viernes, marzo 14, 2008

bucaréts. la meba mimòria parduda (afutunadamén)



- sapigan bustés que hànte todo he ublidat aquesta pudrida final que vam pedra pues d´una manera aichí sensa savé com. jo anabustés els acumsello una guluriossa tática per questos traùma o malsueños que els basalunistas pues tanim de tan en quan. are, bustés m´han d´assagurà que la ceba mimòria no sirà pas la d´un elefamte (asúl) i que acunsaguiran de tení la sumfisién fortsa de vuluntat per tal de no racutdà un mumantet de nostra bida on de manera lamamtabla i soés el clum va fé llufa sensa demanà pedmís anals seus millons de siñós sosis i fisiunats patisans. i anami no me van demanà cap ni un, no sañós, anami no me van damanà cap ni un! achò és á toas luses inchús! va homa va, no anià darét! pues com que vaich nà al sànches pesjuán com un dropu més i si mal no recotdu me van culucà anún dels gulets del prasiós estadi savilià, pues allabÓntax yotube de haser un rec-set de quets que fan els urdinadós i esburrà quell malaít patit que vam jugà contra els rumanus de l´estàtua. la meba mimòria està més que parduda en el tienpo, encare que no nastigui prasisamén per massas trotes, afutunadamén per a mi i sobratot per a tots bustés,
.
¿padqué qui no ha soñao alguna vés en ferdi crugét asgarrapant-li les boles? pues aqui on me veuan, jo n´he sumiat. i por siéto, aquet pallu purtava un traju com el del ninot de les unglas aquellas tan llargotes i tan aicharidas, ¿saven? si sañós meus, a ratyas. goitin que el del meu suenyo tenia les ratyas fetas am metadona de la bona i els culós de la bandera rumaniana, usia, triculó com la rempublicana prò sensa cavreta: usia el amariyo, el asúl (com l´elefamte) i el badméll. quan ja vaic daspertà de questa malaída passad´ella vai dasitchà havé pugut cumsarbà dins del meu servei un amnésia córnica però de les de dabò; bucaréts, i el padqué de tot plagat, és el mateic que dí com un madparit buarru am bigoti ens va treura de nostras mans una cupeta tan i tan bunique parqué sí

*****************************************************************************
apa apa, aqui tenan una bunica maludia per nà llachin el póts al rirmo dels tipen guolf i el seu nasio pa ser salbaje (i buapuuuuuuuuuuu)
*****************************************************************************

jueves, marzo 13, 2008

atamsió Justón, tanim un greu pumblema



- jo lins ting de dí anatots bustés aprasiade audièmtsie que me llacheich i que por hótro lado sepan que son los más buapus del món mumdial,.. bamos, més buapus que un sarbidó, que por poco lo imtenten a vuén segúdo lo coseguiran. entóses a lo que iva. jo lins ting de dí que abui en clicà un enlarg de la flurida ma racutdat i molt el póts del sañó mascarot, un cunagut redactó del diari espot sempra am el basalon. pues lins ting de cumfassà una cuseta aichí en veu baicheta i que no ens semti nimgú; jo de patitet hàntes que un botecàrio bulie sé de gran, un pallu que purtés lligada una corda als cullons, usia un comsevól utrunauta. bé, emsamtamen alasóras no pudie sé un utrunauta pues padqué la cadéra espasial aún no vie comensado por entóses pues ivamos lo que se dise un pelín retrasaos. pero les anmito que podie ver sio tirpulante del tetanich, gran vaichell i milló parsona.asin que susediédonse los anyos asta no hàntes del enísio de la cadéra espasial cuamdo me se ucurrió la er mosa ideia de colocà mi biejo transistó de fusta colada a sobra el mueblesillo. vaic semtí com dos meraballosus utrunautas amaricanus, pa más resenyas l´antstrong i l´hojaldrin, van trapichà el suelu de la lluna lluneta cascal belletti asin llegao el dia de coches. a die de hoi, omserbando de manera justa i pomderando la situasión del meu atimat clum basalona en leer la susodicha gaseta, me n´amteru que tanim un greu purublema. bé, jo dirie que bastáns purublemas i jo ja no sé si el sindich de greuchas pudrà sulumsiunà hu que li passe anala nostra sargrada titusió pues padqué allò és un potipoti de cols i patates onde nadie save que coi hase: i lo que es peor, que no deichen fé anals que si en saven. el pubret estra-tarrestra que arribe al cavo coñaberal se torna aburridot en vaién la situasió, s´espanta, i torna cals marsianus moix, capcot i dassansissat per com funtsiona el clum del seus desamós

una prassiossa musiqueta per nà llechin el meu meraballós póts memtra va auscultanla

miércoles, marzo 12, 2008

els prasemto el futúro prasidén del basalona



si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

martes, marzo 11, 2008

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies

lunes, marzo 10, 2008

carta avierta del sañó cherichúlo: lo está hasiendo de marabilla sañó prasidén

al apresiado siete machos



sepa usté, mi querio presidemte que lo está bordando como quien dise y no len quepa dingún jénero de duda al raspéto. usté es un macho alfalfa vién plantado y con unos dotes de mando acongojantes, sepa además, que usté lleba la manija de su clum con un queasér estra ordinario. siga asín y comseguirá un bustu de marbre en la esquina del carré riera malva. en lugát de riera blanca, le llamaremos riera malva. todo esto lo digo por los colores de su clum que usté y su grupeto de "gente triunfante" tan vién dirijen. si me permite la indisclesión abogue de primero por camviarle los colores a su primé equip de fumbol i deje de jugar de asul y granate y pasen a jugar de malva como hàntes ja le vie dicho; per supós, todo ello en honor a lo que mal va su amtual gestión al fron de susodicha històrica emtitat de la sienpre presiosa siutat cumtal. siutat que por lo visto tanto en el cam núu i ale,daños, como en los quios- killos a jusgar por lo presemsiado desde la primera horita del matí, sigue en su linia del aguante macho que desie en cantíflas, por otro lado, un señór no tan siete machos como lo es usté, mi apresiao estandarte del basalonismo. usté me recuetda sifanofa (si hase o no hase en lengua repremía) pues al entorno del clum. entorno del clum persibio por un serbidor desde la distànsia: usté y gran parte de ese entorno es como aquellos entraÑables conejiyos de las pilas durasél, dura i dura, i me mantiene anestesiá i aborregà a la premsa hoi más que allér pero menos que manyana. y entóses le espreso mi deseo y toa mi comfiansa como sósio pristòrico del reial pudrit que lo haga mui mucho mejor que el sañó Gaspàt i Absórbes y se perdúre en el cargo si puede ser dosiéntos aÑños más. lo siento po mi amigo cherrinolla, yo no puedo desearle nada mejó puesto que pa mi el fumbol es lo piriméro si usté me pedmite añadir al memsaje pomí espuesto en esta marabilla de bloCh comonopodiaserdehotramanera.

sienpre a su serbisio i sobretó cuídese mucho señó Porta, lo nessessitará de aqui al final de su mamdato. finalmente solesito petdón por mi entromisión en un clum que no me pertoca i quan no toca.... como disen ustédes en su pais en la lèmgua bernatcula.

atemtamente, sullo
el señó cherichúlo

domingo, marzo 09, 2008

memsage al señó chóse murriñu (parte sigumda)



hànte todo piemse que com a basalona cap atra puestu, miti, al fin i al cavo allà anal sentro que coi té? un riu mich pudrit i la sierra el guarda y derrama y poca cosa més. aquí té platches com la de Sitchas, sierras com la del hordál, túnels de peaje com el del gargaf, atseteram. asin que ja lo save, allà puede que le paguin de més pero aqui dimspusarà d´una qualimtat de bida que no tindrà pas anallà la capital

sábado, marzo 08, 2008

aquells gloriossos dissabtes-nit

Gràcies cheri per cedir-me aquest espai al seu bloc. No tinc ganes d´escriure res, prefereixo penjar una mica de ministry of sound de fa uns dotze anys.



actualització (i més i més i més i més)



tema com l´anterior, va fer aparició a l´escena house fa poc més de deu anys



A reveure.

