arriba el temps del cargulet patitet i bufunet

.

¿no noten bustés com que fa més fresqueta tan a darreróradelatarda com a primeróradelmatí? pues jo sóch un cargulet patitunet i mol sansibla am tots aquets canvis de tienpo. quan arriben el coi dels equinóchos de la tardó sàpigan que me musiono de lo lindo. allabós arreplego am el meu bastó i comenso a repasà el fullam que s´hi pot trubà per la ranbleta del meu pobla. mitin que anami m´agrade de treura les mebes banyÑetes al sol-sulet però sobratot jo agraieicho que faci humitat anal anbiente. ¿no es sierto? ese rosío de las hojas resién caido y condensao por obra y grasia del dibino, ese rosió mañanero que envuelve nuestros sentíos desde la punta la cabésa hasta la puntalapo... ai ai paddó. pues com deie antes, ¡per supuesto que no m´agrade en amsulut quan fa aquell sol tan cririminal dels mesos d´hastío! jo no vull aquella malaïda chafugó tan ascarosa que li fa regalimà la suor per tot el seu careto de porco. jo sóc un cargulet inufansiu que m´argrade de viura en pau am les bestiuletes del bosc i ting una afisió per tot lu mullat que ni la bunica i aspatarrán Genma m´en Guard. por sierto, mai de la bida he vist una noia am unes dentetes tan discretones. incluso me ha llegao a recotdar el retrato al fidel gasterópodo que hay colgao por el parque la siutadela. pues com deie, jo surtu a passechà de manera inosentona pel campo achi achà...jo vai caminán per entre les fulletas mich chinuchanu, vai buscán ruvallons per a refrescar el meu cuerpo serrano d´albet perrín, subespèsie de les baboses. entónses deixo un bunic rastre anadarrera meu i en tan ensopegu amb un viegetal blandito passo la meva radulilla per cruspir-me el troset de tronco d´arbre passán la cua per asobra i deixant ferom de Màrques.

- sóc hermano-afrodito, usia que puc fulletejà am comsevol dels dos sésos, achí com una mena de chicha-limoná a l´engròs: els hi churu per deunustrusañó que no penso en l´Isaguirre aquell. bé, pues el que deie, jo soi como la mujé española que disen aquello de "cuando versa es que versa de verdà". jo quan m´hi poso "m´hi poso de debò" pues foto uns er mossos huebesillos de color blanquesino en el furadet del niu que visto asin por ensima hasta hase de llorar. i ès que anami la naturalesa m´hurie d´està agraïda per la meba tasca tan dasinteresada allà on estic, rodeao de sien mil arbóles que se siernen a modo de sonbras sobre la closca d´un servidó. aquesta closca és la meba caseta que porto a tots als puestus, pues llòchicamen no surtu mai d´allà salvo quan me canvio de domisilio que és gariebé cade anyo a l´hora de renuvà el carnet de sósio. i és que com fa aquella dita tan nustrada "la meba casa és el meu món" i per tan la meba bida és carregada bén amún les mebes atrutinades espatlles de cargulet am avançada edat. si sañós. fai pena però a la vegade fai riure com qui no vol la cosa. mentre van arribán les pluches de la tardó, els cuernos me van cresiendo de manera fraudulenta i el clima del caracol mesclao con la vuerta al cole hase que me se entremesclen sensasiones vivías desde tienpos de la niñés. sin saverlo como, jo noto como esas angostiosas tardes de oscuridat cresiente van escursándo a medida que anem cap a l´invierno. es cuando las persepsiones que nos otorgan los estimúlos veraniegos desaparesen y mis conpanyeros de bosque languidesen . allabós noto com que me reprimeixo una miquete i ja no soc tan felís: el fred dins nostres llefiscosos cuerpos se fa més de nutà i ens tornem ronalditos.
.

el internete va matà l´estreya del espot

.

- mitin. vai camino dels siento y un anyos de edat i am el pas del tienpo pues he vist cusetas com aquell qui diu bastánte soprendentes com per ensempla el coi del internete i la resta de nuebas tecno-lógias. la charcha de charchas i el sybermundo dels "wet" ens va apartar de mala manera a l´estreya del espot (sempra amb el basalone), en lluset maria cascanobas. i és que sañós meus, la cosa ja no és lu que ere. ¿no es sierto? és allò que diuen de "la bida se abre paso"; bé, jo dirie que la visa tanbé. i és que mitin, ¿bustés recotden com els seus siñós pares cumpràven les gasetilles al quioscu de la cantunada? segú? i are. mitin. tota una generasió de apasionaos basalunistes que naven chinu-chanu a fer el diari am el cafetunet de turnu. i tots eren anallà. i jo els veie plurán pels descosíos de ferma emusió. desfilaven am el seu panfletu asota del braÇ. i daspués els cills. i els cills dels cills. tots en fila india hasia el santoral de la verdà amsuluta. are hem canviat els quioscus per les putiguetas del carré Sopolvoda i els enginys infurmàtics. apa, tots a cumprà la maquineta d´ultim crit. ascoltin-ma bé. de ultima generasión. i oju, sobratot que no lin falti de ré, am la ceba pantalleta plana, el escánet mutil-funsión i una anorma marabella de truñutorre. i és que fan de tot, numés falta que el ventilin am un pay-pay. virgensanta. tanta rabulusió per acabà agafant el diari que li regalen a les portes del estadi. apa vinga, tots felissos i aicharits cap al carré Sopolvoda a cumprà urdinadós am el coi del guayfi i els virolais de turno per tal de poder cunectà am la bunica charcha desde la mateicha platcha. i és que ja no som rederé. oju, i tot achò quan la jubanalla no marcha cap als syborg-cafés a buscà els forros o chats i mirà els blocs de sempra. tot per infurmar-se com cal del que nostru guluriós equip en va fent setmane rere setmane. mentra passa tot achò la redasión del diari espot o del mundopoptivo pues que no saben que coi fé am tot el gran paperam acumulao de tot el coi d´emsemplars que els pobras no s´han pugut treura d´a sobra. no tinguin dumte que l´internete aquet ha canviat el món i encare no nem ni per la meitat
.

soi ansiano venerao y ensima me llaman venao

yo no sé padónde andurreaba que una mossa me llamó por l´asquena que a jusgar por su aspéto esterior paresia como venía en patera d´allà la sona l´illa de mossa amb íker. todo fue de modo espotáneo, pa comensar con un suabe toquesillo en la clabicúla darecha, asin como sin quererlo pero con tremebunda alevósia y nimgún disimúlo. asín comensó todo, como tocándome el coi de raba d´illa y total numés per dir-ma que vulie fer un couto espontani am un servidó en vellmich de l´avinguda de la pollancreda. jo tenia greus pumblemas con la quería. la mullé vulie fuyà en frio am la meva sancta i humil parsona, y miten por donde que lo peor de tó és que sin aseptar tarjeta bisa. tot am dinaret contante y con-sonante. mentrastán jo me fregave la buchaqueta de la meva parca sensa trubà ni un sèntim d´euru am que pagà les despesses en metter-sacker a la cassulana. ah, però ella tanpoc tenia pela. ni curta ni llarga. a primera hora de la tarde y asin como pegaíta al rio la cosa sepan que fué a más... y entóses como que me se vino a mi selebro carcomío que aquella nuieta de marrecs vulia d´enradar-me bilmén, oju, prasisamén anami, que ja ting la firolera de sien anyos resién acomplíos. però el que la joba i ansisadora nuieta mulatona descuneichia és que, oju, para-lelamente i mentra sucseía nostra furtiva aventureta... un sarvidó patia un furibundo ataque de cornamenta per part sa mullé. ma siñore m´estave futén al mercat del Bórd de basalone una de ca l´ampla pues flirtechava am el familià d´un venedó de llagums del mercat. mitin bustés,les canes (i lu altra) me cresia como en rasón a metro el minuto. me feia la lleuchera imprassió como que tonteaba prasisamén poc daspués d´havé tingut una baralla am la Grego. allabós la mol dasgrasiada rapalenta va aprufità l´uputunitat de convertirme en curnut.

.

la cosa no piensen que era sensillota. al comienso como de los sarpullíos que me se acometieron en las manos per allò de purtà les crosses tan de ratu, la jubaneta de mossa amb iker no vulia que li tuqués lu que no sona per allò de les seves manies anti-biejo. vai agafà un parell de guants del cuntanidó pa ponermelos ensima y poder haser en pleno paseo de la pollancreda mi pirmer acto de Guillermo en poc més de vuitante anyÑets. justo lo cual me se aparesió en el horisonte de la ranbleta l´espantossa i sempra ascarossa efigíe de mi santa con bastón en mano y asin a sinpla vista con intensiones no demasio vuenas que diguem. allabós jo li vai dir que aquella situasió era mantida purudrida, que eran espejitos com aquets del desierto, i estavem tots dos filmándo un espot (sempra amb el basalone) per un canal latinu d´aquets que anià per la siutat. una emisora que pagàven pela llarga con la que inplementar nuestra pensión por jubileo. ella pues,me ensinuó allò de "qui la fa la paga" i que ella no era una comsevól camarusa i que si jo li cicava els cuernus ella me los pondria "por partía y por doblà". entonses descubrí que realmemte era un pressioso venao, con unas baÑetas bén bufones i aicharides, asin como del llençol africanu allà als peus del killo-manjaro, gran muntanya, milló parsona: si me lo viese pensao mejor de haser ese horrible acto de hifi delidat are numés purtarie uralletas i pum. i és que mitin, qui tot hu vol tot hu perd...
.

