per part d´uns clubs que no tenen uns dirigents amb pebrots per enfrontar-s´hi de ple, com caldria devant d´aquesta situació de desigualtat. Per altra banda uns afeccionats al futbol sense trampes, al futbol de veritat, el futbol de clubs, que patim les conseqüències de tot plegat, de tot aquest autèntic disbarat esportiu de les seleccions nazi-onals que manejan al seu antojo tot aquest puto cotarro. Nosaltres a pagar religiosament i gairebé amb submissió cristiana.

-

És una vergonya indigne i jo ja em temia lo pitjor, em remeteixo al meu breu escrit de farà un parell de dies. No es prenen mesures seriosses contra aquesta farsa de gentada de dirigents dels grans estaments internacionals i així ens llueix el pèl, dictadors de república bananera, Gaddafis de la vida, doncs els clubs més forts no s´uneixen i no lluiten junts dins d´aquesta creuada i així ens va... Hauriem d´agafar i matxacar-los durament començant pel Platani i acabant pel Blatter!

-

Los puretas i los porretas. Els qui es foten les lleis pel broc més gros i viuen de normes de l´ època de Maria Antoinette són una colla de viciats puretes federatius, no fumen porro com els porretes, aquestos pallos fumen puros de marca. No pertanyen al segle en que vivim, son uns dropos, uns xupòpters i uns ganduls. Els executors de les normes com els presidents de tota la serie d´organismes oficials, federacions, eseterá són una colla de puretes i porretes,mamarratxos al servei només de llurs interessos personals. Segur que li donen al lsd o al coca-cola a la intimitat

-

Tota aquesta mandanga dels Platani o dels Blatter és un merder de cal ample, una tifa com un castell i una injusticia de mil dimonis. Fins els nassos. I només ho foten per recaptar pela llarga, i així és molt fàcil la cosa, xoriçant als clubs, únics propietaris dels drets dels jugadors, sense pagar qualsevol ho fa, ja em direu quin mèrit té tot el que foten, eh? La mala sort és que els xupatintes que viuen del cuento ostentan el poder del futbol no els treu ni la guàrdia civil d´allà on són. Jo ja no puc més.

-

En definitiu, tan a nivell nasionà com internasionà tots aquells "senyors" em fan fàstic i ara mateix estic treient foc pels queixals. Bon dia.

sábado, marzo 26, 2011

FINS ELS DAIXONSIS DE TOCAR LES AGULLES DEL MEU RELLOTGE

-
Poseu-vos d´acord els que us reuniu a les convencions per unificar horaris, no volem més despropòsits que no serveixin per res. No vull tantes hores de dia a l´estiu ni tantes hores de foscor a la tardor. Ja no tinc n´idea quan se té d´adelantar o retardar l´hora, estic fet un puto lio. Estalvi energètic? va home va, per favort, per la mort de Déu, i què diueu d´allò d´encendre les llums de casa quan els nens arriben tot just d´escola a fer els deures, eh eh eh? això sí que és gastar!
-
Encara més i més, per exemple les oficines que a l´hivern han de fotre la llum a les vuit del matí perque sino s´hi queden més cecs que un rat prenyat. I és que no tenen llum natural doncs és negre-nit. No tenen res a fer i s´inventen collonades per justificar alts càrrecs amb inversemblants històries. Jo no vull tocar els meus rellotges. És una mesura torracolloni. Fins no fa molt pensava que la convenció de Ginebra era una reunió de borratxos, pues ara resulta que no són borratxos, són encara pitjor. Senyors polítics, damanu, no em toqueu les agulles.
-
No és pot tractar amb tanta obscenitat els bonics rellotges que ens fan la vida més distreta, que voleu que de tan tocar les busques se´ns espatllin? Son 2 dies l´any que ens tornen bojos als soferts usuaris i ja no estic per aquestes coses. Em penso fotre un parell de rellotges, el de la mà esquerra tindrà horari d´estiu i el de la mà dreta tindrà horari d´hivern i llestos. Tocar una cosa tan encissadora, natural i delicada com la llum del dia o la nit. Som uns carallots!
-
...Els grans invents de les ments privilegiades no compensen això de tenir de tocar els meus bonics rellotges. No vull jugar al antojo dels que fan això amb mesures artificials pues no és bo ni per a mí ni per a la resta dels animals...

domingo, marzo 20, 2011

variopintas tretas desde una caverna bananera


LA DEFENSA DEL PRESIDENTE POR EL MOMENTO SE ME ANTOJA INSUFICIENTE. Hasta la fecha no veo una defensa plausible por parte del club en el sucio y asqueroso tema "garganta profunda" perpetrado desde la mísera y cobarde oscuridad de Real Madrid y cadena COPE. Un servidor tenia la ferviente esperanza que nuestros actuales mandamases hicieran más de lo que están haciendo, sin tapujos, sin medias tintas, poniendo toda la carne en el asador (madrileño), pero veo cosas muy raras. "Que sí, pero no", pero ojo, después de hablar Pep en la sala de prensa parece que sí... pero parece que no; y vuelta a empezar... ummm no sé no sé; a ver cuando echamos el resto definitivamente en el asunto de las graves acusaciones señor Rosell.
-
Es una puta vergüenza que los de la meseta se vayan de rositas después de la intoxicación más baja que se ha producido jamás en el fútbol español, así pues, este acto no puede quedar impune de ninguna manera. Que lleguen a insultar a mi club o a mi pais ya poco me puede importar pues estoy acostumbrado a ello, es decir, me importa una soberana mierda. Lo que no me importa en absoluto es que calumnien contra jugadores o médicos del club, contra ese equipo al que amamos tanto. Un servidor jamás les reirá las gracietas.
-
NO ME VALE EL DECIR ESTA BOCA ES MÍA, ni me vale aquello de "llegaremos hasta el final" si nos quedamos a mitad del recorrido. Aquí los únicos que se chutan son esa gente que ha mentido alevosa y premeditadamente, escupiendo mierda y bilis en estúpidas y ridículas tertulias de taberna barata, en sus variopintos chascarrillos de verbenera cháchara anticatalana. Esos personajillos de tres al cuarto que se mueven en lodazales como comités o federaciones saben mejor lo que se cuece y como presionar adecuadamente, como meter el dedo en la llaga para hacernos el mayor daño posible. De hecho lo hacen a diario. Como socio del FC Barcelona estoy asqueado de esta vaga defensa del club y exijo que se tomen cartas en el asunto inmediatamente, pero no con palabras sino con hechos. Esa gente al servicio del hombre del casco me produce vómitos y urticaria, sus provocaciones son más cansinas que un programa de tele 5. Pero esto es lo que hay, y mientras los que nos dirigen sigan poniendo una mejilla detrás de la otra no tenemos nada que hacer. Luego para completar el triste patio algún que otro periodista de "casa nostra" va y viene con dobles papeles, más falsos que una moneda de euro con la cara de popeye. Así de jodida está la cosa.