memsage al señó chóse murriñu (parte pimera)



carta avierta al sañó chóse murriñu

apesiado siñó chóse, yosé que usté lee mi BLOch en la entemidat de su morrada. asin que paso a esplisitarle una carta pa aconsejarle a usté que tome una vuena desisión

en estos momentos de sosóvra para la sacrosancta titusión de la piel de sórro, santoseña i capicasal del fumbol apañol, yo apelo a su vuén corasón y le pido aumilmente que no fiche per aquets búRRus de blanco. atamsió, que jo no hu dic pues padqué me facin póo am busté d´emtrenadó (que nadie se crea esta falasía), sinon es podqué ha de recotdar que en la digui-nidad de su esperitu pumtugués emcontrará la rispuesta. asin que com natrus saguirem am el métda del rimchuls i el burrachu del niscans ai ai paddó, pues achò que lin deie

que facim cas busté, deichis bé acumsallà pels seus asasós d´imatcha i no fichi pel prastichós clum estrangé

atemta i cutdialmén

señó.cherinola (sósio prehistòrico del clum basalona)

jueves, marzo 06, 2008

el sindrumét del seño.diósgénes


- aquesta mania masse maniàtica és molt lulénta i suséde cuando usté enmagansema purcaria. per amsempla si le diera ú le diese por guardar pinéts, estanpitas o tuballoles del raial pudrit. tengo un vesino maréng que culamsiona abonus de cartón-pláxtico de la titusión blamca i ha llenao más de cuatro cajones de cadnéts de sósio. este vuén honvre me dise que es por aquello de tener una fisión com comsevól altre i jo li recotdo que hase anyos me conpré en una bansinera de la sona franca una sinta de caséte del "jan petit quan balla",de questas que no le suben más de sién de las amtiguas pasetas. asin que empesé a colesionar motes mumtanyas de sintas del rudit vemtura am la ceba bunica turumpeta i llabós el sindróme del diósgénes con el tienpo enpesóme a haser mélla de manera dafinitiva, mientra los vasinus del entresól me deien que ere un buarru com si fosin ells tan prinmirats i pulits. i no saven podqué son asin asiendo a cumúlos de deichalla en la ceba avi tasión tan bién denominada veviénda: podqué pa ellos lo que es daichalla a lu milló pues per mi no hu és ¿i qué passe dic jo? buenu apa les dejo que se debiertan con estas nenas que ballen i ballen tan rebé. este rinmo harà que ustedes meneen vién el triste penchoi que les cuelga i todo ello por si dasean de salebrar la guluriossa noche de hàntes de allér dimercras-sancto. que lo dimsfruten con satisfasión,sólo que pa empesar lamemto mui mucho la aparisión enpertinente de mi coléga madrileñu el señó cherichulu: me save de mui grabe por todos ustédes que lo sepan.

al equipo no se le pué desir ná de ná pues lo dió tó


- pues sí siñóres ¿que pasa? soi don pichi-lóncho, el más cheri-chúlu que castiga. ante tó un vuén chulapón salio de chamadtin a su sancto serbisio. agradesco a mi vuén amigo señó.cherinola que me pedmita de redactà pues ni que sea unas lineas en su marabelloso bloCH. asin que sin mállor perámbúlo les espongo mi pumto de bista aserca de la liminasión a manos de un ascaróso equipo etaliano como la dróma, un clum lleno de tedodístas pertenesientes a las brigadas cojas del amigo garabaldi. con unos comunionistas de miétda no se puede jusgar en egualdad de condesiones y mi querio capitàn baúl gomsáles i la ceba gutifarra han sio el sancto i la senyÑa que dieron identidat is pana al gran juego de mis jugadores. entóses desir púmblicamente que el responsavle de esta afrenta al urgúyo patrio fue el trensiya que ha consedio dos goles ilegales a los dromános que en la bida devieron haber subio al matcadór del san tiaggo berndnobeu. con el golaso del chico de la siñora se la mámen mediada la sagunda pádte hubiese avio más que sufimsiente pues pa otener el pase de los otábos de la copa; con ese soletàrio úno por séro nuestro camino hasia muscút era livre y espedíto por aquella rasón del dovle balor de los tantos en el canpo contrarío pero el robo fue claro i merediáno a manos de los currumtos diregentes de la fuefa.
.
señór àrbito, siñor Platanin, ustédes son unos chorissos malnasíos que nos han echao de aurópa, que no nos han permetío de a conseguir la desíma con el gran ver chústet a la cabesa. la pareja del para-lélo pécha calderón no meresen tamaÑa afrenta, un clum, una titusión, la mejor del siglo beimte no pueden espolearla de esta manera tan endigna de su conpetisión por eselénsia: y eso lo pagaran pues ha reiros semos y en el camino nos encomtraremos. y como sienpre desimos en la aspaÑa purufunda hàncha es castiya, i sepan que en la piel de sórro ni oblidamos ni pendonamos. he dicho. ahi les súrsan a tóos ustédes. so-savandijas. malos agpañoles. anemígos de la pàtrea.

miércoles, marzo 05, 2008

alé ajacta és sañó sésar

- els que van a murí ti salúden de manera farburossa aprasiat sañó sésar. qué bunica és la siutat atérna de bRóma, i lo digo con pleno conosemiento de causa pues no he estao numca. asin que he vuerto a haser uso de mi imajinasión pa trasladarme en el espàsio u en el tienpo y darme un garvéo por la sancta villa de los enperadores y de los gay adores, de los cul i seus i de las fontalanas, de los moiséos i de las exculturas. hase dos mil anyos sifanofa era la capital de un presioso enpòrio que dominava el mumdo osi-dentál i hasian tienblar los semientos de hótras sebilisasiones com per asempla els grechs els fanísis o els barváros. se deie que todos los caminiyos condusian a bRóma, la cual cosa,i sienpre a jusgar por mi aumil pum de bista crech que és mantida purdrida. entóses yo me pargumto, ¿poqué le dadico un póts a una siutat que està tam lejos de ma atimada basalona triumfán? pues que sepan ustédes que no lo hago por la cara bonita de esa urve, ni por su estória ni por su curtura ni por su hàrte, esto yo lo hago por enterés, pa que le endinyñen el sipóte pretoriano a la guardia blanca del pais vasinu. asin que comfio que los soldaos del ejersíto drománo pasen por ensima de los mardrilenyos cual espratános, sensa pietat, am numturnitat permeditasió i alebòsia. ¿poqué ustedes creen que hai darecho a que no haiga ni un sólo equipo italianu anaquestas altsades de la copa d´uropa? pues no. amb hu maca que és aquella gent, am hu senpàtics i ospital larios que arriben a sé, am lu buniques que son les trasalpinas i la musiqueta de la òpéra a sa prima, ¿i qui no cuneich en fadericufelíni o sufíe la lòren? ¿ u la lorofrígida? ¿u en ramesótti?
.
ai paddó paddó, que ja me dasvio del tema un atra cop. pues que esto que escrivo es un aligato en dafensa de tó lo drománo, i pa enpesát un homeanaje a la bellesa i el presiosismo de su fumból espetacúlo i de l´estetíca de sus jugadores com el mateich Tótil. asin que hoi boy con la bRóma en su partio contre el raial pudrit por todo lo espuesto hanteriormemte i podqué me da la real gana. ¿les bale?

martes, marzo 04, 2008

els mobíles de are no son com els clàmsics de ruedesilla

- ahí va fer-sa una e-femérida del taléfono inbentat pel siñó gran Jan vell. i mitin que abui anem amb el trastu aquet patitet vinga d´amun avall, parlán pels descosíos i gastán autémtiques futúnes en trucades al vesino o a la parienta que tan si val. daspués arriba la factureta i vinga, a pagà a la cumpañie de turnu els curamte u simcuante eurus sense sabé en que coi els hem gastat. que si trucades móbil-fimso, móbil-móbil, aset., la cuastió és no pudé cumunicar-se sin hàntes haber tirao de pela llarga am els motorrola, remena o mobestars. si és que no tenim ramei, no señós, jo racotdo que hàntes en mis tienpos teniem uns conyos cunectats amb un parell de cables, uno de ida i el otro de vuerta, i pudiem petà la churrada entre els amichs. are ni aichò. are els talefonos no son de ruedesilla, are que si jepet-s, que si tres-jé, que si càmeradeféfotus, que si videujochs, que si e semen ese, que si l´internete, que si la telebisió, que si la musiqueta del mepetrés, en dafinitiva numés capritchus per tal que bustés vagin canvián de modeliyo cada dos per tres. abui die dingú se cunfodma amb hu que té, tutóm vulem més i "la runaldiñu no da pa tanto" i és aichi am tan de gastu, amb estirà més el bráso que la màniga que arriben les crisis.
.
he llegao a la coclusión que pasado tanto tienpo des de la imvensión del pequenyo artefacto los congresos estos que hasen no sirben pa ná. que podqué? vién sensillo, podqué al final los que vallan a conprar al megastóret no tendran ni pajolera ideia de lo que quieren. pediran un mobíl i les ofreseran un i-pots, altres pediran un blacperrit i les ofreseran una cuputadora de buchaca. els venedós no savran que dar-nos ni naltrus sabrem que demanàls-hi i asin uno se pedirà un "no qui hi ha" con blutúZ de ese i le endinyñaran el ùntimo modelo de enricsón con ultraviolados. ja no ens resignem a que siguin gruichuts, are els bulem que tanquin bé per allò no es mullèssin, que siguin finets com una llóncha d´endúlse i mitin que som el que som i punto.
.
asin que si por casolitat el sañó gran Jan vell, ha rasusitat que faci el fabó de turnar-se a la ceba bunica tómba. ferà un gran fabó a les multinasiunals, anal cunsumidó cumplusiu i de pas ana si mateich.

lunes, marzo 03, 2008

buldrie de dadicar-li una cansuneta anal meu atimat prasiden


- pues sí sañós meus. ¿no troben que abui fa un die prasiós? pues mirin que abui me trobu més que pachangueru, gairabé arribo a festivalero. are, buldrie sé honesto am mi mateich i am bustés i dir-lis que no és meba aquesta cansuneta tan bunica, tan beraniega i tan angrescadora; en cuncret és d´un chicot anumanat dabit cirera però que aumilmén lin buldrie de dadicà anal prasidén sañó.Porta des del meu aspatarran faristol que és el meu més que meraballós bloCH.

maldita sia la tardaaaa
en que te conosíiiiiiiiiiii
ahora bibo atrapadoooo
y no me dejas bibiiiiiiiiir
.
ora maldigo tus hójooooos
tus gestos y tu bocaaaaaa
aquet sumriure en el palcuuuu
y esas ganas de jodéeeeeeeeer
.
nos dejaste sin bàsqueeet
y sín fumbol baseeeeeeee
con un risos en el campooooooo
y un prufeta fent merdé!
.
que lo datengan
que es un mantiróso
malbado i peligróso
yo no lo puedo controlàa
.
que lo datengan
me ha robao el asiento
me ha déjao sin aliento
y me quedao sin náaaaa
.
Bon die tinguin, suposu que el sañó Chiréra no me pusarà cap carélla per allò del copirraít aquell, que tan sólo soi un pobre pamsiunista que no tiene aonde caérse muédto. are si.

domingo, marzo 02, 2008

i qué cumtén estave el nostra atimat prasidén !!!


