Mostrando entradas con la etiqueta bob sinclar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bob sinclar. Mostrar todas las entradas

miércoles, julio 09, 2008

reibindica lo sinple. reibindica que ets un ximpla

.
- pues abui buldrie de parlà d´una més que guluriossa cumpañunia de teléfonos que, ojo avi-sor, mai de la bida ens ha enbaucat, ni a bustés ni a servidó. ni aquesta, ni la resta. anal meu popla ja d´antic se deie que les parsones havien de reibindicà lo sinple, i que arribada l´hora ja tindriem tienpo per queichar-nos tots plegats. aichò si, visca nostramu que de l´empresa Porta el timó...el vostru altruisma no sirà en va...Déu algun die vos-ho pagarà. i és que are ens foten una gardela anún santiago carrillo i encare tenim l´esma per pusà l´altra. no som ré. no sañós. dunem per bo comsevól servei mal anumanat susial i el cunvertim en una meraballossa defemsa del patrimonio ecunòmic d´uns puquets. are, per gent empreñadora, ai paddó, emprenedora, els del coi del señó Alierta aquell que un bon die se va desidí per deichà les españes a canvi de fé futuros negósios a les quimbambas. quan aquesta gent parla de reibindicà coses simplas pues jo me recotdo del meu cafetunet al bareto de cal Marianu u per emsenpla quan vai al furné a arreplegà el meu llunguet de pa diari. els meus númarus no son pas masse gruixuts, hans al cuntrari, son fins i tot petitons com els de comsevol hijo de vesino. are, un mumén, abans de tot quedi clà que aquesta gent que se dedica anal mundillo de las telele-comunicasiones mai mai mai ens infla la factura en "trucadas a la lluna" i menos quan ens parlen dels fixos. ja no diguem ré quan parlem dels móbils ni del coi del "adeselé" aquell com coi se digui. li foten ofertes a l´engrós del dos por húno y me llevo seis. i achò quan no li omplan el seu busón de correo am pumblisitat per empaperà el seu domisili i un parell més. jo no au antenc,putsé és que el anticuado es servidor i esos numerillos no van con uno
.
parlánt dels móbils fixos discontínuos... la cosa en la factura bimestral esdevé més que guluriossa amb uns mínimos aspatarrans. se lo tome como se lo tome, "a usté con esta oférta del dúopac de teleafónica le regalamos millones de llamaradas en mansajes a móbiles que empiesen por el númaru cuatra i si ensima entre todos sus amigos se encuentra a la tia engràsia, le omsequiamos con un presioso móbil con recàrrega de sinco eurillos en cuanto pase de nuebo por la butiga de la esquina; cuando usté se pele el santi asquerro de su targetita venga que le regalamos un nuebo móbil con unos tresiéntos euros en llamaradas...que en todo caso habrá de retribuirlas pa poder adquirirlo. con el pésio final anirà inclosa la trucada de la famosa vesina que acaba d´aterrisar en las Maldivas i que por sierto no se n´entera de ré". no, si encare els hi tindrem de fé reverénsias anaquesta gent tan internasiunal que bisto lo bisto defensen el património dels habitantes peninsulares tan bé com jo faic am la meba mullé. en sírculos intímos jo li dic a ma siñora que tan d´espansió pels para-lelos del Sut del globo... i mentrastán anals del Norte ens deichen amb els gallimbos vién desnúos amb tot el que aquets puñeterus ens cobren. suposo que tot s´hu queden ells...parqué anals sañós i sañores uperadórs de esa sona Sút els hi pagaran quantitats ridicúles tot pel bé del negósio. tutal, en cabat mai hi perden ré "comonopodiaserdeotramanera". i és que entre les empreses subcuntractatades que me l´atenen des del Nodte de Afríca i "los planes" de espansión por sudamèrica per l´atra custat...un ja no sap qui coi és qui l´atén. els consumidós fan la resta de quet bunic guirigall de intereses creados a partir d´un cable i un parell de carxofes. a partí d´are quan tingui un pumblema am la meba linia, si el coi d´empresillas de tres al cuarto que van fundán por las sonas meridionales no me sirven como es debio, purutestaré al síndic de greuchas encare que al final no me fotin ni putu cas: em farfollaran l´entrecuix de mal modo i achí s´acabarà aquesta angrescadora historia de amor.
.
no es de resibo. bueno si, de resibo si, y bastante alto por sierto. are, no trobo cap sulumsió per aturà aquestas infúles dels sañós dirigentes de questas compañies de telefónos. ja sigui aquesta o comsevól altra. i mitin que años en tindrà la criatureta que els mana... però tanbé en tenen de ganes de deichar-ne el mercat bén servit tan en comunicasiones por tierra mar i aire com de buchaques buidotes; aichò si, sempra sensa perjudisi dels subcontrataos por el Sut de les Antilles que ja podem dir que estiguin bén tranquils que de gana no moriran. a véra, tot achò és com un inpuesto de la declarasió d´hisenda a la mare esclèsia. se vé pero no se vé. ai quin mistério. i és que aquella colla de dropus seguiran manejándo el cotarro a su pantojo...i el ritmo de cresimiento de los paganos y de los contrataos de acà y de acullà sirà pues sifanofa el de tota la bida. no sirà por satisfaser pactos con gobiernos de terseros mundos, creo suponer que sirà pa haserlo inversa i marabillosamente proporsional a la cresida dels cuatra jefesillos de turno... usia que parlán bén a les clares pues tan me fa que sigui el monopolio del gobierno de antaño o la sosiedat gestora del presente... que ja sigui una cuseta o un altra busté senpra tindrà de rascar-se su cuenta corriente
.

