martes, septiembre 09, 2008

espie sus pescados y redima su pulpa si non li és cap mulèstia

.
- ¿que les parese mi presiossa crús que cargo ensima? sàpigan que es pa la redensión de mis pescados que ni son pocos ni demasiaos, asin com qui diu mità y mità. una vés espiados de forma satisfatòria en cal mussèn puedo vién asegurar que estoi livre de todo pescado y pulpa. entonses una ves aseao de todas mis fechorias mundanas ya puedo ir a ca la cunchita a sepillarla ni que sigui una miquete. no es lo mismo partir de sero que de sien, como vien conoseran a jusgar por el mundillo de los utilitarios de las cuatra rodes. un servidó es como un trenesillo de l´estasió de fransa, enpesé al tran-tran, asin como cojiendo velosidat y a poco que llegué a la altura de las torres mafre ja purtava els cent per hore cual locomotóda ronpiendo el viento. asin pues en mi bida pirivada hago lo mismo. enpieso de la nada, y cuando arreplego velosidat crusero acabo en el patibúlo; y es que en haser malisias y una vés purgao de manera conviniente por el personal de turnu, vuervo a partir de sero y medio en mis nuevas relasiones. desde aluego si eso es lo que piensan mejor se lo dija yo antes: sóc un beneït de la bida y de la muerte. mitin, tal com un ocellet
.
si sañós, si. jo vai aduptà un ocellet fa uns anyets, un pàjaru que se truvabe sulet, mol sulet. quina meravella d´animal! tenia una mirada tendra i sobratot molt tristota. aterrisó en la asotéa de mi caserío achí mich estaburnit. no sé si conoseran el caso d´aquet petitó ruiseñor que fallava en sus debaneos con las ruiseñoras com una escupeta de fira. pues tal com els cuento ell me va esplicà tota la ceba lamantabla historia. yo me recuetdo que me se ponia en la repisa de ma finestreta y cada matí quan el gay feia el seu bunic canto ell venia a fer-me el pio-pio am una pajita anal seu pico. este ruiseñor, que lo sepan vien, un dia me dejó de cantar pues el amorio que tuvo por esos bosques de Dios fue roto por un asidénte como tantos hai, en el que sa parella formó parte del asfaltu...com una mena de garabat d´en pabloruíspicassu però en petit cumité. jo fins i tot diria com un Granica comsevól. i és que si el coi de bichu viese cojío trasporte púmblico pues no le vieren atropellao.... dado que como viajar en tren pocas cosas resuntan de tanto plaser
.

lunes, septiembre 08, 2008

vorvamo a las biejas tradisiones by señó.cherinola

meraballós póts pumblicat en el dia d´aller anala sancta casa d´aqui al custat per un sarvidó que la verdà, no tiene aónde caerse muerto. siertamente he sio, soi i si déu vol hi siré, un el emento sunbersibo com a molts dels cumpáñs de batayetas. achí que jo tanbé (gràsies a la inestimabla tasca de ma vésnieta),he cardat la bunica barreta superió de la meba pàchina wet
.
.
pues si. ¿que parqué? pues parqué si. si no hai triunfos en la conpetisión ofisial doblemos nuestro emsfuerso en dedicarnos a otras situasiones que per altra banda se fan del tot nesesàrias. por ejenplo en meter el arao en el antiguo fossar y sanjar como unos sinco metros más pabajo. yo plantaria carbassons de Sant Cugat y con toda suerte de pasiensia me asentaria allà adaban com un comsevol recullpilotes a ver que coi crese. si arrela bien la semiente incluso podemos tener berenjenas pa hàntes mediaos de urtubre u incluso entraos nuvembra. lo cual no es poco. pa abono me traeria un carro do merda del vestidó que diese como mayor fuersa a modo de abono. ya me conoseran que la materia orgránica de los abonos de sosio, de sienpre han aportao como unas mayores propiedades naturales llegados los dias de partido en casa. las pitaminas G i Tx costituyen un anorma suplamén y a su vés sirven pa suplir las carensias de los elementos naturales que nuestra bendita tierra asul y grana nos ofrese. asin que cada cosa a su tienpo y los buñuelos en adviento. ¿bale? bé. porsigamos. entónses yo agafo y me pregunto anami mateich ¿porqué soi un sósio amorral y sin dingún tipo de etíca en sus venas? pues porqué molta gent que està ucupán bill mente la cadira del clum pues se lo merese de todas-todas
.
pero luego me pongo a reflesionar omserbando con atensión un retrato de mi querío presidente y paso a mostrarme todo cufoll y urgullós de ser com sóCH. entonses com qui diu cambio d´opinió y confieso que yo no soi cap ganberro. ni numca lo fui. es lo que se dise ver las cosas desde diferente crisma. usia con un diferemte pum de visió. esto de plantar calabasines asulgranaos en el sembral de l´antic fossar es una declarasión de intensiones. nada más lejos de la reialitat. asin pues, como meraballosa persona que me comsidero doi un poto de confiansa anaquet guluriós equip y dejo en el tintero la proposisión que les acabo de enunsiar con tanto ferbor: si aquets ganàpies sinvergúensas fotan uns cuants partits més com el del passat dumencha als pajarillos, achi jugán pel sentro mich al tran-tran, deichan-me les bandes per l´urquestra maravella... el atentao que organisaremos los asosiaos del club de la crossa (con domisilio sosial al custat del palau) dejará en simpla revetlla la organisada por el noi del turbante aquell onsa de setembra.
.
se té de seguí traballán.- pues este es el envoltorio tal como se nos hase... a mida que vamos allegando a mayores. y más con notisias como la del ramalán aquet dels cullons de metda, am en Vidal, Queita i la iaia. i més quan natros tenim una bunica verja murena en paro. és asfaraidó.
.
pell de gay.- és prasióssa d´allò més. i furmossa perqué si. és bunica de curtis i ansisadora com a persona. els parlava de la siñora Macda auraniCH.
.

domingo, septiembre 07, 2008

el trasladrador espasial me fa pena. molta pena

mitin. jo els atimu molt pero lo pimero és lo pimero i are sento mol no ser-hi am tots butés pues por motibos porfesionales nastic en un bunic i aspatarran sopar. daspués del sopar, ja saben, am els iaios de turnu, a ballà plegats allò de la balbacoa i el cachetepichitoiunbligu am la resta de casats. per tan aquet pots està pugramat per un cherirubot que are mateix tindrà perdio el norte y parte del sur
.
.
a ver que lo sepan. yo no vine anaquí pablarles de la serie "estar gay" ni del rubiales aquell que la purutagunisa. yo he venio pablarles de la sonda atlantis-medíco-interno-residensial y todos sus debaneos per l´atmusféra tarrestra. aquet ingenio és com una mena de super-sañó-mestra-tot-pudarós. esa estasión como que la enlairaron los yonquis hase unos anyos y que no deja de dar el santo follón a los de abajo. como utédes vien conoserán pertenese a la agensia "naxa", y fue lansado pa conpensar que la challenchét y la colúmpia se fueron pues pa haser grágaras. supongo que el nonbre le viene en homenaje al cuntinén pardut allà anal fondu de la marsalada mataríleríleríle; aquesta nau espaial va fer si mal no racotdu un parell de missions am els sañós Gayileo i Magayanos, als qui va pusar en órbita per maricons. jo, a véra si m´esplico, pues farà uns vint anyets que va passà tal cosa i com qui diu el telelescopio Jánbel va ser l´última de les cebes parides cosmíques. are oju, que per parides les primeres misiones que va fer per allò del "uso melitar" donde hiso acopio de acoples con otras siñoras naves del espasio esterior. dispués del envio de sordas planetarias como prinsipal misión, los siñores alstronautas se dedicaron al montaje d´una bunica juguina pels sañós eurupeus, l´estasió espaial intrenasiunal, pues per allò que vulien tenir-la més llarga, putén i pudarossa que els amics detotalabida, usia el sosio amaricanu. però vetaquí que am aquet sósio no pudem cumpatí parqué son més forts que naltrus tal com passa am el primo d´en sumosól. si es que am lu careta que va la matèria prima, ¡quina forma de malgastar els calarunets tota aquesta gent en ingénios areonautícos que van a la deriva en forma de chatarra! més u menos asin como quien les escribe. ¿utédes creen que hai darecho con tan sólo veinte anyos de bida y ya enretirarla de manera bill y soés? pues no lo hay.
.
però tranquils que no passa ré. seguirem amdaban am aquet ansisadó purujecta am una serie de paseos espasiales a prinsipios de esta prodijiosa decáda gràsies al troç de pallaringa mecànica que ens havien deichat aqui a la surtida del planeta. i és que els eurupeus som únics. com els drússus. com els amaricanus. marededéusañó, quan déunustrusañó passi l´escombra pel sielo i s´emporti tot aquet anorma camp de ferralla. carai si en tindrà feina am tan de trastu inútil. mitin. sifanofa com un servidó que tal com veuan anala fotu està de capa caiguda i forma part de la cua del coi de trastu. i es que ja no fem fusilajes com els d´abans. en cuastió de fusilajes els amaricanos son bastante dados en la materia. are que anaquet pais tanpoc fins fa poc hi nàvem masse enrere que diguem. i sinó li pregunten anal noi del Ferról. pues anaquet altra trasladrador espasial el van fer el jubileo antisipado quan van veura que fallave algunes misionsillas o que per emsenpla anave perdén les finestres mentre s´enlairava. allabós van destinar el cacharro aquet para lo que disen "funsiones de rescate" i salbamento i va nèicha "la discóberry", una bunica nau mutil-funsional achi com les impresores d´avui die...mutiu pel qual van recuperarla después de cuatra anyets en el dique seco. sembla ser que va turnà per la porta gran (tal com el presidén), però de nou va fer llufa i tot me fa pensà si mol no me tivocu que la retiraran de manera ferma, segura i dafinitiva pues està per l´arrastre. usia que daspués de fer una feineta de mantenimén rutinària, per quan acabi de pusar unes darreres peces al coi de telelescopi orbital aquet, l´enviaran a pastar fang en eterno agradesimiento al servisio prestado de forma desinteresada durante tan largo tienpo. snif.
.

