quan el cotilló espanta-sogras i ensima biejas de edat

.

- daspues de la passiossa nit de hastío rudejat de cocas de pasta (bén follada per sierto), de brioichu amb cabello de pichi aloncho i de nata-nués, pues dils-hi que hàntes de degustar mi vasoleche avi-tual, he resibio el sustu d´un coi de ensordesedor truenu llensat per cuatra cills de mala mare. crech supusà i no me tivocu en dils-ho, que la mare siria molt hunrada hàntes de parirlos però en tanto en cuanto vieron la lús se van turnà en uns malparits de métda. bé, prosigo. pues que a raís d´achò jo no he pugut pegà oju durante aquesta nit de barbena, ni mui mucho ni mui poco, el imnósio ha sio de ordágo, que hu sàpigan bustés. en esas que he prufitat l´àvia no entessa per espià al meu vasinu del frente. jo ting un vasinu que és molt cotilla. bé, més que cotilla el que està fet és tot un cotilló que no té altra cosa milló a fé que nà picán de porta en porta amb la unica imtansió d´espantà les sogras. la cuastió és que fent de vigía l´he enchampat trucán al vasinu de asota quan pel so de la veu recunec havé deduit la veu de la mare punitica (usia de la sogra) de l´amo de la vivenda. el pobra dasgrasiat s´hurà cregut que és més llest que la fam quan ni s´imajinave que jo estave anadarrera de la porta i mirán per la mirilla todo lo que se cosía en los entresijos de la bibienda aneja a la de un sarvidor. si me diuan chafarderu sàpigan que m´inpotta un santo bledo, la meba cunsiensia me diu que he fet lu que vie de fé. entónses, el pallu aquet que nave tan bén arregladet me penso que venia de les festes de la gent gran que se salebran per a la ocasió durán els sam choans de tots els anys en vellmich del barrio on vivim. am el pretersto de demanà el sucra de costunbre les cebes intansions eren de bén difarentas com a cumtinuasió els faré sinco sentímos. la sogra del vasinu resumta que estava en vertadero perigro pues aquet homa que nave a demanar-li teca ere i és un prevertio sosiál. mitin, les mullés de ma escala, parlán clà, son uns saldus, son uns patardus barbanerus de pobla de menos de sén avitans però achí i tot no ni ha cap daret a que un macarre de tres-cuartus les fumin entra l´espassa i la paret. achò és una denunsia pública que fai com a sentia purutesta prufitán la dimensió miedàtica del meu més que gluriós bloch. aquet cuento, achi com una espèsie de fabula és per damustrà que por ensima de todo està el cumpurumis am la susietat. am la susietat dels vesinos me refiero

.´

bé, pues a partí d´are doi inisio a la sagone part de questa meraballosse historie d´amor contra les sogras i els maniatos que les espanten sensa cap pudor i am tota la inpunitat avida i por a ver. entónses regresá la mui bicha del "ball del fanalet" selebrat al casal dels avis del barriu chinu, l´emsalén sañore va apuchà tranquila amb el seu fanalet barmell les escales del bloque, gariebé sensa fer cap ruido...i va entrá am una mandra que ni s´hu imaginen dins el seu piset i no va ubrir boca fins que va trucà el preturbao del vasinu que vai puder veura a travers de la mirilla de la porta de ma casa. tutal per damanà sucra i poca cosa més. achò se mire por donde se mire és fer un ridicla aspantós. ella, usia la sogra d´en Ramiru el guercho, la varitat és que feie molt mala pinta quan va surtir a rebra al cotilló d´en Manalet. per molta prasimónia que tingués i per molt de cansada que l´havés deichat el festin de turnu, no se vie endresat pues ja ere tard, bulia ploura i ere a puntet d´enganchà el llit per estirar-se pues la chornada vie esta masse intensa per la ceba edat i llochicamén estave bastán cansadeta. allabós en com va ubrir la porta i va surtir a rebra al Manalet "el cotilló", me va espantá quan vai veura com els purtave de mal pentinats, els seus cabells parlo, si vién es sierto un ja tenie el sa custum de veura-la sempra igual de bunica i aicharida. atamsió, dic bunica per dir comsevol cosa. els seus ulls estaven anafora de les cebas orbritas i feie bastanta póo la bruicha de na Cunchita. tinguin en comta que el ball del casal i les festes de cal Marianu l´havia sentat malamén i va està bén a pumtet de fotra el fanalet pel cap del tafanero del Manalet, cosa que no va fer perqué vai surtir a pusà pau en el mumén en que un sarvidó va intervindra achi a modo de "pasificador". i com no podia sér d´atra manera al final qui va rebra el cop de "fanalot" de la pallussa va ser un sarvidó que un cop més va ser el burru dels pals: del cop de fanal la malparida de la sogra del vesino m´ha deichat guenyo del ull daret. aquí i a partir d´are, a les sogres les prutegirà sa puta mare, no pas un sarvidó...com si les espanta el mateich jiménes losantos aquell. mitin, nastic fins els santos pebrotes de fer d´espia per defensà sogras del cotilla de turno, però achi i tot no me repiento en amsuluto, repito, en amsuluto de fé el que vai fé pues jo soch achi i achi mi muriré. apa, are si, disfrutin de quet bunic bideu trupical...

nastic fins als nassus del coi de patardus i del coi de barbenas

- sino estava lu sufisién sordo que aquesta colla de galifardeus del barrio en el cual avito que m´estan daichàn més tapia de lo que estoi am el so atrunadó dels seus patardus. aquet die que abui selebrem sirà un prasiós i aspatarran die de rebélla de san choan, am la ceba coque de lladrons u de fruita, u de crema u de piñols o com bustés els hin dongui el real gusto i gana però nastic árto. nastic árto ni que la meba atimada cupeta-caba sigui la fidel purutagunista de la nit del foch que manen les tradisions tan ansestrals. nastic arto bale? nastic arto de les fugueras que fotan un fum que m´apucha fins el balcunet da ma casa i que no me deicha ni raspirà. nastic arto del joglorio i dels crits i berreos dels cuatra buchachus que quedan sueltus pel carré a les sinc del dematí. abui no ting ganes de nà a ballà. achò l´atra dia. abui prafareicho quedar-ma tancadet a ca meba pues padqué me fan molta póo els fochs d´art i ofici i me fan póo els ganberrus que van am les cebes tracas futén ruido i escandalera por la via púmblica. ja no els dic ré aserca dels que els in dona per pusà a un pobra chinu o a un pobra carpinteru (ja me dirán bustés quin coi de culpa en tenan aquesta pobra gent) al tubu d´escapamén de un turismo u motosicleta. i per no parlà dels burrus que fotan un patardu a sota una caca-perro. anaquets directamén els arraplegava, cop de porra por medio, i els engarchulava a la masamorra més purupera del lugat de los echos. no anià daret am la sancta nit que entra tots plegats em dunarán, no tenan cap cunmiserasió dels nois que por rasones de la edat pues no pudem de suputá els ensordesedores chupinasos del vesino. i ojo que pa dispués, arribaos de la festeta de turnu, no els in dongui anal mosso i a la parienta de fotra un atra de chupinasso prò aquet cop desdal llit. jo dascunec si bustés hu suputaran però pel que fa a un sarvidó m´huré d´amagá "el cap sota lala" per tal de passar la tenpestat de este fetejo como mejó pueda i vién sierto es que ni la tradisión de la pira y de los piraos van a canviar el meu modo de veura aquesta situasió. las barbenas, las re-vellas, ni que siguin de san choan ma musionan i si hu antenan perfemta, però sàpigan que no estoi dimspuesto a dar mi braso a torser por una coca por una raya o per una mique d´alcuól barrechat am aquesta uló a pórbora que anià a l´anbiente de esta nuestra siudat.

.

poca bóma. anami m´aspantan mol, semblan com uns cañonassos que me gafen de repente quan nastic allà, assagudet, tranquilet analameba galeria, mirán per la cinestra, allà sota el sol-sulet de ple hastío. i la cosa va com va, mitin, rasimnasió i a aguantà el tipo fins que passi aquesta jodia noche que ya manyana sirà com quell qui diu un atra dia, tutón habrá plegao velas i no abrá una jodia arma que se levante de su aposento. entre una cosa i l´altra pues milló tinguem la festa en pau no sigui que s´escapi una faba d´aquestas, s´ens coli pel cúlo i quedem espatarrats en medio el gentio. parlán dels vulcáns, ai els vulcáns. aquells artilugis que fan fuentes de culurins. ai ai que bunics que son. els de culós trobu que no m´aspanten gens. com les bangales. com les bunbetas. i és que soch com una criatureta de déu: si els dic que anami m´argraden els patardus patitons u que fotan poc de ruido u que fan llumeta de culós pues sàpigan que no els enganyu. sifanofa com els vulcans, tanbé arribats de la china. i ja vaiem quin coi de vulcans estan fets aquets mandarins am més de mil cincents milions d´animas procreando més que els cunillets de can mingu. el mascla chinu està fet un bon vulcà. i en cumtinua erupsió. però ré cunparabla anals reis d´oriente que des que van inventà la porvora (i que de poc els va servir en el seu die) van revulusiunà el món de la ingenieria que estudía com fotra un bon pep sensa empassar-se cap faba.

jo m´atimu mol a la meba achénsia tribursiària

- pues que ja estan bén a pumtet de raturnar-mi els calarunets de la declaramsió que por sierto me ha salio com une mique negatiba, usia que me ratornan alguns dinarets. puqueta cosa però visto lo visto ja me està de bé. ni que sigui per cumtinuá aspirando al minsu platet de llanties que pren part de la trista rutina diària que ma siñora tiene a vién consederme daspués que jo lin passi aquell sobresito a final de mes am part de ma pansió. i és que quan me van fé l´asburruany de la declaramsió de la renda de les persones tísicas, com aquell qui veu l´entrellat de l´asuntu, jo ja m´imaginave que els cabrons del menistério de la hasienda tindrian la sancta vargonya de no abusà d´aquet aumil sierbo que les escribe estas ensignificantes linias. pero era un mal supusà pues les mebas suspitas sobre el tema de la dabulusió a la daclarasió del presente ejersisio fescal eren a-ronnies i me vai turnà a tivucà pensando una cosa quan en raialitat era un altra. els molt dasgrasiats han abusat bilmén de mi pues no m´han turnat tots els pempis que m´hurien de vé turnat i que por comsiguiente m´han devuerto meñs de lu esperat. i jo me pragumtu, ¿qui coi de mamó malparit de subalternu de l´anmenistrasió funsionarial del estao s´hurà enbuchacat amb aquets missarablas cuatra eurus que per a sarvidó sicnificaven tan?, ¿és que jo no tengo darecho a llebar a cavo mis elusiones com comsevol cill de déu nustrusañó? aquesta jantussa abusa de la tarsera adat de modo y manera pernisiosa y cins que no futem "el alsamiento de la crossa" no hi ribarem a von puerto am els asuntus ralasiunats am la gestió de nostras dinés per part del gubér

.

