.- pues sí sañós. que coi passe! ¿eeeh? aquesta no és la meba guerra, que hu sàpigan. aquet si més no és un pumblema de la meba antranyabla vés nieta, pues per si no hu sabien acabe de fer "los cuarenta tacos" resién hecho el dia de hoy, un dóse de junío com el de comsevol anyo. usia que no lin queda ré a la prenyada per arribà a l´adat d´un servidó, a qui dichoseadepaso, per no afectar-li ja no li afecta ni la crisis de los sién. i és achí que la nena va nèicha en un any ple de ravulusions susials com la del mes de mállo del seixamta-buit, un anyo de revindicasions i de purutestas esturiantils, un anyo de greñas i de groñas i en dafinitiu un any tan agitat com ella. i és que mitin, no és pas per la ceba manera tan maravellossa de tucar-me el que no sona... però és que me cica dels nedvis més vagades del que un vuldrie, i és que jo siré dur com la pedrá pomés però al fin i al cavo tanbé ting la meba part humana en un deu per sent i dibina en el novemta por siento restante. arribat anaquet punto i com deie aquell famós filósumf grech "qui té una punteta d´apoyo podrà sustenir el món". pues aquesta és la meba més que bunica nena. returnan al tema de la vés nieta, dils´hi que a pesà que ma l´astimu com si fossi la meba santa mullé, ma pasiénsia té un límit. i quan la nena decideix per nà a fotra´m la tabarra su monta ella tota suleta que ni el mateix pasident del meu basalone. are vol que li compri un pastís am curante espermes per bufà i fé amb pollas i per daspués tastar el curraspunén trusset de l´enriquidora postra d´anibersàrio. pues s´el cumprarà sa put ai ai paddó, s´el cumprarà ella que té més pasta que un aumil servidó. jo sóch aqui donde me vén, un homa mudest i sansibla i de llagrimeta fàsil, achí com ere en ñúñes un gran prasiden i milló cantoner-gros, i por sierto dels més grossos de basalone i resto pruvinsia
.
are, el que jo havie pensat és fer-li un regalet de von prinsipio però que fossi més baratet que la torta de cumpleñaños. asin con la mano en el borsillo me resulta més ecunómica i quedo com un bon siñó i un emsalén avuelo. ¿i a que bustés no s´imajinen de quin regalet els parlo? pues de un aspatarran polster d´una modelo am més kilos al comta currén que el mateix sañó roquefélar: la siñureta chiséle Búchen, amb el justificat omjectiu de penjar-la a la paret de les golfas. no, a ella no, al coi de polster. i vét aqui que jo no sé quin coi de revista cumprà anal quioscu per trubà un candelario del año 2008 am la brasileña aquesta de cunsiderabla pitram i milló cuixám. huré de demanà cunsell a la veina del tersero-pimera per vóre que n´upina al raspemta, dunat que el seu marit és de lo més milluret que tenim al barrio colesionando fasicúlos de la revista pell-boy desde sus lejanos inisios allà vién entrada la segunda mitad de la pasada senútria: penso que la cuarentona de la vés-nieta agrairà bé aquet sublime detallet per part del seu ansia ano pariente. achí pues que me desidio de dedicar-li un póts pues s´hu té bén merescut i oju, a pesà de tenir-li tanta mania anal pobra sañó Porta. sàpigan que me sento d´allò més marchóso pues el motiu d´una selebrasió com el cumplir curanta anyets és mutiu de una satisfamsió prufumda i més per un iaiu que no puede de evitar aquet sano urgullo. en cabat bustés hurien de sabé que no tots els dies arrudunim la més que gluriossa xifra de cuatra decadas adarrera de les nostras asquenas. arribà al númaro de la cadireta és un plaer. els acunsello que hu probin, per més que ho intentin no hu aconseguiran...i a més qui coi sap abón estarem tots d´aquí uns altras curante anyets...i jo are mentrastan estic de festa grossa i mai milló dit, pues la bida son dos dies i no del todo vuenos com deie el meu vés avi, vés...
.