YO NO ME FIO. NO HAY COSA QUE MÁS ME REPUGNE que todos aquellos que dicen que "hay que correr un tupido velo y olvidar". ¿Olvidar de qué? y unos cojones. Nos pueden embaucar una vez más con sus amistades peligrosas ciertos de sus homólogos mesetarios, sí, ese gremio que se ama entre sí aunque los de allá vomiten en abundancia contra los de aquí. El corporativismo nos mata, incluso me produce miedo, pues es una enfermedad contagiosa que da repelús. Mi único objetivo es que mi equipo gane y si no es mucho pedir, que no se nos enmierde desde fuera. Espabile señor presidente. Gracias.

sábado, marzo 19, 2011

Mi partido


-
Indiscutiblemente el encuentro del dia de hoy contra el Getafe del instigador del Valderrama es incómodo, y sin embargo ahí está, situado con mala leche entre las piernas como un par de bolsas calientes. Es un partido trampas que debemos superar sí o sí, porque como bien dijo nuestro míster, si ganamos es lo normal para seguir luchando por la liga, pero si empatamos o perdemos, entonces ponemos en peligro el campeonato y de paso a mí me matan de un serio disgusto. Es una liga que merecemos con creces y que aquellos indeseables de la capital no la conseguirán por más que se lo propongan. Por lo tanto se me antoja un once titular de lo más típico considerando las bajas que tenemos. Valdés, Piqué, Adriano, Busquets, Messi, Villa, Mascherano, Xavi, Iniesta.

viernes, marzo 04, 2011

Vade Retro, EspaÑa profunda!

He arribat a la sana conclusió que el malparit cabronàs del excel.lentíssim Sr. Don Fransisquito Camps por la gracia de Dios -y de media España- no és pas un personatge real, vamos d´aquells de carne y hueso. Jo tinc la teoria que es tracta d´un bonic repetidor castellano-valensiano amb potes, una mena d´al.leació barata mig marsiano mig androide amb un parell d´antenes de bobot i una parabòl.lica gegant per cul; és polític de professió i anticatalà de vocació, és un puto storm -tropper censorer, l´autèntic Godzilla d´una part de la seva població. El president del govern valencià és un velociraptor fatxa i és un pallo molt lleig amb ullals de carnívor. A mi aquest tio me fa molta póo, ja me´l imagino amb una inmobiliària por montera així com de peineta con su relusiente americana a modo de brillante traje de lúses. Jo enviaria el senyal penjant un satèl.lit a sobre de Xàtiva i vinga collons, amunt, que il.luminès bén amunt el sielo oscuresido del repetidor desenchufado. I de pas que il.luminès a uns quants desendollats que encara sembla ser que no s´han adonat que la llibertat de comunicació existeix per molt que els foti la santa punyeta i que a més a més és igual per a tots. De fet, si no fos així des de fa molt de temps al nostre petit pais encara no rebriem pas el senyal de Intereconomía, del Punto Pelota ni del seu espatarrant alhora que perillós torito bravo. Total, "el milagro de los Pérez" és el que desgraciàdament hem de suportar en aquest coi de pais de pandereta. Si nosaltres traguem i traguem amb emisores com la de Intereconomia y sucedáneos, ¿per quins setzous la llibertat de comunicacio -i d´expressió- no és pas recíproca... i tallen míssera i covardment el senyal de tv3 fora de les nostres fronteres?

lunes, febrero 28, 2011

La meva veritat


Bon dia. Com a soci veterà del FCB tinc de dir que estic orgullós d´aquest equip que tenim i per extensió del seu entrenador. No cauen dins les provocacions que fan des de la capital del reino, segueixen anant com formiguetes, a la seva, fent el seu treball que és el de jugar bé al futbol i de guanyar partits, mica en mica, com qui no vol la cosa. Si aquesta temporada per casualitats o bé per una série de accidents no acabès bé, jo acabaria molt empipat i molt fotut, però estaria prou satisfet amb la tasca realitzada pels nostres jugadors amunt la gespa. És així com penso jo, és la meva mentalitat, millor o pitjor, però en cabat és la meva mentalitat, m´agrada premiar l´esforç d´una gent inclús per damunt d´algun resultat puntual. La feina bén feta s´ha d´agraïr, així com la tenacitat, la persistència, la perseverància. Desprès arriba el factor sort que et pot empènyer a conquerir el triomf o bé a mastegar la sorra de la derrota, així com les errades puntuals tàctiques que pot fer l´entrenador o qualsevol jugador, són humans i no pas màquines, recordem-ho. Són una série de factors q no es poden controlar del tot, a part de ser més aleatoris i circumstancials.
-
El nostre equip supera les baixes sense embut i sense excuses, rep arbitratges vergonyossos com el del dia del Athletic a l´estadi, i així i tot segueixen jugant amb la mateixa fe, com si no hagués passat res, al contrari, devant l´adversitat més treball i convicció en les pròpies possibilitats. Les forces medeixen el nostre ritme de competició tanmateix com la preparació tàctica i física. Això sí, si a mí em preguntèssin, vostè serveix per entrenar el Barça? jo els hi respondria que no pas, senzillament no. Un servidor cauria fàcilment en les provocacions de la premsa florentinesca,per tant considero que cal ser fort de personalitat per dur aquesta tasca; cal tenir un tarannà molt especial per fer-ho, i aquest entrenador el té, el Pep ha mostrat als seus jugadors quin és el camí adequat: callar, observar, treballar. Desconec com acabarà aquesta temporada, si triomfarem o no, però el que és bén segur és que em sentiré plenament identificat amb la gent que jo segueixo i que fins el moment m´ha donat tantes i tantes alegries...

