bé. en primer puestu, desirles que a jusgar per la fotu de cabesera, mi aspécto esterior es bien virtuoso-gosóso-lustroso y com qui diu estoi de bien foyable aunque paresca todo lo contrario. soi de manejable como una nina inflamada pues en la intimidat sóc grassuneta i aicharida pero mis ligaduras familiares lamentablemente son demasiao presentes en mi tísico. en sagón puestu aclararles que el titulet d´aquet aspatarrán póts diu una cosa però en cabat bustés vuràn que en reialitat no vól dir lu que semble dir. ¿cómo coño voi a ofender a mis compañeras de ofisio si yo tanbién pertenesco al gremio débil?...hante todo un respecta pel semse cuntrari. entónses sepan que en prinsipio hablo por mi, pues como bien utédes conoserán soi mujer y a toda honra, y resién hase poco cunplí los ochenta pacos. recuerdo que cuando yo condusía, sepan que mi coche utilitario no era del tot buenu ni massa putén, era un simpla sorsitroén dos caballus de sagona ma, i mol a pesà de tot me defensaba com podia. i no era pas masse matussera condusiendo. vaig fer els meus pinillos a l´auto-escola del camp del arpa i vai sortir bona de purumusió. aseleraba y aparcaba am mol de cuidadu, fijándome bien que algun coño del coi d´autupista no me volteara mis neumàticos tan blandicos y ajustaos. y asi iba tirando. siertamente me manejaba bien con el asunto, ojo, salbo cuando me daba por toquetear el freno de mano y el embragaje. allabòs era custum el canvio de piloto sin tirar de manivela; com era doña prudènsia al volante tenia pocos percanses, atramen dit sinistras. però era l´unica bona cunductora de la meva barriada. totes les altres o deixaven el carril del medio más ocupao que sercanías en hora punta o aparcaven el seu tutút fent una prasiosa marca d´identitat a la carroseria dels vehicúlos del vesindario. fixin-sa bé, si agafem i cumparem aquesta dada tan asfaraïdora en la inseguridat de mi sona i la estrapollamos al conjunto de dones cunductores de la sosi-edat. és per acto seguío gafà un cuchíll i empotrarse´l bén endins. oju, dit am tot el carinyu del món, achò no és pas messi-higínio contra la dona pues pa enpesar soi rabulusiunaria i feminista com l´Irma BuÑól de los verdes. achò és cosa avitual y denunsiable y pum. mol de oju, sin perjuisio de la opinión que tengo sobre els "nengs" i su sarta de salbajadas. buté cunduieixi cap amdaban i allaboras tots sortirem guanyant
.
are, sense ficar-me en amsulut am la destressa de la mullé-chofé d´abui dia... tampoc és que els homes hu facin mol milló. sobretot els que van a pas de pardal per una comsevol carretera secundària. anaqui "el puteo rodao" arriba a la categoria dels homes, amb un anorma reguitzell de dropus pel seu tarannà inútil portant la carraca...que haverlos tanbién hàilos. pues ja hi som tots. aquesta és la bunica fauna que reina nuestro transíto...és allò d´agafar el volante y tirar palante... y poca cosa més. el publema en mon cas és de simple estetíca o presunsión personal. moltes señores ens nem pusán el rímmel-fernándes en el ojillo i per l´altra banda ens pintem els morrus delante del espejillo. tenim retrovisor asegurao que junto al gepet-"S" més el putu parrót fan la resta. si ens hem de pusà per capricis ens hi pusem, qué coi. incluso aprufitán mano diestra en canbio de marchas y barra de labios en la esquierda mejoramos la conducsión en frenada y derrape. intentamos cambio y metemos una marcha de más. o bien que nos la metan. redusimos aumentamos y turnem a cumansà. are, lu milló arriba quan fem aturada adelante d´un samàfuru. allà me quedo arreplegada sense arrancà com una estaquirota. sonen els putus clásons. allabós el meu cocha sembla una "tualete"mòvil pues aprofito per maquillar-me de nuebo. anami me van multà perqué els putus "momos de cuadra" se van pensà que era una metrosesual que me depilava les selles mentra feie de piloto de pruebas pa la compañia de la conpeténsia quan en reialitat me ponia las greñas en orden. con las manesillas entortolligás por el urbano de turnu me va amenasà per dur-ma a cumisaria am pustura gairebé insulenta i obsoleta. el impuro guàrdia de fausto recuerdo me va dir que fos amabla i que li aseptés de buena gana el multajo que vulia fotra´m. coi, numés faltaria. com diu aquella dita tan nustrada, "on no anià sang, mursillas no s´hi fan". usia que aneu al tantu amb el entorno vostru que un dia us poden treura del asfalto a lo Charles Romson, achí amb un cop mig amagat...que els follin carai