sábado, septiembre 06, 2008

agárrese fuerte a sus suenyos

.
- mariausiliadora, agárrese fuertemente a sus suenyos y no les deje escapar bajo dingún conséto. marededéu en quin coi de món estem. mitin bustés, si son suenyos recalsitrantes como los del insulso heroe amaricanu milló que hu deichin córrer. ¿ja saben la nova del candidato rampublicà? pues ara matei els faic sinc sèntims. a véra. l´emselentíssim siñó Chon Macléin no ha tenio los sacrosantos pebrotes de respondra una pregumteta d´un periudista aserca de como meter por la siguridà sosial del seu pasífic pais a la "vinagra" de turnu. con todo mi rispeto siñó futuribla, yoya me conosco que usté intervino en "la chungla de vidra" am l´amic Brus Bilis. hasta aqui bien, ¿bale? bé. señó Macléin, lo que usté no tiene que haser (tal com dirie de comsavol atra candidat) es haser de su boca un forro por el mutis y responder al pueblo con pedos y señales aserca de tal cuestión. no hai darecho a su poca trasparensia por mui amaricanu que sigui en sus ratos libres ni incluso que haiga ejersitao de suldadet allà pel Biennan durant la primera guerra mundial. esa desfachatés sàpiga que es propia de su mentalidà, un cagadumtes de sálvese a las partes...però achò si, tot un respemtabla bataranu. usté que a jusgar por su aspécto esterno és tot un sañó ansia ano ¿qué coi se piensa? si usté fuese reelegío pa d´aqui cuatro anyos al final de su mamdato superaria como quien dise los ochenta añillos. ¿no sap que achò és una osenidad? per un prasidén parmeti´m que lin digui, però me se fa com une mique masse bèstia. incluso si me empura, la edat del chocheo causa sus estragos "pasao el siete"...sino le pregunta al noi aquell, en rolanrígan.
.
usté sirà un esconbatiente galardonao con sien mil estreyitas por la orden del meríto yonqui per les cebes batalletes pero jo no lin compru la motu. are, a l´atra muraniyu tanpoc. quina paralleta de sómines i pocapenas que tindran per escullí els amaricanus. ai ai quin maldecap. és allò que en diuen "el malo conosío o el asquerro por conoser". ni ideia. homa va, que usté dude de la vinagra anal saguru, cuando qui més qui menys llega ranqueante como un estropajo a determinadas edades. uno que les habla y que por sierto hase tienpo dejó de ser un mosalbete, debe adaptarse a lo que le tiren pa ensima... i tots aquells que vuleu fotra la vinagra enlaire no sabeu lu que feu. a usté señor presidensiable le abandonarán en la sulitud de su estansia en "la cazablanca" y si ya le quedaba un motiu per agafà més forsa i embransida, am aquet tema de la capsuleta me lo echarà todo a perder, hunurabla siñó Macléin...¿y al final pa qué si los suenyos no son más que suenyos? entonses como que me parese un parsunatcha d´allò més antraÑabla, incluso perqué m´imajinu que estic parlán am aquet gran tertulianu barsalunista, l´amich Màriusca Rol, pues sepa usté, mi onorable candidato, que este concejo se lo hago con tó el carinyu del món. per acabà i com qui diu sensa interesus de pèlmig le reporto a que se retracte de su callado por rispuesta y asepte am un sí rutundu que ese nesesario medicamentoso se incopore en el mercat nordamaricanu per tal que els pobras iaius de la siutat d´ocla-Joma puguin empasar-los i aichí en puguin fuyà bé acto seguío
.

viernes, septiembre 05, 2008

"el temps" a "la ceba" per Tomás Muermolina: si l´ansertu l´andabinu

.
- holaaaaa ¿no troben que fa un angrescadó dia de sol-sulet? d´aquí a les quimbambas. sóc el mitic tomás Muermolina, cill de badalona i a més de la PenyÑña. hu sento si achò us amprénya. els meus iduls detotalabida son en matraco maragall i en chordi villaescampa. i ja saben que badalona és bona si el cano-drómo sona. bé. tots els nois del temps de la ceba encamsalats per l´amic Muermolina pues com que me se fan dicharacheros i sinpàtics i la varitat és que frisso pels descosíos am el munt de pornòstics que fan sobre el parto metereologíco. i és que tot el que aquets nois del tienpo han fet aquet cap de setmana anal meu aumil judisi supera todo lo conosio u por conoser. mitin que van anunsià que baicharian las tenperaturas, que faria menos calureta... encluso jo vai arribà a sentí que lloveria a pots i pardals. marededéusañó. no sirà per culpa de l´antisiclón de las osores però am achò del clima ja poden dir que s´han quedat bén descansadets aquets alegres muchachotes del tienpo. però com qui no vol la cosa un telespectadó que ja està curat d´espantos de tota mena pues agafa, cica el vulum del seu televisó vién hàlto (més que ré per la sordera), i quan arriba l´ansisadora musiqueta del Rec-sol m´amusionu en veura l´alegria i l´umtimisma rebusán d´en tumàs. i aichò i tot ativucan-se. imajinint-se bustés si l´ansertèssin aquella colla de dropus. però no. jo dascunec si tenen un gallo quirico a la repisa d´algun alegre ventanal per tal de fer com a payès. vinga nois, cada cop que anià canvi de tienpo fotem el canto del sisne u si la cosa discurre por los mismos paramétros pues li futrem un ou i part de l´atra al servisio del pueblo escuchante. putsé la gent del servei meteurulóchic de la chanaralitat utilisen metodológia convensional en puestu de térnicas con-puterisadas i ens enreden am carinyu. més u menos seria com mesclà una perturbasión tisiclònica i una masturbasión depresiva. pues nusé.
.
- en cabat, sàpigan que este sentio homenaje a l´amic muermolina es de un pobre ansiano hante todo resuntadista en la politica, en el fumbol y en la prebisión del tienpo. cuando a un humilde siervo van los honbresitos del tienpo i li diuen allò que resa tal com: "l´antisiclón del sutoeste sube en cuña y se mete enmedio de una hermosa represión que llega por el nordeste pininsular, mientras los vientos del aloisio inferior se crusan pues debio a que las isoburras, tal como las muestra el mapa, estan mui juntitats entre sí; entonses por aquello de la re-presión que hai en la atmosféra del sañó mestra nos bajan malos vientos por la sona norte de la siudat condal". pues la varitat, jo no hu antenc ni chens ni mique. ni ganes. entónses me se viene al selebro la idea del porqué esta gente me canbió los emilibares de presión por los hector-pascales... y es que va arribar un mumén en que ya eramos pocos que ensima parió la avuela. daspués venen amb els vents...que si la tramuntana, el gabrí, el vent de charlock, el vent del pla, aséteram. daspués que si la linea fruntal atravessa les baixes repressives per adamún del sielo enterañinao de núvuls fins arribar a las cumbres borrascosas aquellas. mitin bustés, quan no és un purublema del santo pedo selestial pues arriben per terra i per mar amb el coi de la mar de fons, la maror i la mare-gassa. ¿tutal per qué? eeh? per ré. per cagar-la de nou i fotren´s anún enredo de cal ampla. usia que per mi ja pudeu anar deichán el coi d´urdinadós i les sagrades variablas i agafà i fotra´s al custat de la cinestreta dels estudis de san Choan dels Pí per tal de fer un tast del temps que ferà, treién la pesuñita a ver que coi és el que san Pere ens envia des del sielo. miti busté atimat sañó Muermolina i cumpañia, sàpigan que mentra no ens caiguin tramussus, empedrao o granissats variats a la calba anirem plegats tirant com sigui... lo cual pa mi no es poco ni tanpoco demasiao...
.

jueves, septiembre 04, 2008

figuretas de muermolina by la cilla reprimida

.
no sé parqué però ting como un estranyo persentimiento aserca del chubileo. i és que el camino del San Tiaggo de qui els vai parlà ahir acabarà malamén. bé. are els presento una antranyabla paralleta d´ansianos, de orígen y pensamiento neu-llibaral... pero de frívolas acsiones. se trata d´una paralleta de ping-pollos que s´havien anamurat l´un del millor amic de l´altra, una paralleta que tenia cor de mussol i esperit de muermolina. mitin si era de delicado el par de ejenplares. achò si, a sensibleros no els guanyave dingú. l´una feie jocs de jove am son milló amic, era na manuela, i cada dissamta allà per la tarda en surtir del colmado anava cap a la penya a fer jocs malabares putinejant al persunal del lugar. l´altra, en visantet, en feie trios orjivales mentra seie tot tranquilet anala plasuleta i dunava de menjà a les culumetes del barri radumiru. a fuersa de serles sinseros tots dos estaven per l´arrastre però achí i tot hi naven arreplegán am comsavol cosa del semso opuesto que s´els hi pusés pel debán. encare que fossin furmiguetas d´aquestes que busté va trubán pel suelo mentra va cap a la feina. aquet parell de dropus eren tots dos uns marrecs de mol cuidadu, uns galifardeus de almas tomad, uns traviesos de la sesta edat, i emdafinitiva uns viejestorios aunque sobradamemte preparaos. entre utédes y servidor. ¿a que desconosian que en penyas barselonistas i resto de casales per a la gent gran està al uso la tecníca del brocanter? doncs si sañós, si.
.
la tecníca del brocanter és aquella que dise de colesionar tot tipu de truballas ¿no es sierto? achí com qui parla d´antiguitats però a l´engròs. aqui a ca nostra és un ufisi mol mol antich i am una anorma tradisió entre la gent del popla, ja sia a petitas putiguetas arran de carratera (com per emsempla la de tarrasa-marturell u la de castell de pèls). tanbé se troba aquet santo ofisio entre la gent que traballa anadins d´un popla u siutat fén intercanvi d´estris d´aquets que tenen una considerable edat. jo cunec una figureta de muermolina de fa més de trenta anys. incluso s´han arribat a trubar càntirs de fango am més de sincuante i saichanta anys d´antiguitat. a les penyes basalunistes tanbé podrien fer fires de brocanters, més que ré per allò de les antigúalles. oju, ja sia dit am anorma raspemta. i és que si sañós, siran antigúalles però mols valen més del que tans i tans joves ja vuldrien. carai quina forsa discutint! quina esma! quina trempera! quin empuje! si és que ja veuan, incluso practicán la tirolina, famoso depopte olinpíco en que les mullés agafen el papinu del biejo conosido i aquet a su vés agafa la pallaringa colgante de la pícara siñora. pues es aquesta una cundisió inprasindibla per ser tot un campió de tirolina, espesialidad pertenesiente a la muermolina. por sierto, la muermolina és un material de superior calitat al marmol deca-rara o a la pursallana. achò sí, és mol fràchil i se trenca mol fàsilmen. numés cal que ensupegui una mique i caigui a terra per esmicularse en mil padassus. achí pues la calitat del sujeto està per sobra datot incluso per adamún de la ceba frachilitat i delicadessa. usia mol de oju amb tot achò...
.