jueves, febrero 24, 2011

Estoy harto de los hurtos

Buenos días. La actitud deleznable e impresentable del robaperas de tres al cuarto del Arsenal FC respecto a nuestros intereses ya pasa de castaño oscuro. Empezaron jodiendo la marrana hace unos años con el Cesc, luego siguieron con Fran Mérida y ahora están dando la vara con un tal John Torcal. Esto es impropio de una gente que se autodenomina caballera. No quiero obviar en este turbio asunto la responsabilidad de los tres interesados en cambiar de aires en aras de llenar sus bolsillos, cosa por otra parte muy respetable y legítima; ahora, la actitud expuesta con anterioridad por parte de los señores de Londres, una vez sí y otra también, roza la ilegalidad. Eso de ir tocando canteras ajenas sin permiso de sus clubs de origen debe ser denunciado aquí y ahora como corresponde. Estos señoritos ingleses se creen los amos del mundo. Ya me gustaría ver el dia que vayan a por sus jóvenes promesas canteranas, quizá para entonces papá Wenger se enfade y frunza su ceño de carcamal. Yo no creo en la justicia, y menos en la deportiva. Eso sí, me permitirán mi particular vendetta: espero sumamente "encantado" a esos espantapájaros revientacanteras para de aquí a un par de semanas, chupópteros, sanguijuelas. Tan sólo pido que luego no nos vengan con lecciones de moralina barata ni por parte de su coach, ni por parte de sus dirigentes, quiero q sepan que "donde las dan las toman" en esta jungla denominada fútbol...

lunes, febrero 21, 2011

afers diversos

Bueno, jo no entenc res de política internacional, però sembla que el món està esvalotat de mala manera i no és que sigui cap super-heroi a la antigua usanza, qué va, tot el contrari, em considero un anti-heroi: això sí, blaugrana de cap a peus, català de neixement i barcelonista d´adopció. Estic algo esverat amb tot plegat i ja sento com des de la capital del reino van esmolant les eines, a l´oest no se andan con chiquitas i menys el sector fatxa. A mí em va la marxa, quan més li ponen, més fort em faig, i desde luego, mentre hagi un club i un pais per defensar, aquí hi seré !!!
-
Bé. Ara vull parlar de la liposucció una miqueta. Això de la liposucció és que tampoc ho entenc. Em diuen que és endollar una agulla dins dels nostros tristos penjolls; pues ara resulta que només de veure aquells jeringazos de cal dimoni m´entra un espanto de ca l´ample. I si a sobre em diuen que la mestressa acabada la petita operació surt a passejar una estoneta i trepitja una cagada de colom, allavors ja no els dic res. Per cert, parlant de les tifes dels coloms, cada cop que surto al meu portal he de ballar fent la xarranca sobre les cagades dels coloms per no relliscar i caure al terra. Això és una puta vergonya, i mirin que jo me´ls estimo als coloms. Yo soy sumo defensor de los animales, eso sí menos del Ansar, aquesta bestioleta mirin per on, no m´agrada gens. Ja diuen amb raó que això de trepitjar cagarades dóna molta sort, sí, i un colló !!!
-
Netejar les sabates después de trepitjar coses sospitoses dóna mal rotllo. És un joc dels disbarats ple d´una absoluta enmerdada. És com canviar els lletreros de velocitats fixes i variables, ara te´l poso ara te´l trec, anant i posant senyals de trànsit; això em torna més boig del que estic que ni es mucho ni es poco ni es todo lo contrario. No vegin com em fot. Les senyals de trànsit s´han d´adornar amb guirnaldes i boles d´arbre de Nadal, també amb llumetes si cal. A més, son com els bolets a la tardor, creixen per tot arreu, salen de donde menos se lo espera, y puestas con las velosidades para todos los gustos y afisiones. Canviar tant les maleïdes velocitats em fa grinyolar pels descosidos, para variable, el tiempo del Picó, i punt. Suposo que això ho paguem entre tots. Mirin, en cabat, el que jo faré serà posar-me una vena als ulls per no veure´n cap senyal i escolti, que sigui después lo que Déu volgui, què carai !!!

sábado, enero 29, 2011

Mi verdat del sábado 29 de enero del presente 2011



Actualmente la situación es la que es. Aquella gente de la concha (de la madre-espina), jamás va a poder con los nuestros ni usando toda su profunda parafernalia mediática y contubérnica competititividad ancestral en creerse sus propias mentiras...lo dije y lo reitero; el problema es que ellos se piensan que nos joden pero no pueden. Creo que la estupidez de algunos articulistas con sus artimañas de dudosa credibilidad ética y profesional llega a un nivel genómico bastante penoso. Y no hablo del famoso "adñ ganador". Tienen que auto-estimularse con lo que sea. Las historias ficticias que salen de allí a diario y en contra de nuestros intereses pues qué quieren que yo les diga, pues más bien dan pena. No hablo de la burrunete, campeona sin discusión alguna en este tipo de actos o intentos de desestabilización, también hablo de los ultra-fascistas del punto pelota. Me cago en el canal ese de la ddt. Ni punto pelota ni intereconomia, yo no conozco para nada aquello de vivir en condiciones extremas. Yo ese canal no lo pongo nunca pero me da igual, me cago y punto. Eso sí, persistirán las nieblas en el interior con ciertos claroscuros diosmediante

Bueno, lo peor para ellos es que hay un equipo de la periferia que viste de asulgrana (nordeste de la península), un auténtico conjunto en el que -los del centro-, para hacerse paripés autopropagandísticos se inventan una serie de guerras interinas en ese club: y ese club es el nuestro para orgullo de sus seguidores, como es el caso que nos ocupa, o sea servidor. Ojo, resulta que al final el as del madrit no marca ni a tiros. Pues yo que sé pero vamos, tampoco me importa un comino dado mi barcelonismo hasta la mismísima médula. Cosas que pasan. Ni soy faraón ni momia (bueno, con 103 no sé no sé), pero lo que tengo claro es que no me para ni el Josmi Mubarak Obama aquel que hay en el pais de los mussolmanes metiendo un follón de ordágo...

