les patatones de cal Pla

son patates del bufet. no pas d´un bufet d´amvucats d´estar per casa, que haVerlas hailas, no no no, jo els parlo del bufet de ca l´hotícola . aquets tubérculos no son enmascarados pues estan hechos al cal liu, fetes per la mestressa am tot el carinyu del món mundial. tanpoc pertañen a una dona meretrís de les rudalies de can basalone, ja saben, mullés de la bida, més grillades però més silvestres. aquestes "pommas de terra" venen directamén de l´hort d´en cal liu. quiedo suponer que tanpoco son coreanas o chinesas ni que sigui a jusgar pel seu apallidu. are que hi penso anal meu humil judisi crec que son una mena de patatones bravas i pum. son sifanofa tal com les que se cruspeix el sañó mestra quan fa el barmutet avi-tual. bé, anaquesta resepta que els presento estan cuinades per tal que se facin tendretes i fasiletes d´empassà. jo vull que masteguin bé per tal de cumservà la ceba dentadura pustissa, el greu pumblema és que tenen forsa pèls, tal com les d´una santa señora i achò encara que sigui un plaer pel tast en cabat se hase indigesto. se trata de unas presiosas patatonas que una vés ingerías produsen tentasión a la hora de acometer actos salbajes e inpuros...y empachan al más pintado y no es que tengan porpiedades afrodicíacas pesísamente. son nurmaletas perqué sí, de la nostra terra i fetes al foch de llenyÑa. usia que no son patatas frechidas, son bullidas i tal com son nom indica se fan am oli d´uliba vercha, una mica de pebra i per arrudunir-hu pues el seu toc de julialbert achi trinchadet per a sobra... guarnimén que por sierto tanbé fa de von veure,a més que se fa de bunic i curiós a la vista, parqué no dir-hu
.
- la varitat és que estan mol bones. i tal com deia el manual de reseptas de la iaia radomira se tenen de fer am curiusitat i tiento i sobratot sensa pressas, aichi a lo charly Rachach. entónses de primé se gafa una oya bén grossa i se cica aigua a bullí am una puteta de sal. de segon i quan me cumensi la perola a vapurar-sa, foti les patates enteres, achí, sensa póo, encare que prutesti la dueña del tubérculo. ah, achò si, me s´ulblidave, les fot amb la pell i tot, encare que estiguin pansides i tinguin arruges fins els descosíos. son coses de l´edat. però per sobradatot que estiguin bén netes, pulides i aicharides. per quan astiguin cuites les escurreix i les parteix per la meitat o bé si a busté lin surt dels cullons pues a cuartos mateix. se poden servir am la pell, generalmente se hase asin, pero si se las pela se hasen de más fàsil de cruspirlas. de tersero me le eche la sal y el pemiento negro con su chorro de aseite de oliba virgen. si el oli prosede del mateix que perd l´amic boris isaguirre pues ja m´està bé. i sinó, miti, ja me conformo que sigui del mateix sànches dragó o d´en miquel iseta. mentre que sigui de categoria cuntrastada busté tranquil. creguin-ma, achò és una dali-catéssem difisil de oblidar i el origen del aseite tanseval d´on vingui, prosedènsia o danuminasió d´urijan. i finalmén al plat un cop fetes al gratén, usia gratinadas al forn (hu semto però aqui no les fem al foc de llenyÑe, aqui son més artifisiosas). putsé nutarà que el sabor no és tan bo com el fet a la Brarsa però dona igual perqué acabaran am la capa doradita per a sobra amb lu cual estaran mol bones per aquell puntet que lin dona la costra. pues apa,vinga, tots a jalà de valent!