- colla de tergiversadores de caudales pumblicos! si me dascuentan en el retorno de lo declarao unas camtidades que no se correspomden con mis deploravles imgresos ¿entóses com coi fai jo el meu aurrillu per tal d´atendra les mebas nasasitats més pirimurdials? no és cuastió de nà cap a la taquilla del funsionari de turnu a mustrar-li el bastó per amanaÇar-lu de muedte però és que deunidó am tots aquets guardianes del tesoro. de l´amprenyamenta que m´agafe anún lin venan ganes de fer comsevol acta d´insivisma contra els enviats del sañó Sorbes a la terra dels paganos

achí trincu-trincu i com qui no vol la cosa jo vai fén per aquesta bida tan feixuga i asfaraidora (I)

.

- sañó Hareu, lin donu am molt de farbó i agradesimiento les mebes falimsitasions per aquesta basalone trumfán i guluriósse! snif, me surtan lagrimones blancos i espesiyos de la cojonjuntiva. snif. bé, sin més praiàmbuls passo a desarrullà el pots que he PURUgramat per aquesta tarda de hastío am las terrasetas plenas, los escotes bajaos más de la cuenta i la calureta que no ens deicha veura más enllà del culo la vesina. entónses cuando ustedes estén lellendo esto sepan que jo no seré en casa, estaré intantán lligán. bé, mitin bustés, un se lleva del seu camastro dia rera dia am nutisias com aquesta, ascoltin i llacheichin am molta atamsió, pafabó: les parades de kaka-gúetes nesesitaran de un permiso espesial par tal de pudé espedí a su remspemtivo pumblico el producto que a tal efecto venden. desda la més que llunyana antiguitat, el honbre, esperimenta en la raserca de su pópia identitat lu més recondít del seu ser. un servidó que a sus sién anyos ya está de vuerta de todo no para de resibir a diario toda suedte de e-mosiones pa llevar a cavo (i rabo) una revolusion contra comsevol cosa que se le ponga entre séja y séja. aqui, a can basalone guluriósa, estem lleván a cap un emsempla de forta emosió que en cabat no tinc ni idea de como coi acabarà però por lo menos se intenta, lo cualo es de agradeser. entónses, i porsiguiendo en esa costante busquéda entrospectiva del nostra ergu (usia mirando el umblic pal interior de su ser), tenim que desda anyos hase, els esploradós van trubà lleguminosas sota el seu llit. el boto-sensura y el tema de las esplorasiones son clavaillos el uno pal otro ¿ustedes se recuetdan de los er manos pinsóne...aquells que segun deie la cansó eren com una mena de Borris Isaguirres a l´engrós? sifanofa bén justets que naven aquella colla de beneits per fer desendénsia pa la posteridat. are que visto lo visto, siguén una mena de "chicha-limonás" poca procreasión podian llevar a cabo. siguiendo con esta vella hestoria que les estoy rilatando, uns siglos daspués, numés ens cal canvià les llagums pels sedés del ramonsín u pels abonus de sósio i ja tenim muntada la paradeta. allabós jo me pragumtu anami de manera inosente, ¿achò de la purupera apuchada dels carnés no sirà a caso com el coi del canion que l´ejecutibo ha aprubat en les cebes ultimas reunions de menistros? ¿aquet fet no sirà desisió am la que el coi del sañó Sabatot a empastifao els pruductes verjas, otramente denominaos soportes degitales? pues mitin, enregistraremos comsevol tipo de informasión am la punta del nabo com segueichin encarín el pruducta. la varitat no buldrie de cavrechar-me però és que no ni ha per altra cosa... que per més que intenti de treura l´entrellat a l´asuntu no m´en sé avenir ni mui poco ni mui mucho. la festa del sonats que se selebró en la marvella i a la cual he asistio con sumo plaser no és sinó un bunic embulcallot en que se mueve el cotarro del consumismo mal entendio...

.

por sierto, no tiene en amsulut nada que ver con el tema prò és que achó és que per a que a molta gent no se li caigui la cara de vargoñe turera per quan ens diuan anatots nusaltras que som uns masclistas i uns messojinios. i se mite por donde se mite no anià daret. cada vegada astem pichó. cada vegade anem a menÑñÑñs. are fins i tot les fulanas no tan solo partisipan als grandes acontesimientos dapurtius sino que encluso vénsen. que una sañureta fulana sigui canpiona del mon mundial de bisicleta muntanya u com coi se digui i que a sobra lleve el sacrosancto nonbre de MagraRita...mitin bustés, és que dafinitivamente ja no som ré. però ré ré ré. amsulutamen ré.

.

http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080622/noticia_53485791287.html

pots purugramat pues padqué ora mismo le estoi dando caña al ecclestone

a véra prubán noba purugramasió. hurari de purugramasió, húna de la matinada en catañuña, son las dóse de la mediamoche en el estranjero.
.

.

bé, pues sàpigan bustés que m´en vai al sonát dos-mil-vuit

.

pues que m´en vai a vóre si trobu alguna cosa intaresán pel sonát aquet que fan a purupet de casa meba ¿bale? si els agrade bé, i sinón tanbé.

.

ja ting mich murenas les meves bunicas putetas

- a lo que hase este vuén honbre del vidéu en mi pueblo se le danomina "soplar y haser anpollas"

pues que ya me están aplanando a la sorra de mi plátcha

.

- si sañós si. los encargaos monisipales del ajunta-pelas de sant adrià pues com qui diu m´están aplanando con sus presiossas i aspatarráns maquinetas a la mui sorra de mi estimada playesita. miten todos ustédes que en prensipio tanpoco és que la sorra estubiera demasiao súsia, hans al cuntrari, estaba bastante linpia i aicharida, sensa molta brutísia i com a mui mucho cuatra putitas inpuressas arribadas del deságúe de la desdenbocadura del riu. por sierto, desde esta aumil pitácora, deseiaba de felisitar al emsalentisim alcalda de la vila per la bunica empuradora que ens ajuda a desalinisar el poti-poti d´aviram estercolaira que forma parte de l´angrescadora flora i fauna del munisipio del area metropollitana de la puruvinsia de basalone i cumarca. porsiguiendo con el tema pues esta noche he omserbado com les maquinetas su feien totes suletas quan naven arreplegando tota la purcaria de la maleída sorra. sepan que jo no ting cap mania a las sorras, penso que tenen dret com a dones de von biure que son, pues a disfrutà ni que sigui una miquete de la trista vida en que estem tots plegats. però ai no, pafabó, a mi no me toquin a la sorra de la meba platcheta, com a molt me la poden aplanà, allisà, passà el rudillu per a sobra i deichar-la feta un bunic tapís que ni la verda felpa d´una tauleta de villar. achí se tracta la sorra sañó alcalda, amb mimu, amb dalicadessa, am tacta, am suabitat, am tendressa; busté no té de permetra baix cap tipo de cunsepta que els cuatra desalmaos de turnu, ganberrus a l´engrós arribats des da la sona de conflíto sesuá i rudalies (valguim señó la distingida barriada de san Roc), s´ajuntin am la resta de fascinerossus malandrins i me la facin malbé, sembrán a la sorra de merda pels cuatra custats. bajo la inponente presensia de un sol de justisia em faré un bunic castellet de sorras on l´anchaneta sirà ma sancta siñora comonopodiaserdeotramanera...

.

mitin, se mire por donde se mire no anià cap daret. una sorra puede ser mui sorra però hànte todo debe ser desente, honrá i además debe demostrarlo. un sarvidó que paga de fijo a cada final de ano sus empuestos y sus tribursios a la distingida consejalia de la més que generossa casa de la vila no pot patir aquestas injustisias sosiales con los sitios enblemáticos de la localitat en la cual tiene a vién residir. aqui a sant adrià dels patons bulem una platcha am una sorra neta, una sorra bén pulida, emdafinitiva bulem que la nostra sorra, patimóni de tot un popla, sigui l´urgullo del conjunto de los avi-tantes. mitin bustés, aqui on me veuan jo sóc un homa molt sansibla amb sagons quinas cosas com per emsempla el medi anbién, i com que pago aquestas ensordesedoras maquinetas que van puliendo el arenal costanero, pues es logíco que tan-vién esija resultaos en- mediatos en lo que hase referensia al tema en-cul-logic. asin que inisiado el hastío, fecha que va desde els solstesio de junio asta el equinósio de setienbre, pues ja em preparu am el meu cubu, el meu patet, el meu fulutadó i la meba paleta per fer furadets a la esmentada sorra de la plácha. sepan por otro lao que mi sana intensión es pues ir a lusir el tipet, ré més lluny de la reialitat, no pretendo de ir a purubucà al pasunal pues por mui bien que está la susodicha sorra playera yo no voi de viroladó por la viña del señor i por ensima de todo soi pulcru i discretu. a més estoi contra esa moda tan soés del nudisma baratu en que tots plegats comiensan a mostrar sus atribursios personales. jo sóc un cunsarbadó de la vida i de la muédte. por un costao tenemos a los masclas alfalfas con bolas en bíseps y angunales, tot cuntén i aicharits; por el otro costao a las famellas famélicas con las tan selebradas sonas selváticas de su novle amasonas particular...creado por la obra y gràsia del dios común que a tots ens va parí. achi que per finalisà, dils-hi que agafaré mon putet de brunsechadó parfumat i m´en diré a dimsfrutà d´un guluriós die de plátcha amb sorra de la nova, una calureta de pleno veranu... i la meva prasiossa mar salada com a telon de fomdo...

.

un estaquirot d´estranquis entre els momos de quadra

.

- pues efemtivamente. i és que un pringao de la bida, un paria, un bulgar dilincuente, un maginal, pues que a la capital de la tierra fitme (y sigura) se hiso pasar por momo de quadra. asin entró en la cumisaria de la capital llaidatana, como de medio lao, como con desimulo, asin como sin beberlo ni comerlo y se coló en els guarda y robas de la polisia. no eran los moni-sipales pero com si hu fóssin, el pallu se va culà i cojió de prestao el unifodme de un momo pues padqué el noi pensave que erem a carnastoltas. allabós tal como entró pues salió per la porta prensipal de tribuna sin que cap punisia s´enterés de lo que acababa de aconteser en sus enstalasiones. ooh, i menus mal que a la taquilla aquesta numés guardaven les disfressas de punisia que si gueren guardat altras cosas més parillosas pues un altra gallo que hubiese cantao en aquesta bunica historia. entonses ni asquerro ni runaldiñu se cogio de prestao un coche ofisial pa apatrullar la sancta siutat i haser de jués dredd, inpartiendo ley y orden hante los siudadanos de la capital. mitin que sagons les cronícas el pallu aquet purtaba el traju molt mal culucat, nave sensa porra, titola ni manillas i a sobra semblave achi visto de afuera com si gués perdut la verticalitat. i és que per fer sagons quinas cosas un té d´havé perdut la verticalitat hàntes de llevarlas a cabo... i tan ampla com les seves esquenes nave fent juguesca per la vila hasta que uns momos ofisiales, usia dels de dabó,el varen enchampà. allabós va turnà de abón va vení i el van engarchulà de nuebo per burru i per tanoca (beard) i semble sé que are anià un jues de per llà que ha cumensat a ubrir les pertinents dilichénsies al respecta. aquets momos de lleide, ai, ai maremeva...que m´han detingut al bendesido aquet de truán...putsé imajinán-se que se tractés d´un sicari del matei sadam Joselín!