un viaje a la ribacogorça per cherilluset Pla

anal guluriós dia d´ahir, i per salabrà dagudaménte l´aspatarrán churnada de portas ubertas am que té a bé d´ufarir-nus la nostra atimada i mai de la bida submissa chanaralitat de catañuña, els dadico aquet ansisadó póts sobra cultura clase-turista de nostra petitó pais espesialista en diades triumfadores. aquí a sobra por sierto tenen bustés els sagrados testos del cristu del páton-cràtor aquell. bé, tot va cumansà quan aquet mes de gener vai agafà el vehicla con tracsión asnal y me dirigí runbo hasia la bunica cumarca de la harta riba-cogorça, allà sorteando la franja estabornía del aragón y de la catañuña del tamarite de la lletera. pues si quieren que les diga la verdà, fue un biaje presioso, miten utédes, conosí una serie de poli-rincones esplendorrosos como el poblado del Boy-tramull, el Barruero y la vall del Barrabás con capital sita en la bunica Vil´ayer. subiendo por el puente del Suér, conosí un criadero de nutrías bién oriundas, am el seu mustachu i am unes ganes incraíblas de fuyà pels descosíos. yo soi (aquidondemevén) com una mena de Lluset Pla a l´engròs, un cill d´adrià-neng i d´adrià-nenga, però ante todo soi fidel respemtuós am la cultura de quet meraBallós pais que m´anvolta. anami m´agladen els castellés i la castronomia, l´antoniu Gaudiu i la ballada de sardanes, la consagrada familia i el tibidabu, la chudit Mascón i en chavi er Nandes, el palau de la música i les cantades d´habañeres, el basalone i la sancta espina...tot tot tot. incluso el mol hunurabla siñó Porta si me enpuran, però ai sañós, com el mar i la muntanya réderé. ja no els dic quan parlo de la plena natura, usia del pirineo axilar, sito en sona sentro de la cordillera tal: según dise la tradisión como resan las esclituras apergaminàs del santo tomeu d´equino, que es mi patrón, "hai es-comunión". Usia que bisca les llengües muertesinas. a més que coñ, m´espresso com puc però per lo menos jo m´ananteru lu cual ja és impután, mitin, como minímo pa darle deseo carnal a un atra ansisadora lludrigueta que me feie uns suaus patunets a la meva galta dreta.
però més enllà del gesto literariu si me permeten, m´endinsaré anadins la cheografia del territori leridano, sito en vellmich de la sona nortoeste del prinsipao, como a medio paso entre los salbajes angostos de la sierra del benasc i la mara que la va parir. usté sin atrabesar la vertiente, prosiga por el valle del Barrabás hasta el besibeserro inferior. allà trubem bunica i encaichada la capital de la vall, tota cu-fólla i aicharida. i sobratot més fosca i humida que els vomitorios del estadi de montjuic l´anyo 92. mitin que si prosigo allabós ploru, però faré un esfuerso. mitin bustés, numés de recutdà las guti-farradas que menjo a cal juanju me musiono d´allò més... lo hasen al fuego de llenya...graellada al servisio del pancha cuntenta. daspués de dinà com déunustrusañó mana, una siestesilla como dictan los canónes sirà el preludi d´una bunica surtida por el pueblesillo pa haser el rutinario paseillo vespretino. achí que vai anà a cal bisbe. después de orar con debia debosión a la santa poltrona de la vila, en la esglèsia parrot-quial de cuño modernista que s´hi troba anala capital de la cumadca...me dirijo apresto hasia mi 'vuature' pa enfilarme esa presiosa valle hasta el tunel de Biella. pasao el bujero entre montanyas usté verà la famossa capital de la ball d´arran, cuneguda pel seu mussoleo i sobratot per les cebes anormas platches de sorra neta, fina i pullida. ja sé que am totes aquestes pormenorisadas dades amb que els fai crèicher la ceba cultura ja no ferà cap falta que vagin a la rifa a buscà uns boletos. i pafabó, no fa pas falta que mu diguin. are, si cal ja m´hu dic anamí mismo i ja vai bén servit. ja sirà com allò que diuan de qui no se cunforma és parqué no vol i jo com estic aqui sulet pues me miro anal aspeju del lavabu i pum. pues més u menos tal com farie l´amic cherilluset Pla si enlloc d´haver venut tans i tans llibres hagués parit un bloch per esplicà els seus numbrossos viatches per arreu. i és que quan aquet hómen no surtia...feie juegos prepursiales... i va caure tan tan bajo que el van es-cumulgà per sempra més, per ganberru, per buarru i per indasén. i per no prendra la vinagra.

.

cantem plegats l´himna dels secadós

bones. torno a ser el cherirubot de custum. sàpigan que are no nastic ana darrera la pantaya l´urdinadó. sàpigan que are matei estaré cunduín la meva carraca per alguna carretera d´aquestes. però aqui hi sóc, un cop més al peu del coñón aún no siendo tísica mi presensia. snif. quina amusió més ferma i cumtinguda recórre mis vendas. me siento felís i cufoll. aquí tenen el bunic himna dels secadós. suposo que tots bustés sabrán que estem a onsa de setembra i la diana se selebra anatots els publets de la pell de toru. paddó ai, paddó. bulie de dir de la pell de gall. aquí a cuntinuasió els presento el cante aquet per tal que bustés amics meus, cumparteixin amb un aumil servidó el seu cuerpo i la ceba lletra... cal dir abans de tot que demà al damatí ni hurà cunsentrasió al munumén dedicat anal anorma editó del diari espot sempra amb el basalone, el mite Cascanovas, am pica-pica i cumfètit pels anfitrions. daspuès, tots cap al fussà que falta gent.

.

cátañoooña tirumfáaaan

tutnaràaa a ser mica bledaaaa

amdarrera aquesta chén

tan prufana i tan supreerbaaa

.

von cop de fálch....... von cop de fálch

dafansós de la terra. von cop de fàlch
.

are és hooore secadóoooooooos

are és hooore d´estar aliertaaaaaaaa

per quan bingui un altra chúny

asmulem bén bé les herramienteees

.

von cop de fálch....... von cop de fálch
dafansós de la terra. von cop de fàlch

.

kaaaa tramooooooli l´enamich

en vaién la nostra enseeeÑaaa

com fem caura aspigas d´ooor

quan cunvé saguem cadeeenas
.
von cop de fálch....... von cop de fálch
dafansós de la terra. von cop de fàlch

.

snif. va per busté, sañó fransés Marsià, allà abon se trobi, com va fer aquella daclarasió allà anal palcu-balcunada-llótcha del palasio la cheneralitat i vam instaurà la sagone rampública catalana. i com deie l´altre, l´amic del Gaudillo, en lluis Compañeros: tutnarem a sufrí, tutnarem a luchà, tutnarem a vénsa i seguirem pagán peajes

como un pichonsilla alóncho. la vibroestimulasión by Grego Ransis (II)

.

amigos y amigas mias. soi Gregoria Ransis y les voi a petar la chorrada aserca de un tema mui trasendental pa nuestras bidas: la vibroestimulasión. utédes ya sabrán, a jusgar por mi gloriosso pasado que soi una dona reclasitrante en el aspéto semsuà, usia que insido y reinsido en el deseo carnal de haser humildes encajes de dedillos hante comsevol búRRu que caiga en mis sarpas. per supost que numés admeto el urgueo añal sempra sensa dedal, pues parqué el metall fa com una miquete de mal anal prasiós cunillet de galta barmella que tanim totas las del sénso dèbil. y ya no les digo nà si està pansio como una piturca como es el mio caso; allabós am dedal agafariam com masses picores alergícos e incluso podria deteriorarse más de lo que está...que no es poco. se hase nesesario un par de pinsillas pa estirar el gúesomelocotón que el sumo hasedor nos incrustó tot justet entre ambdúgas putetas. entóses sàpiga que ana-hí està el oríjen y el sentro del nostra unibersu conosio y tanpoco es cuestión de que usté, querida mia, pierda el poco encanto que le queda en paliar sus fustrasiones puliendo el entorno del forat por donde entra i surt de manera cumtínua esa presiosa romeria de emosiones i in-tintos bajos. pero pa que su patimenta sigui menus en el trasiegu de vibrasiones mascla-famella, jo li acunsello que agafi pràtica am un figo-dedo, però en lugat de ser un cheladet de maduicha sigui am un dedo indíse de goma colada. buté nutarà una suabitat, un plaer mumdano que ni els monchos de lava-dia del nonbrelarosa. seguro me lo agradeserá, pues sepa que el triumfu no està en el clitonris de turnu si non en la cuseta que el traspassa com qui no vol la cosa. per tan, la penetrasió amb més mesura que vanitat... i encare que sigui am un artilugio artifisioso senpra es bona i nesesària pues l´esperiensia ens demostra que con suabidat incluso las golfillas como mi caso pueden recondusirse fea-sientemente. en su lejana epóca desian los erudeditos griegos que en la bida no sa da filà tan prim i que los amórios ni per supuesto el folléo, se tienen de tomar com qui diu al dedillo sino una posisión más e-septíca

.