I Wannabe a Hleb

Avui faré introspecció psico-tísica i parlaré de jo, usia del meu Basalone guluriós que viene a ser lo mismo, u si més no, del lujoso Shangri-La en que me encuentro bien aposentado junto a mis experiensias positivas, el nuestro presiós al Zayed Stadium de nuestros corasonsitos asulgranas i sino le pregutan al señor Alejandrito, pero no al Hleb, al otro, al del barrio de la Buenanueva (Bonanova en normativo). Esos del real merda se creen que no me atrevo a denunsiarlos ante el jues supremo. Pues con la santa madre iglesia hemos topado. Que algunos srs. de la prensa elitista madrileÑa no me sean más pepistas que en Pep, y vengan a tocarnos las bolingas con peloteos innesesarios que yo no me los creo por ningún lado. Aqui donde me vén, sóc desconfiat de mena. Ni el tal Benet d´Ictus aquell y su cohorte de chulus, arrogantes y pendensieros cardenales serian capases de haserme comulgar con ruedas de Molins. En la prensa en otros tiempos se hablaba más de tangos, más de lo fumbolero que de otros afers, en canvi vés per on, ara ja no som res, hoy en dia, con tanta pederastria en nom de Déu y de sus diversas religiones hablamos más de tangas...i de mossèns que de otra cosa. Marededéusañó, quina puta tragèdia pel poble! Gràsies a Hleb nostresenyor, tindrem informes tècnics del nostre proper rival a la champions, el Bate Burrisóf Bielorruso. Un partit que com tots a aquestes alçades, ens cal vèncer
-
Pero yo hablaré de fumbol de nuevo y del bueno, del fumbol sin trampas ni cartones, del fumbol auténtico, del fumbol único, del fumbol basalunista, como no podia ser de otra manera. Resulta que hoy tenemos un partido contra el Atlético de Pudrit que hay que ganar de todas todas para no quedarnos revolcados en la clasificación. Por tanto esta noche a ganar por mis cojones de culé!

la patum de Brega

-

Home, de patums n´hi ha de molts tipus, patums "fumbulistiques", patums religioses, patums socials, patums econòmiques, patums polítiques, patums intelectuals, patums mediàtiques, patums cuineres i fins i tot patums tradicionals molt arrelades als costums del nostre petit i alhora bonic pais. Aquesta si que és una bona patum, vamos, és la patum de les patums, i com no podia ser d´altre manera és la Patum de Berga. Festa tradicional catalana que aplega un munt de gent, tant de dins com vinguts de fora per a l´ocasió. La capital Pre-pirinenca amb llur festa, actual patrimoni de la humanitat s´engalana durant uns dies. I qui dia passa any empeny, ojo !!!
-
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà. Jo he anat un parell de cops en plena festa grossa i els puc dir que un dia gairebé prenc mal, una espurneta va lliscar-me el nas i a poc que em deixa com en Falconetti. Des d´aleshores si em veuen per allà per aquestes boniques dates no em trobareu enmig d´aquest sidral, aveure si en cabat prendré mal per tótil. Sempre hi ha solucions per a tots els gustos a la vida amics meus, tot té solució menys quan et crida el Sant Cristo gloriós per fer "el servei" místic de les alçades. La darrera vegada que vaig dropar la zona ja vaig veure com qui diu "els toros desde la barrera" i de nit em vaig arribar fins el Santuari de Queralt on es frueix d´un espatarrant panorama de tot plegat.
-
El guirigall comença si fa no fa a primeres hores del capvespre per perllongar-se fins altes hores de la matinada. La gent brega sense parar, no es cansa mai de fotre saltirons i córrer donant voltes a cavall del foc que treu les seves missèries pel morro, així com va fer un tal Ballesta farà uns mesos. I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Una gloriossa espatarrança oi?

el arte de lansar sepiajos dins l´estadi

¿A que utédes desconosían cuan imputánte és el arte de lansar sepiajos? pues aquí donde le ven, aquet és un bunic arte pel que transitem els ansianos quan arribem a sagons quines edats. Jo tinc de recunèicha que vai deichà de forma alevosa i traidora un moco verde an al seient del camp del meu Barsalone guluriós, va ser restregado al asiento del meu atimat veí del custat en un mumén de despiste per part seva. El moco ascarosso en cuestión me feie fàstic incluso anamí, imajinin-sa si aquell esputo era terrible; pero tenen de saber que aniavia un motivo justo i nesesario pues aquet cilldetuta no parava de pruvucar-ma, presisamén anamí, dient-ma que era un pichafreda pues no animava lu sufisién anal nostra meraballós equip. Això fa temps que passà