jueves, junio 12, 2008

la crisi dels curanta m´impótta un santo bledo

.
- pues sí sañós. que coi passe! ¿eeeh? aquesta no és la meba guerra, que hu sàpigan. aquet si més no és un pumblema de la meba antranyabla vés nieta, pues per si no hu sabien acabe de fer "los cuarenta tacos" resién hecho el dia de hoy, un dóse de junío com el de comsevol anyo. usia que no lin queda ré a la prenyada per arribà a l´adat d´un servidó, a qui dichoseadepaso, per no afectar-li ja no li afecta ni la crisis de los sién. i és achí que la nena va nèicha en un any ple de ravulusions susials com la del mes de mállo del seixamta-buit, un anyo de revindicasions i de purutestas esturiantils, un anyo de greñas i de groñas i en dafinitiu un any tan agitat com ella. i és que mitin, no és pas per la ceba manera tan maravellossa de tucar-me el que no sona... però és que me cica dels nedvis més vagades del que un vuldrie, i és que jo siré dur com la pedrá pomés però al fin i al cavo tanbé ting la meba part humana en un deu per sent i dibina en el novemta por siento restante. arribat anaquet punto i com deie aquell famós filósumf grech "qui té una punteta d´apoyo podrà sustenir el món". pues aquesta és la meba més que bunica nena. returnan al tema de la vés nieta, dils´hi que a pesà que ma l´astimu com si fossi la meba santa mullé, ma pasiénsia té un límit. i quan la nena decideix per nà a fotra´m la tabarra su monta ella tota suleta que ni el mateix pasident del meu basalone. are vol que li compri un pastís am curante espermes per bufà i fé amb pollas i per daspués tastar el curraspunén trusset de l´enriquidora postra d´anibersàrio. pues s´el cumprarà sa put ai ai paddó, s´el cumprarà ella que té més pasta que un aumil servidó. jo sóch aqui donde me vén, un homa mudest i sansibla i de llagrimeta fàsil, achí com ere en ñúñes un gran prasiden i milló cantoner-gros, i por sierto dels més grossos de basalone i resto pruvinsia
.
are, el que jo havie pensat és fer-li un regalet de von prinsipio però que fossi més baratet que la torta de cumpleñaños. asin con la mano en el borsillo me resulta més ecunómica i quedo com un bon siñó i un emsalén avuelo. ¿i a que bustés no s´imajinen de quin regalet els parlo? pues de un aspatarran polster d´una modelo am més kilos al comta currén que el mateix sañó roquefélar: la siñureta chiséle Búchen, amb el justificat omjectiu de penjar-la a la paret de les golfas. no, a ella no, al coi de polster. i vét aqui que jo no sé quin coi de revista cumprà anal quioscu per trubà un candelario del año 2008 am la brasileña aquesta de cunsiderabla pitram i milló cuixám. huré de demanà cunsell a la veina del tersero-pimera per vóre que n´upina al raspemta, dunat que el seu marit és de lo més milluret que tenim al barrio colesionando fasicúlos de la revista pell-boy desde sus lejanos inisios allà vién entrada la segunda mitad de la pasada senútria: penso que la cuarentona de la vés-nieta agrairà bé aquet sublime detallet per part del seu ansia ano pariente. achí pues que me desidio de dedicar-li un póts pues s´hu té bén merescut i oju, a pesà de tenir-li tanta mania anal pobra sañó Porta. sàpigan que me sento d´allò més marchóso pues el motiu d´una selebrasió com el cumplir curanta anyets és mutiu de una satisfamsió prufumda i més per un iaiu que no puede de evitar aquet sano urgullo. en cabat bustés hurien de sabé que no tots els dies arrudunim la més que gluriossa xifra de cuatra decadas adarrera de les nostras asquenas. arribà al númaro de la cadireta és un plaer. els acunsello que hu probin, per més que ho intentin no hu aconseguiran...i a més qui coi sap abón estarem tots d´aquí uns altras curante anyets...i jo are mentrastan estic de festa grossa i mai milló dit, pues la bida son dos dies i no del todo vuenos com deie el meu vés avi, vés...
.