- con el triste paso de los anyos he ido descuvriendo que me he vuerto como más vissiossilla, asin paresia a una Saramón Tiel pero a la cassulana. incluso miten, con más de ocho decádas entre las dos piernas y un anorma histurial de dasancants parsunals entre pitram i esquena en el terreno de la halta in-fidelidat, he ido como quien dise tranqueando gràsias a esas ansisadoras tendas de juguinas. allà he platicao els amorios am usets de piluche... ditets de Gaúchu i am barretas pinta-llavis. recuetden todas utédes que en nuestra er mossa bida pirmero es la calidat hàntes que la cantidat dels espasmos paginales. potanto cuando a usté se le caliente la chichi-crúses no tiene más que haserse la pichonsilla delante su honbre y apoginar con el coi de dedo que les muestro en el encabesamiento del póts. mite, se lo muestra asin como sin quererlo, como hasiéndose la desentendía, como una remolona asucarera de la bida, pero en puestu de ficar-su pel furadet da sota, s´el mostra achí, a la cara, de forma bén visibla i ostensiva, sensa aspavientos de cap mena. reconosco por cosinguiente como sesóloga en pràticas, que como tema expinoso que es, me se produsen continuados garratibeos numés de pensà en quina sirà la mentalitat alhora d´afrumtà aquet purublema quan una comsevol sinyore de "almas tomad" passa dels vuitante i no hi troba res milló que el coi de la vibroestimulasión per salvaguardà el seu hunor i la ceba pàtria més ferma. de fet, anal meu humil judisi, penso que arribarà el dia en que abans de dir "nena, vine anal meu mundo", lu primé que el pallu de turnu lin digui a la ceba parelleta sirà: "nena, te regalu un bunic dedu...per a que provis a veura que tal te senta quan te l´endollis pel darrera". aquet dia ni hurà cartablanca per carragar-se anatots els marits del món i de tan grossa que sirà la festa, el mateix candelario, la anomastíca i el santorral, tindràn la ceba petita diada; incluso si me empuran... la nostra furmosa cheneralitat de cataÑuÑa treurà un nou joc de la loteria de la totto-ràpid: "jugà, trià i rascà, tots hi guanyÑñem".

.

espie sus pescados y redima su pulpa si non li és cap mulèstia

.

- ¿que les parese mi presiossa crús que cargo ensima? sàpigan que es pa la redensión de mis pescados que ni son pocos ni demasiaos, asin com qui diu mità y mità. una vés espiados de forma satisfatòria en cal mussèn puedo vién asegurar que estoi livre de todo pescado y pulpa. entonses una ves aseao de todas mis fechorias mundanas ya puedo ir a ca la cunchita a sepillarla ni que sigui una miquete. no es lo mismo partir de sero que de sien, como vien conoseran a jusgar por el mundillo de los utilitarios de las cuatra rodes. un servidó es como un trenesillo de l´estasió de fransa, enpesé al tran-tran, asin como cojiendo velosidat y a poco que llegué a la altura de las torres mafre ja purtava els cent per hore cual locomotóda ronpiendo el viento. asin pues en mi bida pirivada hago lo mismo. enpieso de la nada, y cuando arreplego velosidat crusero acabo en el patibúlo; y es que en haser malisias y una vés purgao de manera conviniente por el personal de turnu, vuervo a partir de sero y medio en mis nuevas relasiones. desde aluego si eso es lo que piensan mejor se lo dija yo antes: sóc un beneït de la bida y de la muerte. mitin, tal com un ocellet

.

si sañós, si. jo vai aduptà un ocellet fa uns anyets, un pàjaru que se truvabe sulet, mol sulet. quina meravella d´animal! tenia una mirada tendra i sobratot molt tristota. aterrisó en la asotéa de mi caserío achí mich estaburnit. no sé si conoseran el caso d´aquet petitó ruiseñor que fallava en sus debaneos con las ruiseñoras com una escupeta de fira. pues tal com els cuento ell me va esplicà tota la ceba lamantabla historia. yo me recuetdo que me se ponia en la repisa de ma finestreta y cada matí quan el gay feia el seu bunic canto ell venia a fer-me el pio-pio am una pajita anal seu pico. este ruiseñor, que lo sepan vien, un dia me dejó de cantar pues el amorio que tuvo por esos bosques de Dios fue roto por un asidénte como tantos hai, en el que sa parella formó parte del asfaltu...com una mena de garabat d´en pabloruíspicassu però en petit cumité. jo fins i tot diria com un Granica comsevól. i és que si el coi de bichu viese cojío trasporte púmblico pues no le vieren atropellao.... dado que como viajar en tren pocas cosas resuntan de tanto plaser

.

vorvamo a las biejas tradisiones by señó.cherinola

meraballós póts pumblicat en el dia d´aller anala sancta casa d´aqui al custat per un sarvidó que la verdà, no tiene aónde caerse muerto. siertamente he sio, soi i si déu vol hi siré, un el emento sunbersibo com a molts dels cumpáñs de batayetas. achí que jo tanbé (gràsies a la inestimabla tasca de ma vésnieta),he cardat la bunica barreta superió de la meba pàchina wet
.

.

pues si. ¿que parqué? pues parqué si. si no hai triunfos en la conpetisión ofisial doblemos nuestro emsfuerso en dedicarnos a otras situasiones que per altra banda se fan del tot nesesàrias. por ejenplo en meter el arao en el antiguo fossar y sanjar como unos sinco metros más pabajo. yo plantaria carbassons de Sant Cugat y con toda suerte de pasiensia me asentaria allà adaban com un comsevol recullpilotes a ver que coi crese. si arrela bien la semiente incluso podemos tener berenjenas pa hàntes mediaos de urtubre u incluso entraos nuvembra. lo cual no es poco. pa abono me traeria un carro do merda del vestidó que diese como mayor fuersa a modo de abono. ya me conoseran que la materia orgránica de los abonos de sosio, de sienpre han aportao como unas mayores propiedades naturales llegados los dias de partido en casa. las pitaminas G i Tx costituyen un anorma suplamén y a su vés sirven pa suplir las carensias de los elementos naturales que nuestra bendita tierra asul y grana nos ofrese. asin que cada cosa a su tienpo y los buñuelos en adviento. ¿bale? bé. porsigamos. entónses yo agafo y me pregunto anami mateich ¿porqué soi un sósio amorral y sin dingún tipo de etíca en sus venas? pues porqué molta gent que està ucupán bill mente la cadira del clum pues se lo merese de todas-todas

.
pero luego me pongo a reflesionar omserbando con atensión un retrato de mi querío presidente y paso a mostrarme todo cufoll y urgullós de ser com sóCH. entonses com qui diu cambio d´opinió y confieso que yo no soi cap ganberro. ni numca lo fui. es lo que se dise ver las cosas desde diferente crisma. usia con un diferemte pum de visió. esto de plantar calabasines asulgranaos en el sembral de l´antic fossar es una declarasión de intensiones. nada más lejos de la reialitat. asin pues, como meraballosa persona que me comsidero doi un poto de confiansa anaquet guluriós equip y dejo en el tintero la proposisión que les acabo de enunsiar con tanto ferbor: si aquets ganàpies sinvergúensas fotan uns cuants partits més com el del passat dumencha als pajarillos, achi jugán pel sentro mich al tran-tran, deichan-me les bandes per l´urquestra maravella... el atentao que organisaremos los asosiaos del club de la crossa (con domisilio sosial al custat del palau) dejará en simpla revetlla la organisada por el noi del turbante aquell onsa de setembra.

.
se té de seguí traballán.- pues este es el envoltorio tal como se nos hase... a mida que vamos allegando a mayores. y más con notisias como la del ramalán aquet dels cullons de metda, am en Vidal, Queita i la iaia. i més quan natros tenim una bunica verja murena en paro. és asfaraidó.

.
pell de gay.- és prasióssa d´allò més. i furmossa perqué si. és bunica de curtis i ansisadora com a persona. els parlava de la siñora Macda auraniCH.

.

el trasladrador espasial me fa pena. molta pena

mitin. jo els atimu molt pero lo pimero és lo pimero i are sento mol no ser-hi am tots butés pues por motibos porfesionales nastic en un bunic i aspatarran sopar. daspués del sopar, ja saben, am els iaios de turnu, a ballà plegats allò de la balbacoa i el cachetepichitoiunbligu am la resta de casats. per tan aquet pots està pugramat per un cherirubot que are mateix tindrà perdio el norte y parte del sur
.

.

a ver que lo sepan. yo no vine anaquí pablarles de la serie "estar gay" ni del rubiales aquell que la purutagunisa. yo he venio pablarles de la sonda atlantis-medíco-interno-residensial y todos sus debaneos per l´atmusféra tarrestra. aquet ingenio és com una mena de super-sañó-mestra-tot-pudarós. esa estasión como que la enlairaron los yonquis hase unos anyos y que no deja de dar el santo follón a los de abajo. como utédes vien conoserán pertenese a la agensia "naxa", y fue lansado pa conpensar que la challenchét y la colúmpia se fueron pues pa haser grágaras. supongo que el nonbre le viene en homenaje al cuntinén pardut allà anal fondu de la marsalada mataríleríleríle; aquesta nau espaial va fer si mal no racotdu un parell de missions am els sañós Gayileo i Magayanos, als qui va pusar en órbita per maricons. jo, a véra si m´esplico, pues farà uns vint anyets que va passà tal cosa i com qui diu el telelescopio Jánbel va ser l´última de les cebes parides cosmíques. are oju, que per parides les primeres misiones que va fer per allò del "uso melitar" donde hiso acopio de acoples con otras siñoras naves del espasio esterior. dispués del envio de sordas planetarias como prinsipal misión, los siñores alstronautas se dedicaron al montaje d´una bunica juguina pels sañós eurupeus, l´estasió espaial intrenasiunal, pues per allò que vulien tenir-la més llarga, putén i pudarossa que els amics detotalabida, usia el sosio amaricanu. però vetaquí que am aquet sósio no pudem cumpatí parqué son més forts que naltrus tal com passa am el primo d´en sumosól. si es que am lu careta que va la matèria prima, ¡quina forma de malgastar els calarunets tota aquesta gent en ingénios areonautícos que van a la deriva en forma de chatarra! més u menos asin como quien les escribe. ¿utédes creen que hai darecho con tan sólo veinte anyos de bida y ya enretirarla de manera bill y soés? pues no lo hay.

