-Home, de patums n´hi ha de molts tipus, patums "fumbulistiques", patums religioses, patums socials, patums econòmiques, patums polítiques, patums intelectuals, patums mediàtiques, patums cuineres i fins i tot patums tradicionals molt arrelades als costums del nostre petit i alhora bonic pais. Aquesta si que és una bona patum, vamos, és la patum de les patums, i com no podia ser d´altre manera és la Patum de Berga. Festa tradicional catalana que aplega un munt de gent, tant de dins com vinguts de fora per a l´ocasió. La capital Pre-pirinenca amb llur festa, actual patrimoni de la humanitat s´engalana durant uns dies. I qui dia passa any empeny, ojo !!!
-
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà. Jo he anat un parell de cops en plena festa grossa i els puc dir que un dia gairebé prenc mal, una espurneta va lliscar-me el nas i a poc que em deixa com en Falconetti. Des d´aleshores si em veuen per allà per aquestes boniques dates no em trobareu enmig d´aquest sidral, aveure si en cabat prendré mal per tótil. Sempre hi ha solucions per a tots els gustos a la vida amics meus, tot té solució menys quan et crida el Sant Cristo gloriós per fer "el servei" místic de les alçades. La darrera vegada que vaig dropar la zona ja vaig veure com qui diu "els toros desde la barrera" i de nit em vaig arribar fins el Santuari de Queralt on es frueix d´un espatarrant panorama de tot plegat.
-
El guirigall comença si fa no fa a primeres hores del capvespre per perllongar-se fins altes hores de la matinada. La gent brega sense parar, no es cansa mai de fotre saltirons i córrer donant voltes a cavall del foc que treu les seves missèries pel morro, així com va fer un tal Ballesta farà uns mesos. I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Una gloriossa espatarrança oi?
-
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà. Jo he anat un parell de cops en plena festa grossa i els puc dir que un dia gairebé prenc mal, una espurneta va lliscar-me el nas i a poc que em deixa com en Falconetti. Des d´aleshores si em veuen per allà per aquestes boniques dates no em trobareu enmig d´aquest sidral, aveure si en cabat prendré mal per tótil. Sempre hi ha solucions per a tots els gustos a la vida amics meus, tot té solució menys quan et crida el Sant Cristo gloriós per fer "el servei" místic de les alçades. La darrera vegada que vaig dropar la zona ja vaig veure com qui diu "els toros desde la barrera" i de nit em vaig arribar fins el Santuari de Queralt on es frueix d´un espatarrant panorama de tot plegat.
-
El guirigall comença si fa no fa a primeres hores del capvespre per perllongar-se fins altes hores de la matinada. La gent brega sense parar, no es cansa mai de fotre saltirons i córrer donant voltes a cavall del foc que treu les seves missèries pel morro, així com va fer un tal Ballesta farà uns mesos. I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Una gloriossa espatarrança oi?