.

i és que per ubrir sagons quinas dilichénsies (anumanadas investigasiones o espedientes internos o justificà una cagada per viura el dia rera dia gratan-se els santos pebrotes) milló deichàr-hu tot bén tancat no sigui que en cabat de tota la história...el ridicla que facin sigui de ordágo a la grande i allabós és per a que sagons quinas paralletas deichin de surtí a patrullà els carrarons de nostras siutats. jo me trobo mal endressat anún pallu de la bida, i que a més porta una trompa de cullons, més bagut i esbucharrat que el propio selemsiunadó nasiunal i monto una de cal ampla. dicho lo cuyo, arribo a la cumclusió de que ni el que els in parla és dios...ni els molt hunurablas siños lectós son el diablo. establesio lo cual, asin permanese ruvricado pa la posteridat que esiste un er mosso para lelismo entre el paria que nave fent tumbarellas fins la cumisaria de turnu del districta i els meravallossus vigilantes de la mateicha. are, més que vigilantes me semble que eren una bunica colla de gamarusus griñolaires a l´engrós...que a forÇa de fer allò que en l´argot pupulà se cuneix com fer "la vista grossa"...han permés bilmén que el pobret dasgrasiat del vesino els hagi passat per la cara una ma i parte de la otra, sensa que s´hagin enterat de lo que cuesta un pene. i és que no se m´acut dir cap atra cosa que pregà per la maradedéu dels sels, sagrada inmaenculada del santo esperit del padre jesúsmariajosué i cunpañia. jo no sé abón coi arribarem amb aquets tan andrasats cuerpos de seguredat del estado, orijen en capital y projesión en el pati dels tarunchés. a aquet pas demanaré una esedénsia de chubileta i me faré instansia per gafà puesto de cumisari.

.

l´antranyÑñabla manolillo fraga araiberna

.

- pues com qui no bol la cosa i a modo de pingúinus, aquet bonhoma, tan i tan atrotinao camina per la bida achí-achà, tranca-barranca, sifanofa com un aumil sierbo, renqueando mich de custat, bén a pum de fé tumbarella. fins i tot me produse miedo i alora una mique tristó numés de vore-li la carona achí mich de bull-doch, mich girolat...com una raonada póo de que caigui un dia de questos i prengui mal de dabò. dascunec si a la antrártida, on por sierto fa molt de frio, aquells bunics animalons de cuerpo omscuro, aligas curtas, petit repicó i amb unes lilicules putetas anumanats pingúinus de longuis destaquen tan com aquet santo arribao de las galisias selestiales. conosco por buenas fuentes que l´homa aquet se fa (com el seu nom indica) el longuis...si si, el longuis... com aquet altra sañó pulitic; els in parlo d´ un altra bestiuleta de la bida si se pot bén dí, arribada desde terres valensianas. entoses jo ting la enpresió que quan anaquet sañó els seus familiares y amigos lin parlen de tota la manida ranubasió dins del seu partio politico, l´homenot deu de pensà en el primo de riviera. vegin com al purutagunista del pots d´abui, gran estadista segun gente de contrastada solvénsia, poca gent li guanya en pensament d´aquell que en diuan fijo. encare que jo nirie més lluny i l´anomenaria pemsamiento uníco. mitin, facin-me cas, el tarannà de quet sañó pingúinu és molt original, simésnó, oju, parlo del seu caminà de alta estirpe traginera. jo senpra, y seguiendo mi recto sendero pasunal, sagons el meu aumil pum de bisió penso que no és nesesario cap mena de rabulusió anal seu partit del pepét (dimuniet). ja m´està bé lo anclaos que estan en la pristoria, asin como tiranosauris dins d´ una mena de parc churàssic a l´engrós i a la galega. i sinó mitin, umserbin, que anán al trantran por lo menos va tirán dia rera dia... i la de morts que va deichán dins del seu armari particulà es una cosa espelusnante. però ai caram, ja li va bé de fer-sa el longuis, si no ja veuran d´aqui a un tienpo, fén cua un darrera l´altra a tots els varones del seu partit declaran-se afalagadós ufisials del mentado... a modo de ansar; entonses a veura si aquesta colla de pilotas i mandangas de la pudrida reraguarda del partit...un de questos dies agafen i vegin que tenen l´uputunitat de fer el gran salto hasia la capital del inperio. i ojo que ell feie el mateich en tienpos preteritos con allegaos ministeriales de la sona del ferrol i santa pola (que no era cap gelat). mitin, jo els bén purumetu que ja de l´épuca de quan hi nave el sañó fraga de minsitra de la desinformasión i tudísmo en el antiguo rejímen que ja el veiem tot cuntén com un chinchul, inaugurán dos pantanos i quatra carrateras mig abuñagadas. i achi cual hasta u cornamenta puyando hasia el fondo del subalterno, el brabío toro hispano representao en la ensigne figura del sañó manolillo fraga araiberna enbiste los elementos sumbersivos del resto de partíos y del suyo propio sin reparar en qui coi claba el adorao cuerno...

.

are l´home ja cherinuleja bastán, coses de l´adat, ai que li farem, mitin, rasimnasió, encare que el trobo fuerte i encarao pa los anyos que llevan sus veteranas posaderas. la sulusió de cumtinuitat no és cap secret que està en aquestas novas generasions prutectoras de la santa aguila, un discurset devan del pumblico, un balbuseo por aqui, una ploramica per llà i ja n´es sufisién. quan diu alguna cosa interesante com per emsempla quan parle de ponitica interior pues jo abaichava el vulum del televisó i me quedaba bén a gustet. a véra, molt a pesà que l´homa ja no està en dispusisió de firmà declétos ni sentensías... pues jo trobo que si esforÇa... prò a véra, és que li passe com a un sarvidó i és que el seu pumblema és que ja no en dona per més. i és que d´edat i de salut com no ens cumpurtem tal com diu el sañó ductó, tantos anyos de malsdecaps incluso bien vivios bajo la batuta del ditadór, portan molt de prejudisi per a la salut. no cal fer bromas am sagons quinas cosas pues un ataque de feridura pot acabà am natrus en comsevol mumén i sinó vegin que el pingúinu ere molt pingúinu però al final dels seus dies no passa de ser un pobra ocellet de cau. en cabat, semble un sentio homenaje, i no hu és, hans al cuntrari, és una forma de damustrá ferbor per aquestas criaturetas vingudas des de los gelidos hielos del pol sut i que caminan com un dels pulitics més representatius del panurama nasiunà-. pues ré, com deie un famós triu de canet, ai manulillu, ai manulilluuuu fotel´s-hi canya clava la puya, álsa manooloooo ¡¡¡parqué manolo, la calle és túya!!! ¡¡¡parqué manolo tu eres espáÑaaaaaa!!! tirorirori chim-pom
.

oju, actualisasió pues com qui diu bastán inpután. totes les mebas actualisasions son més que inputans. per tan, actualisasió i pum ¿bale?

.

semble ser que segons fongs cuntrastadas la rabulusió del pepét cumensa pel fichatcha del sañó Decos-pedal en puestu del insigne siñó es-secretario general del partío, l´anjalet asebés. pues mitin, ja se lo pueden comfitar am pomas de terra que pa después del parell de tanpluradas que ha fet el coi de putuguès a can basalona a mi no me serveich per ré, ni tan sequiera per aselerà. i és que achi pensán una miquete me se viene a mi selebro que aquet noi ultimamente és que si ha passat masse de frenada, no sañós no, un se té de cuidà i no pot nà per les nits de basalona am la sisena pusada i sensa el frenu de ma. aquet noi nave mol asalerat, sobratot els ultims dos anys i mitin que ja no els parlo del tema del en-brague (taso) que d´aichò nave fins i tot passat de voltas.

aquet bloch s´utu-dastruirà en sinco minutos

.

- prò amb aquesta carona abón coi bol anà aquet noi? lu raru és que el deichin entrà anals estadis de fumbol. en tot cas praguem surtin volando no sigui que prenguin mal am la ona espensiva

solesitut púmblica de demanda de prestao de cerbell susial

.

- pues jo no sé si aquet coi de faristol me servirà d´ajutt pues ni que sigui per fer una llamadeta a la meba antranyÑabla amiga la fustigadora de iaias. no, no, jo és que simésnó pensave en tres avuelitas que conviuan am un aumil sarvidó a la sasón. i mitin-ma, com he vist per la tenevisió a la siñora aquesta que va asassinán com si fossi una piscópata del viernes-trése pues jo me dit ana mi mateich si no siria pussibla de que fes una passadeta per ca meba. jo lin dic aqui i are que aqui hi tinc tres sanctas siñoras de harmas tomad. a saver. una bieja que és cillola meba i que té pues uns buitante anys (huno parriba, huno pavajo), està bastan reprimida a jusgar por su presensia, pues sàpigan que no surt de casa des da fa pues apurusimadamén uns sincuanta anyos. semble i tot que la ting embarçamada anal sotanu com la siñora Béits aquella del fret Chiscow. entónses jo pensave tanbé en ma sancta mullé que miti busté, és pesada, tafanera, foyonera i sinverguénsa de cuidado, aviat farà els nuranta-set i tanbé me faria un gran fabó si me la treu d´en vellmich. i per acabà, i comonopodiaserdeotramanera tenim el espesímen de la sogra repeluda, sañore mare de l´anterior i que cuenta entre una cadera y la otra la firolera de siento bentisinco anyos. miti, jo no sé com su pudria muntà. hu primé que té de fer és de surtir del CHusgat, escapar-se del jués i venir anabón vics jo, aqui per l´estraràdiu, més u menus pels afores-foreros de la siutat cumtal. en aquet guluriós i aspatarran tres por huno jo li bén purumetu que sirà pagada am ex-pécias ja que jo no disposu de calarunets per sufragà aquet gastu; usia que ja sap busté, el métuda tan semen fot, a mi hu que m´inpòtta és que el resumtado final sea el esperado per este pobre ansia ano que se dirije con el sano omjetivo de que la eliminasión de tres fariseas sea del todo apetesida