miércoles, septiembre 03, 2008

el camello blanco de San Tiaggo

.
a véra sañores i sañós. ¿el carro do merda de qué coi és ple? pues naturalmén, de merda. ¿i el camello blanco de san Tiaggo que coi era? pues d´altrabanda és bén llóchic. era un camello. pues sifanofa aquesta llechénda és com aquella que bustés a buen saguru hauran sentit més d´un cop i de dos. por sierto, parlán del camello blanco de san tiaggo i de la coca. ¿a que tots bustés descuneichien com m´argrade la coca de pulitics? pues tenen de saber que a casa nostra tenim diferents tipus de coca. per emsempla tenim la de fruita... tan dolsa i tan bona perqué sí. daspués tenim la de cabell d´ànjal, tan u més dolsa que l´anterior. per finalisà tenim la de lladrons. i és aquesta a la que jo me referia quan parlave dels pulítics. i perqué no dir-ho de molts fumbulistes purufassiunals. i a can barsalona tenim uns quants. el purutagunista del póts va ser jugador nostru, am molt de futuro a les cebes esquenes i la varitat amigos mios és que ha fet tal puntada a sa carrera fumbulistica que encare resona de mala manera. jo vull alegrar aquesta nit i mentre escric vull fer un tastet d´aquestes postres de pastisseria tan tradisiunals daspués del bon àpat. oju que a molts ens senta bastán bé. incluso llegaos a los sién. a més de cumplir am un custum arrelat a nostra susietat és una forma de redusir el riesgo de depresión. ya saben que muchos sientifícos disen aquello que el dulsor de la sangre es inversamemte proporsional al amargor del humor. usia que l´amic Ristu no haurà prés en sa bida res de dolsus, sienpre a jusgar por su estao emosional colindante con el eterno cabreo. jo, la varitat, ni puñatera ideia. returnán al tema del san Tiaggo, pues el que deie. aquet santet arribao del brasil en su más tierna infànsia és dels bons afisiunats al juego de asar. si coi si, aquel que dise "de coca a coca y tiropoquemetoca", d´altra banda una gran dita que resumeix l´esperit d´un bunic joc de taula que va venir de l´India...i que a su vés ens fa endinsar-nos a la filusufia emsistensialista de l´amic tiaggo Notas. si la "pela llarga" és que tanbé pot fer mal si no se sap disfrutà am mol de Cocu. ja m´entenen, ¿oi?.
.
en tiaggo Notas, un anorma es-jugadó de fumbol i una milló persona (sobretot en lo que hase referénsia a su nivel mental). bé. aquet noi va caure ja fa mol de temps en un asgarrifós deculíto-supino i desdallabós que no m´ha aichacat cap. pubrissó. snif. i segons esplica el libro de vuenas costunbres y tradisiones consuellentudinarias achò de la coca anirà molt bé pel paladar, allò que s´en diu el tastà una miquete, però és forsa lulén per la salut. i sinó li pregunten al matei dieguito "pelusas". i és que qui més qui menys està ple fins a les celles d´algun visi per petitó que sigui i no cal anar massa lluny. ni tan sols cal anà a la cantunada del carré abón vivim. usia que noi, quan se tenen cundisions aspurtivas i se desaprufiten vilmén pues un se troba amb el que se troba. joves com aquet que hu tenen tot a la bida, dinés i salut i foten el pallús, el maniato i el burinot mereixen que els hi dediqui aquet aspatarran póts. ell s´hu ha buscat sensa parar i tal ha rebut...i anal meu humil judisi està més acabat que els de crús y raya. i no anià més. tal com raja.
.

martes, septiembre 02, 2008

el cochesito leré

.
- desda luegu que l´atualitat del fumbol clum basalona està farsida de bunicas nutisias que fan que el dia posterior a la derrota de autos no sigui tan aburridot. jo me trobo una mica moix i capcot es sierto, però no passa rederé. ¿que parqué? pues llóchic. parqué la bida sigue igual pa vien o pa mal. usia que pasiènsia que el món no se va fer en un dia. tranquils que encare està per arribà l´aspactacla aspatarran que oju, si mol no m´ativocu, aquet equip porta anadins les seves venes. achi que a cuntinuasió passo a desgranar els titulars de la premsa dapurtiva d´abui dilluns. quan parlo que la cosa no va tan malamén jo vulie dir que encare no hem acabat de fer el gran ridicla...
.
el visepresidente y Usté-. anorma la noba furnada de diremtius a can basalone. quan anià crida general jo no sé que coi passe però surten de sota les pedres. allò me racotde la veu del seu amo i l´aplec del cargol allà a la terra ferma. una guluriossa reunió dels nous prohonbres de la sosiedat basalunina. vinga apa que anià festa grossa, tots cap a laporta prinsipal de tribuna, tots a ucupà comsevol de les cadiretes que hi queden lliures. aquet nou directiu de trinca me semble que siria en puestu d´en Soprano o del marc Ingle. Oju am el sañó Porta que la ceba panchulina de garrí està a puntet d´esclatà...
.
blindaje ar chavi er Nandes-. a véra. renovasión de por bida ja!!! tramola mumsarrat. grinyola despertaferru. los simientos de Matalapera rugen de retrubat farbó. una nutisia anooorma per si sola. la muntañota de San lorenso de Munt plora pels descosíos de ferma amusió. tot un popla urgullós, cufoll i ufano de su hijo pórdigo, el lider del nou prujecta dapurtiu i capità dels sin techo. els avi tans de la capital del payés oxi-dental estan de festa major. alagria gent que achò canviarà i las manifestasiones de ufória se adueñaran de la nueba plasa de Collón, a prupet de les drasanes
.
pet Gordiola ja té equip i sistema segons el gran Jo Jan-. el simbulet aspiritual de la mainada, el ancha-neta dels pilars de nostra susietat, els felisos nois del prasidén fan l´alienasió titular pel dia del ratzinger santander: castillo asulgrana arrodonido con un er mosso pilarico acabao en folra y manesilla. que bibaspaña coi! i amdaban am el minyÑó de terrassa. que vixca la mara del tanu!!!
.
- els fruits secs forges patrusinaran la petanca borbónica-.semble ser que els nois del palasio asul y grana estem d´ano-rabona. ja tenim nou patrusinadó per la pilota patita. les passes i les figues quedaran estampades a les samarretes dels Demertio Lossano i restodelequipo. el contracto me parese que sirà d´uns tres anyets, gastos de pumblisitat indirectos no inclossos. usia que al tanto no sia que l´any vinén els de la chufi patrusinin la sangue d´urxata dels nois del equip de fumbol.
.
- els gabinets del basalone. fa uns dies que vai prupusà de fer una chuguesca amb els gabinets del basalone. agafà als herois dels pajarillus i fotra´ls plegats en un muru cara la pared com qui no vol la cosa i vinga a prubà punteria. un per jugadó de l´onse inisial i el darrer punsón que ens queda de lliure pel fer el cop de gràsia. jo no sóc gamberro. a més se tracta d´una mort digna. aquet ultimo aniria pel mol hunurabla sañó prasiden Porta. semblariem al "flying sircus" dels germans popov. oju, achò si arriba el mes del umtubra u nuvembra i segueichin tal com are. tanpoco es cuestion de ir desperdisiando cuchillos am lu carets que van. i menus si son de l´abasete. achi que mique en mique i bona lletra. damanu una rachulí de pasiènsia am els valerosos hómes d´en Gordiola sobratot per nostra verja murena...
.

lunes, septiembre 01, 2008

pendensieros, retro-grádos, asosiales i faltos de amorral by doña Gregoria

.
ese es el tracto que resibimos los siñóres de nuestra generasión vasp, vejestorios aunque sobrada -mente preparaos. i la baritat és que no anià daret. asin califico tal vilesa y asin lo denunsio. todos utédes lo pudieron vien omservar en como dispensaron lo meu hómen...que yo con despresio a tamanya afrenta respondo. la copro-ración cacalana de radiutelevisió hante-aller vorvió a joder la marrana chorisando viagras al jefe de la casa. yo entonses les pregumto a utédes asin de manera burda i inosentona ¿que nupinan de la urdinariesa de trato el dirigío hasia el bresol de las nuebas generasiones, hasia el futuro de nostra susietat representao en la ensigne figura de mi marío? quin poc respecta per l´ansastralitat en modos y en formas, quin anorma amago de prejudisis anti- dilubianos, quin insulto al mundo jurasíco dels trifásicos y dels caga-lillus...no ni ha daret no teñó pues parqué aunque parese que muchos estemos "de vuerta de eTó", raialmén pensem més del que semble. i pattim pels descosios pues tenim el nostra corasonsillo lo cual no es poco. i els sopla gay tas de tv3 son como el ninyo pequenyo quan copia lo del cuadernillu del cumpañ del custat. snif. collacabrons. malpários malandrinosus. are, si és per bunics purugrames com "porqueria 357" milló hu deichin córrer. "la ceba" és que se cubreix de dibina glòria selestial. en canvio el pueblo raso pues fem rudulá el servei ja sea en lata-neo petán la chorrada am l´amic de totalabida u al marcadillu fént cua a la pesca salada. ja sia jugán a la guti-farra am la veina del quinto (resién lisensiao del servisio melitar), ja sia a casa de quell mussèn que feie de Travolta al seu tienpo libre: en Ballarin. achi que del canal autono míco no me s´acut cap altra cosa que pensar en quin coi de món més urdinari i tan ple de gent urdinària ens han pusat a tots plegats.
.
con tó el rispeto de una siñora ansia ana, utédes los de los poderes fàrticos del cuarto de baño, no tienen desènsia miníma i despresian al jubiloso porletariado con supina perpotensia i desfachatés cuantíca. ja sia als que juguem am crossa u am pinga-añillu. jo hàntes me sentia fina i sigura con mis compressores "evas" entre nalga i colifló, are ni achò me fa cap efecta. i achò que vai deichà de tenir la regla farà uns vuitanta anyets. allaboras vai passà de tenir regla a tenir cartabón. mitin que estic dasulada que ni tan sols en el momento prèvio al orineo de custum me bajan els efluvis jolius per la sona roedora. i mol a pesà de tot en mis ratos libres juego al dóminu an comsavol baruchu del popla u oju, ja sia al mateich porta del parvulario, cantánt a la surtida la frissadora cansuneta del Olivet i el Benchi (fent palmetes amdúas mans, usia hasiendo el palmero com una mena d´Ausebiu). me ajunto con los vesinos del atíco-tico (tersero) i fem braba-coats. tanbé fem corus am l´ansisadora quichalla dels putus nassus. maraquelsvaparí. ganàpies i pesats com ells sulets... i dingú s´hu imajine. ya les habré repercutío sientos de véses que mi honbre es una mena de brus Bilis, un Silver es Tallone a la bien Namita, un Lluset Pla dasota de Palafruchéi, un chuck Morris a lo llarsmundet (dále más fuédte Vàlquer), aseteram. no tinguin capmenadedumta que no ting póo anal poder está-blésio. sóc una lider de Hulks. com l´er mando Metadona però del meditarrani. i ni mi honbre ni yo nos postramos hante nada ni nadie. tanpoco el siñó Gaudí-yo rezusitao en vellmich del valle de los alicaídos me produse miedo de ré. amsulutamen de ré. jo vai superà un ensierro a la presó de la mudelu, secsió de donas, allà passada la guerra xavil. jo sóc una siñora de "armas tomad", gran, però carragada de cullons femenins que parvuleava com una sanches becària comsevol. usia que am la sancta esclèsia han tupat els copions de "la ceba". més ancare, incluso am la siñora de chasucrits, la maria mardalena
.
a véra. am nuranta vuit anyets no és que sigui un chochovivaracho parque achò semiticomsemiti és impussibla. però a pesà de questa meraballossa felisitat que m´envolta, jo no m´en vei avenir de la apuesta vulgaritat d´un món cade cop més glubalisat en cuestiones jeriatrícas. denigrante i vergonsóso mundo, algo desgrasiao en su contenio y anodino en su continente. si. are que jo per preferir em quedo am l´alcampo de tota la bida. hi ha com més cunfiansa. de aqui a mossa amb iker. achò saguru. lo dicho, quin mundillo més ordinario i soés. cuanta Bill inchustisia. quin mundillo més insulsu i asco-dos....atimada verja dels desamparaos. jisusmariajosué, vingui de les alsades i asista anaquesta pubreta ansia ana que por no tener no tiene ni aónde caerse de muerta
.