-

Jo alasoras li vai cuntastà que la meba cilla esputa mocs de culó "verde que te quiero verde" com un comsevol Jorge Gargajosa, gran jugadó de balumsestu, milló parsona; i fins aquí tot clar, ¿vale? ... i és que quan a un se li atraganta el coi de grumillu verd, tan espesillo-llefiscós anadins del seu coll i té d´escupir-lo al camarada-conpinche que té més a prop del seu alrededor, pues sàpigan que és un cumprumís que no se té de defugir de cap de les maneres; i si se té de fer pues se té de fer, sensa cap dumta ni conmiserasión. Una cilla és una cilla al fin y al cabo, i si a un li diuan que la seva cilla esputa de neixement pues mitin bustés, que li en farem, jo sóc sensibla de mena y yo tengo mi corasonsillo,eso sí,bastante loco como desía aquella presiosa cansión de cuna.

-

I és que achò, al fin y al cabo, deu ser una pajillada com comsavol altra. jo, a véra si m´esplico, jo quan veic al Tigrer Buts fotre un suing am aquella pustureta tan cursi i tan ridicla, li esputaria un moco que el deicharia pringat per la resta de sa vida... per maricó, oi i tan; pues com que me fa mal a la vista i no hu suportu pas. I aquí denunsio que a l´estadi del basalone, vormitorio siento desiséis, anià un biejo que té de morir quan més aviat milló... pues perque en tan sólo de verle por ensima, sembla com si futés una escupinada a la bunica gespa d´un camp de golf, pues el desgrasiado es un agresor en toda regla. Por ello y por mucho más presisamente yo me vengué

-

Son cuestiones de honor, de agravios mayores, asumtus que van contra de mi filosófia, y es la sensasión que yo tengo. Ja fins i tot n´estic destrempat numés de pensar en quan m´agafa el ferro-culat que ting entre les cames i llensa la bola a cuatrosientas yardas de distansia... i si non miten a uno, que ha resibio tanta icnomínia en forma de esputos i esputas. Pues asín creo yo recordar que no hagamos volar palomos, que una cilla quan esputa, és que és putadeverdà...i sino s´ho creuan achò li preguntan al senyor Miki Rurc, gran actor de Jóllimbud i una millor persona.

avui hauria de ser una bonica nit

- no i no. jo abui, bé, penso que sirà un gran dia si el noi de la presiosa crús quiere. siendo una gran sita depoptiva como es, todos renovamos ilusiones, ajuntapelas inclòs; por otro lado, orserbando el estado en que hàllose imsersa esta nuestra gran siudat de baselona, con aquel derbi tan anorma en la cual tendrá lugar... en prinsipio no pretendia hablarles del brás d´scariolo ni de la puteta de lladre. en cap cas es mi deseo de aigualirles aquesta festa grossa, al fin y al cabo estem vivín un autèntic dia de gresca, germanó i disbaucha culetiva am nostru amic merengue i no es mi intensión de entristeser el ambiente. are, que se té d´aguantà carrus y carretas per no soltar taco amb motiu d´aquet fet tan ignominioso hasia mi santa persona. are, ni me faré la jála-killi ni me desgarraré las vestimentas i que conste que no me dirijo hasia los señores guiunistes del Pulònia, conosido purugrama de la glasnost. i és que mitin bustés, els xicots de la meba edat no estarem per fer un paseo con raquetas per la bunica estasió de Soldeu-el Tuerto ni per fer barranquismo al forau d´aigualluts...però tanpoc me cumsideru cap guercho ni cap tanoca com sa majestat el monarcalanasión. o por lo menos ni lo intento. tot i que se me fa mal de veure com se va tafaneján per casa dels atras sensa ni tan sols dirigir-se de manera prèviamente afectuosa. ni que sigui en mensaje privado. ¿oi qué és bunic? sinó que s´hu preguntin a l´amic Muermolina...o al seu imitadó. en tot cas, sempra acabarem igual me posi com me posi: matarem al gall i a la tia pepa li farem un tall. aspatarrán tot plegat. i la cherinola sienpre és la cherinola ¿no hi troben?