sañó vanitat

- hase tienpo, en una galàsia mui mui lejana, quan ere més jubanet, pues m´argradave de mirar-me anal aspeju del cuartobaño més que ré pues per damustrar-me anami mateich que ere capaÇ de fer aquet acte del "amarse a un sevidor". mitin, més per umplir-me de goich que com una manera infodmal de presunsión ante nadie. asin me arriaba d´utuastima que no es moco de pava i ensima les debo asegurar que jo deseiaba de von matí de verme buapu pues jo no tenie avuelos que mu diguéssin cada nit hàntes de irme al sobre. i és que mols amichs del popla me deien que estave fet tot un sañó vanidoso, i de von segú que mols de bustés ja en cunecharan aquella dita que diu allò de "el honbre y el oso cuanto más feos, pues más vanidosos". pues aquet és el meu caso. però per més voltes que li dungueu al asuntu, per aquelles cusetas de la bida nostra, un vasinu del pueblo me acusó bil-mente de haver flirtreao con su ermana mallór, cuando les puedo de asegurar que numca de los jamáses me se ucurrió tamaña atrosidat. les debo reconoser que la cosa no arribó a perigrosos estremos. pero por ello, y aunque el mui serdo ascarós lo egnorara, yo no estava por semejante faena. jo si bulie mustrà els meus atrivutos parsunals hu feie pues am nenes buniques de la puruvinsia i pum. jo estave cins els cullons de la maria mandalena que suposu ere una santa, de supurtà dia si dia tanbé els maleits ronquios de la malnasida pecóra de ma sancta siñora. era una maniata de cuidado i a sobra una inputén...y no les ablo de ahora no, les ablo de hase chochenta anyos. si, he pecao de edultério, hu cumfesu aqui deban de bustés, ¿ha caso passa algu? usia, si de una cosa estave fart ere del meu humilde casorio y vulie una surtida...

.

entonses, i desidio en toda regla a sanjar el asunto con mi esposa con el manio edultério, desidíme a provar a través de esplotar mi vanitat con una pequenya aventura am comsavol atra musseta del barrio. si de algo tengo de presumir aserca de mi unico martirmónio és que en su dia pequé de siego. la nova nuieta que havia de tastà ere de prop del mercat i a més estave achuntada am el cabrunàs del peichetéru. tenia una atra chermana que era molt bona i cariñosa però ere més llécha que el reisinger aquell. tienpos de loca jubentut, tienpos en que jo ere molt presumio; me rasurave cade die poco hàntes de surtir al carré, me pussave per sobra la losión del baron dundee i ere molt croqueto aqui on me veuan bustés. no ni vie cap atra com jo anal meu popla de tan aviado i que se mirés tan al umblic. sensa arribà a sé un san nard siso, jo he sio mui echao palante, un valla perdida, emdefinitiva un endeviduo de los que se disen de almas tomad. recuetdo al respémto que un dia me tivoqué de losión capilar i amb les llóchiques pressas pues vai gafà del prestacha la ronquina. racotdo que vie de visità a la jefa, mui echà palante tanbién prò sobratot molt llepafils i una cabrona putensial en totes les cuastions d´hichiene pasunal. la molt barruera me va fer mal, me ronpió el corasón... i per cabar-hu d´adubà tenie un nas que ni el del txiki dels cullons. per aquestas cassolitats de la bida va cridar-me ante su presensia pa aclarar segun que consétos aserca la jonáda lavoral. com tenie el nas més que fino va ulurà aquell perfume tan raru que desprenien els meus cabells i aichetas. pues mitin, me va fotra fora de la feina i a partir de allavós mis eflubios de presunsión bajaron enteros, més incluso que el Gual Esterp, am lo que entonses vai desidir per canvià de cuñoña. la desepsió va ser de un ordágo molt gran pues vai perdra el meu primer trabajo per una cosa en prensipio, sensa inputansia. usia que si un die de questos se decideichen per demanar-me un von consejo no me busquin...que passo de fé de bustés uns homens més presumios no sigui que en conta d´achò els faci més dasgrasiats.

.

la baga dels camiunés sagons el meu aumil púm de visió

.

- jo no sé parqué coi me fan aquestas preguntas tan psoéses i tan impatinéns. jo no sé que coi anià anadarrera d´aquesta baga de trasputistas però jo imajinu que el gran pumblema que tenan és que s´els ha acabat el gasóli i els pubrisons pues ja no poden tirà els camions carratera amún. i saben que com en tots els asumtus que ens afecten pues ting les mebes sulusions i anaquet cas pues no podia sé difarén. jo de prinsipi si ells no podan o no volan cunduir, agafaria i els ajudaria a tirà dels camions am un parell de bons rucs que agafarie de prestats de la cunselleria u bé del mateic menisterio de traspóte. un burru té la sufisienta forsa per estirà aquets enormes camions carratera amún sensa cap dificultat, a més per si no hu sabien, milló que siguin catalans (com en tot, sinó mitin els peáchas u els impostos). aqui tenim els millós del món mundial, racunegut per l´han menistrasió nortamaricana que els inporta per tal de fels-hi servisio pels seus asuntus del cám i sinó mitin el que fan a Juantálamo. entóses sàpigan que jo mai de la bida he sio camioneru, ni autó-momo ni por cuenta agena, sinó lu màmsim que he arribat és a purtà mercaderias de les que anumenan pretensiosas, en concléto els parlo de tres. bé no cal, ja hu saben. a més no buldrie que cap corredor de aduanes me féssin parà per a declarà sagons quin tipus de paquets. allabós mitin que que anià una cosa que no entiendo: si el gremiu de camionés, are no masse bén mirat por sierto, portés els trastos com si busté porta la ceba siñora, oju que de vién siguro aquet greu pumblema no durava ni un parell de dies més. el Camioneru no va estalvià lo sufisién pues no va pensà en el futuro quan feie de fumbulero a l´arletic de mardrit. per emsempla, ¿bustés recotden quan jugave aquet cabrunàs i ens feie tantus anal nostru basalona? de camiunés fins els cullons!!!

.

i are! cumensen per perdra oli i acaben perdén gasoli...mentra els pobras cunsumidós perdem de tot: desda papinus fins a carbassons i ja no diguem ré del drama dels mercadillus o les putiguetas de la cantunada. nastic fins als pabrutets. hàntes tumbàven aquet coi de trastus a la fruntera i els beneits payesus fransesus feien el seu engrós amb aquelles antranyablas "tumacadas pupulars" i ojo... que no passaven de la Jurquera. ja recotdo la carona d´ aquells pobras marsianos i els seus bunics camions plens de foc que arribaven tan cunténs de múrsia i provinsias. are ja no calen aquestes histurietas de terror. are ja ni tan sequiera son de la partida, ja veuan que coi passe al port de basalone on els estrabic d´ors tenen els cuntanidós més buits que el cap del sañó Porta. jo he pensat al final una cosa si bustés me perdonen. més que curts de bansina jo hi dirie que estem plegats, gubernáns, camiunés i cunsumidós més curts de gambáls que un agente sosial comsevol d´aquesta crisi que dichoseadepaso té un sulusió tan malamén de carona que pudria està pitchó i sinó el tienpo. el tienpo, ese jués que lo dise todo sirà qui ens aporti llum sobre l´asuntu del que por sierto abui ting l´hunó de parlar en aquet més que meraballós bloch. porsiguiendo con el tema és com els que van cap a la capital del pais vesino i li van al sapateru de turnu de quet santo pais els cuatra arreplegats de gairabé senpra... amb els seus jodíos manifiestos. pues sàpigan que achò no passave anals meus tienpos mossos... ni en plena guerra savíl !!! pues ni havie disipilina i mano dura.. i que are tal com tota la gentada buida les estanteries dels supet-metcats, anyos ha, no se viese permitío; de vegades achò me fa pensà tal com si fóssi la tarsera guerra mundialera.... mitin bustés que el dia menos pensat els camiunés hi niràn cap a casa ceba i oju que el faran fora sinplemente per sé un trasguesó susial. ¡coi, que no s´acabe el món!

.

la crisi dels curanta m´impótta un santo bledo

.

- pues sí sañós. que coi passe! ¿eeeh? aquesta no és la meba guerra, que hu sàpigan. aquet si més no és un pumblema de la meba antranyabla vés nieta, pues per si no hu sabien acabe de fer "los cuarenta tacos" resién hecho el dia de hoy, un dóse de junío com el de comsevol anyo. usia que no lin queda ré a la prenyada per arribà a l´adat d´un servidó, a qui dichoseadepaso, per no afectar-li ja no li afecta ni la crisis de los sién. i és achí que la nena va nèicha en un any ple de ravulusions susials com la del mes de mállo del seixamta-buit, un anyo de revindicasions i de purutestas esturiantils, un anyo de greñas i de groñas i en dafinitiu un any tan agitat com ella. i és que mitin, no és pas per la ceba manera tan maravellossa de tucar-me el que no sona... però és que me cica dels nedvis més vagades del que un vuldrie, i és que jo siré dur com la pedrá pomés però al fin i al cavo tanbé ting la meba part humana en un deu per sent i dibina en el novemta por siento restante. arribat anaquet punto i com deie aquell famós filósumf grech "qui té una punteta d´apoyo podrà sustenir el món". pues aquesta és la meba més que bunica nena. returnan al tema de la vés nieta, dils´hi que a pesà que ma l´astimu com si fossi la meba santa mullé, ma pasiénsia té un límit. i quan la nena decideix per nà a fotra´m la tabarra su monta ella tota suleta que ni el mateix pasident del meu basalone. are vol que li compri un pastís am curante espermes per bufà i fé amb pollas i per daspués tastar el curraspunén trusset de l´enriquidora postra d´anibersàrio. pues s´el cumprarà sa put ai ai paddó, s´el cumprarà ella que té més pasta que un aumil servidó. jo sóch aqui donde me vén, un homa mudest i sansibla i de llagrimeta fàsil, achí com ere en ñúñes un gran prasiden i milló cantoner-gros, i por sierto dels més grossos de basalone i resto pruvinsia

.

are, el que jo havie pensat és fer-li un regalet de von prinsipio però que fossi més baratet que la torta de cumpleñaños. asin con la mano en el borsillo me resulta més ecunómica i quedo com un bon siñó i un emsalén avuelo. ¿i a que bustés no s´imajinen de quin regalet els parlo? pues de un aspatarran polster d´una modelo am més kilos al comta currén que el mateix sañó roquefélar: la siñureta chiséle Búchen, amb el justificat omjectiu de penjar-la a la paret de les golfas. no, a ella no, al coi de polster. i vét aqui que jo no sé quin coi de revista cumprà anal quioscu per trubà un candelario del año 2008 am la brasileña aquesta de cunsiderabla pitram i milló cuixám. huré de demanà cunsell a la veina del tersero-pimera per vóre que n´upina al raspemta, dunat que el seu marit és de lo més milluret que tenim al barrio colesionando fasicúlos de la revista pell-boy desde sus lejanos inisios allà vién entrada la segunda mitad de la pasada senútria: penso que la cuarentona de la vés-nieta agrairà bé aquet sublime detallet per part del seu ansia ano pariente. achí pues que me desidio de dedicar-li un póts pues s´hu té bén merescut i oju, a pesà de tenir-li tanta mania anal pobra sañó Porta. sàpigan que me sento d´allò més marchóso pues el motiu d´una selebrasió com el cumplir curanta anyets és mutiu de una satisfamsió prufumda i més per un iaiu que no puede de evitar aquet sano urgullo. en cabat bustés hurien de sabé que no tots els dies arrudunim la més que gluriossa xifra de cuatra decadas adarrera de les nostras asquenas. arribà al númaro de la cadireta és un plaer. els acunsello que hu probin, per més que ho intentin no hu aconseguiran...i a més qui coi sap abón estarem tots d´aquí uns altras curante anyets...i jo are mentrastan estic de festa grossa i mai milló dit, pues la bida son dos dies i no del todo vuenos com deie el meu vés avi, vés...