Y ojo, todo ello seguido por algunas cadenas al servicio del mito Fiorentino, el ser superior, divulgando simples anécdotas que aquellos elevan a la categoria de noticias trascendentales. Creo que dan bastante pena. A mi me llegan incluso a dar cierto asco, pero por fortuna he aprendido a convivir con ello. En este profundo y certero análisis que acabo de realizar observo que ellos deberian acostumbrarse a convivir con nuestro fútbol y que por más que les fastidie, "existimos, luego jugamos".

Me cago en toda esa gente "anti" i en la santa mare que els va parir, ale, ya me quedé a gusto; ahora sí estoy satisfecho de haber nacido, mi misión no es sólo ser tribunero, también redactar breves articúlos en los que descargar mi drenalina contra tanto facineroso desalmado, vive Inda o Relaña.

jueves, noviembre 18, 2010

jo m´estimo molt als topótamos


Los hipopótamos tienen la apariencia de cerdos domésticos de proporciones exageradas. Un hipopótamo común macho puede llegar a pesar 4500 kg. Los hipopótamos enanos son mucho menores, sólo alcanzan los 270 kg. Estos animales son naturales del África. Pasan la mayor parte del tiempo dentro del agua y son excelentes nadadores. Se alimentan de vegetación acuática que obtienen del fondo de los ríos y lagos. Por lo general son de carácter pacífico, pero en la naturaleza sumamente peligrosos. Habitan en aguas infestadas de cocodrilos, los hipopótamos machos tienen que ser sumamente agresivos hacia cualquier animal que se acerque a su familia. De una mordida parten una canoa, cayendo al agua los tripulantes y los cocodrilos adquiriendo su cena... aquí els tenen al pare i el seu cillol, un qualsevol dia gris a Madrís (i que mai sigui l´últim).

martes, noviembre 16, 2010

yendo trompa por la vida


Bé. Molts entessos en la matèria diuen que els meus amics els elefants, porten bona sort quan dúen la trompa bén aixecada enlaire, així com pujant-la cara al vent, amb alegria i bonior, amb fermessa i dedicació, amb felicitat i trempera. Jo sóc així i em sento força identificat amb aquesta bonica bestioleta parda de la sabana africanera. Oi que són preciossos els ullals del animalet?

sábado, noviembre 13, 2010

la vida, ese gran y a su vez terrible experimento

-
La vida, ese gran experimento, y más con Don Valeriano flamante ministro de trabajo, que a este paso el buen hombre nos va a llenar de Prozac a los humildes moradores de las arenas; y es que la cosa se prevé ciertamente durilla a lo largo y ancho de la venidera estación hivernal. A ver, yo no digo que la cosa se vaya a hundir más de lo que está que no es poco precisamente. Además ni por asomo pretendo ser negativo en mis presentes aseveraciones como tampoco es mi deseo caer en "la del árbol sin peras" (la desesperada) ni mucho menos. Asin y todo no veo la cosa económica demasiado bien sino todo lo contrario, algo chunguilla, y no pasa nada por decirlo.
.
Los alegres cantos de pirena de la clase política como algunos elementos del ejecutivo gobernante pues como que me dicen más bien poco. Suelen autodenominarse los animadores de la patria por su encanto y particular optimismo pero yo a mis edades en pocas trampas voy a caer, y menos en las de tipo político, ¿saben? Desde la presiosa capital del reino no paran de enviarnos misivas de cierta recuperación en el receso actual y en la futura salida de la crisis del mercado. Vamos, y si encima suben los tipos de interés como un humilde servidor pues mejor que mejor, que carai !!
.
Ni me los creo ni me los dejo de creer, como buenos políticos que están hechos. Resulta bien obvio que la cosa es como algo de mentirijilla, un retintín fraudulento el encanterio con el que nos intentan atraer a los míseros ilusos de la poblasión rasa. Sí, parece que la situasión reflota, amigo, créanos, bla bla bla. Miren, que aminore o empeore ya no está en nuestras despellejadas manos, eso ya depende de la estación del año en que nos hallemos, algo similar a las mareas o al devenir del Guadiana. Vamos,el paro tiene un efecto similar al de una marejadilla en noches de plenilunio. En un futuro no muy lejano pienso que nos aficionaremos a comprar islotes perdidos allende los mares; más que nada pa tratar de aislarnos de tanto enredo de tipo informativo que nos regalan.

miércoles, noviembre 10, 2010

'con el cuchillo en los dientes' pel cheriarnau

Carta auberta. Molt rebé apreciat Sr. Sandre. Aquesta és la línea a seguir! Convidar i condonar els deutes per alguns jugadors a l´enemic públic número ú del sector metropolità. Així m´agrada, no canviï mai de la vida, hem de ser honestos amb la gent que ens denuncia a la mínima que pot (la Supercopa de fa unes temporades per posar un exemple…pues què vol que li digui, pelillos a la mar). L´EspaNYol, uns amics que són del tot entranyables, és clar que sí, com bé demostra la història entre ambdugues entitats, sí seÑor Rusei, així es fa i es desfà, això és un autèntic basalunisma global, de grans valors, així com ens reben cada cop q anem al seu meravellós antro.

O sigui que amdaban amb el pugrama! deixem de banda les rancúnies i les petites impuresses vesinales, oblidem nostres diferències i els regalem el Baena con lasito incorporado. Siguem generossos amb qui ens odia, amb l´envejós de sempre, siguem puritanos hijos de Dios i fotem l´altra galta a aquells que ens ‘estimen’ tant. Ara, als que ajuden a engrandir la nostra institució pues els tirem tota la merda que poguem a sobre i encara més, burxem i burxem dins la ferida i els donem pel culo. Si ni tan sols són catalans! que va, ni es tracta de gent que comparteix estima pels mateixos colors; pel proper cop regali al Nolito, ¿vale? Gràcies de tot cor mon sañó prasidén.