quina bestiessa de món mundial

Només per ser-hi el nostre Barça la lliga on hi som és la millor del món mundial, això sí, amb una rémora podrida com el realísimo. Pues bén mirat el q jo no entenc pas és com a les cuatre cadires i cuatre taules de merda q els bars foten al carrer els anomenen terrasses. Qui diria que ja som a setembre gloriós, s'acaba l'estiuet, pues ojo q aquesta temporada diuen que no n'hi haurà pas bona collita de bolets. Goite, acaben d'obrir la font de la plaça de la Vila, deu ser el senyor alcalde que s'està fotent un riu; tot i que aquest any "por situación forzosa" no podré canviar d'aires... ja tinc els aires de l´estadi. Bueno, almenys els aires de l'estadi son castos, puros, eternos e incorrompibles. Que bé, ara mateix estic devant d'una agència de viatges, l'excursió a playa Bárbaro ja surt per uns 670 euros cèntim amunt cèntim avall. No sé si ve la banda de rock "els poti-poti cargolencs", cantada de bananeres amb la orquestra "sucre socarrimat, xocolata i rom per tothom". Quina gran alegria porto endins del meu cor, avui comença la festa major del meu poble, serà més bonica i entretinguda que mai. Emotiva la portada del AS: hasen piña (colada): Entre esto y que acabo de confundir un calabacín con un pepino hoy no he tenido un buen dia.

ale gato en defensa del honor blaugrana

va, por petición mia y de nadie más, es decir, popular, hablaré un ves más del reial pudrit de merda

parece ser que en la estepa ha sentado mal (yo diría que se han inventado) la frase "sois una banda" en boca de nuestro míster

bueno, aunque fuera verdad, debo recordar comonopodiaserdeotramanera a esas pésimas e infaustas gentes de la meseta, que para mayor desprecio el suyo, pues en el lejano año 2000 pusieron un titular como el siguiente (panfleto as)

Real Madrid 3 - Barcelona 0 Son una banda.

Pues bien, ahora la banda son ellos, y además repleta de juntaletras de tres al curto, de chulos y de baratos, así que donde las dan las toman.

achí, aichà, avui hem de marcar per collons, amb el cap, el pit i els pebrots !!!

-
Hem de marcar per collons a la capital del reino. Hem de marcar amb l´esperit, hem de marcar amb l´ànima si cal. Hem de marcar amb l´orgull del barcelonista. Recordeu sino aquell, "us en devem una...i aquests no fallen". Pues ja ha arribat el gran moment. El Real Pudrit no es menja res, el nostre Barça donarà la cara en tot moment, no en dubteu pas, lluitarem del primer a l´últim minut dels dos partits, si guanyem perfecte, però si passa alguna cosa extranya ens sentirem orgullossos de la nostra gent... d´això no en dubteu pas per favor. Si cal encendre els aspersors amb vitriolo concentrat al partit de tornada pues tampoc passa res, són accidents del futbol, la vida sigue igual. Vagi per devant que no sabem especular pas amb un resultat. El Barça ha de tenir la pilota i atacar amb cervell, sense tornar-nos bojos, atacar amb seny quan tinguem la pilota i alhora defensar amb rauxa; hem de pressionar la seva sortida de bola, doncs ells tenen la seva qualitat però també tenen els seus punts febles...i sino mireu les bandes.