sábado, agosto 30, 2008

carta als altras ilustres "jetos" d´aquet pais: tv3, usia "la nostra"

als sañós de tv3, usia de la teba, la ceba, la nostra, la del vesino i la del espirítu santo, amen

- bustés nirien a un cuncurs de churissus i encare sirien els amos de la festa. son mancos de imajinasión y tienen el selebro más podrio y esprimio que una naranja de secano. pues realmén me fan llàstima, no sé que carai volen que aquet humilde sierbo suyo els in digui are de bones a primeres. primé va sé am un purugrama penós que no el veie ni la madre superiora, daspués am moltes cusetas més i ara els hi arriba l´hora de "la viagra i del vinagra". putsé als siñós mandamases de la copro-rasión cacalana de radiuitelevisió achí el hi va forsa bé, allò que s´en diu d´anà robando com uns bulgars lladragots de fira... les ideies del popla. achí com ratetas de bibliuteca, ñigo ñigo, trincu trincu, aigs...que fastigosses que son les ratetes ¿no hi troben?. quines buniques dentetes que tenen. miten, si pot lo menos copiasen bien, pero ensima me lo hasen mal. apa, vinga, se reúnen els bibidors del cutarru i diuen: "anem plegats a chafardear els blogs dé questos cuatra arreplegats de merda que son poquillos i cobatdes". ai, marededéusañó. quina pena, ¿oi? els acumsello que vagin a pispar gayinetas a la tia engràsia o a atracar a sierra morena am en curro Jiménes. am tot el carinyu del món mundial les suas eminènsies del tv3-ventisinco anyos no teniu ni un coi de vargonye ni una espurna de santa dignitat de anà churisán ideies pels submundos bluguerus. la carroña tafanera i silensiosa mique en mique se va estenén per la charcha i snif, no teniu cap pitié ni conmiserasión dels pobras iaius de més de sién anyos com un servidor a sus partes... ¡y es que no hai darecho se mite como se mite! achi que tranquilets, no sa purucupin de mi en amsulut pues jo no antenc d´amvucats, ni de marques rechistradas, ni de purupietats diverses...horisontales berticales u diangunales. i ni mucho menos entiendo de las es-Gays de turnu. que hu passin rebé, colla de llepafils, d´escanyapobres i de golfos apandadores...
.
nota aclaratòria: jo no vull dir que estiguin fets uns sinvergúensas de ment estreta pues parqué no fa falta dir-ho, ja es veu achi a simpla vista. el que jo vuldrie de dils-hi anatots bustés (usia als churissus d´ideas de la ceba) que achò és mol llech. apa, a collir peres prestades al vei del tersero
pa otra vés que les folle un pes (péres) amb patdó.
.
vostru. Tomeu Borrego Cherinola, a su salut, nasio el 31-12-1907

se presenta almajetón, désimo aniversario

.
- pa comensar me escluyen del dinsionario la palavra pulpo com animalet de cumpañunie, que un dia d´aquets ya les hablaré aserca del sincuentanibarsariu del rei del pulpo: el sombi Jason. però are jo no estic aqui per parlà d´achò ni mol menos. el motibo del presente como ya habran podio conprobar todos utédes es el relatar inpresiones aserca de una merabella del sértimo arte. aquet flim està purutagunisat pels actós Brus Bilis i Ben Aplec (apallidu igualet al d´una colla sardanera com bé huran cumprubat). se trata d´una bunica història d´avantures astronautíques mesclades am una barrecha de sentiméns. fixin-si bé. a mi me garratiba numés, eeeh, numés de veura "in sito" com els humildes yonquis, usia els super-herois de custum, li varen dedicà anal seu dia a nostra actual presidén aquesta tragedia cómica (usia del cosmos espaial). tragedia familiar que dichoseadepaso, per aquelles datas en que se va estrenà la pelicúla, no ere més que una simpla desgràsia en forma de paquidermu asúl. igualito que las sonas de aparcamiento que tienen a bien disponernos nuestros estimaos ajuntapelas. es verdá, i tan, el tema me percutió sensiblememte pues el titulet ya nos lo dise todo: almajetón 'pa servirles'. almajetón que según los sabios griegos vendria a desir como el dia del fin del mundo o algo asín. la butaca del sinéfilo rindió sentío homenaje al opositor que llegó a presidente sensa saber ni com ni perqué. i poca cosa més. mitin, un petit a púm. anaquesta esfereïdora supran- prudusió dels astaos uníos, resumta que un meterolito arribao de los cónfines del espasio esterior amenasaba con dejar nuestro er mosso planeta pa l´arrastre. allabóntas un grupu de grans puru-fassiunals nordamaricanus (ya saben, los del famoso suenyo), son escogíos por la agénsia de " la naxa" pa que ajunten sus fuersas en pos del omjetibo común de parar al coi d´esteroide dels collons que con tan mala baba iba asercándose a pasos agigantaos a nuestra impòluta superfisie plena de armonia y de pas... ya sia aqui en la tierra como en el sielo...
.
- el coi de folla-planetas amb cua tenia el dumtós encàrrec de pulverisarnos. sensa cap pudor ni vergonya. achí per les bones i sensa cap esplicasió prèvia. asin que después de probaturas varias en la base de Justón, este aguarrido grupetto d´herois curtíos en milers de batalletes terrenals, agafa el tutút volador i vinga cap al espai que som pocs i vol ploure. los escogíos pa la gloria y de paso pal nicho estaban encabesaos pel meu idol detotalavida l´antraÑabla amic brus Bilis, honbre de sanas afisiones en su vida pirivada. si me sagueichan el guió de la palícula fil parrala, sabran que el ben Aplec lin futia braguetassos a la cillola del jefe i aquet s´empreñave com una mona burracha, cosa atramén bén llóchica. achí que van entrenar-se allà a les instalasiones melitares i van apujà a cumplí la ceba missió a uns quans milers de kilomatrus cap amún. justo es reconoser que se quedaron unos cuantos por el camino, incluso el jefe Bilis, oh quina pena. snif. me fa pulurà de recotdar tot aquet dramatisma tutal i amsulut. i a més me porta flairas d´almajetón asulgrana d´autudestrumsió susial i aspurtiva a les darreres dos tan-pluradas... are que si aqui la cosa no va acabar tan bé amb aquella ansissadora e-musió de sensura, a la historia dels austrunautas de mentida ens passa tot al cuntrari: al final l´esteroide aquell me fot un pet com una gla, se parte en dos i el coi de planeta verde se salva de la destrusión en massa. la humanitat sensera acaban felises comiendo perdises doncs el almajetón o dia del juisio final ha sio revocao pels valiemtes muchachotes amaricanus. i una més per acabà. si bustés presten deguda atansió racotdaran que are fa uns deu añets de la histurieta espaial que va captivà a grandes i pequenyos...com també, ai cassolitats de la bida... dels elefants blaus amb cap de tocho i alma de jeta . i pum.
.