.

però tranquils que no passa ré. seguirem amdaban am aquet ansisadó purujecta am una serie de paseos espasiales a prinsipios de esta prodijiosa decáda gràsies al troç de pallaringa mecànica que ens havien deichat aqui a la surtida del planeta. i és que els eurupeus som únics. com els drússus. com els amaricanus. marededéusañó, quan déunustrusañó passi l´escombra pel sielo i s´emporti tot aquet anorma camp de ferralla. carai si en tindrà feina am tan de trastu inútil. mitin. sifanofa com un servidó que tal com veuan anala fotu està de capa caiguda i forma part de la cua del coi de trastu. i es que ja no fem fusilajes com els d´abans. en cuastió de fusilajes els amaricanos son bastante dados en la materia. are que anaquet pais tanpoc fins fa poc hi nàvem masse enrere que diguem. i sinó li pregunten anal noi del Ferról. pues anaquet altra trasladrador espasial el van fer el jubileo antisipado quan van veura que fallave algunes misionsillas o que per emsenpla anave perdén les finestres mentre s´enlairava. allabós van destinar el cacharro aquet para lo que disen "funsiones de rescate" i salbamento i va nèicha "la discóberry", una bunica nau mutil-funsional achi com les impresores d´avui die...mutiu pel qual van recuperarla después de cuatra anyets en el dique seco. sembla ser que va turnà per la porta gran (tal com el presidén), però de nou va fer llufa i tot me fa pensà si mol no me tivocu que la retiraran de manera ferma, segura i dafinitiva pues està per l´arrastre. usia que daspués de fer una feineta de mantenimén rutinària, per quan acabi de pusar unes darreres peces al coi de telelescopi orbital aquet, l´enviaran a pastar fang en eterno agradesimiento al servisio prestado de forma desinteresada durante tan largo tienpo. snif.
.

agárrese fuerte a sus suenyos

.

- mariausiliadora, agárrese fuertemente a sus suenyos y no les deje escapar bajo dingún conséto. marededéu en quin coi de món estem. mitin bustés, si son suenyos recalsitrantes como los del insulso heroe amaricanu milló que hu deichin córrer. ¿ja saben la nova del candidato rampublicà? pues ara matei els faic sinc sèntims. a véra. l´emselentíssim siñó Chon Macléin no ha tenio los sacrosantos pebrotes de respondra una pregumteta d´un periudista aserca de como meter por la siguridà sosial del seu pasífic pais a la "vinagra" de turnu. con todo mi rispeto siñó futuribla, yoya me conosco que usté intervino en "la chungla de vidra" am l´amic Brus Bilis. hasta aqui bien, ¿bale? bé. señó Macléin, lo que usté no tiene que haser (tal com dirie de comsavol atra candidat) es haser de su boca un forro por el mutis y responder al pueblo con pedos y señales aserca de tal cuestión. no hai darecho a su poca trasparensia por mui amaricanu que sigui en sus ratos libres ni incluso que haiga ejersitao de suldadet allà pel Biennan durant la primera guerra mundial. esa desfachatés sàpiga que es propia de su mentalidà, un cagadumtes de sálvese a las partes...però achò si, tot un respemtabla bataranu. usté que a jusgar por su aspécto esterno és tot un sañó ansia ano ¿qué coi se piensa? si usté fuese reelegío pa d´aqui cuatro anyos al final de su mamdato superaria como quien dise los ochenta añillos. ¿no sap que achò és una osenidad? per un prasidén parmeti´m que lin digui, però me se fa com une mique masse bèstia. incluso si me empura, la edat del chocheo causa sus estragos "pasao el siete"...sino le pregunta al noi aquell, en rolanrígan.

.

usté sirà un esconbatiente galardonao con sien mil estreyitas por la orden del meríto yonqui per les cebes batalletes pero jo no lin compru la motu. are, a l´atra muraniyu tanpoc. quina paralleta de sómines i pocapenas que tindran per escullí els amaricanus. ai ai quin maldecap. és allò que en diuen "el malo conosío o el asquerro por conoser". ni ideia. homa va, que usté dude de la vinagra anal saguru, cuando qui més qui menys llega ranqueante como un estropajo a determinadas edades. uno que les habla y que por sierto hase tienpo dejó de ser un mosalbete, debe adaptarse a lo que le tiren pa ensima... i tots aquells que vuleu fotra la vinagra enlaire no sabeu lu que feu. a usté señor presidensiable le abandonarán en la sulitud de su estansia en "la cazablanca" y si ya le quedaba un motiu per agafà més forsa i embransida, am aquet tema de la capsuleta me lo echarà todo a perder, hunurabla siñó Macléin...¿y al final pa qué si los suenyos no son más que suenyos? entonses como que me parese un parsunatcha d´allò més antraÑabla, incluso perqué m´imajinu que estic parlán am aquet gran tertulianu barsalunista, l´amich Màriusca Rol, pues sepa usté, mi onorable candidato, que este concejo se lo hago con tó el carinyu del món. per acabà i com qui diu sensa interesus de pèlmig le reporto a que se retracte de su callado por rispuesta y asepte am un sí rutundu que ese nesesario medicamentoso se incopore en el mercat nordamaricanu per tal que els pobras iaius de la siutat d´ocla-Joma puguin empasar-los i aichí en puguin fuyà bé acto seguío

.

"el temps" a "la ceba" per Tomás Muermolina: si l´ansertu l´andabinu

.

- holaaaaa ¿no troben que fa un angrescadó dia de sol-sulet? d´aquí a les quimbambas. sóc el mitic tomás Muermolina, cill de badalona i a més de la PenyÑña. hu sento si achò us amprénya. els meus iduls detotalabida son en matraco maragall i en chordi villaescampa. i ja saben que badalona és bona si el cano-drómo sona. bé. tots els nois del temps de la ceba encamsalats per l´amic Muermolina pues com que me se fan dicharacheros i sinpàtics i la varitat és que frisso pels descosíos am el munt de pornòstics que fan sobre el parto metereologíco. i és que tot el que aquets nois del tienpo han fet aquet cap de setmana anal meu aumil judisi supera todo lo conosio u por conoser. mitin que van anunsià que baicharian las tenperaturas, que faria menos calureta... encluso jo vai arribà a sentí que lloveria a pots i pardals. marededéusañó. no sirà per culpa de l´antisiclón de las osores però am achò del clima ja poden dir que s´han quedat bén descansadets aquets alegres muchachotes del tienpo. però com qui no vol la cosa un telespectadó que ja està curat d´espantos de tota mena pues agafa, cica el vulum del seu televisó vién hàlto (més que ré per la sordera), i quan arriba l´ansisadora musiqueta del Rec-sol m´amusionu en veura l´alegria i l´umtimisma rebusán d´en tumàs. i aichò i tot ativucan-se. imajinint-se bustés si l´ansertèssin aquella colla de dropus. però no. jo dascunec si tenen un gallo quirico a la repisa d´algun alegre ventanal per tal de fer com a payès. vinga nois, cada cop que anià canvi de tienpo fotem el canto del sisne u si la cosa discurre por los mismos paramétros pues li futrem un ou i part de l´atra al servisio del pueblo escuchante. putsé la gent del servei meteurulóchic de la chanaralitat utilisen metodológia convensional en puestu de térnicas con-puterisadas i ens enreden am carinyu. més u menos seria com mesclà una perturbasión tisiclònica i una masturbasión depresiva. pues nusé.

.

- en cabat, sàpigan que este sentio homenaje a l´amic muermolina es de un pobre ansiano hante todo resuntadista en la politica, en el fumbol y en la prebisión del tienpo. cuando a un humilde siervo van los honbresitos del tienpo i li diuen allò que resa tal com: "l´antisiclón del sutoeste sube en cuña y se mete enmedio de una hermosa represión que llega por el nordeste pininsular, mientras los vientos del aloisio inferior se crusan pues debio a que las isoburras, tal como las muestra el mapa, estan mui juntitats entre sí; entonses por aquello de la re-presión que hai en la atmosféra del sañó mestra nos bajan malos vientos por la sona norte de la siudat condal". pues la varitat, jo no hu antenc ni chens ni mique. ni ganes. entónses me se viene al selebro la idea del porqué esta gente me canbió los emilibares de presión por los hector-pascales... y es que va arribar un mumén en que ya eramos pocos que ensima parió la avuela. daspués venen amb els vents...que si la tramuntana, el gabrí, el vent de charlock, el vent del pla, aséteram. daspués que si la linea fruntal atravessa les baixes repressives per adamún del sielo enterañinao de núvuls fins arribar a las cumbres borrascosas aquellas. mitin bustés, quan no és un purublema del santo pedo selestial pues arriben per terra i per mar amb el coi de la mar de fons, la maror i la mare-gassa. ¿tutal per qué? eeh? per ré. per cagar-la de nou i fotren´s anún enredo de cal ampla. usia que per mi ja pudeu anar deichán el coi d´urdinadós i les sagrades variablas i agafà i fotra´s al custat de la cinestreta dels estudis de san Choan dels Pí per tal de fer un tast del temps que ferà, treién la pesuñita a ver que coi és el que san Pere ens envia des del sielo. miti busté atimat sañó Muermolina i cumpañia, sàpigan que mentra no ens caiguin tramussus, empedrao o granissats variats a la calba anirem plegats tirant com sigui... lo cual pa mi no es poco ni tanpoco demasiao...
.