lunes, noviembre 08, 2010

l´estrés va com una mica malament per la salut

-
Un altre tema per analitzar de manera pormenoritzada. He llegit que les superdones i els superhomes d´avui dia patim un exceso de estrés, angoixa, dolor i ansietat i no sé que coi més; ai mare, lo que se té de llegir entre líneas per aquests móns del Leo; ep, un moment, i jo no tinc dret a patir estrés? Bé, en tot cas jo els hi donc una meravellossa solució per tot plegat, i no me preguntin per quins setzous tota aquesta consideració envers vostès, senyores i senyors; ho faig per un servidor ¿que per què? pues perquè m´aconsello a mi mateix degut a que sóc molt guapo i llestos. Collons, pasa que no tengo abuelos. Mala cosa. Però com a tot purublema té una solució, ara bé, que consti, cuatre poden ser les causes: fisiològiques, ambientals, psicològiques i asocials...

sábado, octubre 16, 2010

Venc la meva cadireta per 3 euros

-
L´ecomomía actual està malament, molt malament, massa i tot diría jo; allaborans serà qüestió de reinventar-se a sí mateix tal com foten els amics suecos -o que es fan el sueco- del Ikea. Mirin jo sincerament penso en aquells casos terminals que solen esdevenir als nostres temps com per exemple els de les fires del camping o del caravanning, fires que d´altra banda tenen molt de futuro dins de nostra sosietat. Ojo, i més amb l´enorme quantitat de putecas que demanen als bancs, pobrets ells, i els pisos que es van quedant pel camí. Pues ja saben com solen acabar aquestes coses. Molt malament, oi i tan. Estem dins d´una ecomomía de mercat molt escadusera
-
Si és que estem dins d´una societat on hi ha una "terrible igualtat d´oportunitats" per a tothom. Ep i esperin, no he acabat pas amb el meu pormenorisat anàlisi financer de la situació, i sense cap mena de coña marinera, que no se m´enterin els senyors de les oficines d´empleo o millor dit els que manen. I a ells tan se´ls dóna. Si no acabem al costat d´una riera pues ho farem a sota un pont i pum. Al final de tot, els monsters de la classe política actual estan més dessacreditats que un terrier en un concurs de pastores alemanes. Què importa que hi hagi més atur? Pues res, ens anem acostumant i anem agafant pràctica a "the new situation of limited outputs of productivity i no passa res i mai millor dit, collons. Después vindran amb els monsters universitaris i resta de post-gramos. Total, per què coi serveix tot això avui dia, amb tan monster sota el braç per no res
-
Ens demanaran el títol universitari o un doctorat per asar castanyes a la cantonada del nostre carrer. Au aneu a fer guirigots amics governants de la "classe" política...amb tanta tontada sosial. Pues menos mal que apareixen noticies tan emotives com aquella que diu que "les nostres vaques s´estimen el so de l´acordió". Son noticies que ens alegren la bida i no vegin com, tots aquestos dies tan tebis i moixos, plens d´espesa grissor a Guay Street, d´una crisi hurrurossa, terrible, feta a l´oli, i plena d´autèntics desbarajustes econòmicos varios. Una ecomomía amb uns moviments de mercat bastant sospitossos i diversos escenaris que fan tremolar la meva encissadora cadireta de rodes; no hi ha dret, humildes ansianos uníos juntos por y para el pueblo!
-
Y esto es lo que ay, y si no lo asepta, pues se toma dos tazas de sianuro blanco i llestos. En cabat, igual em compro un parell de bonys de la Generalitat; sembla ser pel que jo he sentit que els treuràn amb una meravellossa emissió del 4'75% d´interès manual. Jo els compro, això sí, arribaria como muy mucho als 10 euros i no pas més, la meva buchaca no arriba pas. Ara, prefereixo els bonys de 'la Gene' que al seu president i resta de consellers, me fan com una mica de nossa tots plegats. I si no, ens anem a celebrar-ho a la beneïda exposició-fira mostral que van montar per la Castellana el passat dimarts amb el "banderita tú eres coja, tú eres gualda". Abans que em toquin per favort, que me metan mano, tal com fan els amics de timofònica i les buniques tarifes planes a justificar a final de mes... per posar-ne un exemple. Mirin, a canvi d´uns quants missatgets de tiesto justificaria tot lo que pago al inmoviestar aquell, ni que sigui dient cuatre cabòries malcomptades. Collons que per tot lo altre ya tenemos a la dichosa y gloriosa ecomomía!