I és precissament per les bandes per on podem matar definitivament a aquells asquerossos. Una cosa per damunt de tot, no caure en les provocacions a les que serem sotmessos, sobretot fer un gol però tampoc dormir-nos als llorers com vam fer a Milan l´any passat. Jo vull el nostre estil però sense fer el tòtil més del compte, i això el Pep ho sap. Una altra cosa, el Barça per estil, per model o per filosofia de joc no sap defensar, per tant hem d´anar a emportar-nos el partit, hem d´anar a guanyar a Madrit, i per tant n´hem d´aprofitar al màxim les nostres ocasions devant del porter Kasilles. Una porteria devant de la qual, sisplau, s´ha de rebentar la pilota sense cap mena d´escrúpols, sense pietat; s´ha de trencar la xarxa, res de vaselines, xutar a la cara del porter, i si cal, amb el porter bén endins. La gran veritat d´aquesta semifinal és anar-hi sense cap mena de por, i atacar les seves deficiències amb paciència i perseverància...

Guardiola, fote´ls-hi canya clava la puya !!!

En PEP GUARDIOLA té tota la raó del món en tot el que ens ha dit avui a la roda de premsa, y punto. Hem de passar a l´atac i deixar-nos de romanços, i sobretot hem de deixar de jugar a la defensiva en el tema de les declaracions (per exemple, els àrbitres, fixeu-vos bé com ja treuen l´entrellat del colegiat Pedro Proença pel partit de ...l dimecres). Por em fa després del Benquerença la passada temporada. Així doncs s´ha de ser valent i dir les coses pel seu nom tal com fa el míster del Barça. Jo no vull plorar, el que vull és manifestar-me, això sí, sense la força dels altaveus que tenen els de Conxa Espina. Desgraciàdament només sóc un soci i poc o res tinc a fer... la meva lluita és sorda però constant.

S´ha de dir prou devant de la merda de manipul.lació de la brunete mediàtica i de la resta de secuaces, caverna inclossa. Hem de posar una torxa bén encessa i bén alta a l´hora de defensar els nostres interessos, especialment pel que fa al tema de les declaracions. S´ha de parlar clar i català... i en Guardiola ho està fent com cal. Què collons, a veure si aquí només té dret a parlar el portuguès dels nassos i nosaltres a callar-nos i escoltar totes les seves bajanades com a bons minyons. Si a Madrit pressionen i ens putinejen continuament amb aquelles declaracions que pretenen minvar-nos la nostra identitat i els nostres drets, doncs nosaltres no hi serem menys. Jo seguiré dient les coses tal com són o almenys tal com les penso, y punto. Si fa no fa com el passat dissabte va fer el nostre entrenador en roda de premsa. Més clar, l´aigua.

Increíble, pierden la Liga y aplauden a sus jugadores

-

Gran Article, el millor del dilluns, sense cap mena de dubte. Així de clar i català.

-

UNA REACCIÓN INCREÍBLE. Fue una escena kafkiana. Difícil de entender. Acababan de perder la Liga y los jugadores madridistas fueron despedidos con aplausos del Bernabéu. ¿Se habían bebido el entendimiento los aficionados blancos? ¿Estaban hipnotizados por el discurso de Mourinho? ¿Cómo se explica esta reacción? Todo tiene una razón y se la vamos a contar. Desde que Guardiola es entrenador del Barça su equipo sumaba cinco victorias consecutivas sobre el Madrid, 2-0, 1-0 y 5-0 en el Camp Nou y 2-6 y 0-2 en el Bernabéu. Florentino Pérez fichó a Mourinho para terminar con la hegemonía blaugrana y la manita de la ida les sentó a cuerno quemado. El sábado fue la primera vez que los blancos no perdieron contra Guardiola y Mou lo vendió como un éxito ya que igualaron un marcador adverso con diez jugadores. Allá ellos si se conforman con tan poco ya que el punto conseguido con el empate no les sirve de nada de cara al título de Liga, todo lo contrario, hace más líder al Barça.