viernes, agosto 29, 2008

hay que matar a Chenchis Can y al Marco Pollo


- miten, nastic hasta los mismísimos josep pedrerolos. que no i que no. yo no me gano las garrofas hasiendo pajas s-mentales. oigan utédes. ni ganas como aquel que dise. ni a la teoríca ni a la pratíca. ¿qué poqué? pues vien sensillo. poqué no lo nesecito. en esas que uno quien les habla sepan que va de boca en boca como los lios de la carolina de Móraco, malas lenguas que disen que soi un biejo esteríl.... y lo pichó del cas és que lo disen sin dinguna base. achò es endibia pura y dura, pobres irnorantes que tanbién disen sin ruborisarse lo más minímo que cuando pasamos los noventa somos menos fieros que un tigre de tanga-nika capao de bolas. pues se tivocan de cap a peus pues si de algo puedo presumí es de haser pajas diarias, s-mentales pa serles más concretos... pero quísas sin tanta frugalidat como la propia del jovent d´abui die. que si que si, que donem puquet de sí a nivell semsual però en canvi els ansia anos aportem vitalitat en forma de carrasperas nucturnes i altres achaques variaos. i es que si aùn comservo mis dotes intelertuales, lo cual cabe destacar, debo comfesarles que es debio a que tengo la pallaringa més retorsía, acartunada i corcomía del meu carré; i a fuersa de serles sinseros, putsé tan, com un bunic pregamino del famós Pere "el cherimoniós", un anorma atleta de l´edat michana. miten, les daré un modesto apúm al respemto. un nudo marinero es lo más paresido a un debate sobre el estao de la nasión, sercano a comsevol s-minario dels que futia la dasgrasiada ma parenta quan nave a passejà els llibres d´apotecario a l´unibasitat del barsalone. algo semblán al que jo fotu a diari anaquet meraballós bloch. pero sensa pulitics por en medio. i és que ya tenien raó els erudítos griegos cuando desian que muchas véses perdemos per la buqueta la fuérsa que vién hariamos de aplicar más en el séso (ya sia oral u vagiñal). utedes imajínense si la oratoria no es perjudisial pa la salut del honbre: és allò que sen diu en l´argot pupulà que la paraula mata a la pastanaga. i jo siré biejo però no cornejo...
.
estoi curtío en mil y un batallas però no pas curat d´espantos com un fill de la rabulusió, fill que com tots els fills viuen i moren per la pàtría. viuen i moren per llurs porgenitores. pues jo no tinG ni patría per la que murír, ni dropu per qui lluità, ja sigui borbònic o carlista. por eso escrotando pasajes variaos de la historia yo me imajiné anami mismo fet tot un esplurador de donas a l´engròs. achí com el sañó Antoniu però en versió adrianenca, achi com qui no vol la cosa una versió més cassulana. fijense si lo que yo les digo es de serio. asin como que me parió mi madre me permito el luju de aseberarles que dins d´un dels mols viatches tal com els que feie el anorma esploradó marco póllo, un servidó a sus partes, de forma para-lela en va fer els seus...però dentro de sus suenyos. me suponia un aventurero de la bida, hijo del mitolaseda, correteando la cantidad de capullos del contiente a- ciatíco... en busca de un conprador allende los mares. putsé a la china dels ming o a la cochina d´els ferming (puich). els marca polla gulurióssos, mites del laportisme ilustrat,tatuats fins els dallonsis de llegendes on se llecheix "qué gran és nostru clum a pesà que foti el ridicla cuntinuamén". aquesta, si Deu vol sirà la nova gruta de la seda fins los confines de la terra però en puestu de l´adat michana sirà l´edat moderna. l´edat del bròquil assambleario. i jo siré alamu del cotarro, el jefe la espedisión, i el tòten del nuebo orden asul y grana. achi tal com passa anal "siñó dels añillos" con la tierramedia (asepsiones gramatícales al marjen) sirà una noba manera de tocar la pera o de tocar la gaita al ilustre asosiao de turno. tot achò com bustés vulguin.
.

jueves, agosto 28, 2008

no me sea procás! que uno es impúber, inosente y casto! i pa postres libertino !!!

.
- la diferensia entre un encaje de polillas como el que le hisieron a una bieja del tersero-pimera y una apolillà de cal mundet es que la primera saca su conejo a escéna, miemtras la segunda lo lleva más muerto y retorsío que una comsevol antorcha lolin-pica. al menos are per are. desconósco lo que pudiere pasar en un futúdo prósimo. quiero que sepan que el otro dia iba tot sulet chinu-chanu en pleno paseo de la pollancreda cuando me se hisieron unas ampollas als miñícs del peu asquerro. entonses me fui a la siñora pediatra del meu barri, usia la ductora que s´encarrega de curar los pies junto a tot tipu de sabañones, de muñones y resta de tropessones que le salen a los pobresillos parias com un sarvidó. como no tengo aónde caerme muerto pues ni s´imajinen el gosso que me se produsió en ver a la bruja antes mensionada joderse el tobiyo por buarra y maniata. se ve que resbaló en el momento que asomaba su colodrillo per la finestra. i eso que resumta que la buarra no estaba asagurada a cap puestu pues ere una garrepa de cuidado soltando cuartos,que hasta encluso llegó a dejar la ultima mutúa a la que pertenesió pues poqué segun me esplican le cobraban a sichanta séntims d´euru el coi de cafatunet de la màquina del dispensario. resumta que li havien apujat el preu del cafetó quan la pava se corrió por cuenta ajena, a ber si encontraba alguna agènsia de segurus que le ofresieran trasvases de ruñó a présio de injertos de uña. mitin, com si anaquet món dos més dos féssin sinc, bamos, elcuentolalechera que el querubín selestial de la vesina numca entendió pues no daba más de sí. pot lo menos hasta el dia en que murió. después, una vés muerta y enterrá, sólo sé que no sé ná. aquesta dona era pa que aprovechara mentra vivia y coleteaba por esas calles de dios, y no renunsiase a un buen seguro per cuatra peles mal cumptadas...però cuando se trata de ajustarse la sintura, a lo que un andoba puede premitirse según sus nesecidades vitales... me parese mui mucho que no es de resibo el dejarse de cosas que pertocan el tema de la salut, pues a mi juisio cuando el motor nos falla la ilustre santa guadaña nos folla
.
ai paddó, que no bulie de dí achò, pero tanseval, pues es de dominio púmblico que anami m´impotta moltissim lo que el pueblo piense de mi. snif. oi que si sañó Porta? y en esas estamos. que bo que és el vinillo y el cava. yo soi pal manio arte del beber más impúber, inosente y castro que pal de comer, donde yo pienso que soi más que frugás. sin ser agarrao pal gasto en cava tanpoco soi lo que se dise un desprendio de la bida. pues asin sin comerlo ni beverlo me considero una mena de libertino dels nostres temps, un Brus Bilis de capipota, un Mel Jipson a la catalaña (sifanofa com el mite del periodisme l´amic Pere Escombraire). yo soi un charles Romson de la periferia venio a menos, un pallo evolusionao a su respetiva epóca cotenporànea, endafinitiu, un Boris Esaguirre en su jugo pero sin ser tan chichalimonà com aquell anorma presentadó de "la siesta". dicho sea con toda suerte de respetos, aquell sañó és una mena de paquiritu tirán cap a gall, "pa más enry". i tan. mitin, jo m ´atimu als paquiritus ¿saven? i als galls. i a les gayinetes. i als palomos i sobratot a les palumetas. are, de canarios no me hablen pues yo no dispongo de estas bestiolillas por cuestión de alerjía hasia el alpitste. aqui donde me vén jo en vai tenir una parelleta de paricus de gama media i van murir de ganeta. por inanisión pura i dura. ¿baritat quina pena? pubrissons. la musió m´embraga a cade cop que me s´arriva a la meba mimòria el fugàs recuetdo de aquellas dos avesillas yasiendo del tot aspatarranadas anal fons del jaulón. com que no estaven fresques no me las vai poder cruspir am patatones, i és que estaven massa dures per la meba maltrecha dentadura pustissa les molt puñateras. i tot tot tot perqué resumta que me vai descuidà de pusals-hi el miju curraspunén. i desde allabós me vai afisiunà a les periconas, com per emsemple les de la Pamella Andresón. sañó mestra, por sierto, jo que sé que me llacheich am ferma dabusió, no disimuli que l´omserbo, lin faré una pregun-teta, ¿busté ha tingut pajarillus de questos que canten pels descosíos? pues jo si, i els vai canvià per un vulgar lloru de coses a sien, lloru a qui are ha dunat per proferir purulotes al prójimo tal com fan els pulitics de la santa upusisió. putsé tot sirà cosa dels meus somnis de laportista convensío i irredurtible, tal com feien los resagaos del gran bismarck allà per la sagona guerra mundial...
.
retomando el tema sentral del póts que me tengo entre manos, ser un libertino me reporta sus a ventajas y sus enconvenientes pero pal final como que el grasiejo este me trae más benefisios que perjuisios. ¿a que dinguno de utédes se reconsilia con el libre al-bodrío i el libertinaje? pues yo més u menus una miquete: siria com anar d´aqui al coto-lengo passando per mossa amb iker (illa del cuntinén africanu, achi com tirán cap al sentru). eso como mui minímo. pero el puntejo de liberoso nadie me lo quita de ensima. ni el siñó asnar in person. y asin nasí y asin droparé ana-sota terra. i pum.
.

miércoles, agosto 27, 2008

anorma el partit del fumbol clum basalone

Post en memòria de l´amic J. López sempre present. Jo sé que des d´allà on sigui la teva ànima seguiràs fruïnt amb les dèries del cheri, sé que te l´estimaves i reies molt amb les mil i una cabòries d´ aquest estrany personatge tan típic a l´extra-radi de la ciutat comtal. Tantmateix vull que sàpigues que ell també t´estima. Una persona mai mor mentre forma part de nostres records...

No nos dolgamos
por el hecho de haberlo perdido,
sino más bien alegrémonos
por el hecho de haberlo tenido.

Cita de San Agustín de Hipona

________________________________________________________________________________

una ilusió, patitona, però una ilusió al fin y al cabu i butés no mu poden pas negà...

