anal guluriós dia d´ahir, i per salabrà dagudaménte l´aspatarrán churnada de portas ubertas am que té a bé d´ufarir-nus la nostra atimada i mai de la bida submissa chanaralitat de catañuña, els dadico aquet ansisadó póts sobra cultura clase-turista de nostra petitó pais espesialista en diades triumfadores. aquí a sobra por sierto tenen bustés els sagrados testos del cristu del páton-cràtor aquell. bé, tot va cumansà quan aquet mes de gener vai agafà el vehicla con tracsión asnal y me dirigí runbo hasia la bunica cumarca de la harta riba-cogorça, allà sorteando la franja estabornía del aragón y de la catañuña del tamarite de la lletera. pues si quieren que les diga la verdà, fue un biaje presioso, miten utédes, conosí una serie de poli-rincones esplendorrosos como el poblado del Boy-tramull, el Barruero y la vall del Barrabás con capital sita en la bunica Vil´ayer. subiendo por el puente del Suér, conosí un criadero de nutrías bién oriundas, am el seu mustachu i am unes ganes incraíblas de fuyà pels descosíos. yo soi (aquidondemevén) com una mena de Lluset Pla a l´engròs, un cill d´adrià-neng i d´adrià-nenga, però ante todo soi fidel respemtuós am la cultura de quet meraBallós pais que m´anvolta. anami m´agladen els castellés i la castronomia, l´antoniu Gaudiu i la ballada de sardanes, la consagrada familia i el tibidabu, la chudit Mascón i en chavi er Nandes, el palau de la música i les cantades d´habañeres, el basalone i la sancta espina...tot tot tot. incluso el mol hunurabla siñó Porta si me enpuran, però ai sañós, com el mar i la muntanya réderé. ja no els dic quan parlo de la plena natura, usia del pirineo axilar, sito en sona sentro de la cordillera tal: según dise la tradisión como resan las esclituras apergaminàs del santo tomeu d´equino, que es mi patrón, "hai es-comunión". Usia que bisca les llengües muertesinas. a més que coñ, m´espresso com puc però per lo menos jo m´ananteru lu cual ja és impután, mitin, como minímo pa darle deseo carnal a un atra ansisadora lludrigueta que me feie uns suaus patunets a la meva galta dreta..jpg)
però més enllà del gesto literariu si me permeten, m´endinsaré anadins la cheografia del territori leridano, sito en vellmich de la sona nortoeste del prinsipao, como a medio paso entre los salbajes angostos de la sierra del benasc i la mara que la va parir. usté sin atrabesar la vertiente, prosiga por el valle del Barrabás hasta el besibeserro inferior. allà trubem bunica i encaichada la capital de la vall, tota cu-fólla i aicharida. i sobratot més fosca i humida que els vomitorios del estadi de montjuic l´anyo 92. mitin que si prosigo allabós ploru, però faré un esfuerso. mitin bustés, numés de recutdà las guti-farradas que menjo a cal juanju me musiono d´allò més... lo hasen al fuego de llenya...graellada al servisio del pancha cuntenta. daspués de dinà com déunustrusañó mana, una siestesilla como dictan los canónes sirà el preludi d´una bunica surtida por el pueblesillo pa haser el rutinario paseillo vespretino. achí que vai anà a cal bisbe. después de orar con debia debosión a la santa poltrona de la vila, en la esglèsia parrot-quial de cuño modernista que s´hi troba anala capital de la cumadca...me dirijo apresto hasia mi 'vuature' pa enfilarme esa presiosa valle hasta el tunel de Biella. pasao el bujero entre montanyas usté verà la famossa capital de la ball d´arran, cuneguda pel seu mussoleo i sobratot per les cebes anormas platches de sorra neta, fina i pullida. ja sé que am totes aquestes pormenorisadas dades amb que els fai crèicher la ceba cultura ja no ferà cap falta que vagin a la rifa a buscà uns boletos. i pafabó, no fa pas falta que mu diguin. are, si cal ja m´hu dic anamí mismo i ja vai bén servit. ja sirà com allò que diuan de qui no se cunforma és parqué no vol i jo com estic aqui sulet pues me miro anal aspeju del lavabu i pum. pues més u menos tal com farie l´amic cherilluset Pla si enlloc d´haver venut tans i tans llibres hagués parit un bloch per esplicà els seus numbrossos viatches per arreu. i és que quan aquet hómen no surtia...feie juegos prepursiales... i va caure tan tan bajo que el van es-cumulgà per sempra més, per ganberru, per buarru i per indasén. i per no prendra la vinagra..