.

el lavabo no funsiona. mottas gràsies.

.

- a cap de bustés no m´argradarie de veura´l anaquesta situasió. hàntes de aller, cucretamén a la plaça de la munumantal, vai nà anún bar a prendra el meu talladet avi-tual cuando de sobta me va entrà ganes de fé de ventra, bamos de ir a cagar pa ser más nímios o preclaros. entóses me vai achecà del meu asiento i vai dirigir-me al sañó canbré (que suposo hurie de ser l´amo del bar) i li vai praguntà abón coi estava el re-treté, el vatér o los servisios. allabós de manera molt amabla i afalagadora me va indicà el lloc en cuastió sensa avisar-me del greu pumblema al cual me veuria sutmés. jo ni corto ni runaldiñu vai nà ràpid a cumpletà les nesesitats al servisio quan a la porta me trobo un bunic cartallet que posa: el lavabo no funsiona. gràsies. aquí és on va arribà el meu desespero, i és que per cumansà jo no sé a que coi se referia aquella frasesita de marras. si se referia a la cadena que no tirava bé, si parlave del dipósit que tenia menos aigua que la desen-bocadura del Sigura, que si la tassa no tragava lu sufusién...u si havie pèrduas d´aigua por los entresijos de la pica. sàpigan que l´aigua barrechada am els pixums que apareix por los bajos de la tassa, allà on s´uneixen de manera ferma i bunica el artefacto i el suelo del cuartobaño, me prudueix un fàstic que ni el sañó Porta hasiendo un discurset. un cop adresat cap allà, vai entrà a cumplir la meba ubligasió mural i sobratot física (pues ja no m´aguantave ni els peps) quan un cop enllestida la meba més que decent descàrrega emusiunal i sempra agraida, que vai descobrir el parqué del cartellet. después de quedar-me bien ligero de carga, vai girà el cap hasia abajo y la isquierda que vai adivinà a que coi feie referènsie aquell presioso aviso pa navegantes de la porta. el marranu i el insulvén del señó dueño no tindria massa efisiénsia per la neteja però pel que s´en diu allò d´escriura, milló es gués dedicat a retolar butigas pel casc antic.

.

l´ajuntapelas dels cullons molt ucupar-se de la cuntaminasió acútica, dels fums de las chimanéllas o del culó de l´aigua dels rius i daspués tenan el desori i la desvergúensa pópia y ajena de pemeta que hi hagi bares on el labavo perd por los bajos una mena de líquid que achí bén mirat semble al típic caqui-llefiscós del delta del Llubargat, com una méscla ascarosa d´aigua neta i pulida am un pixum de comsevol client que ha acabat la seva guluriossa jurnada fent el típico rierol a cal siscu. però hu pitchó de tot està per arribà. un cop havé estirat de la cadena i en vistas que la cosa no funsionava me he dirigido hasia el canbré-prupietari del resinto i li he fet palessa la meva quecha sobre l´asunto aquet. li vaic dir que "asta áhi podiamos de llegar". a més vai afechir-lins que eren uns jodíos buarros, que no tenien ni repajulera ideia de qué coi és la hichiéne i la sulubritat i que si allò era un bar net i pulío que veniera el san crist gluriós y lo viera. li vai dir que aquell re-trete no estave en cundisions i que la cosa era suseptibla de fer una denúnsia delante les uturitats moni-sipales de la siudad. lejos de sentir oprobio y verguensa, me va fer les bañes i asin de refiló me va fotra la ma per sobra la cara, una ma plena de merda que el molt serdo tenia de hàntes de haver entrado jo en susodicho servisio. i és que el pallu s´havie rentat el culo sensa utilisà un mal rollu de papé de vater pa la ocasión pues era d´aquells canbrés que abans i no daspués de fer una nesesidad comsevol... nave a la pica per rentar-si les mans. de la represió que ma pruduit aquet lamantabla fet vai a escultà una bunica musiqueta de fa més de un cuartosiglo pa olblidar penas...

.

cuando un vesino le toca los sí-bemóles de mala manera

.

- buenu, els purumetu de no parlà més del coi aquell de troç d´hojalata flotante que un cubito-hielo va rajà per la killa com si se tratés d´un cuixí de plumes de cosas a sién. a véra, en los dos póts pesedentes les hablé d´un parell de tortoleros enfonsaos enmedio l´oseáno. hoi tenia la intensión de hablarles aserca de otro tipo de parejilla, els cois de vesinos de turnu, torracullons de vocasión i empreñadós de nasimiento, solen trasladar-se d´un puestu anún altra burchán les cumunitats de vesinos....parqué daspués parlin de les siutats dormitorio! cullons cagandela, si un ja no pot descansà bén agusto ni a casa ceba ¿com bustés pretenen que ens nem a viure a una d´aquestes invensions de l´era moderna? marededéusañó. oh, i encare sort que no li toquin els voravius en dia de revetlla am els crits de la mainada i els petardus de turno dels sañós pares i resta d´invitats a la festa. a mi la gresca i la tabarra, la justeta, ja veuan que no son edats per ré d´achò i que nostra bida com més tranquileta pues milló; però si desde el putu despertadó que sona tan pel marit com per la mullé...fins l´hore que arrive el criu del parvulari am la pancha més buida que l´estadi del basalone...la resta del dia glòria dibina i beneïda. la varitat, penso que anià massa complemsitat anal món dels matit-mónis convensionales d´abui die, en cabat sàpigan que si tots dos agafen i tiran pel dret i se passen el santo dia fora de casa pues els iaius ja sabem a que coi estem esposats. la quitchalla no perdona i com els pares un cop turnats de la feina no estiguin per ells ja poden preparar-se per la bunica nit que els espera: a ells i als vesinos. jo, mitin, no vaic a l´escola a recullí cap nen, jo vaic al casal a buscà una buarra que se fot a cridà pels descosios en cuanto em retrasso una mica i ting cunsiénsia del que un pot arribà a patí am sagons quines cosas

.

i si a sobra la molt bruicha me se fot a pulurà com una cumdamnada a mort, apaga y vámonos. oh, i és que per postras ja no els dic réderé si a sobra li arrive en visita via-espresso y sin previa consertasión la buñaguda-buturuda de la sogra tucàn esparverada com una boja el tinbre tivucat del portero-antomàtico... i mitin que arriben a ser pesades aquet coi de donas! oju, encare que no tingui la mala sort que se li ajuntin en el portalillo de casa les tres bessones, a saber: la muller de fer feina dels veins d´en-frente, la madre ponitica dels cullons...i pa conpletarle aquet gran sarao, la jefa d´aquesta tertúlia matinera, usia la ceba santa mullé en pau reposi i si de pas se queda bén descansadeta pues "miel sobre orejuelas" com diuen els antessos. si és tan tucar-me els bemóles que al final ja vuràn, cadascú de bustés me dunarà la raó comonopodiaserdeotromodo... i és que per aguantà segons quin tipus de bida en susietat un faria molt milló l´ermitaño que auscultán les parets com si d´un metcha de camsalera se tractés...que total per sentir segons quines coses milló tapar-se el cap com foten els talps i amagà el cap sota l´ala de déu nustrusañó. i tenen d´entendra que per tal de poder portar anamún totes aquestas emusions sensa patir cap mena d´alterasió huna de dugas. u bé s´ha de tenir una esquena més ampla que la d´en pau mussol u bé néicher am la enteresa sufisiente pa soportar todo lo que se le viene ensima amb un esparit tan fort, aicharit i cunvansut que numés podrà supurtà aquell que sinplamén sigui el milló

pues no sirà per ganes d´enfunsar-ma a la mar salada

.

- pues abui tenie ganes de dunà la meba upinió aserca la bunica panícula del jàmets càmeruns i el seu prasiós tetànich a modo de continuasión del presioso póts del dia de allér. a mi me posa una mica nadviós aquet flín i és que veura al pobra noi aquet mig perdut buscán cobijo anaquet trastu pues mitin que fa com llàstima i total per acabà primer com un tersera classe gairebé durmín a la sala de màquines i per arrudunir la ceba més que meravallossa avantura frissán com un congelao la sirena en vellmich del oseáno arlàntico. per cabar-hu d´adubà veus la prutagunista que semble visto desde afuera, més que la nuieta dels seus encánts...sa futuda mare, achí parlán a les clares. pues que tots queden estaburnits quan veuan aquell tróç de barco amb les cuatra chemeneies de turnu inclús el tiparraco del bombín que seria el chicomalo de la panícula. jo els ting de cunfassà que vai nà al sine a veura-la pues ja farà achí com uns deu anyos i por sierto no vai nà sulet, un ja vuldrie tenir la llibartat de anà al sinema sensa cap trasto al seu custat. en canvi jo no ting aquet pirvilègit i el meu cunsepta de nà al sine en bona cumpañunie, cumensa i termina en estar-hi bén sulet i sensa ningú al meu alrededó que me foti la santa puñeta. sàpigan que l´ultima vegada que vai nà al sine am algun dels estaquirots que cunviuan am sarvidó, vai havé de surtí per putetas ja que no van parà el parell de mol porcas de llençà escupitajos a diestra i menestra cap els asientos del deván amb la consiguiente pluja de hexabruptos garbajosos de culor verde-espesillo-inténso.