- tal com si fossi una enblematíca titusión del casc radumiru de nostra siutat, pues un sarvidó ya està por ensima de lo tierrenal y bastante prósimo a lo dibino, justillo a las puertas de san miquel apóstul ,serveseru per emselènsia i gran amic de san pera perito pera. se puede desir sin miedo a tivocarse que s´arriba pasando tot just per adaban laporta prinsipal de tribuna. aqui donde me ven, cada dia que pasa, en ese amaneser jubiloso del rutinario ansia ano, me miro en el aspeju del retrecte com un gay ufà de ser gay... sin cresta ni plumón, sin pico ni pesón. i és per achò que jo sempra foto uns quiricos matinerus com un pet Gordiola de la bida, allà per quan les sis i micha toquen a cornete. entonses me llevo del camastro y me omserbo como que sigo més buapu que mai (gràsies), més tiesu que un chínchul am feroms de patum sentenaria, am un bunic rajulí de ronquina barataria, am un cecs-a pèl castanyo oscuro tirant a grissu asúl sielo. pues si, nastic fet un chigolót, un cargable, un ferran agullot (tenia una agulla grossa entre les cames), un comsevol cill de badaluní, achí com un ricki turbio però a l´engròs. al fin i al cabo aquell és un nen i jo ja sóc un bataranu de mil y una guerras, i de guarras tanbé, perqué no dir-hu. sàpigan que mi ninya la cuarentona me tiene endíbia perqué jo sé fer gargàres a la pica del lababu mentras escolto el fram senatra a tota pastiya. jo sóc únic. anaquet universu i anapart de l´atra. he mandao de que me fabriquen el sacrófago pa meterme pa d´aqui tres senútrias embulicat am mucadors de farguell. si resién cunplios los cuarenta (locualnoespoco) la potranca de mi ninya tiene amoranas, yo con má del doble su edat no tengo nadená. i a sobra prasumeicho de pell tersa y con efluvios supra-rectales de quinta generasión que ni en Berni Esqueleston aquell, a´hun debiendoles de comfesar que la cosa tanpoco tiene demasiao meríto pa las juergas que se corrió el pasao mes de angosto. recuetdo un antepasao mio, snif, achi com el de la pizza de canta-radellas (engloria de sa mara astigui) se le ucurrió desirme que apojinara con las perolas de la vesina pa recoger todos los frutos que diera pa otoño la ensina. quet homa era un buarru,un porco,un misarabla i un indasén

enotrordendecosas, anorma partit el del basalon d´en pet Gordiola. parqué de ojos tots en tenim els mateichos, usia a saber en son tres, dos al daban i un més gros al darrera. i contra el Wilsa de Caracovía es hu que hi vist. i pum. un gran basalone. mitin, jo he frissat am una musió anorma am el joch desplegat pels hómens d´en Gordiola i ja no diguem ré, prò réderé am la batuta del minyÑñó de tarraza en chavi er Nàndes (alias bibaspaña). fins i tot pues he plurat pels descosíos am el prasiós titi-caca que han dasanvulupat tots plagats, des del parell de murenillos de adabán (am el purugrama), fins en carles Pujols o el mateich vitor Bladés. pues si dic que me ha caido la lagrimilla fàsil am aquet meraballós encuentro que hem disputat al Bar Sóvia no els esplico cap de mentida. si els in soc sincer, cosa avi-tual, sàpiguen que no elevo farsos tiestimonios, ni chéns ni mique, hans al cuntrari. digo lo que pienso i escribo lo que meo. anorma partidàs a Pollònia, quina ilusió, jo j´astic esperán am canaletes anal Numànsié de Sóvia, el prupé dumencha a les set de la tarda per la taquilla o la casuelilla (com bustés prefereixin, si anà de paganus del trincu-trincu u bé de gràtis-via-paella am el seu sofrito chip-i-ronero). sàpigan que allà a Numànsié de Sóvia pues tindrem a los pajarillos del equip contrari bén culucats fotén l´autubus asota la ceba porteria, me semble. am tan de pajarillu sueltu no hu tindrem mol fàsil. anami aquet equip castellano me racotde hu que ting entre les cames: pajarillus per aqui, pajarillus per allà, la collita a remové pim pum pam pom, tirorirorirorí, tirorirorirorà...qué bunica és, ¿s´enracotdan de la sañureta maria del Jesús i el seu acotdeón? ansisadó i antranyabla d´allò més. tan, que la resina me destila pues numés de pensà en l´acurdió de la noia aquella, en els pajarillus, en el basalone i en el seu flamán diractó d´urquestra el gran ernesto von cara-Jan, jefe de compro-emisarios, atila de oposisiones. i sin más dilatasión, paso a resumir el espirítu del póts d´abui: sañó Porta, no sólo de ilusión se bibe, aúnque si me diera por desir "no sólo de ilusión se bebe",pues quisà no iria demasiao desencaminao.

martes, agosto 26, 2008

que gran és en Manelet Ostiarte

.
quiero dejarles vién a las claras que dispués de mi más que meresido rasposo en las cardas de la malavieja (chirona), me ha dao la vená como que añelaba pues por hablar algo aserca de la nueba situasión de mi amado clum y en patitcular del estao de la junta diretiva encapsalada por el mito Porta malestruc. i pa comensar pues me se vino a mi selebro la bonica historia del vater-pollista mamresà nuebo ejecutivo en siernes, en manel Ostiarte. es bastán asfaraidó el recordar que a mi m´amusionaba de lo lindo sus sutiles lansamientos en la pipina lolín-pica, aúnque tanbién anami me consta que solia haserlos en la pipina monisipal cuando las autoridades se lo permetían...acto seguio de ingerir una buena dosis de ver-berechos y sienpre con bola amarilla en mano diestra y con mirada agresiva al frente. era el terror de los canserveros trasalpinos. esto que les comento, sienpre a jusgar por la afoto en que tiene a vien recoger mi colodrillo pa lansarlo al desgrasiat de turnu que anià a sota els pals. pues sepan que petán la chorrada am un amich vesino (sobrepasó el sentenariado y murió hase dos dias, pubret meu) pues aquet noi que semble com gemelillo-bessunet del sergio Escarniolo aquell que jugaba al balunsestu, pues que en prensipio no iba pa cargo alguno hasta la renobasión afondo de los honbres de yin-Jan "el puru-feta" de san cugat. i asin, sin comerlo ni beberlo pues are es el nuebo encargao de las relasiones esternas del sagrado clum que reporta el nonbre a nostra siutat. més u menus com l´alserdo diestefáno a la catalana, com qui diu más jovensillo y elegante, apuesto él, i endafinitiva fa com una mica més goich. asin que si algun allegado suyo le dise aquello de "vámonos al vater, póllo", no le haga de caso, no son más que buarradas propias d´un porco i d´un marranu sensa cap futuro. i achò jo li dic aqui i are.
.
a mi sólo de sentir su apallidu y de conoser en su dia lo que jugó en italía, me semble que va ser al pescarra si mal no recuetdo, pues que me produse miedo, qué coÑo quieren utédes que les diga. a la lliga trasalpina el van ostiar de dabó que fins i tot li va quedar marcat el seu apallidu de per vida... i oju que encare va tenir suerte pues no el van deixar guercho d´un ull de miracla. are, la carona de cosa nostra que li ha quedat, achi una miquete a lo Andigrasía al "Padrinu" pues es de agarrate y no te menées. mitin, lo del aspatarrán brunsejadet es tema aparte, anami me fa com més prupé am l´ideario del mol hunurabla sañó prasidén. achi mích berrusconi, mich al Bacone. i és que achò de purtà gumina fins a les celles hase mucho efecto allá por donde vaya i sino tan sólo deben otear una de mis comsevols presiosas afotos pa que conprueben como me está de bien. are que jo m´aplico la gumina pero asobre de cuero canoso aparte casposo. i como disen las mosas de mi barrio que achò és envecha pura i dura, que ja m´argradaria de purtà el cabell tan bén peinat com l´Ostiarte aquet. mitin, entre bustés i servidó, jo ni putu cas que de més verdes en maduren i com qui no vol la cosa jo follo pels descosits aqui donde me vén. eso si, desconósco de donde voy y a donde vengo, y con notisias como esta de la estrella del vater-pollo mundial pues que me re- giran más mi registro nurunal. asin que me dispongo a confesar mi profumda ilusión pues por la incroporasión a nuestra sacrosancta enstitusión d´aquet ex-dapurtista d´elit que rellena con un regosijo de armas tomad el poderio de la catañoña sentral en el sagrat clum de l´aristídes Mallols sensa númaru: a saber, en pet Gordiola i Sanpudor per un custat... i els mamresans chichi Crúses i el homenajeao manel Ostiarte, que am flaires de la patria cumuna esperem que tinguin sort que la nesesitarem tots plegats. yo ya suenyo i friso de incontrolables emosiones sólo de imajinarme en la bolita amarilla bien cogía entre las manos i futén mamporrassos als cuatra asamblearios de turnu que com a bons arreplegats de la bida que son, escolten i diuen amén fins i tot a les cagarades de gos del veí...
.

lunes, agosto 25, 2008

...que te voi a desir si yo acabo de llegà !!! i are si

.
...y es que para haserme pés (péres) (cilldeputacabrómaricómerenguepudrit, ai, paddó) empesé por las espinas. si es que "lo temps es breu" com diuan a la bunica vila d´abon va néicha aquet noi que crida de forma bén asgarrifossa quan està adaban d´un micro. i no en parlo del patilleru secajo del videu, no, d´aquet are no parlo. are parlo del amic de nostra guluriós entrenadó, tanbé bastán secajo, am pruminén calbera i unes patilles que deuniduret. aquet altra cantautó que quan bufa el vent de tramuntana li fot corda a la estaca y an Joan Serra, a Itacá i an Siset... i que va nèicha cucretamén a la prasiosa vila de Vérchas, bajo Antpurdán...are me refiero anaquet. i tan mestressa, i tan. busté ha presensiat algun cop per la setmana santa la dansa de la mort que se selebra pels carrerons de questa bunica publasió Chirunina? pues sàpiga que jo hi he estat i en un tres i no res me vai veura ambulicat en vellmich dels jodidos ecclestones que s´hi posan a ballà am les cebes prasiossas godallanes. sàpiga que allà hi trubarà tot tipus de criatura bibiente, desde persones grans fins a miñóns. desde ricachones fins a mortsdegana (i mai milló dit). achò si, miti, és cundisió inprasindibla que estiguin tots bén primets pues parqué si estan com la nena pues "la mort" no queda masse bé que diguem. però d´achò en queda encare bastán fins el prupé mes d´abril i no és cuestió de parlà ni de morts i menos de prusasóns. i sensa enrollar-me més, com qui no vol la cosa, dils-hi anabustés que ja hi som a dilluns ventisinco d´agós "frio en el róst"...i que las bunicas i ansisadoras lolín-píades dels "chinu-chinu mandarinus" ja s´han acabat. are estem a pum de cumansà una noba tanplurada basalunista de dibina joia selestial am en Pet Gordiola y sus alegres muchachotes com el mitico Chavi er Nàndes (un pasito palante Maria -un passito patrás) per pusar-hi un emsempla de furmossa armúnia fumbulera plena de tramussos...
.
retotayéndome al tema de inisio del póts post-vacasional, el balneario és un lugat mui acosejable donde se persiben masajes de segunda vertébra serbical hasta lúnbago inferior sonas sacrílegas no incluidas. usia sin contar nostra meraballossa raba d´illa debo desir que és un puestu adonde la tranquilidat emana por todos sus hipólitos rincones, aónde el rélas nos encubre con su diafána generosidat avida U por aver. y como dise esa cansión tan presiosa que por sierto no és d´en lluis Lago però más bien de otro escaso en carnes com aquet del video... la diferénsia es que servidor no enpesó por las espinas, la diferénsia está más bien en que estoi acabao en mis propias espinas de lo flacuchu que m´he pusat am tanto ayuno y carestía dels cullons de mico... y no sirà por la escasés de pitamina que he engullio a lo latgo y ancho de estas tres setmanetes de hastío. nastic del jefe del balneario fins el gorru...per no dir ré de la mara del tanu que va matriculà a la bruicha de la cuinera. fins a les misimisimas brochetas. incluso si les puedo confesà que alguna nochesilla entre tapeo y topeo (cañitas, coñitas y coñetes al margen), pues me he ido a haser mis humildes esquinillas per la carratera de la vila de castell de pèls, vora Gàva-mar, Vila de perros y resta de rudalias; achò si, molt de oju, cuando no en plena blancasupura, usia Chíchas pels autóntonos y resto de chichalimonàs: anallà he sigut lo que se dise "alamudelafesta" que haberlos haylos y más de lo que utédes se imajinan. asin que con esta brebe introdusión doi por inisiada (i are si, sagú)mi tersera tenporada de dis-latteks emosionales que culminan en un orgasmo de etérea felisidat.
.