figuretas de muermolina by la cilla reprimida

.

no sé parqué però ting como un estranyo persentimiento aserca del chubileo. i és que el camino del San Tiaggo de qui els vai parlà ahir acabarà malamén. bé. are els presento una antranyabla paralleta d´ansianos, de orígen y pensamiento neu-llibaral... pero de frívolas acsiones. se trata d´una paralleta de ping-pollos que s´havien anamurat l´un del millor amic de l´altra, una paralleta que tenia cor de mussol i esperit de muermolina. mitin si era de delicado el par de ejenplares. achò si, a sensibleros no els guanyave dingú. l´una feie jocs de jove am son milló amic, era na manuela, i cada dissamta allà per la tarda en surtir del colmado anava cap a la penya a fer jocs malabares putinejant al persunal del lugar. l´altra, en visantet, en feie trios orjivales mentra seie tot tranquilet anala plasuleta i dunava de menjà a les culumetes del barri radumiru. a fuersa de serles sinseros tots dos estaven per l´arrastre però achí i tot hi naven arreplegán am comsavol cosa del semso opuesto que s´els hi pusés pel debán. encare que fossin furmiguetas d´aquestes que busté va trubán pel suelo mentra va cap a la feina. aquet parell de dropus eren tots dos uns marrecs de mol cuidadu, uns galifardeus de almas tomad, uns traviesos de la sesta edat, i emdafinitiva uns viejestorios aunque sobradamemte preparaos. entre utédes y servidor. ¿a que desconosian que en penyas barselonistas i resto de casales per a la gent gran està al uso la tecníca del brocanter? doncs si sañós, si.

.

la tecníca del brocanter és aquella que dise de colesionar tot tipu de truballas ¿no es sierto? achí com qui parla d´antiguitats però a l´engròs. aqui a ca nostra és un ufisi mol mol antich i am una anorma tradisió entre la gent del popla, ja sia a petitas putiguetas arran de carratera (com per emsempla la de tarrasa-marturell u la de castell de pèls). tanbé se troba aquet santo ofisio entre la gent que traballa anadins d´un popla u siutat fén intercanvi d´estris d´aquets que tenen una considerable edat. jo cunec una figureta de muermolina de fa més de trenta anys. incluso s´han arribat a trubar càntirs de fango am més de sincuante i saichanta anys d´antiguitat. a les penyes basalunistes tanbé podrien fer fires de brocanters, més que ré per allò de les antigúalles. oju, ja sia dit am anorma raspemta. i és que si sañós, siran antigúalles però mols valen més del que tans i tans joves ja vuldrien. carai quina forsa discutint! quina esma! quina trempera! quin empuje! si és que ja veuan, incluso practicán la tirolina, famoso depopte olinpíco en que les mullés agafen el papinu del biejo conosido i aquet a su vés agafa la pallaringa colgante de la pícara siñora. pues es aquesta una cundisió inprasindibla per ser tot un campió de tirolina, espesialidad pertenesiente a la muermolina. por sierto, la muermolina és un material de superior calitat al marmol deca-rara o a la pursallana. achò sí, és mol fràchil i se trenca mol fàsilmen. numés cal que ensupegui una mique i caigui a terra per esmicularse en mil padassus. achí pues la calitat del sujeto està per sobra datot incluso per adamún de la ceba frachilitat i delicadessa. usia mol de oju amb tot achò...
.

el camello blanco de San Tiaggo

.

a véra sañores i sañós. ¿el carro do merda de qué coi és ple? pues naturalmén, de merda. ¿i el camello blanco de san Tiaggo que coi era? pues d´altrabanda és bén llóchic. era un camello. pues sifanofa aquesta llechénda és com aquella que bustés a buen saguru hauran sentit més d´un cop i de dos. por sierto, parlán del camello blanco de san tiaggo i de la coca. ¿a que tots bustés descuneichien com m´argrade la coca de pulitics? pues tenen de saber que a casa nostra tenim diferents tipus de coca. per emsempla tenim la de fruita... tan dolsa i tan bona perqué sí. daspués tenim la de cabell d´ànjal, tan u més dolsa que l´anterior. per finalisà tenim la de lladrons. i és aquesta a la que jo me referia quan parlave dels pulítics. i perqué no dir-ho de molts fumbulistes purufassiunals. i a can barsalona tenim uns quants. el purutagunista del póts va ser jugador nostru, am molt de futuro a les cebes esquenes i la varitat amigos mios és que ha fet tal puntada a sa carrera fumbulistica que encare resona de mala manera. jo vull alegrar aquesta nit i mentre escric vull fer un tastet d´aquestes postres de pastisseria tan tradisiunals daspués del bon àpat. oju que a molts ens senta bastán bé. incluso llegaos a los sién. a més de cumplir am un custum arrelat a nostra susietat és una forma de redusir el riesgo de depresión. ya saben que muchos sientifícos disen aquello que el dulsor de la sangre es inversamemte proporsional al amargor del humor. usia que l´amic Ristu no haurà prés en sa bida res de dolsus, sienpre a jusgar por su estao emosional colindante con el eterno cabreo. jo, la varitat, ni puñatera ideia. returnán al tema del san Tiaggo, pues el que deie. aquet santet arribao del brasil en su más tierna infànsia és dels bons afisiunats al juego de asar. si coi si, aquel que dise "de coca a coca y tiropoquemetoca", d´altra banda una gran dita que resumeix l´esperit d´un bunic joc de taula que va venir de l´India...i que a su vés ens fa endinsar-nos a la filusufia emsistensialista de l´amic tiaggo Notas. si la "pela llarga" és que tanbé pot fer mal si no se sap disfrutà am mol de Cocu. ja m´entenen, ¿oi?.

.

en tiaggo Notas, un anorma es-jugadó de fumbol i una milló persona (sobretot en lo que hase referénsia a su nivel mental). bé. aquet noi va caure ja fa mol de temps en un asgarrifós deculíto-supino i desdallabós que no m´ha aichacat cap. pubrissó. snif. i segons esplica el libro de vuenas costunbres y tradisiones consuellentudinarias achò de la coca anirà molt bé pel paladar, allò que s´en diu el tastà una miquete, però és forsa lulén per la salut. i sinó li pregunten al matei dieguito "pelusas". i és que qui més qui menys està ple fins a les celles d´algun visi per petitó que sigui i no cal anar massa lluny. ni tan sols cal anà a la cantunada del carré abón vivim. usia que noi, quan se tenen cundisions aspurtivas i se desaprufiten vilmén pues un se troba amb el que se troba. joves com aquet que hu tenen tot a la bida, dinés i salut i foten el pallús, el maniato i el burinot mereixen que els hi dediqui aquet aspatarran póts. ell s´hu ha buscat sensa parar i tal ha rebut...i anal meu humil judisi està més acabat que els de crús y raya. i no anià més. tal com raja.

.

el cochesito leré

.

- desda luegu que l´atualitat del fumbol clum basalona està farsida de bunicas nutisias que fan que el dia posterior a la derrota de autos no sigui tan aburridot. jo me trobo una mica moix i capcot es sierto, però no passa rederé. ¿que parqué? pues llóchic. parqué la bida sigue igual pa vien o pa mal. usia que pasiènsia que el món no se va fer en un dia. tranquils que encare està per arribà l´aspactacla aspatarran que oju, si mol no m´ativocu, aquet equip porta anadins les seves venes. achi que a cuntinuasió passo a desgranar els titulars de la premsa dapurtiva d´abui dilluns. quan parlo que la cosa no va tan malamén jo vulie dir que encare no hem acabat de fer el gran ridicla...

.

el visepresidente y Usté-. anorma la noba furnada de diremtius a can basalone. quan anià crida general jo no sé que coi passe però surten de sota les pedres. allò me racotde la veu del seu amo i l´aplec del cargol allà a la terra ferma. una guluriossa reunió dels nous prohonbres de la sosiedat basalunina. vinga apa que anià festa grossa, tots cap a laporta prinsipal de tribuna, tots a ucupà comsevol de les cadiretes que hi queden lliures. aquet nou directiu de trinca me semble que siria en puestu d´en Soprano o del marc Ingle. Oju am el sañó Porta que la ceba panchulina de garrí està a puntet d´esclatà...

.

blindaje ar chavi er Nandes-. a véra. renovasión de por bida ja!!! tramola mumsarrat. grinyola despertaferru. los simientos de Matalapera rugen de retrubat farbó. una nutisia anooorma per si sola. la muntañota de San lorenso de Munt plora pels descosíos de ferma amusió. tot un popla urgullós, cufoll i ufano de su hijo pórdigo, el lider del nou prujecta dapurtiu i capità dels sin techo. els avi tans de la capital del payés oxi-dental estan de festa major. alagria gent que achò canviarà i las manifestasiones de ufória se adueñaran de la nueba plasa de Collón, a prupet de les drasanes

.

pet Gordiola ja té equip i sistema segons el gran Jo Jan-. el simbulet aspiritual de la mainada, el ancha-neta dels pilars de nostra susietat, els felisos nois del prasidén fan l´alienasió titular pel dia del ratzinger santander: castillo asulgrana arrodonido con un er mosso pilarico acabao en folra y manesilla. que bibaspaña coi! i amdaban am el minyÑó de terrassa. que vixca la mara del tanu!!!