.

però el més impután era cumentà la panicula aquesta que a von segur sirà el que més lins impóta anatots bustés. ¿a véra,una bieja corcomía com la purutagunista com coi se pot enrecurdà pasaos més de 80 anyets (l´edat de ma cilla) del seu rumansu anaquell paquebote (mendossa)? i mitin que ja no dic ré del penchóll o gragantilla aquella que tira analfondo del mar com si fosin las llaves matarile rile rile. sort que tenia la tiparaca aquella...que arriba a sé la meba siñora i la tiru al mar apurufitán l´avinentessa que està descuidada. ré, un sinple enpujonsito y nadie supió nada. però no, no sañó, les coses tenen de sé com a la bida reial i desda luegu el sac de panses aquell, una tia que no sap apresià el valor d´un prasiós collaret am un aspatarrán safiru en asúl-fuerte, tenie de fer la seva rucada final. ¿per achò van anar aquells cuatra arreplegats am greÑes amb els seus batiscazos a més de 4000 metras de fondúe a buscar-li a la preñade siñora de més de sién anyos el seu futut cullaret de jobensuela revoltosa y millonaria? au a la métda l´hagués enviat jo, que se tirés com un búsu a que nés a buscà ella la jóia i el dibuixet del nene. si és que anian coses que no me les esplico ni tinguin onsa óscars garsias a sus espaldas, flins am linias argumentales sin lójica alguna i que els sañós diractós volen encaichà com si se tractès d´un trencaclosques comsevol. jo no nastic pas per estos trotes i si aquella dona tenia molta mimòria sàpigan que no m´impótta un santo bledo i menos les històries del barco aquell que un dia van anà a buscà uns tafanés d´aigua salada
.

terra a la bistaaaaaaa, cagada imprevistaaaaa

- quina buarrada va patí aquella pobra gent! tan tranquilets i cunténs que naven ells surcando los mares del arlántico norte en busca de futúna en el otro lao de la charca. pues suposu que saben la història del barcu aquell tan enorme que un die de hase poco menos de sién anyos va surtí de la siutat del truñutorres (i asin le fué) en diremsió les amériques i que pel camí se va trubà un troç de gel que ere més gros que el cap del sañó Porta i més alt que l´alsada d´un campanar. pues como que no llegó el trasarlántico. i mitin si el que lins dic és vién sierto que bustés ja poden nà buscán per l´inter-nete quina va ser la ceba més que guluriossa destinasió final. si els númarus no me fallen pues les cebes restes se troben allà delante la costa de l´ameríca, més cap a mar que cap a terra, alfunsat en vell mich d´unes aigues chélides i plenes de munstruosos isebérs. si és que fins i tot anals de la urquestra del vaichell no els ni va dunà tienpo de acabà la musiqueta, allà tucán i tucán com uns burinots esperán que el mar s´els cruspís am patates però almenos amenisán les darreras hores d´una tirpulasió que no sabia cap abón coi fugí; per tal mutiu damano una mica raspecta i un fort aplaudimén cap aquets cuatra arreplegats del viulí que eran a cuberta fént l´imbèsil. are, hu que trobo més aspatarran és tota la resta de la història que porta aquella trachèdia al seu darrera: és la relasió inter-susial que diuen va pruduir-se en la entemidad de su interior. jo, mitin, no arribo a tanta imajinasió com la dels sañós directós de sinema que d´una catastrófe li fan un bunic conte de fades. se van a cagà violes al fondo del mar més de milcinsentas personas i ells tenen l´arte de convertir-lo en un meravallós crusséro reumàntico com els que feien els amics de "vacasiones en el mar"i el tornen en un románse de dos pallos que se troben a cuberta per casolidades de la bida...

el guluriós Tetanich va surtí dels els-tilleros de Livarpúl pues suposu que el mes d´abril de l´año 1912 i com qui fa la cosa aquell troç de siutat flotante va endinsar-se hasia los mares am gent de tota cundisió susial. aniavien rics, menys rics i pobras, com qui diu uns desprendios de la bida que feien l´engrós, bé fén de pulisó u bé guanyán "a las tinbas del juego" anal matei port d´on surtie aquell pedaso de gegant navieru. jo allabós tenie l´adat de uns cuatra anyets resién cunplios i lins tinc de dí que vai tenir un familià que se va colà anal paquebote aquell sensa pagà ni ré; sàpigan que el pobrhome va murí cunchelat allà por terranoba com el rodolfo llagustí per viachà en tesera classe. altra gay hubiese cantao si vés nat en primera. però no. mala sórt. que li farem. pues mitin allò va ser com una lliçó per quan pensem que som indestrutiblas, i que a pesà de purtà cuirassa de ferru culat a proa, a popa, a bavor i a estivor ens pudem passechà esclafant els pobras peixets que naven asota el bicho aquell. si és que som uns animals de dugas potas, si és que no canviarem mai. un servidó anán a dos putetas, caminán chinuchano no nesesita aquets endolls per salpà de un puesto anún atra. a mi les elstadísitcas no me diuan réderé i ja poden dir que achò i nà en avió és lu més segú que nià pues padqué pocas vegadas me veuran allà muntadet ni que sigui de colao i que bustés tingin bén claret que si me voi a l´aventura hu fai am els dos peus bén pusats a terra

ja no m´argrade el fetival de l´uruvisió

.

- pues que anami no m´argrade aquet fetival de la cansó. mitin que anallà m´havie jo purupusat de presentar-ma com a candidat pues achi des d´en fora hu veic tan manio i tan preparao que un comsevol del carré pot nà cap allà de primeres i dir allò de: "jo sóc el candidat que nesesiteu". i és que anià sagons quins cardus burriquerus que foten més pena que glòria que déunidó i oju, achò per no parlà de les "amistades" més que parillossas que se montan los paises del este entre ellos. son vesinos millós que els que de bén segú tindrà busté anala ceba escala, però no son tan tan tan arreplegats com els veins de tota la bida. aquets diuen "abui jo votu per tú, i daspués tú vutaràs per mi...", i mitin, achi de cuntens que s´hu fan ells como el mismito juan pal lomo "el de yo me lo como yo me lo guiso" i sifanofa algo semblan a les erecsions a la prasidènsia del basalone. allabós com els hi deie hàntes, pues no me van agradà ni chens ni mique aquet fetival, manipulasión al canto tal com deie el sañó que el presentave, me semble que un tal siñó oribarri, que gairebé se savie que guanyarie un pais del este del asero. tots ja savem que entre la mara drússia, els ebrios que eren els urganisadós u anfitrions i poca cosa més su farien com qui no vol la cosa;tapoc és allò que els altras acabéssin tan malamén però ni los nordícos ni los osidentales su tenien tan de bén muntat. els grecs no se van treura cap maravella de la chistera...i ja no diguem el prasiós noi de la bunica guitarreta de culó russade i amb aquell miler d´aspatarrans butunets per dunà i vendra...

.

are, la chistorra se pusave empinada com un talús quan surtian cantán les vikingas com la suéca, ai marededéusañó si no gués estat parqué tenia a la bruicha assaguda al custat meu la que viese montao allà en vellmich de la galeria. i que m´en diuan bustés de las nuietas aquelles de totes les delegasions dels paissos reunits... alhora d´emetra els seus votos curraspunéns? russetas totes elles i aicharides suposu que com sas mares. ai ai ai paddó paddó. però al meu judisi les sañuretas de les delegasions en algun cas estaven superades per les mateiches cantántes amb aquelles tan ansissadores melondíes. si ens pusem a cumparà me quedo am aquestas hàntes que am la foca. i si jo els dic que la nurruéga feie pachóca pues s´hu tenen de creura i punto, aquella noia, a part de cantà, tetarejava molt bé la lletra de la cansó, usia que vucalisaba molt bé vulie de dí: el parell de sindries que duia per montera eren de órdago a la grande i la passió desenfrenada que incluso puruvucabe en el sañó oribarri (que sifanofa està una mica com sarvidor) era de agárrese i no se suelte. però hu trist és que en cabat de tot no va guanyñà cap cara bunica, que ere el ménimo de lo por uno esperado...en aquella nit en que per allò que en diuan politica comersial pactada estave tot més manegat i conchorchat que un sufragi en comsevol pais de sutamèrica sensa nà més lluny

aquella meravallossa "corría"

- si me enpuran puede que encluso asín vién mirao me cojan sana endívia però sàpigan que en cabat sentiran poca cosa más que mesericòrdia hasia ma trista persona. fué serca del carré del pelaíllu cantunada plaÇa unibasitat cuando unos desvensijaos fasinerósos y ensima pringaos que lo que usté ni se imajina, que me intentaron de atracar de manera bil y cubárt. sepan que a pesar mi edat les tengo hechao el ojo anaquells descamisats de métda que hisiéronme de mí un acoso y derribo de armas tomar. un humil servidó fue pretensiosamente amenasado am el dumtós mutiu de rubar-ma hu puquet que duía a sobra. ¿ustedes creen que me merésco esto? ¿ustédes creen que soi acreedor a estos flagrantes hechos consumíos? y un benegra! un ansia ano, handrajoso si ustedes quieren, putsé fins i tot vestío con cuatro harapos pero al fí i al cap tan subio de dicnitat i de solera com a comsevól de bustés. entónses yo calculo que siria delante los sines que aquestos cuatra cabrons pretenian far-fullarma pels descosios asin a pumta de gabinet i ensima un gabinet que estava más enrobinao que quien les abla. miten, yo si ora mesmo tubiese en mi poder a esos amajaderos, senvergúensas y dalincuéns preturbats los ajustisiaba con el guarrote-vil com feian en tienpos preterítos. tienpos en que el señó alcalda, l´emsalentísimo señór porc-i-olés bajo los auspísios de l´antic gubarnadó de basalone no permitian cap ni un d´aquests dis-latteks padqué no ni vie cap mena de depressió contra la jubanalla que espantaven iaius que van i venen crossa amún crossa avall plens de goich, felísos i cuntents de passechà sota aquell aspatarran sol-sulét i achi tal com lins dic sàpigan bustés que yo he lidiao en mejores plasas que el mismillo kodro-vés...
.

