-L´ecomomía actual està malament, molt malament, massa i tot diría jo; allaborans serà qüestió de reinventar-se a sí mateix tal com foten els amics suecos -o que es fan el sueco- del Ikea. Mirin jo sincerament penso en aquells casos terminals que solen esdevenir als nostres temps com per exemple els de les fires del camping o del caravanning, fires que d´altra banda tenen molt de futuro dins de nostra sosietat. Ojo, i més amb l´enorme quantitat de putecas que demanen als bancs, pobrets ells, i els pisos que es van quedant pel camí. Pues ja saben com solen acabar aquestes coses. Molt malament, oi i tan. Estem dins d´una ecomomía de mercat molt escadusera
-
Si és que estem dins d´una societat on hi ha una "terrible igualtat d´oportunitats" per a tothom. Ep i esperin, no he acabat pas amb el meu pormenorisat anàlisi financer de la situació, i sense cap mena de coña marinera, que no se m´enterin els senyors de les oficines d´empleo o millor dit els que manen. I a ells tan se´ls dóna. Si no acabem al costat d´una riera pues ho farem a sota un pont i pum. Al final de tot, els monsters de la classe política actual estan més dessacreditats que un terrier en un concurs de pastores alemanes. Què importa que hi hagi més atur? Pues res, ens anem acostumant i anem agafant pràctica a "the new situation of limited outputs of productivity i no passa res i mai millor dit, collons. Después vindran amb els monsters universitaris i resta de post-gramos. Total, per què coi serveix tot això avui dia, amb tan monster sota el braç per no res
-
Ens demanaran el títol universitari o un doctorat per asar castanyes a la cantonada del nostre carrer. Au aneu a fer guirigots amics governants de la "classe" política...amb tanta tontada sosial. Pues menos mal que apareixen noticies tan emotives com aquella que diu que "les nostres vaques s´estimen el so de l´acordió". Son noticies que ens alegren la bida i no vegin com, tots aquestos dies tan tebis i moixos, plens d´espesa grissor a Guay Street, d´una crisi hurrurossa, terrible, feta a l´oli, i plena d´autèntics desbarajustes econòmicos varios. Una ecomomía amb uns moviments de mercat bastant sospitossos i diversos escenaris que fan tremolar la meva encissadora cadireta de rodes; no hi ha dret, humildes ansianos uníos juntos por y para el pueblo!
-
Y esto es lo que ay, y si no lo asepta, pues se toma dos tazas de sianuro blanco i llestos. En cabat, igual em compro un parell de bonys de la Generalitat; sembla ser pel que jo he sentit que els treuràn amb una meravellossa emissió del 4'75% d´interès manual. Jo els compro, això sí, arribaria como muy mucho als 10 euros i no pas més, la meva buchaca no arriba pas. Ara, prefereixo els bonys de 'la Gene' que al seu president i resta de consellers, me fan com una mica de nossa tots plegats. I si no, ens anem a celebrar-ho a la beneïda exposició-fira mostral que van montar per la Castellana el passat dimarts amb el "banderita tú eres coja, tú eres gualda". Abans que em toquin per favort, que me metan mano, tal com fan els amics de timofònica i les buniques tarifes planes a justificar a final de mes... per posar-ne un exemple. Mirin, a canvi d´uns quants missatgets de tiesto justificaria tot lo que pago al inmoviestar aquell, ni que sigui dient cuatre cabòries malcomptades. Collons que per tot lo altre ya tenemos a la dichosa y gloriosa ecomomía!