-

EN EL FILO DE LA NAVAJA. Insistimos, el Madrid perdió la Liga el sábado y parecía que sus socios no se enteraban. En la misma línea estaba el encantador de serpientes de Florentino. Valdano, la voz de su amo, con un cinismo increíble comentó: “Salimos reforzados moralmente”. Si se lo quieren creer es su problema. La verdad, la cruda realidad, es muy distinta. Esto es una huida adelante. Si pierden la Copa, se lo adelantamos, dirán que su objetivo es la Champions menospreciando el título nacional. Mourinho piensa que si lograra ganar la décima, todo lo demás se lo perdonarían. ¿Y si lo pierden todo? Entonces el fracaso del enésimo proyecto de Florentino dejará al madridismo hundido, la prensa atacará sin piedad al entrenador y `Mou¿ se escapará a entrenar a Inglaterra diciendo que aquí es imposible trabajar. El Madrid está andando por el filo de la navaja.

-

LA GRAN DIFERENCIA. A todos aquellos que piensan que la Liga no está ganada, que hagan el ejercicio de ponerse en la situación contraria. Si el Madrid ahora mismo llevara ocho puntos al Barça, nadie con dos dedos de frente, por muy culé que fuera, pensaría que su equipo podía ganar el título. No hay que relajarse, menos dormirse, pero solo amarrando los puntos de casa será suficiente. Con esta ventaja jugará el Barça el miércoles en Valencia. Tiene el título más importante de España en el bolsillo y al Madrid solo le quedan dos balas para no sumar la quinta temporada sin títulos de Florentino. Un drama a la vista que quita el sueño al madridismo, entre otras cosas porque todos coinciden en que el Barça es un gran equipo y al Madrid solo pueden salvarle las individualidades. Esta es la gran diferencia.

-

Mala llet. Nicola Rizzoli és del club dels grans amics d´en Xose? ondia, pues el chico de la hierba amb els senyors colegiados sembla al Roberto Carlos y el millón de amigos. Poca broma. Ojo pues amb l´ Undiano.

Mi verdad per cheri "el casanovas"

-

Pedro no té preu. Com pressiona, com juga de manera intensa, és el primer defensor de l´equip, no deixa respirar ni un segon a la defensa contrària, al meu judici val el seu pes en or. No marca la quantitat de gols de la passada temporada però tots tranquils, els tornarà a fer !!! Bon dia. L´altre dia vaig comentar que si guanyàvem el partit contra l´Almeria, amb vuit punts de diferència respecte el pudrit, jo aniria a Madris amb el carro del peix, donada la final de copa que tindrem cuatre dies després. Pues bé, con ...sidero que em vaig equivocar, al Cuernabeu el proper dissabte hem de sortir a per totes, estic prou convençut, hem de sortir a la gespa del antro merengue amb el millor equip. Estic convençut del tot.

-

Hem de donar el cop definitiu a la lliga d´una puta vegada, hem de menjar-los, matxacar-los, aixà, aixís i un gloriós +8 a la classificació, que n´aprenguin Penso q Les lesions l´han perjudicat de mala manera al llarg d´aquesta temporada, però així i tot, és un jugador decissiu per tal d´encarar amb totes les millors condicions possibles el duríssim final de la present, quin dubte hi cap. El partit s´ha posat bastant perillós amb el 0-1 al començament de la segona part, per què negar-ho, els podrits de la capital ja es fregaven les mans. Pues bé, s´han quedat amb un bon pam de nas !!!

-

Dimarts 20.45, propera batalla a Dontez, és un partit important com tots, amb una boníssima renda al cabàs blaugrana, però tot i això no valen les confiances fora de lloc: a per les semis de la champions ! el que més m´agrada del meu equip és la gran competitivitat dels seus membres, jugant millor o no jugant tan bé, porten la meva samarreta amb l´orgull digne del culer. Bon dia. Estic feliç amb els 84 puntets que tenim a la classificació, ara mateix recordo que l´any passat a aquestes alçades de competició en teniem sis punts menys. Aquest meravellós equip que tenim la sort de gaudir tots plegats es supera ... dia rere dia sense esma, sense dubtes, sense descans... i sense conformar-se amb el que porten fet fins ara.

