- hase tienpo, en una galàsia mui mui lejana, quan ere més jubanet, pues m´argradave de mirar-me anal aspeju del cuartobaño més que ré pues per damustrar-me anami mateich que ere capaÇ de fer aquet acte del "amarse a un sevidor". mitin, més per umplir-me de goich que com una manera infodmal de presunsión ante nadie. asin me arriaba d´utuastima que no es moco de pava i ensima les debo asegurar que jo deseiaba de von matí de verme buapu pues jo no tenie avuelos que mu diguéssin cada nit hàntes de irme al sobre. i és que mols amichs del popla me deien que estave fet tot un sañó vanidoso, i de von segú que mols de bustés ja en cunecharan aquella dita que diu allò de "el honbre y el oso cuanto más feos, pues más vanidosos". pues aquet és el meu caso. però per més voltes que li dungueu al asuntu, per aquelles cusetas de la bida nostra, un vasinu del pueblo me acusó bil-mente de haver flirtreao con su ermana mallór, cuando les puedo de asegurar que numca de los jamáses me se ucurrió tamaña atrosidat. les debo reconoser que la cosa no arribó a perigrosos estremos. pero por ello, y aunque el mui serdo ascarós lo egnorara, yo no estava por semejante faena. jo si bulie mustrà els meus atrivutos parsunals hu feie pues am nenes buniques de la puruvinsia i pum. jo estave cins els cullons de la maria mandalena que suposu ere una santa, de supurtà dia si dia tanbé els maleits ronquios de la malnasida pecóra de ma sancta siñora. era una maniata de cuidado i a sobra una inputén...y no les ablo de ahora no, les ablo de hase chochenta anyos. si, he pecao de edultério, hu cumfesu aqui deban de bustés, ¿ha caso passa algu? usia, si de una cosa estave fart ere del meu humilde casorio y vulie una surtida....
entonses, i desidio en toda regla a sanjar el asunto con mi esposa con el manio edultério, desidíme a provar a través de esplotar mi vanitat con una pequenya aventura am comsavol atra musseta del barrio. si de algo tengo de presumir aserca de mi unico martirmónio és que en su dia pequé de siego. la nova nuieta que havia de tastà ere de prop del mercat i a més estave achuntada am el cabrunàs del peichetéru. tenia una atra chermana que era molt bona i cariñosa però ere més llécha que el reisinger aquell. tienpos de loca jubentut, tienpos en que jo ere molt presumio; me rasurave cade die poco hàntes de surtir al carré, me pussave per sobra la losión del baron dundee i ere molt croqueto aqui on me veuan bustés. no ni vie cap atra com jo anal meu popla de tan aviado i que se mirés tan al umblic. sensa arribà a sé un san nard siso, jo he sio mui echao palante, un valla perdida, emdefinitiva un endeviduo de los que se disen de almas tomad. recuetdo al respémto que un dia me tivoqué de losión capilar i amb les llóchiques pressas pues vai gafà del prestacha la ronquina. racotdo que vie de visità a la jefa, mui echà palante tanbién prò sobratot molt llepafils i una cabrona putensial en totes les cuastions d´hichiene pasunal. la molt barruera me va fer mal, me ronpió el corasón... i per cabar-hu d´adubà tenie un nas que ni el del txiki dels cullons. per aquestas cassolitats de la bida va cridar-me ante su presensia pa aclarar segun que consétos aserca la jonáda lavoral. com tenie el nas més que fino va ulurà aquell perfume tan raru que desprenien els meus cabells i aichetas. pues mitin, me va fotra fora de la feina i a partir de allavós mis eflubios de presunsión bajaron enteros, més incluso que el Gual Esterp, am lo que entonses vai desidir per canvià de cuñoña. la desepsió va ser de un ordágo molt gran pues vai perdra el meu primer trabajo per una cosa en prensipio, sensa inputansia. usia que si un die de questos se decideichen per demanar-me un von consejo no me busquin...que passo de fé de bustés uns homens més presumios no sigui que en conta d´achò els faci més dasgrasiats.
.