.

- els fruits secs forges patrusinaran la petanca borbónica-.semble ser que els nois del palasio asul y grana estem d´ano-rabona. ja tenim nou patrusinadó per la pilota patita. les passes i les figues quedaran estampades a les samarretes dels Demertio Lossano i restodelequipo. el contracto me parese que sirà d´uns tres anyets, gastos de pumblisitat indirectos no inclossos. usia que al tanto no sia que l´any vinén els de la chufi patrusinin la sangue d´urxata dels nois del equip de fumbol.

.

- els gabinets del basalone. fa uns dies que vai prupusà de fer una chuguesca amb els gabinets del basalone. agafà als herois dels pajarillus i fotra´ls plegats en un muru cara la pared com qui no vol la cosa i vinga a prubà punteria. un per jugadó de l´onse inisial i el darrer punsón que ens queda de lliure pel fer el cop de gràsia. jo no sóc gamberro. a més se tracta d´una mort digna. aquet ultimo aniria pel mol hunurabla sañó prasiden Porta. semblariem al "flying sircus" dels germans popov. oju, achò si arriba el mes del umtubra u nuvembra i segueichin tal com are. tanpoco es cuestion de ir desperdisiando cuchillos am lu carets que van. i menus si son de l´abasete. achi que mique en mique i bona lletra. damanu una rachulí de pasiènsia am els valerosos hómes d´en Gordiola sobratot per nostra verja murena...

.

pendensieros, retro-grádos, asosiales i faltos de amorral by doña Gregoria

.

ese es el tracto que resibimos los siñóres de nuestra generasión vasp, vejestorios aunque sobrada -mente preparaos. i la baritat és que no anià daret. asin califico tal vilesa y asin lo denunsio. todos utédes lo pudieron vien omservar en como dispensaron lo meu hómen...que yo con despresio a tamanya afrenta respondo. la copro-ración cacalana de radiutelevisió hante-aller vorvió a joder la marrana chorisando viagras al jefe de la casa. yo entonses les pregumto a utédes asin de manera burda i inosentona ¿que nupinan de la urdinariesa de trato el dirigío hasia el bresol de las nuebas generasiones, hasia el futuro de nostra susietat representao en la ensigne figura de mi marío? quin poc respecta per l´ansastralitat en modos y en formas, quin anorma amago de prejudisis anti- dilubianos, quin insulto al mundo jurasíco dels trifásicos y dels caga-lillus...no ni ha daret no teñó pues parqué aunque parese que muchos estemos "de vuerta de eTó", raialmén pensem més del que semble. i pattim pels descosios pues tenim el nostra corasonsillo lo cual no es poco. i els sopla gay tas de tv3 son como el ninyo pequenyo quan copia lo del cuadernillu del cumpañ del custat. snif. collacabrons. malpários malandrinosus. are, si és per bunics purugrames com "porqueria 357" milló hu deichin córrer. "la ceba" és que se cubreix de dibina glòria selestial. en canvio el pueblo raso pues fem rudulá el servei ja sea en lata-neo petán la chorrada am l´amic de totalabida u al marcadillu fént cua a la pesca salada. ja sia jugán a la guti-farra am la veina del quinto (resién lisensiao del servisio melitar), ja sia a casa de quell mussèn que feie de Travolta al seu tienpo libre: en Ballarin. achi que del canal autono míco no me s´acut cap altra cosa que pensar en quin coi de món més urdinari i tan ple de gent urdinària ens han pusat a tots plegats.

.

con tó el rispeto de una siñora ansia ana, utédes los de los poderes fàrticos del cuarto de baño, no tienen desènsia miníma i despresian al jubiloso porletariado con supina perpotensia i desfachatés cuantíca. ja sia als que juguem am crossa u am pinga-añillu. jo hàntes me sentia fina i sigura con mis compressores "evas" entre nalga i colifló, are ni achò me fa cap efecta. i achò que vai deichà de tenir la regla farà uns vuitanta anyets. allaboras vai passà de tenir regla a tenir cartabón. mitin que estic dasulada que ni tan sols en el momento prèvio al orineo de custum me bajan els efluvis jolius per la sona roedora. i mol a pesà de tot en mis ratos libres juego al dóminu an comsavol baruchu del popla u oju, ja sia al mateich porta del parvulario, cantánt a la surtida la frissadora cansuneta del Olivet i el Benchi (fent palmetes amdúas mans, usia hasiendo el palmero com una mena d´Ausebiu). me ajunto con los vesinos del atíco-tico (tersero) i fem braba-coats. tanbé fem corus am l´ansisadora quichalla dels putus nassus. maraquelsvaparí. ganàpies i pesats com ells sulets... i dingú s´hu imajine. ya les habré repercutío sientos de véses que mi honbre es una mena de brus Bilis, un Silver es Tallone a la bien Namita, un Lluset Pla dasota de Palafruchéi, un chuck Morris a lo llarsmundet (dále más fuédte Vàlquer), aseteram. no tinguin capmenadedumta que no ting póo anal poder está-blésio. sóc una lider de Hulks. com l´er mando Metadona però del meditarrani. i ni mi honbre ni yo nos postramos hante nada ni nadie. tanpoco el siñó Gaudí-yo rezusitao en vellmich del valle de los alicaídos me produse miedo de ré. amsulutamen de ré. jo vai superà un ensierro a la presó de la mudelu, secsió de donas, allà passada la guerra xavil. jo sóc una siñora de "armas tomad", gran, però carragada de cullons femenins que parvuleava com una sanches becària comsevol. usia que am la sancta esclèsia han tupat els copions de "la ceba". més ancare, incluso am la siñora de chasucrits, la maria mardalena

.

a véra. am nuranta vuit anyets no és que sigui un chochovivaracho parque achò semiticomsemiti és impussibla. però a pesà de questa meraballossa felisitat que m´envolta, jo no m´en vei avenir de la apuesta vulgaritat d´un món cade cop més glubalisat en cuestiones jeriatrícas. denigrante i vergonsóso mundo, algo desgrasiao en su contenio y anodino en su continente. si. are que jo per preferir em quedo am l´alcampo de tota la bida. hi ha com més cunfiansa. de aqui a mossa amb iker. achò saguru. lo dicho, quin mundillo més ordinario i soés. cuanta Bill inchustisia. quin mundillo més insulsu i asco-dos....atimada verja dels desamparaos. jisusmariajosué, vingui de les alsades i asista anaquesta pubreta ansia ana que por no tener no tiene ni aónde caerse de muerta

.

carta als altras ilustres "jetos" d´aquet pais: tv3, usia "la nostra"

als sañós de tv3, usia de la teba, la ceba, la nostra, la del vesino i la del espirítu santo, amen

- bustés nirien a un cuncurs de churissus i encare sirien els amos de la festa. son mancos de imajinasión y tienen el selebro más podrio y esprimio que una naranja de secano. pues realmén me fan llàstima, no sé que carai volen que aquet humilde sierbo suyo els in digui are de bones a primeres. primé va sé am un purugrama penós que no el veie ni la madre superiora, daspués am moltes cusetas més i ara els hi arriba l´hora de "la viagra i del vinagra". putsé als siñós mandamases de la copro-rasión cacalana de radiuitelevisió achí el hi va forsa bé, allò que s´en diu d´anà robando com uns bulgars lladragots de fira... les ideies del popla. achí com ratetas de bibliuteca, ñigo ñigo, trincu trincu, aigs...que fastigosses que son les ratetes ¿no hi troben?. quines buniques dentetes que tenen. miten, si pot lo menos copiasen bien, pero ensima me lo hasen mal. apa, vinga, se reúnen els bibidors del cutarru i diuen: "anem plegats a chafardear els blogs dé questos cuatra arreplegats de merda que son poquillos i cobatdes". ai, marededéusañó. quina pena, ¿oi? els acumsello que vagin a pispar gayinetas a la tia engràsia o a atracar a sierra morena am en curro Jiménes. am tot el carinyu del món mundial les suas eminènsies del tv3-ventisinco anyos no teniu ni un coi de vargonye ni una espurna de santa dignitat de anà churisán ideies pels submundos bluguerus. la carroña tafanera i silensiosa mique en mique se va estenén per la charcha i snif, no teniu cap pitié ni conmiserasión dels pobras iaius de més de sién anyos com un servidor a sus partes... ¡y es que no hai darecho se mite como se mite! achi que tranquilets, no sa purucupin de mi en amsulut pues jo no antenc d´amvucats, ni de marques rechistradas, ni de purupietats diverses...horisontales berticales u diangunales. i ni mucho menos entiendo de las es-Gays de turnu. que hu passin rebé, colla de llepafils, d´escanyapobres i de golfos apandadores...

.

nota aclaratòria: jo no vull dir que estiguin fets uns sinvergúensas de ment estreta pues parqué no fa falta dir-ho, ja es veu achi a simpla vista. el que jo vuldrie de dils-hi anatots bustés (usia als churissus d´ideas de la ceba) que achò és mol llech. apa, a collir peres prestades al vei del tersero

pa otra vés que les folle un pes (péres) amb patdó.

.

vostru. Tomeu Borrego Cherinola, a su salut, nasio el 31-12-1907

se presenta almajetón, désimo aniversario

.