- un sarvidó estave auscultando el partio del seu atimat clum por su pequenyo reseptor de ràdiu i de mentras le estave pispán las imagénes del lético de madrit-basalona a su vesino de emfrente. en eso que dió la sancta cassolitat que en resibir el sigundo tanto en diés minutos me se traganta la sena pues omserbo a trabés lapequenyapantaya com un bacó sumriu les grasietes am el sañó Seresso; suposu que devie d´està enfuten-sa del gloriosso raplegamiento defemsivo dels nostras estimats heróis asul i granas de carton-piedra i amb piés de fángo. estaven fén la bunica tàmtica del camgrejo, usia que estaven reculán sensa sabè abón nàven, si a dareta u asquerra, si amb el peu recte u amb el peu canbiat. jo és que mitin-su per bon su mitin, tanpoc m´en aclaria si el cop d´esperó del noi de la popla ere per allò d´intentà imità anal gran jugadó brasilé i milló filosuf en socràters. en valdéts que tanbé griñulave lu seu i en melito i l´ed nilson que pululaven per llà am el noi de terratse i un pobra framtsès esmaperdut pels vols de l`aria cuntràrie. are, que per gran ridicla el sagon gulet dels culchunerus, obra y grasia realisada por el palo largo, vién cubiedto por el potéro, asín como la sona de aónde le remataron. ré, sañores i sañós, una sarta de despupósits que cumamsabe pel sañó de l´adurmidera que su mirave com qui mira la cullareta de l´uri géler. a véra, semblavem una mique aquell bunic i inublidable sirco de los payasos de la tele am en gabi fofito i melenito culminados por un bonito elefante asúl que hasia las delésias del respetavle
.
entre tanto y tanto dis lattek, el reial purdrit acumsaguie tres pumtets que els turnaven a dechà am els tsinc pumtets de difarénsia mentra a natrus ens endullaven dos gulets més que per cabà d´arreglà el meraballós rassumtat. pues a poc més de quimsa minuts pel final feiem un atra que no servie de ré, i els dos gols del caúchu i del samuletó no han serbio una p... médda, con petdón.

sábado, marzo 01, 2008

l´antranyabla señó fernándes abajo


- en sírculos redusidos se deie que ere un paquiritu de socarrél però me dona igual i lin pardonu padqué retrasmetia els patits del meu atimat clum basalona amb una passió, amb una intensitat, i amb un farbó que numés el mestre quim puyals pot alcansà. i com cantave els gols! marededéu igual l´home se tirave més de mich minut cantán el tantu del triomf i encare lin quedaven forses per seguí fént el patit. racotdu un patit al prinsipado de mónaco que l´homa en un fransès bastan cherinulisat va padlà amb Jorcáef, famós jugadó del pais veí, i tal va sé la cumversa que van tení. aquesta cumversa té certs tintes sumrrealistas i no està racumanda per esparits feblas com el de ponpeu fabra. usia que sinó es veu capasitat per seguí el fil de la mateicha prego deichin de llachí
.
- bonsuárg mesié Jorcáef. comen se presén le mách d´aquesta tarda am el futból clúb barsalóna?
- respón el jugadó internasiunal que si patatim que si patatam que si és difísil, i que tal i que qual
- mesié Jorcáef, que vusavé bocúp de sógt a parti de l´endemén et mergsi per las votra paróles.
.

l´homa que en pau raposi, bén es sert que se va quedà bén descansat per la dibina glòria amb la que es va cubrí daspués d´aquet petit intercambi idiumàtic. però és molt bo no tení cumplécsos ja sigui chapurrechán el català, el framtsés o l´amglès, padqué la baritat, plé de cumplécsos no se pot anà pel món de cap manera. aichí que desde aquet aumil faristol que és el meu bloch, buldrie de retra-li un homenaje sentío a su ilustre figura allà donde esté.... pariudistes com el sañó mestra, en quim puyals, o el mateich fernándes abajo son unes autèntiques patúms i s´ els té de perdunà tot, ni que sigui per una tséga dabusió a la ceba trajactòria purufassiunal i dadicasió anal nostru clum. com a sañó sosi sento una espesial adurasió per aquets tótens de la premsa barsalunina

viernes, febrero 29, 2008

aquel biejo tsipiajo de la grada superior


- pues si sañós tal com els esposu, tal va passà. un sibergúensa me va llenÇà un tsipiajo desda la tarsera gradarie que vaic nutà anal meu cabell com si fós una cagada de palomo. estave vaién el patit basalon-lamería allà assagudet anala meba lucalitat i fruin de l´ aspactacla avi tual que darreramen ens ha ufert el caúchu; jo me trubave bén tranquilet anallà quan de rapén primé de tot noto en palpar-me mi pelo resién cano com un aspatarran i fastigosso moco bétde que me fué billmente escopido por un anonímo desgrasiao me se encrusta con desagradavles comsecuénsias. asin que si yo piyara al sérdo-madparit que hísome esta obrita de hàrte en mi sancta persona le dejaria tuédto del guantaso que le daria. me linpié con mi pequenyo panyuelo de seda que tenia guardado en el bolsiyo esquierdo del gabán i acto seguio me giré hasia arriva pa lansarle cuátro inpopérios al endeviduo en cuestión. i parese ser que el buarro no me oyó pues era mui lejos de adonde acaesió tal esecrable sucséso, asin que fui al señor delegao de graderiu a denunsiar estos echos. un besino de sóna fué a la ofesina de tensión al sósio pa reprovar el lansamiento masibo de cáscaras de pipas, una de las cuales inpactó en un ojo que le dejó más de sasenta menutos guenyo del poyo que enviaronle via correo aéreo. apresiada peña los gargajos se han puesto mui de moda
.
usia que imajinense ustédes como veria el pobróma el partit, tot i que per lo que se vie de veura tanpoc és que s´hi perdés masse tot plegat. pues aqui he probechao el servisio que me hase este presioso bloch pa sacar a la lús púmblica como me ensusiaron de manera covarde por medio de un tsipiajo berde y espesiyo mi blanco cabeyo de señor ansia ano. cuando los diretibos se atreban a hechar de los estadios de fumbol a tota esta colla de ganverros la gente de una raspetavle edat podremos visionar amb tranquilitat els mols guluriossus patits del nostru atimat fumbol clum basalon

nasío en el cúlo una purubeta


- en el lejano anyo mil nuebesientos siete sepan ustédes que no havia las ténicas de reprodusión ár bítro que hai en los tienpos modétnos en los cuales nos desenbolbemos. asín que nasío en el parto una búrra (com ere ma mara, en pau raposi), ¿que coi se podie esperàr que nasiera? pues lo que nasió que no fué hótra cosa que un sarvidor a sus partes. entóses yo me digo a mi mesmo que ¿poqué susedió esto abiendo acabao uníco en mi espésie y sin reprodusión asistía en dingún laboretòrio? pues poqué eran hótros tienpos. miren, a prensipios de la senútria del XX no havia la ebolusión sufisiente pa conseguir colonar engendros como quien les abla, la situasión era la que era, y uno via de naser como pudiera. asín que ni corto ni caúchu me sacaron como pudieron del surrón de la projenitora sensa tení en cuenta que la muy buarra no se via labao más de una vés en los úntimos sinco anyos. la pobra padturienta no aguantaba el coi de pudó que flairechava el anbiente dins d´aquella aumil avi tasió de pobla, i desda luegu que poc sabien quin sirie el futur a corto/medio plaso en el mundo los guisantes, pues ya consebia su reprodusión (por obra y gràsia d´un famós capellà metío a biológo), la cosa en cap cas no pudie nà milló del que va anà. i achí que vaic sudtí, a poc a poc, primé el meu cap de renacuajo, daspués una cueta que de les tres putetas ere la més llarga. la resta del curdó un bil i cal el van ambià a un botecario de la sóna per tal que el pusés en un túb d´ensáyo i l´analisés a vera si algú dels meus pares tenie uríjan estratarrestra