jueves, octubre 14, 2010

La cigarreta electrònica


-
Collons. Jo pensava que de fàbules de nens la de "la cigarreta i la formiga" estava ja passada de moda. Pues res, a vueltas amb el puto cigarrillo. I aquesta vegada sembla que va en sério. Ai Déu meu senyor, quina santa alegria, avui dia tot ho foten electrònic, des dels llibres, passant pels porros, els tutús elèctrics de bateria recarregable i fins i tot les sabatilles del Barsalona. Mirin, estic fins els sacrosantos pebrots amb tanta preocupació per part de les autoritats corresponents per la salut del pueblo raso. M´explico. Ara resultarà que el fumet d´aquell únic i meravellós pitillo tradicional que acaben de treure´s del barret serà de més calité que el tret per aquest nou endoll 'elucubrado' per empreses de dubtós interès general; això és el que em diu la meva santa muller y hasta aquí puedo leer.
-
Ella no s´ho creu pas. I escoltin, amb capseta deluxe i bén presentat, suposo que per no fer tan de mal a la vista com el paquet de malporro d´importació. Per això millor la Marijuana encara que foti pudor a estadi cremat. Penso que amb el temps li agafarem carinyo i del bo, agafarem el coi de cigarrillo i amb gran emoció ens l´endollarem pel forat del cul; quan vinguin els gassos que treu el puro en qüestió, el recarregarem com convè, amb el carregador que tenim al cotxe. El millor és que no ens embrutarà ni ens deixarà els seients ple de sanissos, tot bén net i polit, sense impuresses de cap mena. Después agafarem el pitillo i ens posarem a fumar pels descosíos como autènticos animales insasiables aquest fumet snob de new generation, de tan bona calada segons els experts 'habidos y por haber...'
-
Un fum autèntic, un amic de tota la bida, un fum que segons diuen els entessos mai farà malbé els nostres pulmons, impusibla. Como posesos fotrem una caladeta rere un altre i ens menjarem amb patates aquest gloriós invent. Pues que el fotin pel broc més gros possible i els no-tòxics que treu el bitxo l´empalmin per la santa pipeta dels inventors del cutre-artefacte. El pitillo sempre amb moderació, tan el de dalt com el de a sota. Sigui natural o artificial. Sempre amb moderació. Bah, tot és mentida pudrida, jo no crec ni en sistemes ni en res de res, un putu desconfiat de la vida i del sistema que estic fet. Malaje, me cago en Dios, que passarà amb la Sarita Montiel y "el hombre que ella espera.." si ja no pot fumar! En un futur no gaire llunyà preveo que les capses de cigarrillos les comprarem al toys´r´us; vamos, sens dubte el sr. Casaus no estaria gens d´acord, segur.
-
El oxímetro serveix per analitzar la quantitat de monósido de cabrónio que expiren i expulsen pels morros els guarrus dels fumadors, yo me libro pues no soi ni guarro ni fumador, ansiano y bien sanico y orgulloso que estoi; el tema del tabaco artifisioso i el pendón rotulino d´en Villa em porten de corcoll, més que amargat. Com lo natural no hi ha res, ni sianuros ni quitranes ni altres tants productes secundaris, i que més dona si tots anirem a parar al mateix bonic puestu. La bida és como "una boquilla y los trogloditas", chupar, bufar y hacer ampollas. Són una colla de pòtols amb tantos inventos-cabòria alhora de fotre´ns enmig de tanta novetat tecno-ilògica. Quan la cabra és més cabrona que mai, venen cuatre llestos amb endolls, y usted dará rienda suelta a su imaginasión pensando que se está metiendo en sus santos-morros una faria sin filtro entre pecho y espalda!
-
Vostès creuen en tota aquesta parafernàlia rimbombantecnológica? Jo no, sóc escèptic de la vida, és mentida pudrida, la molt honorable monja de les farmacèutiques té molta raó i tampoc crec en artilugios extraños de sospechoso calado social. En aquest món de Déu no sóc fumador, tot i així prefereixo el ferom d´un malporro rubio i mig pudrit que qualsevol mena de fumera feta a les fines herbes per una indústria que vetlla per la salut i la diet(ética). Au, va, aneu a pastar fang i els cuartos del poble sa, prò no pas amb intolerables invents per fer pasta i seguint enganyant; el poble nesecita que li fotin marxa al cuerpo, el poble vol ofegar-se encara més, però això sí, també vol conèixer les males herbes que s´empassa. Ja diu el tan nostrat refranero que 'más vale malo conosido que bueno por conoser'.

martes, octubre 12, 2010

Avui és el gloriós dia de la mare de Déu de "La Hispanidaz"

-
Jo no vull ser pessimista ni por antojo però en aquest coi de pais on vivim, semblem els del encissasdor i amè 'joc de l´oca' i anem tirant com qui no vol la cosa 'de puente a puente y tiro porque me lleva la pendiente", ay no, perdó, la corriente volia de dir; oh si, resulta que en cabat prendrem mal amb tanto puente i al final ens fotrem un castañasso del tros de puente de padre y muy señor mío. Benvinguts al nou esport que gairebé practica tothom: 'el puenting'. Ara, el que jo tinc por és que de tan practicar-ho es trenqui la corda que ens sostè i ens atonyinem de mala manera contra el suelo. Aquí por estas tierras del sur de Europa más que puentes construimos auténticos acueductos; cullons, a este paso 'el batacaso' que nos demos puede ser de ca l´ample i las consecuensias imprevisibles. Menos mal que por el lejano horisonte se vislumbra la siempre gloriosa castaÑada que este año digo yo, será de 'las guapas', sinanimus ofendi. A mi que m´esperin per Castellterçol, i pum.
-
Per cert, celebrem-ho com cal, amics i amigues, avui és la sempre meravellossa diada de la mare de Déu de la Hispanitat. Pues ara m´entero, la veritat. Què rebé, allabors farem desfilades com cal, d´aquestes a l´engròs, amb tanquetes, cabres i cabrons. Tots surtirem per allà la capital del estado i fotrem al carrer als altos mandos todo engalanados de cabeza a los pies, i ojo, sembla ser que treuran a passejar les seves preciosses cabretes legionàries; també treuràn aquelles joguines d´acer inolvidable i ferro colat tal com fan els mítics 'ironman'. Estoy del todo emosionado por presensiar el fantasbuloso espectacúlo del dia de mañana en Madrit. Pues una mica d´enveja si que tinc, que coi volen que els hi digui: a mi m´agradaria que l´excèrcit em treiès a passejar en taka-taka pels carrers de la ciutat. Jo també voldria ser un 'ironman' en puesto del pobre ansiano atrotinat de la vida que estic fet, sense esma per res, ni tan sols per esternudar a can Barça. Snif.
-
Are, entre vostès i jo, no em toquin ni al Barsalona ni a Catalunya que ens les tindrem, poca broma amb segons quins temes, que jo faig lo que fotria la Pessebre Esteban per sa mare. Però sincerament, el que més m´agrada de la desfilada militar que tindrem avui, tan per part del ejérsito de la legión com per part de ses majestats (y resto de compañía nasional, en cabat allò sembla un teatre més que un desfile), és la pobrissona cabreta tan inocentota ella, allà enmig de tan fatxenda. A vera, jo voldria saber quants anys té el coi de cabra aquesta, que algú m´ho digui sense cap complexe, coneixent de totes totes el profund arrelament que té una festa tan i tan nostrada. En fi, gràcies a Déu que tinc el Mazicinho aquest i el parell de trosos de jugadorasos que té com a fills, quin cabrit!

lunes, octubre 11, 2010

un interesant triomf del B devant del Tenerifa per 3-1


Dins d´un ambient de putu fred i d´una ventada bastant ascarossa, en tot cas, un gran partit del Barça B que compta per triomfs tots els partits disputats a casa; tenim una meravella de pedrera cosa que per cert no poden dir altres clubs pudrits... que van de blanc i que 'hay por el centro de la península ibérica'; un cop més voldria felicitar la bona tasca del Lucho21, qui sap si algún dia pot perfilar-se com a futur substitut d´en Gordiola al primer equip del fumbol club basalona. En otro orden de cosas, hi vull destacar una bona primera part però encara una millor segona part, jugant amb verticalitat i rapidessa, això sí, feta des de l´ordre d´un mig del camp gloriós. Els charros no ens van crear masses ocasions de perill dichoseadepaso. Va haver un moment d´una mica de descontrol i poca cosa més... En definitiu, tres pumtets al serró i ja en sumem quinze dels quals dotze han estat a casa. El joc considero que és vibrant i fins i tot jo diria que en aquest mes hem guanyat plegats una mica d´ofici cosa que també va bé. Ja no estem tan esbojarrats quan hem de despejar alguna bola des de la nostra pròpia àrea i no en tenim tants dubtes en aquest aspecte. Els desbarajustes que vaig veure al principi s´han arreglat bastant, tot i que ojo, no jugàven alguns dels pressumptes titulars. I bueno, aqui està el meu contrast senyor director.

