¿A que utédes desconosían cuan imputánte és el arte de lansar sepiajos? pues aquí donde le ven, aquet és un bunic arte pel que transitem els ansianos quan arribem a sagons quines edats. Jo tinc de recunèicha que vai deichà de forma alevosa i traidora un moco verde an al seient del camp del meu Barsalone guluriós, va ser restregado al asiento del meu atimat veí del custat en un mumén de despiste per part seva. El moco ascarosso en cuestión me feie fàstic incluso anamí, imajinin-sa si aquell esputo era terrible; pero tenen de saber que aniavia un motivo justo i nesesario pues aquet cilldetuta no parava de pruvucar-ma, presisamén anamí, dient-ma que era un pichafreda pues no animava lu sufisién anal nostra meraballós equip. Això fa temps que passà
-
Jo alasoras li vai cuntastà que la meba cilla esputa mocs de culó "verde que te quiero verde" com un comsevol Jorge Gargajosa, gran jugadó de balumsestu, milló parsona; i fins aquí tot clar, ¿vale? ... i és que quan a un se li atraganta el coi de grumillu verd, tan espesillo-llefiscós anadins del seu coll i té d´escupir-lo al camarada-conpinche que té més a prop del seu alrededor, pues sàpigan que és un cumprumís que no se té de defugir de cap de les maneres; i si se té de fer pues se té de fer, sensa cap dumta ni conmiserasión. Una cilla és una cilla al fin y al cabo, i si a un li diuan que la seva cilla esputa de neixement pues mitin bustés, que li en farem, jo sóc sensibla de mena y yo tengo mi corasonsillo,eso sí,bastante loco como desía aquella presiosa cansión de cuna.
-
I és que achò, al fin y al cabo, deu ser una pajillada com comsavol altra. jo, a véra si m´esplico, jo quan veic al Tigrer Buts fotre un suing am aquella pustureta tan cursi i tan ridicla, li esputaria un moco que el deicharia pringat per la resta de sa vida... per maricó, oi i tan; pues com que me fa mal a la vista i no hu suportu pas. I aquí denunsio que a l´estadi del basalone, vormitorio siento desiséis, anià un biejo que té de morir quan més aviat milló... pues perque en tan sólo de verle por ensima, sembla com si futés una escupinada a la bunica gespa d´un camp de golf, pues el desgrasiado es un agresor en toda regla. Por ello y por mucho más presisamente yo me vengué
-
Son cuestiones de honor, de agravios mayores, asumtus que van contra de mi filosófia, y es la sensasión que yo tengo. Ja fins i tot n´estic destrempat numés de pensar en quan m´agafa el ferro-culat que ting entre les cames i llensa la bola a cuatrosientas yardas de distansia... i si non miten a uno, que ha resibio tanta icnomínia en forma de esputos i esputas. Pues asín creo yo recordar que no hagamos volar palomos, que una cilla quan esputa, és que és putadeverdà...i sino s´ho creuan achò li preguntan al senyor Miki Rurc, gran actor de Jóllimbud i una millor persona.
