.- pues que anami no m´argrade aquet fetival de la cansó. mitin que anallà m´havie jo purupusat de presentar-ma com a candidat pues achi des d´en fora hu veic tan manio i tan preparao que un comsevol del carré pot nà cap allà de primeres i dir allò de: "jo sóc el candidat que nesesiteu". i és que anià sagons quins cardus burriquerus que foten més pena que glòria que déunidó i oju, achò per no parlà de les "amistades" més que parillossas que se montan los paises del este entre ellos. son vesinos millós que els que de bén segú tindrà busté anala ceba escala, però no son tan tan tan arreplegats com els veins de tota la bida. aquets diuen "abui jo votu per tú, i daspués tú vutaràs per mi...", i mitin, achi de cuntens que s´hu fan ells como el mismito juan pal lomo "el de yo me lo como yo me lo guiso" i sifanofa algo semblan a les erecsions a la prasidènsia del basalone. allabós com els hi deie hàntes, pues no me van agradà ni chens ni mique aquet fetival, manipulasión al canto tal com deie el sañó que el presentave, me semble que un tal siñó oribarri, que gairebé se savie que guanyarie un pais del este del asero. tots ja savem que entre la mara drússia, els ebrios que eren els urganisadós u anfitrions i poca cosa més su farien com qui no vol la cosa;tapoc és allò que els altras acabéssin tan malamén però ni los nordícos ni los osidentales su tenien tan de bén muntat. els grecs no se van treura cap maravella de la chistera...i ja no diguem el prasiós noi de la bunica guitarreta de culó russade i amb aquell miler d´aspatarrans butunets per dunà i vendra...
.are, la chistorra se pusave empinada com un talús quan surtian cantán les vikingas com la suéca, ai marededéusañó si no gués estat parqué tenia a la bruicha assaguda al custat meu la que viese montao allà en vellmich de la galeria. i que m´en diuan bustés de las nuietas aquelles de totes les delegasions dels paissos reunits... alhora d´emetra els seus votos curraspunéns? russetas totes elles i aicharides suposu que com sas mares. ai ai ai paddó paddó. però al meu judisi les sañuretas de les delegasions en algun cas estaven superades per les mateiches cantántes amb aquelles tan ansissadores melondíes. si ens pusem a cumparà me quedo am aquestas hàntes que am la foca. i si jo els dic que la nurruéga feie pachóca pues s´hu tenen de creura i punto, aquella noia, a part de cantà, tetarejava molt bé la lletra de la cansó, usia que vucalisaba molt bé vulie de dí: el parell de sindries que duia per montera eren de órdago a la grande i la passió desenfrenada que incluso puruvucabe en el sañó oribarri (que sifanofa està una mica com sarvidor) era de agárrese i no se suelte. però hu trist és que en cabat de tot no va guanyñà cap cara bunica, que ere el ménimo de lo por uno esperado...en aquella nit en que per allò que en diuan politica comersial pactada estave tot més manegat i conchorchat que un sufragi en comsevol pais de sutamèrica sensa nà més lluny