miércoles, febrero 27, 2008

le hágo una por puesta fodmal a canvio que me loléa


- esta es mi condesión inisial. por despendimientos en la antigua casa de protesión ofisial la ninya de los peines perdió un nobio miliunari de la sona de le céps. oju, que achò va passà fa més de 50 anys sifanofa usia que com qui diu ja ha prescrito la cosa. caer en los brásos de amor féo si vién es de gràtis, al fin y al cavo es una situasión de livre albodrio y libertá donde uno pues que ból que li digui, tiene darecho a escojer. mis despendimientos emosionales son los pópios de un avuelo con sus sién añillos resién echos pero que sigue aqui, al pié del coñón pa conpartir esos mumantets de la bida que nos permiten tomarnos con desemfado el mundo tan aborrio que nos emvuelbe. achò si, menus quan juga el nostra atimat fumbol clum basalona, allabós tot se fa dibartit pues padqué el nostra equip dibarteix i molt, com per emsempla ahí a la nit contra els chotós de valènsie. però jo no nastic pas aqui per padlà de quet bunic tema, al cuntràri, jo hi sóch aqui per padlà del pallu que cau en lo brasos del amor feo del seu atimat clum quan es pense que el seu atimat clum quan espiri el seu cuntracta amb el dibino lin purtarà una prasiosa i aspatarran curona de flós anal seu ninchu. com que achò no passa, salvo que busté sigui un sañó dirigen de questos tan imputáns,un té que cubrí la ceba part de digui-nitat i que sigui el clum qui estigui al seu sarvei i no al in- rabés

jo sói guapu però no tanto


miren ustédes. si, si, ustédes. aqui adomde me vén pueden vién comprovar que soi de guapu com cap altra ansia ano de este mundo que nos enbuelve. pero atamsió que ma bellesa no riside en mi interior, no, no lo crean ustédes ni jarto de bino; mi bellesa es la sinple interpretasión de la sancta madre naturalesa lin va dunà a la meba carona en el mumén que vaic néicha que por si esto no lo sabian era la misma que en la actualitat. usia que han passat sién anyos i no he canbiao, ni per bé ni per malamén: simplament no he canbiat. però en tanto anyo húno coge, se mira en el espejo de el rum de banyo i se diu ana si mateich: ascolti macu, si usté no se dise guapu pues coi, ¿quien se lo dirá? y entóses me doi un banyo de morral pues pa afrontar el restolajornada. i es asin que vai tirán amb els meus ánims per nà per aquets mundos de dios, pues tots els que arraplegu son bén pocs. busté amic lector faci el mateich, tingui utuastima, diguis ana si mismo en el espejito majíco que busté és un Cargable, un mussol de jolinbut, un Robét Re en fot, i tindrà la cumsiensia en pau
.
chercha · cherchar · chericles · cherinol · cherinola · cherlicrés · cherna · cherriado · cherriador · cherriadora · cherriar · cherrido · cherrión
.
aichò que tenan aqui a sobra son reclinasiones raíses deribadas de la palavra cheri, orijinarias de una lengua muerta com el llatí. por siéto, tan muerta como la llèngua del rímchuls o del Mantilla en una roda de premsa. entóses hago una reflesión i me digo, ¿poqué mi edioma no se normalisa? ¿poqué sólo lo charramos cuátra iaius en la plasuleta de comsavól pobla dels afores de can fanga? aqui es bón bulie arribà, no permatem que caigui en riesgo d´estinsión, passem de pares a cills la llengua aquesta tan arralada a sagons quins puestus i quinas adats. achò hu tenim de transmetra a futúdes janerasións no passi com amb l´espanto, que de sé un modu de cumunicar-se va passà a milló bida pel seu desúso. cumfio que nostra susietat se consiénsie, quien les abla vién que se lo gradeserá.

martes, febrero 26, 2008

en el púnto de mida


- no sé si bustés algun cop han tenio la sensasión de encontrarse en el púnto de mida. no? pues jo tanpóco. gràsies. cuamdo me lebamto por la maÑana miro per la finestreta y me doi cuenta pues que el mumdo de ahi fuéra es mucho más grande que lo que pueda ser yo. entóses me pergumto, ¿que impotánsia deve tener un sarbidor pa que algún dia d´aquets tingui la sensasió de trubar-se apumtat com li va passà anal sañó jótefe cá, antic pasident dels astats units amaricans? cap ni húna al custat de les grans uturitats pulítiques. però si pensen bustés que achò és per treura´m vàlua anaquet món que m´emvolta pues lins ting de dí que s´ativoquen, i aquesta no és la meba intamsió. si de cas bustés reflemsionin i pensin que tots tenim el nostru papé dins de quet mundo tan enorme. aichí que mirant-hu des d´un pum de bista més genaral pues és com si cadascún de natrus tingués a sobra del seu cap una petita diana on l´apunten cumstanmén des de no se save donde. està en el púnto de mida no és aconsejable però si nesessàrio cuando se tiene una opinión sobra comsevol assumtu i per tan, el présio a pagar por la dimensión púmblica de un hálto cargo. asin que prafiero el unonimato, està de bén tramquilet, que més bale comerse una satdina gústo que un repóllo a disgústo i que sagons quines guerres no estan fetas per la gent del "pupulachu". aquesta nit he pugut veura un guluriós debat on dos burinots deien les cebes cusetas: un ere del partio del poder, el hótro, del partio lóposisión. pues si el présio pa estar en el ojo del uracán es fé el ridicla de questa manera tan soés i lamantabla... més bale que no li cunegui ningú i faci la ceba.

lunes, febrero 25, 2008

amb de víner.. is, jo mateic i punto, ¿bale?

como vién savrán todos ustédes esta noche en un pavellón de los anjelitos americanos selebrará la galla de los ótscars en su ochentava edisión con muchos nonvres en el tintero pa salir faboritos paluego ser gallardonados con la prasiosa esteaueta forrada en oro de quinsa quelates. pues sepa usté amigo lectór de mi bloch, en dafiniva el mejor que haiga podido de dar la globosfera, que hai una guelga de guillonistas que parese al final que no deslusirá la entrega de prémios pa todas las candytaturas denominadas a tal afecto por el jusgado jolibutiénse. i sepan tanvién que si yo me presemtara de vuén siguro que resiviria mi figureta pues sóc un gran actor i una milló parsona, i fijense si lo soi que me pueden comparar a mi apresiado truñutorres jugando en la prémiet lich.



queda de mui claro que jolinbut está lejos de basalona però asin y todo podré seguir la galla de la ca démia del sine otramente dicho sétimo hàrte, i no sé pedquécullons se diu sétimo hàrte cuando pa mi de hàrte sólo hai húno: el de bibir vién o del von biure que se dise en mi lengua autóctuna. en estas finales que dan por el canal digitalisado pues se prasemtan muchas paniculas y de tots els génarus: de riura, de pulurà, de fisión, de matà, de matà al diractó per dulenta, atsétera. hai mucho gla-mút entre els comvidats, gente de famossa, gent que té molta pasta però a qui jo no ambecho pas pues padqué estic per sobra d´élls. entónses húno se pragumta anasimismo si es justo que nadie me llame am una sinpla trucadeta de taléfunu a la rasidènsia per nà en un abuelo espesial (y amb els gastus pagats) cap al teatro de las hartes sinéfilas y digan desde el pulpíto. el viner..is, JO MATEICH. surtirie a dí cuatra parauletas com que busch és un cilldeputa i poca cosa més, resiberia el aplauso unamúno del púmblico asistemte y alsaria el troféo al sielo de los dibos.
.
hai un pomblema i dels grossus. miren, parese que la mumtanya con las letras de jolinbut se está despedasando por momentos y quieren los mamdamases de miétda pues de retirar esa presiosa reseña que tiene jo diria más de sién anyos coroneando el marabelloso sielo quelifortniáno; y se mire por adómde se mire no tienen dingún darécho pues esas palavras clabadas en esa presiosa ladera son hestória pura de la granpantaya u ocho melimétros. patúms amaricanas,dejen pafabó que hàntes se desplome la mumtanyeta ensima de la siudad de los ánjeles però no me sustraigan esas angrescadoras letras que reálsan y glorifican el berdadero hàrte del aqui presemte. en la bida sepan ustédes que quien no es pera deses pera.
molt de oju, actualisasión pormenorisada al ílo de lo espuésto en el póts sinefilico

.