- pa comensar me escluyen del dinsionario la palavra pulpo com animalet de cumpañunie, que un dia d´aquets ya les hablaré aserca del sincuentanibarsariu del rei del pulpo: el sombi Jason. però are jo no estic aqui per parlà d´achò ni mol menos. el motibo del presente como ya habran podio conprobar todos utédes es el relatar inpresiones aserca de una merabella del sértimo arte. aquet flim està purutagunisat pels actós Brus Bilis i Ben Aplec (apallidu igualet al d´una colla sardanera com bé huran cumprubat). se trata d´una bunica història d´avantures astronautíques mesclades am una barrecha de sentiméns. fixin-si bé. a mi me garratiba numés, eeeh, numés de veura "in sito" com els humildes yonquis, usia els super-herois de custum, li varen dedicà anal seu dia a nostra actual presidén aquesta tragedia cómica (usia del cosmos espaial). tragedia familiar que dichoseadepaso, per aquelles datas en que se va estrenà la pelicúla, no ere més que una simpla desgràsia en forma de paquidermu asúl. igualito que las sonas de aparcamiento que tienen a bien disponernos nuestros estimaos ajuntapelas. es verdá, i tan, el tema me percutió sensiblememte pues el titulet ya nos lo dise todo: almajetón 'pa servirles'. almajetón que según los sabios griegos vendria a desir como el dia del fin del mundo o algo asín. la butaca del sinéfilo rindió sentío homenaje al opositor que llegó a presidente sensa saber ni com ni perqué. i poca cosa més. mitin, un petit a púm. anaquesta esfereïdora supran- prudusió dels astaos uníos, resumta que un meterolito arribao de los cónfines del espasio esterior amenasaba con dejar nuestro er mosso planeta pa l´arrastre. allabóntas un grupu de grans puru-fassiunals nordamaricanus (ya saben, los del famoso suenyo), son escogíos por la agénsia de " la naxa" pa que ajunten sus fuersas en pos del omjetibo común de parar al coi d´esteroide dels collons que con tan mala baba iba asercándose a pasos agigantaos a nuestra impòluta superfisie plena de armonia y de pas... ya sia aqui en la tierra como en el sielo...

.

- el coi de folla-planetas amb cua tenia el dumtós encàrrec de pulverisarnos. sensa cap pudor ni vergonya. achí per les bones i sensa cap esplicasió prèvia. asin que después de probaturas varias en la base de Justón, este aguarrido grupetto d´herois curtíos en milers de batalletes terrenals, agafa el tutút volador i vinga cap al espai que som pocs i vol ploure. los escogíos pa la gloria y de paso pal nicho estaban encabesaos pel meu idol detotalavida l´antraÑabla amic brus Bilis, honbre de sanas afisiones en su vida pirivada. si me sagueichan el guió de la palícula fil parrala, sabran que el ben Aplec lin futia braguetassos a la cillola del jefe i aquet s´empreñave com una mona burracha, cosa atramén bén llóchica. achí que van entrenar-se allà a les instalasiones melitares i van apujà a cumplí la ceba missió a uns quans milers de kilomatrus cap amún. justo es reconoser que se quedaron unos cuantos por el camino, incluso el jefe Bilis, oh quina pena. snif. me fa pulurà de recotdar tot aquet dramatisma tutal i amsulut. i a més me porta flairas d´almajetón asulgrana d´autudestrumsió susial i aspurtiva a les darreres dos tan-pluradas... are que si aqui la cosa no va acabar tan bé amb aquella ansissadora e-musió de sensura, a la historia dels austrunautas de mentida ens passa tot al cuntrari: al final l´esteroide aquell me fot un pet com una gla, se parte en dos i el coi de planeta verde se salva de la destrusión en massa. la humanitat sensera acaban felises comiendo perdises doncs el almajetón o dia del juisio final ha sio revocao pels valiemtes muchachotes amaricanus. i una més per acabà. si bustés presten deguda atansió racotdaran que are fa uns deu añets de la histurieta espaial que va captivà a grandes i pequenyos...com també, ai cassolitats de la bida... dels elefants blaus amb cap de tocho i alma de jeta . i pum.
.

hay que matar a Chenchis Can y al Marco Pollo

- miten, nastic hasta los mismísimos josep pedrerolos. que no i que no. yo no me gano las garrofas hasiendo pajas s-mentales. oigan utédes. ni ganas como aquel que dise. ni a la teoríca ni a la pratíca. ¿qué poqué? pues vien sensillo. poqué no lo nesecito. en esas que uno quien les habla sepan que va de boca en boca como los lios de la carolina de Móraco, malas lenguas que disen que soi un biejo esteríl.... y lo pichó del cas és que lo disen sin dinguna base. achò es endibia pura y dura, pobres irnorantes que tanbién disen sin ruborisarse lo más minímo que cuando pasamos los noventa somos menos fieros que un tigre de tanga-nika capao de bolas. pues se tivocan de cap a peus pues si de algo puedo presumí es de haser pajas diarias, s-mentales pa serles más concretos... pero quísas sin tanta frugalidat como la propia del jovent d´abui die. que si que si, que donem puquet de sí a nivell semsual però en canvi els ansia anos aportem vitalitat en forma de carrasperas nucturnes i altres achaques variaos. i es que si aùn comservo mis dotes intelertuales, lo cual cabe destacar, debo comfesarles que es debio a que tengo la pallaringa més retorsía, acartunada i corcomía del meu carré; i a fuersa de serles sinseros, putsé tan, com un bunic pregamino del famós Pere "el cherimoniós", un anorma atleta de l´edat michana. miten, les daré un modesto apúm al respemto. un nudo marinero es lo más paresido a un debate sobre el estao de la nasión, sercano a comsevol s-minario dels que futia la dasgrasiada ma parenta quan nave a passejà els llibres d´apotecario a l´unibasitat del barsalone. algo semblán al que jo fotu a diari anaquet meraballós bloch. pero sensa pulitics por en medio. i és que ya tenien raó els erudítos griegos cuando desian que muchas véses perdemos per la buqueta la fuérsa que vién hariamos de aplicar más en el séso (ya sia oral u vagiñal). utedes imajínense si la oratoria no es perjudisial pa la salut del honbre: és allò que sen diu en l´argot pupulà que la paraula mata a la pastanaga. i jo siré biejo però no cornejo...

.

estoi curtío en mil y un batallas però no pas curat d´espantos com un fill de la rabulusió, fill que com tots els fills viuen i moren per la pàtría. viuen i moren per llurs porgenitores. pues jo no tinG ni patría per la que murír, ni dropu per qui lluità, ja sigui borbònic o carlista. por eso escrotando pasajes variaos de la historia yo me imajiné anami mismo fet tot un esplurador de donas a l´engròs. achí com el sañó Antoniu però en versió adrianenca, achi com qui no vol la cosa una versió més cassulana. fijense si lo que yo les digo es de serio. asin como que me parió mi madre me permito el luju de aseberarles que dins d´un dels mols viatches tal com els que feie el anorma esploradó marco póllo, un servidó a sus partes, de forma para-lela en va fer els seus...però dentro de sus suenyos. me suponia un aventurero de la bida, hijo del mitolaseda, correteando la cantidad de capullos del contiente a- ciatíco... en busca de un conprador allende los mares. putsé a la china dels ming o a la cochina d´els ferming (puich). els marca polla gulurióssos, mites del laportisme ilustrat,tatuats fins els dallonsis de llegendes on se llecheix "qué gran és nostru clum a pesà que foti el ridicla cuntinuamén". aquesta, si Deu vol sirà la nova gruta de la seda fins los confines de la terra però en puestu de l´adat michana sirà l´edat moderna. l´edat del bròquil assambleario. i jo siré alamu del cotarro, el jefe la espedisión, i el tòten del nuebo orden asul y grana. achi tal com passa anal "siñó dels añillos" con la tierramedia (asepsiones gramatícales al marjen) sirà una noba manera de tocar la pera o de tocar la gaita al ilustre asosiao de turno. tot achò com bustés vulguin.

.

no me sea procás! que uno es impúber, inosente y casto! i pa postres libertino !!!

.