Molt bon dia tingui, ja sabeu que sempre us segueixo i amdaban amb el purugrama!

lunes, octubre 04, 2010

Mi verdat, por cheri 'el casanovas'


Ayer no se ganó el partido, bien es sierto, pero queda todavía un largo trecho por recorrer. La guerra contra el reial pudrit de merda todo justo acaba de empezar y quedan como poco unos ocho meses de competición. A estas alturas de temporada perder cinco puntos en casa pues lo que se dice joder, jode de lo lindo, pero así y todo no desesperemos más de lo nesesario porqué hay que confiar en este glorioso equipo que tenemos y en especial, en la figura de su entrenador. Quien quiera seguirnos en nuestra cruzada anti-mandrilista que nos siga, el que no, pues que se marche a concha espina. Y me quedo tan pancho. Sí, ya sé que el año pasado perdimos dos punticos en casa durante todo el ejersisio liguero, pero las comparaciones con la situación actual pueden resultar bastante odiosas, sensillamente porque ‘el ayer fue el ayer y el hoy es hoy’. Asín que yo me propongo echar una mirada hacia el futuro más rabioso y olvidar el presente ejemplificado en un partido que no se supo ganar y que nos sumió en una profunda enpoténcia. Y es que para ganar pasa como en la bida, hay que saberla meter, pero si yo les digo a uds. que esto es pasajero y que es coliflor de un dia pues no les engaño. Es más, el barcelonisme té d´estar unit ara més que mai y no debe haber lugar a las dudas ante los asquerosos vientos de sosobra mesetarios; todos esos malditos y profundos vientos erosionadores que lo único que pretenden es desestabilisar-nos de cap a peus… aunque mucho ojo, luego no lo consigan para su mayor desgrasia y triste decrepitud cristiana. Y pum.

viernes, octubre 01, 2010

les buniques tardes de tardor amb els Tardà i la Gagà

-Pobret de mi, jo que pensava que els Tardà (el Jordi i el Joan) eren germans de sang. Pues resulta que no. I per acabar-ho d'adobar tenen aficions molt diferents: l'un, es dedica a la política del sempre complex i treballador "congreso de los diputados", l'altre, es dedica a aconsellar encissadora musiqueta per la ràdio amb un pregó muy alegre y ameno. A mi m'encanten tots dos, paraula d'Stone! El pallo de secundària perqué és d'aquells que va de front i diu el que pensa allà on sigui i a qui sigui. Perdoneu, però algú ho havia de dir. El célebre discjoquei de la ràdio nacional perqué és també tot un bonachón de mena i un enorme seleccionador musical, ojo, a part de bon coleccionista de discos i resta de clàssics a l'engrós a les fires gironines. Ara, si volen que els digui, em foto la picha un Leo quan parlen de 'política y compromiso para con el pueblo', mirin, que volen que els hi digui, se'm fa de nit. Jo és que sóc massa curtet de gambes i no entenc pas gaire de política. Jo entenc de música, de pintura, del Barsalona, de gastronomía i poca cosa més. De la resta, ni me parlin. Així i tot, a Déu gràcies nostresenyor puc disfrutar dels mítics Tardà tot just ara quan comencen les meravellosses tardes de tardor. Quina parelleta ai Déu meu senyor. És la meva gran "Pagaula de Stóng": perdoneu, però algú ho havia de dir, y pung!
-
El Món de la política és massa sacrificat, demà penso fer vaga de barcelonisme en pilota picada. A mí, quan camino tot xinoxano pel meu carrer, tothom em saluda amb reverència i molt raspecta, es veu que estic fet tot un ídol de masses, em coneixen més que a la lady Gagà aquella. Es veu que la dona de la qual els parlo té un "codony de gentes" bastant evident. Domina l´escena com cap altre en el seu puesto, és un senyor molt destacable fotent la seva feina. Jo penso que la dona transformada promet molt devant la seva més que fidel audiència tot i que ojo, de vegades se li fa un nus al llavi de tan remoure´s per l´escenari. I no parlo pas de la seva boca. Si els dic que té un estil una mica matusser de mena pues no passa res per dir-ho; així que tot està lligat i bén lligat per part dels seus milions de seguidors a tot el món. La cosa esdevé senzilla, és qüestió de creure-s´ho; tot i així, l´home segueix al peu del canó, así sea siguiendo sus reglas tan espesiales.
-
Ell/Ella, es veu que es pensa que les coses són com són i pum, que per aconseguir la fama potser tot s´hi val, inclús això de fotre´s hormones a la sang "per un tubu" i canviar-se de sexe, fotent peregrinatges al seu metge transformista sense cap tipo d´esma, complejo o reparo. Vamos, tot això val la pena, què collons, ans al contrari, amb una dèria i una il.lusió de bon manyar, fent-li els ulls -plens de gloriossos clembuterols- com unes buniques i ansisadoras pampa-llugues. Tot l´espectacle s´arrodoneix amb els del voltant admirant tota aquesta insuperable obra de la mare natura. Jo també sóc un abnegat admirador del seu estil tan particular i no pas per tot el que acabo d´escriure en el meu preciós bloch. Ara, jo també penso que tampoc és moment de fer-se l´orni amb aquest tema, devant de situacions que ni els 'transformers'. De vegades penso que a la dona només li faltava una mica d´espurna al seu motor de arranque per embraonar encara més al personal, per tal d´esperonar les seves pròpies emocions intelictives i encomanar-les a la resta de la gent. Jo estic bén content i feliç que un/una personatge d´aquesta espècie tan protegida per la Unesco, sigui protagonista de la meva petitona i humil historieta tan particular.