-

Això es miri com es miri no té preu. Senyors, disfrutem-ho doncs com cal, i el millor de tot és que segueixen anant cap amunt... tenen uns límits que només són ells qui se´ls posen, ningú altre de fora ens pot venir amb la pesca d´imposar-nos el seu full de ruta, real pudrit de merda inclós. Ens falten 13 puntets per ser campions matemàticament de lliga a falta de set jornades, és a dir, arribant-hi als 97 punts no ens pot agafar ni el mateix reial pudrit. Si el proper dissabte que ve a les 22 hores matxaquem als blancs al seu puto antro, la lliga si Déu vol, estarà definitivament tancada, y pum. Ara toca superar el Shakatar Donets.

-

Bé, hem tingut mala sort amb les lesions, tenim una darrera un altre, i desde luego el que fa l´equip té el seu mèrit i s´ha d´aplaudir amb les orelles. Estan superant totes les adversitats que se´ls hi posa al seu devant sense cap mena de titubeig i sense les excuses del mal pagador típiques de la fastigossa i repugnant caverna mediàtica mandrilera. Sóc del Barça i sempre ho seré, que orgullós que estic de ser culer, el reial pudrit em fot molt de fàstic, per què negar-ho, siguem sincers d´una punyetera vegada ostia puta.

La lesió - o petites molèsties - d´en Messi

-

Estic fins els collons com a barcelonista. Els socis a pagar, els clubs a pagar, aqui tothom a pagar i mentrestant les mafiosses i corruptes federacions de futbol a xuclar com maleïdes sangoneres, la Uefa, la Fifa i tota la pesca, sectes plenes de paràsits que s´hi dediquen al bon beure i al millor viure, panxacontentes de cuidado amb molta poca vergonya. Es passen el dia atipant-se d´àpats, mentrestant els jugadors són vulgars mercaderies al servei d´aquesta série d´estaments inútils.

-

Indignació pura i dura, impotència, ressignació i abnegació per part d´uns clubs que no tenen uns dirigents amb pebrots per enfrontar-s´hi de ple, com caldria devant d´aquesta situació de desigualtat. Per altra banda uns afeccionats al futbol sense trampes, al futbol de veritat, el futbol de clubs, que patim les conseqüències de tot plegat, de tot aquest autèntic disbarat esportiu de les seleccions nazi-onals que manejan al seu antojo tot aquest puto cotarro. Nosaltres a pagar religiosament i gairebé amb submissió cristiana.

-

És una vergonya indigne i jo ja em temia lo pitjor, em remeteixo al meu breu escrit de farà un parell de dies. No es prenen mesures seriosses contra aquesta farsa de gentada de dirigents dels grans estaments internacionals i així ens llueix el pèl, dictadors de república bananera, Gaddafis de la vida, doncs els clubs més forts no s´uneixen i no lluiten junts dins d´aquesta creuada i així ens va... Hauriem d´agafar i matxacar-los durament començant pel Platani i acabant pel Blatter!

-

Los puretas i los porretas. Els qui es foten les lleis pel broc més gros i viuen de normes de l´ època de Maria Antoinette són una colla de viciats puretes federatius, no fumen porro com els porretes, aquestos pallos fumen puros de marca. No pertanyen al segle en que vivim, son uns dropos, uns xupòpters i uns ganduls. Els executors de les normes com els presidents de tota la serie d´organismes oficials, federacions, eseterá són una colla de puretes i porretes,mamarratxos al servei només de llurs interessos personals. Segur que li donen al lsd o al coca-cola a la intimitat

-

Tota aquesta mandanga dels Platani o dels Blatter és un merder de cal ample, una tifa com un castell i una injusticia de mil dimonis. Fins els nassos. I només ho foten per recaptar pela llarga, i així és molt fàcil la cosa, xoriçant als clubs, únics propietaris dels drets dels jugadors, sense pagar qualsevol ho fa, ja em direu quin mèrit té tot el que foten, eh? La mala sort és que els xupatintes que viuen del cuento ostentan el poder del futbol no els treu ni la guàrdia civil d´allà on són. Jo ja no puc més.