- la diferensia entre un encaje de polillas como el que le hisieron a una bieja del tersero-pimera y una apolillà de cal mundet es que la primera saca su conejo a escéna, miemtras la segunda lo lleva más muerto y retorsío que una comsevol antorcha lolin-pica. al menos are per are. desconósco lo que pudiere pasar en un futúdo prósimo. quiero que sepan que el otro dia iba tot sulet chinu-chanu en pleno paseo de la pollancreda cuando me se hisieron unas ampollas als miñícs del peu asquerro. entonses me fui a la siñora pediatra del meu barri, usia la ductora que s´encarrega de curar los pies junto a tot tipu de sabañones, de muñones y resta de tropessones que le salen a los pobresillos parias com un sarvidó. como no tengo aónde caerme muerto pues ni s´imajinen el gosso que me se produsió en ver a la bruja antes mensionada joderse el tobiyo por buarra y maniata. se ve que resbaló en el momento que asomaba su colodrillo per la finestra. i eso que resumta que la buarra no estaba asagurada a cap puestu pues ere una garrepa de cuidado soltando cuartos,que hasta encluso llegó a dejar la ultima mutúa a la que pertenesió pues poqué segun me esplican le cobraban a sichanta séntims d´euru el coi de cafatunet de la màquina del dispensario. resumta que li havien apujat el preu del cafetó quan la pava se corrió por cuenta ajena, a ber si encontraba alguna agènsia de segurus que le ofresieran trasvases de ruñó a présio de injertos de uña. mitin, com si anaquet món dos més dos féssin sinc, bamos, elcuentolalechera que el querubín selestial de la vesina numca entendió pues no daba más de sí. pot lo menos hasta el dia en que murió. después, una vés muerta y enterrá, sólo sé que no sé ná. aquesta dona era pa que aprovechara mentra vivia y coleteaba por esas calles de dios, y no renunsiase a un buen seguro per cuatra peles mal cumptadas...però cuando se trata de ajustarse la sintura, a lo que un andoba puede premitirse según sus nesecidades vitales... me parese mui mucho que no es de resibo el dejarse de cosas que pertocan el tema de la salut, pues a mi juisio cuando el motor nos falla la ilustre santa guadaña nos folla
.

ai paddó, que no bulie de dí achò, pero tanseval, pues es de dominio púmblico que anami m´impotta moltissim lo que el pueblo piense de mi. snif. oi que si sañó Porta? y en esas estamos. que bo que és el vinillo y el cava. yo soi pal manio arte del beber más impúber, inosente y castro que pal de comer, donde yo pienso que soi más que frugás. sin ser agarrao pal gasto en cava tanpoco soi lo que se dise un desprendio de la bida. pues asin sin comerlo ni beverlo me considero una mena de libertino dels nostres temps, un Brus Bilis de capipota, un Mel Jipson a la catalaña (sifanofa com el mite del periodisme l´amic Pere Escombraire). yo soi un charles Romson de la periferia venio a menos, un pallo evolusionao a su respetiva epóca cotenporànea, endafinitiu, un Boris Esaguirre en su jugo pero sin ser tan chichalimonà com aquell anorma presentadó de "la siesta". dicho sea con toda suerte de respetos, aquell sañó és una mena de paquiritu tirán cap a gall, "pa más enry". i tan. mitin, jo m ´atimu als paquiritus ¿saven? i als galls. i a les gayinetes. i als palomos i sobratot a les palumetas. are, de canarios no me hablen pues yo no dispongo de estas bestiolillas por cuestión de alerjía hasia el alpitste. aqui donde me vén jo en vai tenir una parelleta de paricus de gama media i van murir de ganeta. por inanisión pura i dura. ¿baritat quina pena? pubrissons. la musió m´embraga a cade cop que me s´arriva a la meba mimòria el fugàs recuetdo de aquellas dos avesillas yasiendo del tot aspatarranadas anal fons del jaulón. com que no estaven fresques no me las vai poder cruspir am patatones, i és que estaven massa dures per la meba maltrecha dentadura pustissa les molt puñateras. i tot tot tot perqué resumta que me vai descuidà de pusals-hi el miju curraspunén. i desde allabós me vai afisiunà a les periconas, com per emsemple les de la Pamella Andresón. sañó mestra, por sierto, jo que sé que me llacheich am ferma dabusió, no disimuli que l´omserbo, lin faré una pregun-teta, ¿busté ha tingut pajarillus de questos que canten pels descosíos? pues jo si, i els vai canvià per un vulgar lloru de coses a sien, lloru a qui are ha dunat per proferir purulotes al prójimo tal com fan els pulitics de la santa upusisió. putsé tot sirà cosa dels meus somnis de laportista convensío i irredurtible, tal com feien los resagaos del gran bismarck allà per la sagona guerra mundial...

.
retomando el tema sentral del póts que me tengo entre manos, ser un libertino me reporta sus a ventajas y sus enconvenientes pero pal final como que el grasiejo este me trae más benefisios que perjuisios. ¿a que dinguno de utédes se reconsilia con el libre al-bodrío i el libertinaje? pues yo més u menus una miquete: siria com anar d´aqui al coto-lengo passando per mossa amb iker (illa del cuntinén africanu, achi com tirán cap al sentru). eso como mui minímo. pero el puntejo de liberoso nadie me lo quita de ensima. ni el siñó asnar in person. y asin nasí y asin droparé ana-sota terra. i pum.

.

anorma el partit del fumbol clum basalone

Post en memòria de l´amic J. López sempre present. Jo sé que des d´allà on sigui la teva ànima seguiràs fruïnt amb les dèries del cheri, sé que te l´estimaves i reies molt amb les mil i una cabòries d´ aquest estrany personatge tan típic a l´extra-radi de la ciutat comtal. Tantmateix vull que sàpigues que ell també t´estima. Una persona mai mor mentre forma part de nostres records...

No nos dolgamos
por el hecho de haberlo perdido,
sino más bien alegrémonos
por el hecho de haberlo tenido.

Cita de San Agustín de Hipona
________________________________________________________________________________

una ilusió, patitona, però una ilusió al fin y al cabu i butés no mu poden pas negà...

- tal com si fossi una enblematíca titusión del casc radumiru de nostra siutat, pues un sarvidó ya està por ensima de lo tierrenal y bastante prósimo a lo dibino, justillo a las puertas de san miquel apóstul ,serveseru per emselènsia i gran amic de san pera perito pera. se puede desir sin miedo a tivocarse que s´arriba pasando tot just per adaban laporta prinsipal de tribuna. aqui donde me ven, cada dia que pasa, en ese amaneser jubiloso del rutinario ansia ano, me miro en el aspeju del retrecte com un gay ufà de ser gay... sin cresta ni plumón, sin pico ni pesón. i és per achò que jo sempra foto uns quiricos matinerus com un pet Gordiola de la bida, allà per quan les sis i micha toquen a cornete. entonses me llevo del camastro y me omserbo como que sigo més buapu que mai (gràsies), més tiesu que un chínchul am feroms de patum sentenaria, am un bunic rajulí de ronquina barataria, am un cecs-a pèl castanyo oscuro tirant a grissu asúl sielo. pues si, nastic fet un chigolót, un cargable, un ferran agullot (tenia una agulla grossa entre les cames), un comsevol cill de badaluní, achí com un ricki turbio però a l´engròs. al fin i al cabo aquell és un nen i jo ja sóc un bataranu de mil y una guerras, i de guarras tanbé, perqué no dir-hu. sàpigan que mi ninya la cuarentona me tiene endíbia perqué jo sé fer gargàres a la pica del lababu mentras escolto el fram senatra a tota pastiya. jo sóc únic. anaquet universu i anapart de l´atra. he mandao de que me fabriquen el sacrófago pa meterme pa d´aqui tres senútrias embulicat am mucadors de farguell. si resién cunplios los cuarenta (locualnoespoco) la potranca de mi ninya tiene amoranas, yo con má del doble su edat no tengo nadená. i a sobra prasumeicho de pell tersa y con efluvios supra-rectales de quinta generasión que ni en Berni Esqueleston aquell, a´hun debiendoles de comfesar que la cosa tanpoco tiene demasiao meríto pa las juergas que se corrió el pasao mes de angosto. recuetdo un antepasao mio, snif, achi com el de la pizza de canta-radellas (engloria de sa mara astigui) se le ucurrió desirme que apojinara con las perolas de la vesina pa recoger todos los frutos que diera pa otoño la ensina. quet homa era un buarru,un porco,un misarabla i un indasén

enotrordendecosas, anorma partit el del basalon d´en pet Gordiola. parqué de ojos tots en tenim els mateichos, usia a saber en son tres, dos al daban i un més gros al darrera. i contra el Wilsa de Caracovía es hu que hi vist. i pum. un gran basalone. mitin, jo he frissat am una musió anorma am el joch desplegat pels hómens d´en Gordiola i ja no diguem ré, prò réderé am la batuta del minyÑñó de tarraza en chavi er Nàndes (alias bibaspaña). fins i tot pues he plurat pels descosíos am el prasiós titi-caca que han dasanvulupat tots plagats, des del parell de murenillos de adabán (am el purugrama), fins en carles Pujols o el mateich vitor Bladés. pues si dic que me ha caido la lagrimilla fàsil am aquet meraballós encuentro que hem disputat al Bar Sóvia no els esplico cap de mentida. si els in soc sincer, cosa avi-tual, sàpiguen que no elevo farsos tiestimonios, ni chéns ni mique, hans al cuntrari. digo lo que pienso i escribo lo que meo. anorma partidàs a Pollònia, quina ilusió, jo j´astic esperán am canaletes anal Numànsié de Sóvia, el prupé dumencha a les set de la tarda per la taquilla o la casuelilla (com bustés prefereixin, si anà de paganus del trincu-trincu u bé de gràtis-via-paella am el seu sofrito chip-i-ronero). sàpigan que allà a Numànsié de Sóvia pues tindrem a los pajarillos del equip contrari bén culucats fotén l´autubus asota la ceba porteria, me semble. am tan de pajarillu sueltu no hu tindrem mol fàsil. anami aquet equip castellano me racotde hu que ting entre les cames: pajarillus per aqui, pajarillus per allà, la collita a remové pim pum pam pom, tirorirorirorí, tirorirorirorà...qué bunica és, ¿s´enracotdan de la sañureta maria del Jesús i el seu acotdeón? ansisadó i antranyabla d´allò més. tan, que la resina me destila pues numés de pensà en l´acurdió de la noia aquella, en els pajarillus, en el basalone i en el seu flamán diractó d´urquestra el gran ernesto von cara-Jan, jefe de compro-emisarios, atila de oposisiones. i sin más dilatasión, paso a resumir el espirítu del póts d´abui: sañó Porta, no sólo de ilusión se bibe, aúnque si me diera por desir "no sólo de ilusión se bebe",pues quisà no iria demasiao desencaminao.