- pues aqui onde me vén y como hàntes les he resitao de manera gustossa se puede desir que he sio un turéru milló que el famós no-viyero antes esmentao o el mateix niño de "la caspéa". miten, por lo pronto, tan sólo desirles que a lansar caspa nadie me gana ni en mi casa ni en mi barrio; he toreao en plasas más difísiles que el mesmísimo estadio del basalona. cuando la cosa se ponia difísil no ni vie pallu que m´agafés pels descosíos que iba dejando adetrás mío i si tenen dumtas li pragunten a la noia del colmado de la cantunada del meu carré; la mossa aquesta vén unes bunicas patates, de molta qualitat i a més bé de preu por si ustedes lo desconosian. el dia que susedióme aquella pesecusión mi manisco lo pagó mui caro pero mi urguyo se elevó hasia los altares de una satisfasió sercana a lo dibino. la cofradia de viento la mare de los ramedios que desde luego no era nada a consejable. jo era, sóch i siré si déu vol un bon rampumblicà i una milló parsona, ¿pero no troben que naltrus també mereixiem chustísia por parte las utoridades? nos devian de defemder a pesar de nuestro historial más que dudoso pa los poderes factícos. pero no. se hasian el zueco. passaven de naltrus. conosian que eramos esconbatientes i se hasian orejas sordías. i meresiamos ser protejios en justa correspondénsia pues no nos haviamos esiliao a cap puestu i malgrat havé lluitat contra aquells flanquistes de métda a la bataya del Evro yo tanbién tenia dret a que els grissus que van fer acta de presènsia delante aquella indecorosa agrasión, intersedieran ante mí por delante del agressó callejeru de turnu. sou uns malparíos, rejistrat en mi espendiente queda, que hu sàpigan. no me varau dafensà delante de aquella inpunitat, un atro-peio en tota regla. no vai rebra cap ajuda i jo ja tenia la més que respemtabla adat de seichanta-sinc anyets uno arriva uno avajo. i son malparits padqué ells sabian a siensia sierta que jo vai ser un màquit a la guarra savíl...i su tenien bén apuntadet. allabós resulta que van fer vendeta hasia mi i "la corria por espantà" que me tube que haser delante aquella gentusa sólo me la conosco yo. cuatra churissus i macarras al meu darrera, i jo cor que vols, patas pa que os quiero, ells darrera meu que querian espolearme lo poco que me quedaba ensima. entónses me se ronpió el manisco y hasta oi en dia que me se reprodusen las dolores els dias de pluja de resumtas de aquella jodia lisión en los adutóres de la rodiya darecha. los reflejos que me se produsen segons els sañós ductós m´han dit que tienen como motibo la fugida rotonda sant antoniu cap avall... y les hablo de hase más de tremta y sinco anyos. una carrerilla que ni la del santo jerónimo aquel y que como tantas otras ha tenio sus grabes consecuensias pues els cuatra malparits arreplegats de turnu que naven darrera meu van pruvucar-me una "corría" que ni el mateix kodro-vés...pues a falta de pan buenas son tortas y qui no se cunfódma és padqué no vol.

carré violant d´hungrie a ma dreta, pafabó

.

- en primé lloc praguntar-me anamí mateich a quin putu coi de ment piribilechiada se li va acudí de muntà un carré a basalone am aquet nom tan indasén, tan soés i a todas lúses tan salvácha. i jo aqui pues hu cundemnu púmblicamén. vamos, aquet coi de bonhóme se va quedà bén a gusto, per no dir la mare que el va matriculà; mitin que me recotdo de l´ajunta-pelas i aqui en cabat hi tindrem guerra i de la grossa. i és que per les refarènsies que en ting d´aquet sañó hungarino ere un pobra preturbat mental, ere un viroladó parillós i un piscópata madparit com el malo del jarri el "sósio". no,tranquils que jo no me refiédo anal sósio del basalone, parlo del sañó sósio del equip la capital que tiene a la sancta señora "sibebes"como fuente prinsipal que ornamenta el sentro de la misma. deduieicho que aquet señó d´hungrie ere com una mena de maiquei jámson. putsé no tan, putsé una miquete menos, vale, d´acórt, però bé, anami no me diguin sota cap cunsepta que el molt cill de puta no era, oju, sienpre a jusgar por las referènsias llegadas a través de terseras personas un maniáto de cuidado. un pallu que nave pels cullègits de la sona alta i que se pusave a laporta a vendra caramelus de frarelopa, un monstru en vellmich dels carrés de la nostra bunica siutat tal com feie la sañore emriqueta Madtí a prinsipios de siglos en ple casc antich am els orgas de las criaturas: miÑons que la molt bruicha segrestava per guanyñar-se uns calarunets amb els que pudé tirà amdaban. bé,més u menos com fa el sañó pera asco-bar am la colla arreplegats que té al seu servei i que ens amenisen les buniques tretúlies que es fan i es desfan per totes les ràdius del dial de su emisora faborita i que jo ne tingut els cullons de sé l´unic en denunsià aquets fets tan asacaróssus i raprubablas. fets tan barrués, amuminablas i bumitius. mitin, tan u més que el mateich mandato del sañó Porta.

.

jo, a véra, si de cas a qui purtaria en presènsia del sañó aquet anumanat violante de hungrie és a ma siñora i en un mateich pacK a ma sogra i a ma impatinén cilla de vuitante anys. les agafarie i les ficarie al maleteru a totes tres agafant-les de las grenyñas, vinga cap al barri aquet de nostra sagrada siutat, un carré de la basalona muderna, un carré que quan se fa negro-noche un ja deu de tremulà de miedo. allà esperaria chinochano com un Llach "el destripadór" comsevol a que ni aparegués aquet mita más muerto que vivo, que espantés les criatures i vinga capó ubert i te les pots cumpondra´s com vulguis amich meu! son totes tevas! les tres! miti busté quina ganga que ni al caga-four aquell. resulta que el tio vol, el tio s´interessa per les tres mullés i goitin bustés el que no se poden creure: el pallo va am unes uyeres foscas, palpán les parets am un bastó, i amb un prasiós gusset llauradó com a fiel conpañero. tanbé porta a la buchaca dreta de l´americana una tira de copons de l´onse amb la terminasió acabada en el númaru nou mil cuatrasents i picu creo recordar. mitin, aquets carrés de la basalona arrelada i els seus noms...és que tenen uns ous que s´els trepitchen els mandamases, és per a que se lliguin bé els machos segons quins alcaldas, és per fer-su mirà. ¿u no? marededéusañó, nos emos bebio el entendimiento! violant d´hungrie, violant d´hungrie, busquin, busquin pel callejeru i ja vuràn si gafaràn póo! no sé abón nirem tots a parà am tant de insivisma, abusananus, creminals, pendejos, padastros...enlloc de pusà pues jo que sé, el nonbre de una minènsia com el carré de Santi asquerro. ¿oi que achò siria més pumsitiu dic jo? o rudolf va-lentinu. de noms adecuados ni han per dunà i vendra, de grans parsunatchas pumblics i que com el sañó Soriano no van pel món fént buarrades. però enlloc de pusà aquets noms, no, apa, van i ens posan dalincuénts que llevat que hu féssin amb comsevol de les tres bruiches dulentas abans esmentades tindrien tot el perdó del dibino. aquesta siutat, cada dia que passe nastic més que cumvansut, la va parí un buturut en época de l´espansió rumana...però com anaquella epóca no ni vien sueltus pels carrés de basalona ni churissus ni macarras tal vegada no passava ré d´achò!

Bruce Springsteen Videos Music Videos

amb els interessus de la llibreta de chubilasió me cunpraré un bon bastó

.

- pues mitin, hànte todo me comsidero una parsona mich reumàntica mich nostàljica. jo no sé si sirà gay o gallina prò abui ma siñora no està gens fina. està com el temps. saben bustés que de bén patitet en mis longevos suenyos en la cama de paja de la masia que me vió llegar al mundo me feie una enorma ilusió de muntar-me una putigueta pues per vendra caramelus,quicus, pipes, piruletas, asétera. en cabat bustés sàpigan que l´atra dia me va dunà per mirà la meba llibrateta d´ahorrillus que ting cuntractada a "l´escarchaparlem" i me vai enterà que els interessus que me dona a final d´anyo no me donen ni per un putu bastó am qui sostenir-me bén tieso per tal de fer les mebas avi-tuals passechades diàries per la ranvleta del meu popla. entónses me da como una mica de reumantisismo el racurdà aquells viejos tienpos en que lins deie anals meus pares que jo bulie muntà la meba putigueta i sé un sañó putigué per quan arribès a gran. allabós ressumta que ells m´hu van nega pues padqué els molt maricons me deien que am aquet negosi no tindria abón caerme muerto, que lu milló que pudria fé anala meba bida és dedicar-me a treballà al port de basalone am els estràbic dors aquells que munten aquell coi de caixes vinga cap amún vinga cap avall. mitin, feines massa dures. entre que un comsevol hijo de Dios se té de llevà a les cinc de la matinade com aquells que treballen al mercat del "bord" i daspués supurtà aquell frio que fot en plé invierno que se li queda cungelada la titola, aquet que els escriu no tenia ganes d´històries. si els meus vés-avi-vés eren uns piruleros del copó ja no els dic ré del que penso de las nuevas generasiones

.

si m´haguèssi dedicat al negosi del súcram i vés muntat una putigueta de piruletas jo crec que el triumf a la meba bida fuera estao garantisao que ni aquells señós que van fundà els chupa-chuts i que encare estan fén marquetín per les amèriques per tal de cumpensà les pérduas que tenen a d´altres mercats. jo ja m´imajino darrera el mostradó am la meba bateta blanca i atenén als nens i resta de criatures del barri i en espesial a les cebes mares padqué no dir-ho, i agafàn la busseta de súguts i pessar-la anala balánsa per después turnar-li al marrec de turnu, acarisiar-li el cap i de pas fotra una miradeta al escote de la mamà...ai ai ai paddó. suposu que al ser un autónum jo suposu que are tindria una chubilasió d´acorde am lo ingressao en los planes de pension corres-pondientes a la epóca en que tenia aquell negosi de putigué. en canvi am les malaídes nomínes lin queda una minça pemsió que fot més pena que glòria, am la que no té cap renda quan busca pues un petit rendimén pues per cumprar-se aquell bastó electrónic amb gepet-ese que acaba de surtí al mercat. achí no se pot viure. per achó, un sarvidó que se cunsidera tot un viciós-nari savia mui a siensia sierta que quan arribessin segons quines edats tots els pingúes benefisis que dunaria un empleo mai farien l´efecte d´una bona inversió en el meravallós negosi de les piruletas a granel... pues qué milló que una ensucrada bida per daspués tenir una molt dolça retirada com diria aquell

.

en sircúlos redusíos les llamaban filán-dropus

.