viernes, septiembre 24, 2010

tot anunciant gloriosses toca-campanes

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Gloriós dia allà a dalt de la muntanya! Vinga, tots tres pujant mica en mica fins arribar a la petitona ermita que 'custodiaba esa señorívola cima'. El turó de Castellar de N´Hug transpuava caliu pels cuatre cantons, l´aire al mirador dels balcons era d´una frisor espelusnante, semblava que feia fred però en realitat fotia una calor d´espanto, i és per això que vaig haver de treure´m el jersei de sobre pues tampoc era pas qüestió d´agafar una qualsevol galipàndria de principis de tardor. En el camí de pujada vaig coincidir amb una familia bastant alegre, regalimaven felicitat de la bona, no era pas disimulada i sobretot els tinc de dir que eren molt viatgers; es coneixien mitja Europa i part de l´extranger. Ara, el més exigent de tots era el més petit, un tarambana de cent parell de collons de mico, suposo perquè la criatura estava fins els ous del seu estimat pare.
-
Jo era molt feliç allà a dalt. Fins i tot vaig visitar la petitona i bufona esglèsia protegida per un capellà al uso que no parava de xerrar. Era un pesat el pobre home, no s´aguantava pas ni a ell mateix. Vaig entrar a dins del sagrat recinte i vaig aprofitar l´avi no entessa per fer un parell de boniques fotos anadins de la humil capella, depositant una almoïna en forma de cèntims d´euro dentro del sepillo, una mica abans de rentar-me les mans; poc después va ser quan vaig trobar-me la inscripció que encapçala el meu meravellós post i va ser quan allabors vaig pregar a Déu nostresenyor salut per a totes les gents de bona voluntat d´aquest món i part de l´altre. Jo és que sóc molt cristiano en el fons i son coses que sento com molt meves, m´emocionen i em fan plorar com una magdaliena. Jo sempre que tinc a Jesucrist tremolo com un Sant Pancràs, i és el moment d´agenollar-me devant s´excelsa majestat de todos los sielos,de la tierra y sus apostóles
-
Com un monaguillo compleixo la meva ordre espiritual cual Padre,Hijo y Espíritu Sancti: escoltin, ja son gairebé 700 anys anunciant gloriosses toca-campanes, escampant el pregó dels mossèns i de les monjes, obrint les sotanes del poble, celebrant-hi misses del gall i de la gallina. Ara, humils ho son. Aquells cures d´allà a dalt no escuren les butxaques com els cardenals del Vaticà. Allà a la capella 'arreplegacalésasixtina' van amb molta més mala baba i no s´estan pas d´hòsties i mai millor dit. Allà directament chorissen al poble, al poble de la plaza de San Pedro y al del resto del mundo. Allà entra amb un mocador de farcell ple de cèntims i surt amb les gràcies del beneït del Ratzinger, un parell de pares nostres dedicats a la seva memòria de pocapena-pagano i a sobre sense un puto duro; ah, i contents i a callar, no sigui que baixi San Miquel del cel amb una jerra de cervesa fresca i se l´escampi pel cap, per tenir vostè poca fe divina i una nula caritat cristiana.
-
Jo estaria bén orgullós que l´ayuntapeles de Castellar de N´Hug i en especial el seu batlle, fèssin honors a la digne memòria del senyor Orriols en pau reposi, amb els anys que han passat el bon home ja deu estar més rehabilitat que la pròpia esglèsia. No cal que passin per allà els reparadors de façanes ni els restauradors d´antiguallas, amb el pobre mossèn i el sr. Orriols ja van sobrats. I és que sempre passa igual a la vinya del monseñor, i més a la llar dels humils siervos de la gran casa apostòlica y romana: allà en puesto de deixar calers deixen dugues campanes i es queden tan a gust. Mirin, seran tot lo preciosses que vulguin però no deixen de ser dugues campanes. La mare que els va parir si seràn una colla d´indesitjables garrepes! En fi, ja poden anar pregonant pel món el missatge de Déu, en cabat això sempre acaba igual. Hi tenim els arquebisbes, els cardenals i el Pare fotent pela llarga per un puesto, e per l´altri, tots aquells oradors que preguen homilíes i son humiliats a casa seva per la santa casa. Ara si, visca el repicó dels toca-campanes !!

miércoles, septiembre 22, 2010

Links on Twitter Session

-------------------------------------------------------------------------------------------------
http://www.youtube.com/watch?v=2wRQjmIucos Anastacia - I'm Outta Love
http://www.youtube.com/watch?v=JgRBkjgXHro Ultra Nate - Free
http://www.youtube.com/watch?v=Fcd3XuQwDQQ Barry White - You Are The First, My Last, My Everything
http://www.youtube.com/watch?v=3v6MBHpzZg8 ELO (Electric Light Orchestra) - Last Train To London
http://www.youtube.com/watch?v=ZwCt0YQPn7g 4 Non Blondes - What's Up
http://www.youtube.com/watch?v=7rZbvi6Tj6E Tracy Chapman - Talking about a Revolution
http://www.youtube.com/watch?v=xQGvLhZKg4Y Moby - In my heart
http://www.dailymotion.com/video/x1tn79_bruce-hornsby-the-way-it-is_music Bruce Hornsby - The way it is
http://www.youtube.com/watch?v=Zx3m4e45bTo The Verve - Bittersweet Symphony
http://www.youtube.com/watch?v=I6kgvwq7ZPk Paul Carrack - Eyes of Blue
http://www.youtube.com/watch?v=X_qmS7Y4nLQ Everything But The Girl - Wrong (Todd Terry Remix)
http://www.youtube.com/watch?v=8bZgT6gd1Ko Gala - Come into my life
http://www.youtube.com/watch?v=QYEd3_XaJ-4 Eagle Eye Cherry - Save Tonight
http://www.dailymotion.com/video/x6pvd_acdcthunderstruck AC/DC - Thunderstruck