-Hem de marcar per collons a la capital del reino. Hem de marcar amb l´esperit, hem de marcar amb l´ànima si cal. Hem de marcar amb l´orgull del barcelonista. Recordeu sino aquell, "us en devem una...i aquests no fallen". Pues ja ha arribat el gran moment. El Real Pudrit no es menja res, el nostre Barça donarà la cara en tot moment, no en dubteu pas, lluitarem del primer a l´últim minut dels dos partits, si guanyem perfecte, però si passa alguna cosa extranya ens sentirem orgullossos de la nostra gent... d´això no en dubteu pas per favor. Si cal encendre els aspersors amb vitriolo concentrat al partit de tornada pues tampoc passa res, són accidents del futbol, la vida sigue igual. Vagi per devant que no sabem especular pas amb un resultat. El Barça ha de tenir la pilota i atacar amb cervell, sense tornar-nos bojos, atacar amb seny quan tinguem la pilota i alhora defensar amb rauxa; hem de pressionar la seva sortida de bola, doncs ells tenen la seva qualitat però també tenen els seus punts febles...i sino mireu les bandes.
I és precissament per les bandes per on podem matar definitivament a aquells asquerossos. Una cosa per damunt de tot, no caure en les provocacions a les que serem sotmessos, sobretot fer un gol però tampoc dormir-nos als llorers com vam fer a Milan l´any passat. Jo vull el nostre estil però sense fer el tòtil més del compte, i això el Pep ho sap. Una altra cosa, el Barça per estil, per model o per filosofia de joc no sap defensar, per tant hem d´anar a emportar-nos el partit, hem d´anar a guanyar a Madrit, i per tant n´hem d´aprofitar al màxim les nostres ocasions devant del porter Kasilles. Una porteria devant de la qual, sisplau, s´ha de rebentar la pilota sense cap mena d´escrúpols, sense pietat; s´ha de trencar la xarxa, res de vaselines, xutar a la cara del porter, i si cal, amb el porter bén endins. La gran veritat d´aquesta semifinal és anar-hi sense cap mena de por, i atacar les seves deficiències amb paciència i perseverància...