sábado, agosto 02, 2008

apa, me vai a un balneario a descansà una miquete

.
que tinguin unes vacasions ni masse bones ni masse lulentas, achí com qui no vol la cosa pues ni un estremo ni el otro, sinon todo lo contrario. am achò i un canto en los dientes me vai a furmigà jubanetas per les discustecas del area metropollitana que ja nastic fins el gorru d´està ajuntat am la meteicha bruicha de senpra. ¿bale? a més...entre fuyà masse i poc... va del que hi ha de tot un sañó mascla fins un vulgar estaquirot...
.

viernes, agosto 01, 2008

don guarri bí jappit i tregui a passejà la seva pallaringa

- y es que lo que a mi no me pase no le susede a nadie. por la manyana cuando fuíme a pusà mon cul en remull pude presensiar un acto soés, vandalíco i vergonsósamente atrós de unas creaturas que se pasaron l´estoneta en grande cuando le hasieron una terrible ganbarrada anuns sañós de la crús coja. pues jo no estaba mui lejos de la sona que pude omserbar una llancha de los siñores mienbros de salvamento merodear la costa asin como buscando algún marginal que se hallase en situasión de peligro enminente. unos crios asin mig Sipi-Sape que jugàven a pilota no mui lejos del lugar de los hechos se pusieron a organisar la buarrada que a continuasión les espondré con suma delicadesa. el més petit d´ells va fer que s´ufagava dins de l´aigua i en aichò que tot esparverat enpesó a chapotear "socórro socórro me ahogo, vengan, que me Úndooo". asin que los salvacostas pues llóchicamén estaven acongojaos i aspantats i con rapidés acudieron a asistir al noi que tenia poblemas. yo siertamente tanbién me cogió com una mica canguelu de veura aquella situasió tan darmàtica. entóses la lláncha salvadora arribó con diligensia presta a socorrer al pobra nen que s´amfunsava por lo menos a sinple vista. en el momento en que se pusieron a su altura susede que el coi de ganberru maniato va cumensà a riure i va dirls-hi que no nesecitava ajut,que tot era pues una travessura de infantessa, vamos, lu que li dungués la gana de dirls-hi anals salvacostas. i mitin, jo que m´estaba ramullàn els gallumbos, parqué ting la firolera de sién anyos, però arribo a ser el sañó de la llancha i gafo el remo de la cuberta i li trenco en vellmig de la cocorota de burru anaquet criu tan mantidé, tan porco i tan grasiós...a veura si atra dia no fa aquet coi de brometas.
.
- per la tarda, baichán la diangunal entre passeig desgràsia i ranbla catañoña, de repemte me veo que atraviesa el sebreado un pallo con desnúo integral, sifanofa tal com el va portà sa mare quan va arribà al món mundial. un tio de piel morena a lo full monty pel mig del carré con el penjoll al aire libre, meneando la colita a cor que vols, fent ballà les mirades del pasunal que se trubaba pel carré en aquella hora de la tarda. si els in dic que la tersera puteta li ballave milló que en maiquet Jackson no els pas menteixo, i si els in dic que tenia un prepursio del tamanyo del gorro de maria cristina pues encare els menteixo menos. i és que aquet pària que por sierto no sé d´on coi surtia hiso las delisias de grandes y pequenyos, tots a una, espesialménte las madamas, que lo miraven entre medio sorprendias y medio dicharacheras de felisidat. are, algunos honbres que condusian sus voitures se reian a braso partío i es que s´ha d´està mol tucat de l´ala per fer aquets tristus aspactaclas en vellmich de la sity. jo suposu que hores d´are el pobrhoma hi deu pringà analguna cumisaria del distrito del casco radomiro pues am aquella presènsia de desnudés total no podrà arribà gaira lluny. incluso me llego a pensar que este nudista urbanu, que a jusgar por su aspecto paresia africanu, se allegó a imajinar que esto en lugat de la gran basalone del hereu i la mallol és la selva birgen del amasónas u el llençol africà. en tot cas, un sarvidó que està curat de espantos, pues no s´en veu avenir...i jo que pensava que hu havia vist tot. are, dén ustédes por siguro que el "don Guarra bí jappit" tiene de ser el nuebo himno monisipal pa los prósimos comísios...no sigui que l´aspatarrán funsión de lansamiento de una tita al aire en pleno sentro-siudat me lo estropee todito todo. en comsevol cas felisidades le otorgo a usté por esta anorma inisiativa - verds pa refrescar sus vergúensas...
.

jueves, julio 31, 2008

...i es picha al sentral en un teba-meba am dedicatòriaaa

estoi atrafegao de tanta calureta y uno que tiene más de sién anyos pues debe cuidarse que no es poco y asin comonopodiaserdeotramanera pues penjo el bunic escrit dedicat anal amic asquerro; aquet póts va ser publicat ahir a l´aspatarran bloc del yalodijeyo i me vai cubrir de dibina gloria.


- "...y la toca justo pa ponerla en el camí de la glòriaaaa". miten, sin dingún genéro de dudas que este chico tiene un juego alusinante con ambas putetas, derecha e isquierda, lo cual me remite de una manera ferborossa, càlida i antrañÑñabla al noi del popla secH, en choanmanél Serrats. mitin que jo no ting ni ideia si el pobla aquet pateix de sequera però asin a sobrevista i com el seu nom indica pues semble que si. entónses como bien desia este contautor cuando le dedicó una presiosa cansión anan Ladelslao Koballa, "...que bisca el conosimiento y la alegria del juego". a vuén seguro muchos de utédes la han sentío por ahí. qué gran. snif. debo comfesar que messi ha flojao la tita servera tan sólo por tatarearla. incluso de oir su vós me musiona de lo lindo. bé, are cumenso.
-
- yo no poseo ni sancta ideia de fumbol i menos del basalona, por lo menos purufasiunalmén, asin y todo visto dede afuera parese una er mossa caixa de surpressas adonde usté, amigo afisionado, desconose los buenos que marcharan o las tollas que quedarán. entóses era mi pretensión pues el de polstear un aumil alora que aspatarran pots sobre el clum aquet tan raru i tan bunic a la vegada. pues no sé per on coi deu parà este elegío pa la gloria asul y grana. espero que bén lluny. mitin bustés aquet jugadó ahí donde lo vén hase grupo y se hase de adorar. en mi modesta opinión merese una sagona, una tarsera, i si fuese nesesàrio pues una cuadta i una quinta uputunitat. i que vixca l´asquerru, que coi!
-
- a mi sano juisio es un comodín, un jóquer, un lidér de masses i un aglutinadó de vestuarios. ni que sea de mascota asin a lo "taronjito" u "osito picha" pues jo m´el quedave sin petañear. i dit achò me quedo tan tranquil. ustedes ¿a que no saben que es un anorma esplicador d´acudits mui apresiado por sus companyeros?. pues aquet jugaduràs debiere ser un estandarte de per bida por los merítos re-contraidos en su jubilosa estansia en esta nuestra siudat. aquet sosi que ara escriu, es agradesío, y podrá un dia desir bien alto: "yo reí con el amigo asquerro". a més quan soba la bola sembla que per damun la chespa ha passat un sepillito. un control y delicadesa al servisio del asosiado. com quan si posa devan d´un micro. tanbé es fa d´atimà. i com deien a cullégit, a famta de fumbol pues vuenos son los trastos. ni que siguin inútils.
-
debiamos entre todos haser un votoconfiansa con el muchacho riuchà. i mitin, jo no estava gaira convensio en la lavor pero que bolen bustés que lins digui, pues he canviat d´aupinió. achi que si de prinsipio vai cumensà a gafar-li une miquete de mania, poca cosa no creguin, mique en mique vai fer un esfuerso tetánico per tal se superà les mebas fobías en torno a su prestijiosa manera de manejarse l´esferíco. mania que se fue diluyendo como un asucarillo pues por la sinpatia del noi i parqué ell s´hu val. asin que mi enpatia y amsoluta conplisidat hasia su persona fue acresentàndose con el paso del tienpo asta el momemto en que me dije que allò ere un simbul del bamsalunisma guluriós. en cabat devia de haber un pum de infecsión, un hàntes y un dispués en que mi aversión por esta joya funbulistica se detuviese. a partir de llavós ¿qué és el yo anmiro de l´asquerru jugadó apart del seu caliu?
-
pues com la dumina, com la toca, el cuntrol de la minva y su desplasamiento más en corto que en látgo. y sobretot jo frissu más en su juego de intensiones que con su ejecutoria balonpedíca. se omserva su grandesa en sus desplasamiento en diangunal y en sus siga-sagas en horisontal asin como en el joc sensa pilota. un grupettu d´amics del casal estem dispuestos a parir una noba penye basalunista anumenada santi asguerru en honor al muchacho aquet, gran jugadó de fumbol, milló parsona. incluso hemos desedío de haserle un cantíco dedicado a su anorma trayactoria aspurtiva en el clum dels nostrus amós. i l´asquerru de tenir en té moltes coses, i tant...però sobretot destaca per tenir un parell de putetas buturadas. no sé quina de las dugas hu és més... però a pesà de tot, i tal com resa aquella cansó..."que la para am el cap que la baicha am el pit que la dorm am l´asqueeerraaa"
.
gayina de pell - el bunic patit de demà contra la Follentina i la musió que me puruvoca el basalon d´en Pet Gordiola.
se té de seguir trafaján - el pais dels boludos, dels macanudos, dels cornudos i dels esnifudos.
.