domingo, febrero 24, 2008

el sañó Porta humi-yó mi urgúllo i mi diguinitat


- hase tienpo, en una bonita siudad a oriyas del medetirràneo y que llevaba por nonbre el de su clum més imputan, sufrió una tirania infudmativa por parte de cuátra gasetilleros a las ordénes de un emperadó enanu i cabesó anumenat sañó Porta. algunos acreditaos pasaban el platito de llanties cada final de mes pa comseguir del clum que dirigia el pequeño dictadó la petita almònia que serviese pa maquiyar un triste suerdo mensual que no les daba pa mucho. el sañósósio estave segrestat a todos los nibeles lo cual no era d´estraÑà dada la manipulasión imfumativa que patia. asin que la guàtdia pedorriana del sésar porta malestruc i sus alludàntes fueron hasiendose cada cop mas fuédtes miemtras el sósi dempeu, el de carré, el de tota la bida, anave fent-sa més petit. esto era como el pés que se mussega la cua; el poder ufegadó d´una diractiva pretensiossa i pre-putén enfunsava a los pocos pariudistes honestos que aún quedaban en aquella siutat tan bunica, a su vés que el secretisma i la upasitat feie que cada cop nès quedán meñs gent amb els cullons i la llibartat sufisients per danumsiá la quantitat de currumpsió susial, ecunòmique, mediàtique i aspuptiva que patiem des que van agafà les riendes de la nostra titusió aquell tirano cabesón. la códte de palmeros se feie cada cop més i més gran mentras el nostru clum s´umplia de furadets per tots els puestus que putsé i tot, ere massa tárde per tapar-los, putsé ja no timdriem temps.,,
.
¿esto hasta cuamdo siria se pregumtaven muchos sósios? quan de temps viem de pagà per fé el búrru are farà uns sinco anyos prusimadamén? afutunadaménte la pasièmsia i la resicnasió son birtuts que la gent de basalona tenim molt endins de nuestros sufríos corasonsitos de tersiopédo.

sábado, febrero 23, 2008

aquet és el santo que me cau més malamént

- me diuan somiatortíyas però jo no crech que ni hachi per tánto. la baritat, ni franssésas amb la ceba mantega, ni catalanes amb el seu ólit d´uliba, ni aspañóles amb la ceba patatona i de vés en cuando la ceba seva. are, jo aqui no he vingut a padlà de quet tema. jo bulie padlà de quet famós santo que és santa llúsia, el patró dels que deichem aquet món per viatchà anal altre. are mirin bustés. aquet sant varó no me cau chéns prò chéns bé, hans al cuntràrit, me fa póo i molta. a mi que dentromislimitasiones bibo vién no m´argrada que me padlín de questa sañore anumanada llúsia o lusía que tanmefá. udio a muédte (mai milló dit) el dia que bingui a buscar-me am hu bén agustet que nastic anaquet món am el pajarillu a la meba galaria, la plasuleta am el seu sol sulét i els seus palomos i comonopodiaserdeotromodo am el meu astimat basalona de mis desamoríos i bisesitudes. però per are sóch de felís anaquet món i no tengo ganas que venga la jodia de la lusia a buscatme pa llebarme al gúerto del hótro várrio pues padqué no. la única cosa que no fa sentir agustet son les tres pencas de donas que cumbiuan amb sarvidó, no me deichan en pau ni un pút sagón i son més enquisedóras que el sañó Rijkaart Torcremada, a la sasón un cavallero mediebal vuén entranadór i mejor parsona però algo tuturadó els caps de setmana.
.
pa deslusío quien les abla. asin que dejemos de sonyar tortíyas i mejor sonyemos en las tortiyeras, que se hase de más dibertio aumque algunas tengan por nonvre de durasél el de lusía la sancta. per acabà fé un afachitó o insíso: jo buldrie de biure sientos de anyos per veura ana bón arribe el planeta am tanta disbaucha i disordra, faic tascas de cudraspumsál de déunustrusañó. asin que de sancta deslusía, instín de purutacsió i un cuérnu!!

aquet és mon cadnét de sosi basalunista



mi ducumemto pasunal i intransfaribla que acredita mi condesión de sósi baterà
.
-aber. por si dingú se lo creía aqui tienen ustédes la prueva más palpante i ebidente que sóc sosi del meu atimat clum basalona. tube el sancto onor de resivir la medaya de oro y llampantes por padte del sañó.porta con motibo de mis más de sitencta anyets de antiguitat dins del clum, pues sopottándo tantas enjúrias, inomínias i calúnias de tanto diregente. però com sóc janarós i hànte todo gran basalunist i milló parsona pues am el écsits acunquistats per l´equip de fumbol pues he aulblidat i padunat tot tot tot. padqué tots mereichem sé pardunats ja que sóm cills de déu nutru sañó, ¿u no? asin que fui a la ofisina de la "tensión al sosio" una bunica manyana del mes de gosto de harà dos anyos i me atendieron de marabilla. me pusieron delante de una sañureta angrescan i me hisieron una prasiossa foto con la polla-roid que tienen anamún de la pamtáyalurdinadó pa dispués felisitarme por mi pasiénsia, anegasió i sobratot molta resignasió i áto seguio consederme un deplóma al aguante con la susodicha medaya atorgada por el própio paquedermo en parsona. entonses salí ugulloso con mi aspatarran nou carnet que vai guardà en una fumda blau i grane i allà está, enlatauletalavitasión, serca de mi cabesera pa bigilar no sea que algun desalmao me lo róbe i no pueda gosar de los pirbilegios que me poporsiona el 'me siento livre' en dias de partio.
.
nostra himna ufisial dise que son mols aÑs llenos de afaÑs i es asin que no estubo numca hecha la pasiensia pa el sosio i fisionado basalonista pues padqué hu bulem guanyñà tot numés cunmamsà la tanplurada i aichò no pot sé no siñós. cal taní fé en l´equip i sobratot en el gurrúpo humano del sañó.advucat, hàntes selesionador de la taroncha micànica, are prasiden emerít de nostra titusió.
.
por siérto pa haser las afotos tan meraballosas utilisan una polla-roid sin cadéte. lo digo ora por si me se oblidó hàntes. apa, adiós.

viernes, febrero 22, 2008

no nasío el cuátro de julío


- amics meus, jo no he nascut aquet dia però m´impóta un meraballós bledu. ¿que pad qué? pues padque sí. padqué emcare me queden tresiemtos sesemta i cuátra dies més per ascullí. oju, aichò tenin en compta que no sigui un anyo vés-siesto, que si non encare me sobra un dia i tot. pues els sañós amaricanus me montan la ceba bunica festeta cada anyo per allò del dia de la idependènsia de los astados unios amaricanus; en achò que jo me digo anami mesmo el sigúent: com coi questa gent no si ha esgutat daspués d´està tanto tienpo obrint la caicha dels trons. i és que els fills d´en Busch tan i tan acustumats a nà pel món muntant aspatarrans firas amb finals de festa de traca i mucadó, culminats am una merabella de focs d´art i ofisio, no saben fé un atra cosa. i per allà bón van la fan de bén grossa i gasten el que faci falta per umplir-na els papinus voladors i llenÇar-lus allà on els roti. el cuátra de juliol se cumpleich l´efa-mèrride mitin bustés, se miri com se miri, d´una festa alegra i forsa amgrescadora anadins d´un món de bagades masse d´aburrit i tot. aichi que jo des del meu aumil faristol buldrie d´agraí anals sañós del nuebo contenente tota aquesta parafarnàlia guluriossa i plena de caliu i germanor en que se cumbarteix cada noba invasió que fan. ¿no creuan bustés que ting raóns per defensà aquet mudel amb tan de puder de cunvicsió?
.
mala cosa si busté lin planta cara anal onclu Sam, que en un parell d´hores venen amb els patriót, els bé 52, i les tanquetas envesibles que sobraron de la guerra del caúcho per allò del sadán Jesulín. jo no he nasio un cuátro de julío como el tom crús ni he selebrao dingún dia de la endipendénsia pero de algu si que nastic bén sagúru, com me trobi anal búrru que va fotra´m una enganchina dels rapublicanus amb la cara del Rígan dins del desagúe de la remtadora el murtificaré de per bida del cop de caichalada que li clavaré.

jueves, febrero 21, 2008

el hàrte que no sé ver (ni sarvidor ni nadie)


- cuamdo usté sale a la calle lo primero que emcuentra es surrealismo por todas partes. la sañore que le vemde el pan, que un dia li diu que si son beimte sentímos de más ú de menos,aichò dapen de la pota am qui la bona mullé se hagi achacat. este que le digo es el caso más avi tual. pero oyga usté, cuamdo me va de mercadéo con su siñora a laparadalafruitera puede vién desir que acava de superar los limites de lo notmal pues pa entrar en un mumdo que ni el de l´alésia en el pais de las merabellas (con conejo imcluido). el hótro dia fui con mis tres putetas, el pequenyo munederu de roba i el carrito la conpra en diresión ca l´austàquia, gran venedora de fruita i milló parsona;la molt bruicha (tramquils que anià cumfiansa) me puso en el paparet ajunto a los sién gramiyos de mansanas molten que tot plagat apujava a dos eurus am quinsa séntims. jo allà bén apuradet que estava, buscán sentímo a sentímo asta no hàntes de llegar a los dos-sientos sentímos que la dona me dimanava como contraprestasión por el purducto adquerío. asin que ni corta ni caúchu me diu que no bale la monéa pequenya, que o le dé más gordo o ná de ná. bamos que no havia poma molten i que me compotára o llamava al del pito que estava por allà serca humedesiendo el lavio de manera endisente. le dije que si le balia un bitlletet de beimte eurus i me va dí que tapoc, que no tenia canvio, pues rasumta que la mui buarra la fruitera me dejó allà disconpuesto i sin núvia; qué mejor que esponerles con el gran masturba d´or del imsigne salbadó d´elit, la realidat donde se emcuentra, realidat que sin ir más lejos es en la que está sumio el que se ustédes aóra se dirije
.
hasiendo mimória pueden ustés imajinarse per un mumantet que no les asepten plata ni tamaño mui pequeño ni una mique gran? hàntes, que usté iva al mercadiyo con su bolsitatrapo y con sus monéas de sién pesetonas i ja en tenie prou pues li aseptaven semse cap pumblema? mitin, amb aquet surealisme que ens embolta pels cuáta cantons un ja no sap ni com umplí el seu munaderu. este es el uténtico hàrte que no sé ver, el se los señores del bamco tsentral uropéo que un dia le suven mis tipos (usia els d´interés) y le bajan el balor del dinero y quan lins rota me lo ponen por las nuves. i jo aqui, sulét, perdio en mità la jungla de los pésios, i que no sé abón coi arribarem am tanta flutuasión en los mercadiyos, tanto en el de gualestret com en el del carré san tiaggo rusiñól