pues és avidén. segons la dafinisió per part de la raial acanémia de la llengua traginera, un filán -dropu és un señó u siñore que atima per sobra de tot a les parsones que l´envolten. tenim uns clars ensemples com el sañó chorch Búch o el mateich Benlàden. tanbé podriem incloura a modo d´afechitó el ductó rosado. la umanitat no se demane a canvi de ré, hans al cuntràrit, és per una caritat guiris-tiana, un respemta i un pusitivisma i capasitat cumstructiva pròpia d´un señós de asul-grana que van regalán puntets per tota la cheografía iberíca. i és que nostrius jugadós del equip del basalon son els primés filán-dropus que me se venen al cap, i com no podia ser d´altra manera el lógot d´unimséf els viene com anell al dit. bustés ni s´imajinen hu que costa tení aquet esparit altruitriste envers els nostras atimats prójims tal com diu que fem els sagrats manaméns de la llei dibina que regna en aquesta olla de cols que és el món del fumbol; i ningú mai de la bida ens agrairà lu sufisién aquet desinteresao esfuérso per ajudà a tots els equips que nesesiten como l´agua de mállo aquell empat u aquell triumfu per salvar-se. i allà on no arrive ningú arribem els basalunistas am el meraballós planté de primés espasses dispusats a deichà pedjada pel seu talán recunegut per tots els camps on arrosseguem les potes de búrru fent regalets que ni el pallo de la chemeneia...encumiablas colaborasions més própies del dia d´acsió de gràsies que d´un clum que diuan va ser fundat per dunà alegria i falisitat a una fisió que passe més dies de gana que d´atra cosa. i és aqui on els meus atimats filán-dropus mostren amb entusiasme com coi ficà la pota cap a la pilota i lluità fins l´ultim segon d´un patit per portà cupetas al clum que dona nom a la siutat

.

entónses jo me pragunto anamí mateix: si els del guglét, els del viquipédo, asetera, tenan aquesta manera de desviure´s pels atras, sirà sifanofa un estil a lo micosóf aquell del bil Gays,usia com un estil que no saps el puntet emsacte d´on se troben les veritablas intemsions pues d´aquell sañó o titusió que diuen ajudar-lo. jo dascunec de totas totas si raialmén achò que fa nostra equip pels semejantes... si rere d´aquet ajut anià una manera de vendra el pruducta final de manera que tot plegat sembli un acte sensa interesos pel vell mich. ¿oi que bustés m´antenan? pues sàpigan que jo no m´entenc...i si un serbidor no se entiende me parese mui dramatíco. des de l´avi-tasió de la meba més que aumilde morrada numés dils-hi que jo me cunec a un ànima beneída que és un auténtic filán-dropu, per més senyes té una aspatarran culecsió de utilitarios, sol nà molt cap al sud i sempra parla dels seus amics com si fossin uns "er manos" de vientre... i fins aquí puc llechí. de tal modo y manera que he llegao a la comclusión que en este pequenyo mumdo que nos rodea las animas er manas nos joden cuando menos nos lo esperamos, y ya no les hablo sobre funbol sosiedat o politíca, les hablo más allà de comsevol aspecto mundano, encluso me iria a un plano más morral que material. sino se lo pregumten al entrañabla amic súpet-lópes, que desconose del tema que les espuse, pues ni corto ni peresoso me dejó plantaos a los de una casa de tutúts pa plantarse en el enemigo d´enfremte con la intensión pues de pasar unos secretillos endustriales.

.

jo tanbé ere seguidó del grandiós Sitnei Pólla

.

- mitin que achò ja va passà fa uns dies. astic trist, moix, dasansisat i capcot pues padqué va murí en Sitnei Pólla. ¿i are que coi volen bustés que els hi digui? a mi m´argradave i molt el diremtó de sinema cómico que ere el sañó Pólla. fins hase poco que incluso protagonisó algun flín de asión am la nicol Kinman. mitin que jo el sagueicho anaquet bon hómen de quan als lejanos anyos setenta feie panicules tan buniques com per emsempla tot-si, la del quien sobrevoló el niu del cucút o la del cóndor pasa am el gran Robet Ré en fot. per no dí la de mamades d´afríca allà pel bell mich dels anys vuitante am la sempra jubaneta merril Esterp. quina bunica maludia. me recotde anún jugadó africanu que ultimamente està massa follonero i fot pacobuya per aquells meraballossos indrets. semble que el vol el futur equip del sañó Chose Murriñu. por sierto, ¿ustedes sabian que yo soi un gran patisante-afisionado del sétimo arte y ensállo? usia del sinema vull dir. pues sí sañós, sí. i sinó vagin a la mero-teca i mitin la meba déria pel fumbol clum basalone dels meus desamós. pues aquet póts és un sinser humanacha anaquet pruductó, actó i directó, vamos, un tot terreny com l´amic iaia atúrét. are, com a gran flín destaco la dels espies a les nasions unides anumenada "la interpreté", pelicula tota plena de cunspiradós com l´ansón, enemics uculs com en sandru russéits, i sañós bacós com el pancha cuntenta de San Cagat. bé, sifanofa amb tantas tapaderas que ni al gubern de la chanaralitá de catañuña. pues entónses sàpigan que va fallesí el passat dilluns am setante tres anys resién de cumplios aquesta uténtica putrum del sine d´espiunatcha i intriga cómica, un sinema mich real, mich pulític, ¿saben?

.

jo de fet buldrie destacà aquella ansisadora historia del sañó que a modo de trabelo va fer-se de passà per dona quan ere un pobra homa i tenia la intensió de triumfà anala ceba bida parsunal i purufassiunal: en Tot-si. mitin que anami me racotde une mique a ma siñore que ha venio a haser lo mismo anaquet putu món, sobratot quan la pocasolta me viene a pedir la meitat de mi pensión quando llegan los prinsipios de mes. és tan buñiga i tan indasén que ni el mateix sañó Pólla lin farie un parsunacha a la ceba trista alsada moral i marital. ¿ qué coi se pot esperà d´una fastigossa i casposa mullé que és capàs de fer al rebès del Dumstin Jofman ? enlloc de posar-se la perruca i fer de dona, lu que en donaria ella per rasurar-se el conill ansiano que té, i fotra´s una tita al aire.. enlloc d´una cana. a ella por sierto no le farian falta ni las uyeras ni el traju llampán de culó bermell, la desvergoñida se fotria un bigoti postisso i se farie de passà pel meu germà lulén per tal de fer-ma "el timo de la estampida" però en versió geriatríca. és una bruicha mantideda i am molta mala fé que merese que la estanpen contra la paret i que ufeguin les cebes restas am suflete de peramangantes. si es que no mereich ni respirà. bé, per acabà el tema del grandiós directó de sine en Sitnei Pólla, pues afechí que a parte de los pinillos fent de secundari en moltes panicules, aquet mite del setímo arte no va parà de traballà fins que el seu atrotinat cuerpo va deichà de funsiuná. per tan, des del meu aumil bloc, desitcho que el gran directó amaricà Sitnei Pólla descansi en dibina glòria selestial i faci disfrutà a San Pere amb les cebes aspatarrans pruducsions... asin en la tierra como en el sielo... mejor serán las guerras de siénsia i ficsión.

els escaletus en saben de fullà?

.

- per cumansà sàpigan que porto tota una senútria fent-ma aquesta pragunta anamí mateich. mitin que desde que tengo uso de rasón, usia gairebé mai, he pensat que si las persones que dispusem de tres putetas pudem realisà sensa cap mena d´ata-duras el manío acte semsual pues el nostra pubret escaléto, que por sierto, està bén endins de la nostra pell pues no té padqué ser difarent. jo me cunfurmaria de mas-trubarme am una missarabla turumpeta. a véra, si lu que som natrus, seres modtáles que estamos com qui diu de camino, que abui estem aquí i demà estarem allà... pudem clavar-la, ¿padqué un ser tan inusént, un ser que és tan i tan inufensiu, un ser que no pot fer mal ningú suposu padqué és bén mort... no pot fer el mateich, eh? mitin, malas lenguas diuan que els armaris de can basalona van bén plens d´aquets seres inanimaos de blanca dentatura; inclús se parla entrebastidores que se dedican a churisà purtàtils a prasidents capgrossus...no en facin cap cas, son sinples habladúrias. achò sí, jo els pruibeicho que faltin al respecte anaquestas criaturetas de Déu nostrusañó, una bunica munió d´óssus que de tota la bida han tingut un esparit bén alegra a jusgar pel prasiós videu d´aquí a sota, i emdafinitiva, els amus i sañós de nostra cuerpo gràsies als qui podem de permetra´ns el lúcsu de mantenir-nos dempeus des que naichem fins que ens trasfurmem en el escaletu de turno. si sañós si, més o menos com la mosca del sañó cafca aquell... i és que és gràsies als bunics cucuts que trubarem anadins de la prasiosa caicha de roure del nostra ataúd que els prutagunistas del tema del dia ens faran veura la trista realitat del que realment som. mitin bustés, tot plegat és massa sumrealista, tot plegat és com si fóssim uns comsevols sosis de l´antiga grada de preferent del marabellós estadi que no dona nom a réderé: per no donar nom no en dona ni a la siutat, ni al barri, ni al casal de mullés de lliure sirculasió dels vultans...ni al sementerío del barrio las córtes generales....

.

señoras de la bida, desconosco si triste u alegre, i que a jusgar pel porte que dúen a sobra encaichen de molt mala gana els pistoletassos d´aquells hómens perduts prosedentes de matit-mónios que foten més pena que goich i que busquen el plaer i la satisfamsió reprimida a canvi de quatra calarons mal comptats. bé, els calarons no sirien per ells quedi clar. un famós triu de canet deie allò que: "aqui descansen els óssus d´un que els tenie molt grossus", pues sifanofa és lu mateich en versió segle ventiú. la nit a la siutat comtal segons en diuen és llarga i fosca, plena de fantasmons, d´escaletus, de van-piros, de franky-einsteins i d´hòmens llop. i per si no hu sabien també diuen que basalona és vona si la borsa sona. pues jo no ting ni un duru per cunprubar-ho. achò si, jo vai tan bén servit que nastic fins els meus sagrats cullons, però aichí i tot no els puc pas negà que a mi fins i tot me faríe póo de surtir per aquellas sones que en diuen el estra-ràdiu; ¿que padqué? pues si la mateicha capital ja m´els posa per curbata, imaginint-se tots bustés hu que siría la sona metro-pollitana i ale-daños de la comàrca del barçalunès. achí que pusats a pensà que tots els siutadans i siutadanes de basalona fóssim uns pringats de merda que no tubieramos u tubiesemos aonde caernos muertos tal com els pubrets escalétos, pues milló ens deichèssim de fer el fantasmó d´una puñatera vegade i turnèssim al nostru particulà nímchul ansestral on segur que siriem més felissos del que som fent tanta bida susial i semsual sensa sabé per on cumensà i per on acabà. ¿i total perqué me dic jo anamí mateich? per no ré, per acabà ficant-la i encaichant-la tan malamén com podem, que inclús els escaletus que ens aguanten tota la bida hu farien molt milló... a pesà del mal que futrien a la pobra dama a la qui endullèssin un troç de fémur enlloc del maleït penjoll de coses a cent del que dispusem los santos varones, en cabat una simple pallaringa que per no tenir no té ni putu ós.
.