.- buenu, els purumetu de no parlà més del coi aquell de troç d´hojalata flotante que un cubito-hielo va rajà per la killa com si se tratés d´un cuixí de plumes de cosas a sién. a véra, en los dos póts pesedentes les hablé d´un parell de tortoleros enfonsaos enmedio l´oseáno. hoi tenia la intensión de hablarles aserca de otro tipo de parejilla, els cois de vesinos de turnu, torracullons de vocasión i empreñadós de nasimiento, solen trasladar-se d´un puestu anún altra burchán les cumunitats de vesinos....parqué daspués parlin de les siutats dormitorio! cullons cagandela, si un ja no pot descansà bén agusto ni a casa ceba ¿com bustés pretenen que ens nem a viure a una d´aquestes invensions de l´era moderna? marededéusañó. oh, i encare sort que no li toquin els voravius en dia de revetlla am els crits de la mainada i els petardus de turno dels sañós pares i resta d´invitats a la festa. a mi la gresca i la tabarra, la justeta, ja veuan que no son edats per ré d´achò i que nostra bida com més tranquileta pues milló; però si desde el putu despertadó que sona tan pel marit com per la mullé...fins l´hore que arrive el criu del parvulari am la pancha més buida que l´estadi del basalone...la resta del dia glòria dibina i beneïda. la varitat, penso que anià massa complemsitat anal món dels matit-mónis convensionales d´abui die, en cabat sàpigan que si tots dos agafen i tiran pel dret i se passen el santo dia fora de casa pues els iaius ja sabem a que coi estem esposats. la quitchalla no perdona i com els pares un cop turnats de la feina no estiguin per ells ja poden preparar-se per la bunica nit que els espera: a ells i als vesinos. jo, mitin, no vaic a l´escola a recullí cap nen, jo vaic al casal a buscà una buarra que se fot a cridà pels descosios en cuanto em retrasso una mica i ting cunsiénsia del que un pot arribà a patí am sagons quines cosas
.
i si a sobra la molt bruicha me se fot a pulurà com una cumdamnada a mort, apaga y vámonos. oh, i és que per postras ja no els dic réderé si a sobra li arrive en visita via-espresso y sin previa consertasión la buñaguda-buturuda de la sogra tucàn esparverada com una boja el tinbre tivucat del portero-antomàtico... i mitin que arriben a ser pesades aquet coi de donas! oju, encare que no tingui la mala sort que se li ajuntin en el portalillo de casa les tres bessones, a saber: la muller de fer feina dels veins d´en-frente, la madre ponitica dels cullons...i pa conpletarle aquet gran sarao, la jefa d´aquesta tertúlia matinera, usia la ceba santa mullé en pau reposi i si de pas se queda bén descansadeta pues "miel sobre orejuelas" com diuen els antessos. si és tan tucar-me els bemóles que al final ja vuràn, cadascú de bustés me dunarà la raó comonopodiaserdeotromodo... i és que per aguantà segons quin tipus de bida en susietat un faria molt milló l´ermitaño que auscultán les parets com si d´un metcha de camsalera se tractés...que total per sentir segons quines coses milló tapar-se el cap com foten els talps i amagà el cap sota l´ala de déu nustrusañó. i tenen d´entendra que per tal de poder portar anamún totes aquestas emusions sensa patir cap mena d´alterasió huna de dugas. u bé s´ha de tenir una esquena més ampla que la d´en pau mussol u bé néicher am la enteresa sufisiente pa soportar todo lo que se le viene ensima amb un esparit tan fort, aicharit i cunvansut que numés podrà supurtà aquell que sinplamén sigui el milló