miércoles, febrero 20, 2008

de purufassió, casafamtasmes i punto, pafabó


- ja sabem que en aquet món tan i tan gran anià molt de famtasme sueltu, aichi com per esemple el sañó Porta i cumpañunia. son famtasmitos achi com en cas-pét però en humano hu cual es més peligroso, la difarénsia és que aquestos no portan ni llanÇól ni cadenes sinó peyejo i óssus. entre la classe punitica tanvé en trubem de seres famtasmagóricos tanto si miramos pa la darecha pa la esquierda como pal sentro. i ja no digamos en el mumdillo de la hálta susietat con el conde del le quio de túrnu al capdaván; eso ya son salios de la panicula que amenisó aquellas bonitas tardes de sine de mediaos de los chochenta: els gostbastés. aquells eren uns sañós que si dedicaven pues a pusà tranpas per caÇà emtopásmas de questus que naven sueltus per la tsiutat de un estremo al hótro, metiendo miedo anala gent i untán de gel bitscóso als pobras que trubaban pel devant. però per aichò ja taniem anaquesta mena de bumbérus que sudtien en una mena de enbulànsia, corriendo a tota pastiya. com m´argradaria de fé un equipito i nà de visita a l´estadi per aspirà amb la manguera a la colla de dropus que die rere die van escampant grandesses com si nostru clum nés parfemta. jo sirie el jefe del grupu i arrusegaria als nois del palcu a dins la bolsa de les escumbraries per daspués llançar-la al peci-pícit, farie tal nateja que ni el bidét quan fiquem el cul. passa que hi nassesito una petita al-mónia del bàrriolascortes per utilisà una maquineta tal.
.
muntaria una achènsia aichi com els àpits, amb la meba secritària i els meus currespumsals, am els meus ayudantes i am els meus imfurmadós; la tsiutat hi quedaria bén neta de enanos cabesónes i el negósi seria rudó per a tots.

martes, febrero 19, 2008

la maquina de la berdà


- ustédes se recuétdan del pograma del sañó julián Llach? si si, les conetaban uns pinganillos al cuncursante de túrnu, le rodeaban de cables como si fuera el frankistein aquell, asin como unos eletródos por los brasos, i vinga el tio a soltar paridas que ja daba igual que fuera de la jéta-set, del gobiétno o de lo posisión. pues jo veia el pograma este i recuétdo la cara del cuncursante de turno; miren ustedes, jo no tengo ni ideia si els hi pagaven algo per la festa que tenien muntada u si tot ja estava pactat de hànte-mano a lo rialitichóu. però bustés no pensin pas que aichò és molt diferent a la raialitat diàrie, padqué oju, si gafem i endullem aquets butunets a molts punitics o prasidens de clums de fumbol hi trubarem que la bunica maquineta treurie fum fins esplutà. are que no me diguin que el pobra trastu les enserte totes padqué als astats units amaricanus ni ha hagut casus en que han embiado a la endisió letal a molts presis, ai ai paddó, pressos bulie de dí pues por error de presisión de las abujas. i és que aichò de cicà el cable que li cuntroli la pressió, el pulsu, la respirasió, atseteram, és un mal negosi que no sempra funsiona. per tant milló agafà a broma tota aquesta història del plusométro, del boligráfo i de la ansiatat del tio que es cunecta an allà com si fos una mursilla de roda de ter. però no passa ré. de que sirve lorear sus imtimidades si daspués llevan a juisio al acusica que en pudtada del lectures le dise el nonvre del puédco, ¿eh?
.
- asin que mejor lo tomemos con tramquilidat y disfrutemos de una prasiossa sisión con nuestro estimado prasiden Porta, que de tanto enbuste que soltaria primero esplosionaria el cacharro, pa dispués fundir los plomos de toda la siudad. en difinitiva, el detectó de mantides se tivoca com se tivoca aquell inspectó que busca en els ulls del detingut cualquier asomo de berdà en el caso que imbestiga por mui dificultoso que sea. el sósio ha descubierto un sitio ideal pa enclabar una gran maquina de la berdà: ucuparia tota la sona del palcu i faria la bida impusibla als nostras diractius tan meraballossamén mantidés.

lunes, febrero 18, 2008

el bo-tócs u tiràpia antiembejesimiento

ustédes saven que la tosina butulínica paralisa els músclus asin como medio año prosimadaménte entonses yo me digo anami mesmo que podqué les sañores para la estetíca utilisan unos rimédios de ese tipo cuamdo la sancta madre naturalessa nos ha proposionado elememtos como el ajo o la sebólla, como el broccóli u el limón. ustedes creen que ai darecho a que los cumsumidores como el caso de la buturuda de mi sañore, la repremía de ma cilla u la repalénte mi suégra, devamos recurrir a la endustria farmasética plena de potinges pa aconseguir este proposíto? eh? no és milló ficar-sa un papinu en rudajas, uns filets de carbassó per sobra de la cara, bén untadets en crema natural feta a base de caldu de pastanaga i estractos de carchofa i daichar-se de caboriés? pues és aichò el que ens va dí el sañó botecario de la esquina de mi caye, que para tratramiemtos de vellessa i curtis fasial con liposunsión i estiramiento de arrugas con posterió eliminasión de les putetas de gáyo res milló que els prurductas naturals. deichin´se d´està d´històries i de cremes de la pons i de la novéa, i am el seu putet facin la mescla com els sañós que am el morteriyo fan les fúnmules machistrals. li passen el rasultat a sa siñora hàntes de irse a dormir y le indican que se hunte el rostro con esa comfitura hecha pa la ocasión. aparte de ir vién pa la vellessa tanvien le harà de efeto contra las migroñas que la mujer no sólo bibe de la astética me parese a mi, ¿eh?
.
allavós el bo-tócs és una madesina que va d´allò més bé, tot i que oju, pot pruduir-li alèrchies com afectos secundàrrios. aquesta tiràpia de la etédna jubemtut és cumuna entre tota la gent gran que té póoo que li caigui la piél a tiras com comsevól poma al órno. quan la ceba sañore se panseichi com una figa i tingui més arrúgas que la mayól vachi cal metcha i deichi fora dumtes. rabulusiunari com la binagra, aquet farmáco tan meraballós ha servit a mols matitmónios per impadí que se dibursíen i que jumtamen am la binagra de túrno recundueichi situasions difisils

domingo, febrero 17, 2008

sóch un meraballós toca-canpanes de dalt

- a mi de cuando ere pequenyito de sienpre me han gustao las canpanas. totas totas totas. las del elgorreaga, la del pessevre, la de la catardral, la de la bunica claraveya d´el sañó guay disnéi, usia totes. i és aichí que ha sigut senpra;miten de cuamdo yo les ablo, ja de imcluso cuamdo tucavan a mótt i les santie des de casa meba. el ruido de la miétda de canpanas a mi me afemtó tamto que ahún no me las he podio sacar del sel.lebro, asin que he cresio como he cresio. entre aquet fet i el tucà campanes propi del meu bansalunisma pues entre una cosa i l´altra han fet el restu. lins tinc de cumfassà que me feia póo tení aquet puder, aquet sesto sentío, però el meu pudér viciós nario va imtrinséco amb aquet fet i no puc evità aichò aprasiade audièmtsie. a mi m´argraden totes les canpanes desde les més patitones fins a les més grossas, desde les que fotan surói ásta la del oido enterno, sepan ustédes que soi corto de horeja pues entre serúman, aigua i pelos que se mesclan ademtro hasen una bola por aonde no pasa ni el àire sifanofa com el nostru sañó selemsiunadó de fumbol. les canpanes que més astimu son les de final de anyo en la puédta del sol, menjan el raim amb la meba siñora, gra a gra, pipita a pipita am la cupetacava en una mano i el higo en la hótra.
.
¿com coi bustés bolen que no m´astimin les campanes ni els sañós que les toquen desde abaix, u sia, els toca-canpanes? si jo buldrie sé un dels de baritat, un mona-killo o un susedáneo de musèn are, mala cosa abui die pues padqué aquesta feina la fan unes maquinetas purugramadas per a la ocasión. pica usté en la canpana de la esquierda, toca la de la esquierda, me pica el butunet de la canpana darecha, asuéna la darecha, i asin suenan todas en una prassiosa sinfònia de musiqueta eichordidora que rebienta el tinpàno de cualquiet modtal que viva serca del canpanario de turno como el de mi pueblo.