miércoles, julio 30, 2008

cusetas de la bida by la cilla reprimida

.
- carta en la imajinasión del traidó de mon pare anal Usébiu Socristán a l´anyo 2003. espero por el vién de la verdà, por tal que salga a relusir de que percal es el biejo deseo hechen una so mera repasada a dicha misiba:
aprasiat sañó Socristán. aspero li comuniqui al segretari témnic del clum, l´Achique bariguistáÑ, en la mallor brebedà posible esta carta que le envio desde mi más pufundo rispeto i considerando
como asosiao del barselona espero sobretodo por el vién de mi amado clum no tenerme que comé con patatonas brabas la enorme confiansa que tengo dipositada en el emsalénte fichaje realisado por su persona con la inestimable colaborrasión del siñó segretari témnico, l´amich bariguistáÑ. i comonopodiaserdeotromodo me refiédo a la incroporasión a nuestras filas del Mariu, una anorma parsona, un milló sentral. hasia tienpo que l´equip esigía la presènsia d´un jugadó pudarós en el salto y en el crúse en corto y en largo, totarrenu en las dugas bandas i que nés bé per baix i tanbé de cap. els falisitu sinseramente. este chico apotará una discomunal presensia tísica más que na por sus carterísitcas aléticas. me lo puede probar por el medio canpo, dado que hasiendo la otra cobretura defemsiva no es que sigui en bequenbeuers. però achi i tot m´argrade. tiene proyesión ofensiba fantasbulosa este fantastíco sentral-lateral-pibote-estremo-ariete-volante-enbrague. la am tisipasión es un recurso a part del juego al contrateca por su intelijensia tàtica con capasidà de buen des màrques, el michuacanaira.
- tanbién me amaria destacar su faseta sentrando a la polla desde la banda asin como rematando incluso asiendo las dos cosas a la vés. un anorma sentro-rematador. en prinsipio este chico me se hasia bastante inasumible pero desidí de otrogarle un boto de cariñu, de confiansa y de apollo. el esperit guanyadó que té és incomasurabla i encare més el seu carisma tan a dins como fora del cám. con sufisiente dosis de mala babá, dodotis de liderasgo a l´engròs, un caráter que anvierto yo con el tienpo hemos ido adolesiendo del mismo sin conoser ni el cóm ni el perqué. i ja lin parlo de l´epuca del enrique Morrán. jo tanbé crech en super-màriu guluriós. signado: Don Tomeu Borr
.
atimat pare, penso que am aquesta carta que he fet púmblica, has quedat retratat per sempra més. traidó, que te folli una maduixa do Cata.

martes, julio 29, 2008

un altra cabrit in the gual

.
- de von matí he surtit de ma caseta i en allò d´obrir la porta me trobu am un coi de burrinot de quets mundos de Dios en vellmich del meu gual. el desvregonsao ma futut la ceba fugruneta en la meba entrada i sortida de vehicúlos i la varitat és que no anià cap daret. pues padqué no. jo pago els meus tribursios de manera ilusiunàn per a que me paguin d´aquesta manera tan bil y soés. un hómen com jo, que ha forjao su leyenda con su espirítu conbativo, uno que ha desarrollao atrás de sí toda una bida de honrosa desénsia. anallà deichen trastos, un rera l´altra, que m´amarguen els matins. ascoltin, si els in dic que semble ser m´han agafat mania...pues a véra, jo no els enredo pas. poc daspués que el troç de maniato ha marchat acto seguío m´arriba el repartidó del furner a ucupar el vado i allà planta el seu vehicúlo misto. quina dasilusió. la cuastió ere trepichà el meu punto de encuentro con la lús del dia, impedir que els trastos motorisaos de la ninya pugués fotra el cacharro al carrer. achi que jo l´he deixat el meu segell de qualitat from "my guai", usia, com se diu "a la meba manera". tal com sona i sinó vegin com. ni corto ni rafamàrques he agafat un pal de fusta de cal carpintero i he enpujao asin mique en mique una cacaperro que havia pels vultáns del cócha cap a la roda trasera. sinséramente yo debo comfesar que el cagarru era de ordágo i si a sobra era d´aquells tan cunpactes ja no els dic ré. visto asin en perspetiva feie bastánta pachóca, jo vull supusà que era el pruducta de las nesesitats realitzades per un gos dels grossus. allabós va ser agafà el pal i dunar-li empentetes a ma furmossa tifarada.
.
achí que content com un chínchul, he vist amb una prufunda i anorma tifasió com el surullu rudulava per quedar-se bén encastat en el niumàtico posterior esquierdo de la vuature. el mumén ha sigut algo penós perqué nagar-hu pero la misión se ha cumplio de prinsipio a fin. bustés tenen de saber que gariebé me dasplomo enmich de l´asera, entra la calureta chafugossa que feie, les cuatra mócas verdas tan i tan pesades...i el ascarós i dasagradabla pal de beisból que he deichat anadins del cuntanidó per a futudes generasions. el greu purublema ha estat sanjat amb ésito. numés calie esperà a que el capúllu de turno engegués el seu utilitario per dunà fe que aquella bunica merdeta formava parte del dibuichet d´una de les cebes rodes. i qui sap si am el inesorable paso del tienpo allò seria una nova marca per a la pusteritat de totes les "renól canguru". parlo de fugrunetas, oju. numés hi ha hagut una cunsecuènsia bastán dramàtica: allà en vellmich del gual han quedat les restes de la cagarada del putu suvenir, una vergúensa pa los vesinos puritanos que sólo desean la castidat y la puresa de sus inpolutos portales. allabós he turnat a pujà per umplir una galleda am aigua i vinga a fotra cubetades a sobra la guarrada de portal, am les malaídas móques fén el seu chuliól al meu alrededor. pel que jo veie, semblave com si els bichos me diguéssin am la boca petita que jo no tenia cap dret a fer fora a tots els malparits del meu gual. mitin bustés,sino arriba a ser per aquella dèria meva, pues resumta que de primé no vés agafat el pal de fusta per fotra la merda asota el cocha...i de segon no es vés quedat estampada en forma d´una guluriossa obra d´arte...a deban del portal com un comsevol Miró.
.

lunes, julio 28, 2008

ahir a la nit vai cicà la gamber de mala manera

.
- pues resumta que yo siré ansia ano pero uno debe estar mui por ensima de sus perjuisios y té de desidir-se per tirar andaban si el que vol és fer alguna cosa pusitiva a la bida. y es que aller en las carpas de la meba vila pues vai desidí per intentà furtuna ni que fóssi de forma cuntrulada y hànte todo, esperimental. entónses, en eso de pasadas como las dos y media de la madrugué me arrimé a un grupu de mosetonas que venian de una despedia de soltero. un cop allà, auscultán el que deie la gent, pues me se viene a la mimória com una de les sañuretas d´aquet petit corrillo va assagurà que ella preferia de totas-totas selebrà aquestes festes tan assanyalades anún dels balnearios de nostra chaugrafía en puestu de fer-les en aquella mena de "tenderete" am el coi de musica tan estridén que tenien pusada. mentra els altaveus naven mique en mique percutín dins del meu atrutinat cap, vai sentí que la noia deie que no ni havie ré com estrenà una noba bida am un lloc de pau i tranquilitat. entra d´altras moltas cosas va assagurà que la quietut de l´aníma, la pau interió i l´ausènsia d´estréx eren del tot indipensables per tal d´inisià el casório am el maniato de turno d´una manera emsalén. i en cabat el més impután: que tingués ésito. poc daspués vai afechir que el "relajo" se hasia endispensable enmich d´aiguas de tipo termal, en ducha o en chorreteo costante por la superfísie la piel, en mentrastán busté s´està anallà, bén tranquilet, veién com fluye el agua pels porros de la ceba pell. achò no hu va dir ella, achò hu dic jo are i aqui: la paba que no estaba al lodo del cas...se va ulblidà dels massatchas amb barro. la cuastió ere que la hurmona adelina no se excités més de lo normal i pugués puruvucà reasiónes del tot indasitchablas anal cuerpo. calia allunyar-sa lu més pussibla de tots els puestus amb ruido
.
jo li vai cuntestà que esageraba de manera perillossa. jo li vai dir que preparà el cuerpo per una juerga tal en que l´únic mutiu de satisfamsió dels prutagunistes és fotra el burru pues com que no me feie el pes. no aniavia daret. mai de la bida aquets brètols respirarian el anbientasso i la gresca d´aquell bunic indret, amb tanta animasió i cherinola. oju, i are ressumta que vulien fer de monchos benedirtinos i recluir-se anun balneario d´aquestos per repetir esperiènsia tal am una atra paralleta que tuviera a vién convidarles. pues yo me digo anami mismo que per fer el tanoca cridané i el juerguero profundo ¿pues que milló lloc abón t´estavem?en unas caldas els deixarien fer l´indiu. i un benegra! sagúru. ¿de qué coi aneu? las situasiones de sosi-ego no estaven pas fetes pa estas parejitas que lo unico que saben haser es correrse el uno tras del otro. asin que pa serles esplisítos, una estona posterior de mi breve rasonamiento parese ser que no mui lejos del lugar estava un biejo conosido mio a qui li havia esplicat el matei rollo però al inrevé. no, si el mol cabró tenia ganes i motivasió per tocà els santos pirindolos, aprufitán la meba senilitat. a fuersa de ser sinséros, desda luego el cabestro tenia planejat ficà la seva pota de dasgrasiat suposu feie estona. jo tenia una mique póo de su posible desmentío, y que visto de afuera soltara en púmblico que aquello que hàntes havia mensionao a las presentes no era lo que reialmente pasaba por mi selebro. entónses pues com qui no vol la cosa i am un bunic disimulu vai fer veura que jo no el cuneichia amsulutamén de ré. passe que una astuneta abans ens viem saludat y yo a sabiendas de todo ni me se podia imajinar que alguna de les pudrides xafarderes del grupillo ens gués fichat
.

no me van regalà cap bastó. vai perdra l´abono. i pum.

pero no passa réderé pues parqué demà els in dunaré la tabarra als de l´ufisina de tensió al sósio

ahir me vai olblidar de manera lamantabla de deichà una bunica http://www.goear.com/listen.php?v=e0c549b sisió de mescles feta per la nena. putsé se creu que està feta un mike plitinas u algo semblán. la purupera setmana firma cuntracta am els del "ministrí of sóund" de lomdres.



disculpen las molestias ocazionadas pel trós de bacó olblidadizo. apa, vinga tots a moure l´ecclestone.