sábado, febrero 16, 2008

aquelle cupete tanbé ere une miquete meba


. pues si sañós, aprasiats lectós de les mebes abantúdes i desbentúdes. aquella cupeta de Bémblei tanbé ere un truset meba pues padqué si, padqué allà ere animán i unechàn la meba bandareta i padqué me van treura a jugà una miqueta per sobra la verda catrifa del estadio londrinés; se pot dí que me van treura a pastà una mica,com de reyeno,pues padqué hi feie més nossa que cervell, aichí com en chavi er nándes. recuetdo que la sustitusión esdevino al prinsipio de la sagona parte de la pórroga. el nostra místet me va treura a passechà en tan s´en va adunà que un sarvidó feia falta per urganisà el joch per la banda cuntrària, una mica en funsión de medio estorvo con algun robo de bola e inisiando contras en direcsión del àrea del sant dórria, famós sant italià, i cunagut per les pitses cuáta estacions que el pallu es futie cada dissamte. el patit nave igualat a tséro i no va sé cins que va arribà el estra-tain que diuan els sañós de la sarvessa, que no va havé el tantu del are choto, en una meraballossa gardenia que en jan llúca pallúca numés va pudé mirà de lluÑ. alasoras vam cumamsà a perdra tienpo però el rellotcha nave molt lent, en subicalbeta va fé dos o tés parades de mérito i el madparit de negra no pitava el final. bé, passades les ontsa va acabà el patit i la chóia se va apudarà de tots natrus. jo acumpanyñava als del 'drentin' quan apuchaben les escales que duian a la dibina glòria tselestial, aquella primera cupeta d´uropa dasprés de los consabíos ésitos en Bétna o Savilla. se pot dí que per fí vam tucà el sel amb la punta del simbrel, i anami, que feie cua darrera dels jugadós com qui hu fa a la cua de la pesca salada en tan varribà el meu turnu me van dunà una aspatarran medaya de quincalla, padqué siguem serius, allò no tenia cap de valor bisto por ensima. aichò si, hu que representave ere molt pel nostru clum pues padqué vam cuncarí un suenyo coletibo an aquell prassiós vint de mállo del anyo nobentaidós.

aquell va sé un gran triumfu del meu basalona


- amichs meus és tal com lins dic. vaic jugà en el basalona sedido por el porboritense, un equipiyo de la ragional que en sus ratos livres se dadicaba a la purducsión de porborones y mentecados. jo racótdu que el traspásso va sé una mique com el del trajo-segúra, usia que va custà lu seu, però a la fi em van pugué incutpurà a la disiplina asúl y grana, guiado bajo los auspisios del que alasóras ere l´emtrenadó de quell equip, en visens sasót. els primérs entrenaments sota la batút de quell bon hómen se me van fé masse feichucs, adaptar-me anaquell equip com el basalona de llavós va sé com un parto sietemessisno però si lins dic que va valé la pena no els mantidé pas. aichi que el die del meu dabut amb el primé equip va sé un patit contre l´Ander llétch; ascoltin bustés, quell ere un patit dessisiu per la sótt del nostru clum a la copa d´urópa i he de cunfassà que vaic sudtí bastán nirbiós, però que a masura que passaven els minuts jo i anave agafán cumfiantsa dins del equip. viem de ramuntà tres tantus i la cosa pintava magra, aichi que vaic tirà del carru i com un comsevól meguéli empujaba als meus cumpañs a cops de crossa am l´afechitó del púmblic, dunat que jugàvem a l´astadi. ere una tarda-nit del mes de maiCH i feie calureta la qual cosa no ere cap emscusa per acuncarí la bimtória davan l´equip bléga. el primé tantu no el vem fé fins bén entrat el primé tienpo i vam cumamsà a encarrilà el patit pels vultans de la sagona part, abans de fé el gulet que forsarie la pórroga, una pórroga en que no va haver cap gulet més. per tan vam arribà als panals en que jo vaic fé el meu i el purté nostru va parà el quinto de éllos; en tan que varribà el mumén guluriós, tots vam fé una pinyñata anal mich del alcampo (beura afotu on sudto jo), i la gent no savie com reasiunà pues uns puluraven de satisfasió mentra que d´altras reian de musió cumtinguda. mai m´ulblidaré de quella bunica nit en que sarvidó va sé purutagunista de un tros de la história del basalona, una nit que vaic sé un hirói com el mateic somitier o el marti filosofía.

viernes, febrero 15, 2008

jo tanbé he tucat a la dicscutéca tachito


- pues si aprasiade audièmtsie, tal com lins dic anabustés. en el seu die jo vaic tucà la pera al meu atimat púmblico a la dicscutéca tachito, on sarbidó feie de dí-che i pusaba i pusaba vinillos a dóju. allà mesclaba amb la meba tauleta, els meus cascus i semblave que dirigie una urquestra per tal de amenisà i emtretení dagudamén als meus patisans que eren i molts, segons el que en diuen les córnicas de l´épuca. en tachito estava a prupet del cam nú, eren un parell de buniques carpes on la gent se pusave a ballà una musica que tal com diuan los entendios en la materia era mudédna, aichi com entre clectrónica i cunputatética. tenie mols seguidós que me demanaban més canyñe i jo els pusabe més canyñe, are, con el debío uctu-comtrol no fuera U fuese que el prossáic hisiera de estárgos en mi selebro. asin que empesaba una sisión no parave en tota la noche, un dics ada rera d´un atra, ensensa parà, i comonopodiaserdehotromodo me van sudtí els meus imitadós.... imitadós com el sañó prasiden,que bulie de dirigí la nabe asul y grana d´una manera pasunal com aquell qui diu, com si els sosis i patisans bailádamos a su rinmo, aichi com titellas o puchinéllis de cartró adubat seguin les intrumsións que ell dictés desde el seu pulpíto de mestra de cherimónias
.
aichi que el sañó porta me semble pel que vaic llechí va agafà ambéicha de la meba sancta pasona i va desidí tancà la meba aumil carpa del tachito; fins i tot el trós de bou bulie que m´emsiliés i no turnés a tucà mai més los platos ni als bultans del cam nuu ni per l´inter-nete ni per enllóch pues bulie de cumtrulà els meus mobimiemtos. tal com va passà, el señó purupietari del gran tachito, a parte de haserme la copenténsia deslleiál bulie espuliarme indasentmén el meu purutagunisma a la cavina del astadi. i malgrat de tot jo sagueicho con paso fítme mesclando para mi audiémtsie.

jueves, febrero 14, 2008

molt bone tatda siñós. notisias de alcánse


- el qui feie d´emtrenadó anala bamqueta del meu atimat basalon es laxa amb bin torturs, en truscu vanovich, ha estat tsesát fluminanteménte de su cárgo de técnico del primé equip i que padqué? pues tsensill, padqué ere un inútil. aichi pues, que a partí de questa tatda contre el caja cachonda de málague gafarà les riendes del planté de jugadós un sañó que s´anumena com la llet. per tant, venen aires nous al clum per la ceba secsió de balunsestu. el plamarés del yogurs labavo ha estat el sagúent: una copa del dropu en dugas tanpluradas i mitcha plenes de bunicas penúries i un futimé de calarunets gastats en el inbento amb els mariconatto, els birriasova o els áquet de turnu. un patir anal palau que acabava pues com vie d´acabà, amb aquella lletcha cadabera futén la cunpa a tutón menus anasi mateich. el púmblic del blumgrana buliem sanc i fétcha i ja el tanim, al menos si perdem els dos títuls que ens queden, ja no els pardrem amb el sonát del dos mil tsis.

en los brásos de es cupído


mitin quin goich, quina chóia, ja hem arribat al bunic i aspatarran dia de sant valiemte, usia el dia de san Valantinu guluriós, patró dels anamurats, lo cual no es mi caso pues no estoi anamorrado de nadie, bamos, por no estarlo no lo estoi ni de mí mesmo. aichi que ja som al catórsa de fabréro, un mes que diuan dels barbuts i on no ne trubat el frío per cap puéstu. els tinc de cumfasà que he caigut anals bràssos de es cupído i aqui a la fotu i a jusgà per la bunica imatcha, me poden veura com nastich amb una fletcha apuntando no sé a bon, con el peligro que ello conlléba. porto dugas prasiosas ales per tucà el dos si arriba algun paquiritu o marénc i canto anala siraneta de la meba bida (que sirie ma sancta siñora sino fuera ú fuese per les ganes que ting d´emberinarla) aquesta bunica manudia: hoi és el dia, de los enamorrados.... i li regalu un corasón de bijutaríe que compro per les butigas de la sona de pla de palau, allà a tucà del famós resturán dels set cavróns (usia portas). agafu una caicheta patitona patitona i lin cico enbulicat en un mucadó amb tots els póllos del die, la surtija que daspués li enroscu anal dit meÑíc de la ceba lletcha i fastigossa mano asquerra. asin que ella me torna el seu regal, un rallotcha de la marca viserái però que no compra sinó que l´agafa de prestadiyo anals encans bells quan li cau anal pallu miliunari del pis del devan
.
usia que arribat aquet die en que una sachéta atrabessa el cor de la victima del es cupido, húno ja se hase a la idea que dasgratsiàdamen hurà de regalà algu ana la ceba siñora bulgui que no. llavós hu milló que pot fé és dibursiar-se un dia hàntes per tal que no l´ubliguin a fer-ho ni en ple jusgat

miércoles, febrero 13, 2008

jo vaic traballà al nutisiari "el caso"


no va sé molt de tienpo, va sé, calculu que durante tremta anyos. uns tremta anyos aónde yo cuvria la informasión de la más raviosa amtualidat, sienpre a pié de callejón. mi bida estava pues a medio camino entre el rotatibo i la impémta per un custat, i el micròrfun i los hechos acaesios per l´atra. ere un diari de succesus que s´en diuan luctuóssus però que al final suposu que amb el tienpo i una canya passarien a sé fenòmenos sinple y llanamente paranormales. racótdu que la siñora melena rànsis va cumbidar-me a un purugrama per tal que espliqués a lo tumác l´afer de la violetaira del cascontíguo. daspués quan el eruptativo me va pumblicà la nutisia del assessino en se ríe, va vení la sañore encarnadita sánches per demanar-me comsevól emsclusiva de les que havie tret com a redactó de quet diari. les nutisies del caso feian molt de mal numés de sentir-las i és que de pudtáda a contra-pudtáda se padlava de muédtos, herios y mutilasiones varias. mitin que de tanta sanc que hi pululava a cada cáso te dunava ganes de girà full i passà a la siguénta pàgina on per sert trubaves encare una mique més de sanc i fétcha. usia que sinó bulies una tása, t´en dunaven dugas...marededéusañó! quina feina més poch agraida i a sobre els búrrus de laditurial no me pagaven els atrassus ...fins a tres messos que me devien aquets ganàpies però asin y todo jo ere allà, al peu del canó. on ere la nutisia allà ere jo, amb la meba petita llibrateta per apumtà todo lo susedío, des del númaru de mutilats, anputats, descuartisats i escuajertingats asta el posivle móbil de la causa en la noche de actuasiones. toda aquella lavor que, modèstia a padte, siendo uno de los mejores (pornodesirelmejor) en mi travajo, dió por conclusa cuamdo húvome llegado mi momemto de retiro; fué pa cuando colgué las botas.
.
el setmanàrio el caso me lo dió todo en la bida, aumque fue motibo tanvién pues pa muchos malos suenyos por aquellas imajénes que mi estrema i purfunda sensivilitat numca podia de aseptar. mi siñora se pergumtava que podqué me reprimía de semtir tanta mala notisia que no podiamos de seguir de esta manera i que la omsesión por cada muédte acabaria con mi porfesión. asin que fue quan els acontesimentos se presipetaron i acabaron con mi renúnsia al cargo de sotsdiractó quan vaic cambià la feina de redactó-esprés pel de cafatera esprés i fins aqui se pot dí que vam arribà. aichò de taní ana sobra massa pressió acaba amb comsevol pariudista per molt fort aminicament que sigui. i des del meu aumil faristol els dic que van fé bé de tancà aquet diari tan i tan daprimén,;

martes, febrero 12, 2008

el sañó porta i la operasión del comando banana


- pues sí aprasiada audiuèmtsie. aquet és el nou comando que nastich bén apumtet de inaugurà establesío un nuebo hórden in-pedante almenyÑs anadins del meu aspatarran bloCH. i és que com a dropu del meu propi bloCH buldrie raclutàr-hi no menos de sinco hónbres i no más de cuáto am el lluable umjactiu de anà a la cáÇa i camtúra d´elefantes asúles, una espècie que no abunda masse i està en peligrodestimsión. el comando banana tindrie lisèntsie per licuà i liquidà. por la presiosa sábana de sancagát avundan paquedérmos con tronpeta i colmiyos de madfil, esa espèsie és, a vera, sifanofa com les altras però sirie una variatat cassulana, una de mida esquifida espatlles curtas i grossa de cap. me valen los sétmes del milimétro o els gelats del curamta-sinc. tanvé me sarveich el métoda bónva iaiàturé (usia lapa) però anal meus hòmens quedaria milló el sistema drománo de la manita folloides anadins de la cumpóta-maduichas o del tiramisút. jo sóch un purufassiunal, utilisu desde manchasdebisicleta fins una mata-jétas, mata-jétas com el matei pasiden; i encare que sembli asin por ensima un povre diavlo, aquet bonhómen se las trae i sino lin pargumten al sañó.Russéi, una amtigua victima del hótro comando, el comando de palostimos
.
prológu - mitin bustés. con tanta yerbagúena húno ya no save distimguir si la realitat és séria u és bróma. en todo caso me se ponen unas bunicas uyeras virtuossas i proban de jugà. del grupo de palostimos el sañó prasiden me vale sién pumtos, el sañó ferran soprano simcuante, i el sañó angunal veimtesinco. el sañó rimchuls deu pumtets i la plantiya no pumtúa por desvalorisasión.

lunes, febrero 11, 2008

silindru, conyo, esfera i els toca-campanas de la moda


-bé, per cumamsá dí que ting el tipu linial, no arribu ni al cúbu ni al silindru ni la triángla ni a la rulóna. mitin bustés, a mi me van parí com me van parí i aichi vai néicha i aichí muriré. si sóc un filferru pues mála suédte. i és que jo me cico a pensà i me dic ana mi mateich: coi, si quan sigui un porbo i teranyines reberteris que més dona loquehaigasioenbida, si un bunic diàbolo, una prassiosa campana o una aspatarrán esfera. al final jo siré hu que siré allà anal meu meraballós nínchu, porbo porbo i més porbo i de tan de porbo que tindré per tot arreu no pudré ni raspirà. aichí me passa am la moda aquesta de les mides que volen de treura els sañós de la hálta custúda que amb tanto modeliyo i tanta jaumatría i tantes formes i figures ens turnaran més bochos de hu que astem que no es poco ni mucho sino tó lo contrario. are diuen que desde fa més de tremta anyos es purtaven els numarets que si el set, el nou o el catórsa, la tremtados, la curamta o la de caúchu (moda setàsea extra). pues quan lin compri un tráju anala meba siñora no me sabré avaní del cunjúm que li tindré de cumprà encare que bisto lo bisto se asemeja bastamte a un taprésio. els taprésios son les figuretes aquellas que surtan a la "ni entiendo de ese" i son un ractangla i un triangla juntets. la talla cuadrádu és la que li va de marabella anala bunica toca-campanas de mi parienta padqué d´això de tucà campanes un ja està acustumat amb la quamtitat de tuntaries que s´ascolten, se véuan u se llachéichan. si anaichò busté lin suma la campanya punitica per les erecsions del mes de márso i els patits del nostra atimat fumbol clum Basalona plega i bámonos.

domingo, febrero 10, 2008

en mis ratos livres sói un súpet-éroe


- pues si sañós. astimada audiéntsie, sói un personage médio súpet-éroe, médio de trajicomèdia. asin como de cómich però más humano, no sé como desirlo, vién si, si sé como desirlo, soi súpet- iman. en mis estonas livres (que son muchas dada mi condisión de pamsiunista chubilat) allúdo pues a salbar a la gemte. arreplego am la meba capa de súpet-cherinola i boi por los aires de un lugát a hótro imtentando de salbar a les parsones de este mumdo i pádte del hótro. soi baliemte y janeroso, soi un estallóne, un chuarcharnégar, un brus bilis, que digo yo, un súpet honvre que con su sállo, sus botas i su trajeneopreno buela el más alto, de siudad en siudad, asistiendo a los más nasesitados. aquet homa sóch jo. vuerca un camión de tumács a la Jorquera, allà sóch jo, un abiuneta pierde un ála, allà soch jo, tiran un cap de figu a l´astadi, allà sóch jo, es carregan al sañó jiméneslosantos, allà sóch ai ai paddó paddó, jo no bulie dí achò. pues au que deie, malurádamen anala nostra épuque els supet-hòmens no abumdan en-llóch, i és per aquet fet que jo faic molta falta padqué sinó qui coi ajudaria anal sañó Porta are que tan nasesitat està? dingú. cada die en ting de tres a cuátra sudtides com els bonbérs del ajuntapelas i travesso los sielos de los tsinco contenidos, no uso benzema ni fullóil ni patòlit ni cuñàc. utiliso els pets de les fabes que m´acabo de menjà el mateich michdie i en tienpos de crisi sudto bén baratet que ni la cumpañie a buelín.
.
como lo hàntes relatao no és berídico sino ha sio un sinple suenyo de la passada noche produsio por mi suncosiénte repremío, afumtunádamemte soi lo que soi, un sañó molt ansia ano però felís

sábado, febrero 09, 2008

pues parese que fué allér estos dos anyos

-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.