-

En definitiu, tan a nivell nasionà com internasionà tots aquells "senyors" em fan fàstic i ara mateix estic treient foc pels queixals. Bon dia.

FINS ELS DAIXONSIS DE TOCAR LES AGULLES DEL MEU RELLOTGE

-

Poseu-vos d´acord els que us reuniu a les convencions per unificar horaris, no volem més despropòsits que no serveixin per res. No vull tantes hores de dia a l´estiu ni tantes hores de foscor a la tardor. Ja no tinc n´idea quan se té d´adelantar o retardar l´hora, estic fet un puto lio. Estalvi energètic? va home va, per favort, per la mort de Déu, i què diueu d´allò d´encendre les llums de casa quan els nens arriben tot just d´escola a fer els deures, eh eh eh? això sí que és gastar!

-

Encara més i més, per exemple les oficines que a l´hivern han de fotre la llum a les vuit del matí perque sino s´hi queden més cecs que un rat prenyat. I és que no tenen llum natural doncs és negre-nit. No tenen res a fer i s´inventen collonades per justificar alts càrrecs amb inversemblants històries. Jo no vull tocar els meus rellotges. És una mesura torracolloni. Fins no fa molt pensava que la convenció de Ginebra era una reunió de borratxos, pues ara resulta que no són borratxos, són encara pitjor. Senyors polítics, damanu, no em toqueu les agulles.
-
No és pot tractar amb tanta obscenitat els bonics rellotges que ens fan la vida més distreta, que voleu que de tan tocar les busques se´ns espatllin? Son 2 dies l´any que ens tornen bojos als soferts usuaris i ja no estic per aquestes coses. Em penso fotre un parell de rellotges, el de la mà esquerra tindrà horari d´estiu i el de la mà dreta tindrà horari d´hivern i llestos. Tocar una cosa tan encissadora, natural i delicada com la llum del dia o la nit. Som uns carallots!
-
...Els grans invents de les ments privilegiades no compensen això de tenir de tocar els meus bonics rellotges. No vull jugar al antojo dels que fan això amb mesures artificials pues no és bo ni per a mí ni per a la resta dels animals...

variopintas tretas desde una caverna bananera

LA DEFENSA DEL PRESIDENTE POR EL MOMENTO SE ME ANTOJA INSUFICIENTE. Hasta la fecha no veo una defensa plausible por parte del club en el sucio y asqueroso tema "garganta profunda" perpetrado desde la mísera y cobarde oscuridad de Real Madrid y cadena COPE. Un servidor tenia la ferviente esperanza que nuestros actuales mandamases hicieran más de lo que están haciendo, sin tapujos, sin medias tintas, poniendo toda la carne en el asador (madrileño), pero veo cosas muy raras. "Que sí, pero no", pero ojo, después de hablar Pep en la sala de prensa parece que sí... pero parece que no; y vuelta a empezar... ummm no sé no sé; a ver cuando echamos el resto definitivamente en el asunto de las graves acusaciones señor Rosell.

-

Es una puta vergüenza que los de la meseta se vayan de rositas después de la intoxicación más baja que se ha producido jamás en el fútbol español, así pues, este acto no puede quedar impune de ninguna manera. Que lleguen a insultar a mi club o a mi pais ya poco me puede importar pues estoy acostumbrado a ello, es decir, me importa una soberana mierda. Lo que no me importa en absoluto es que calumnien contra jugadores o médicos del club, contra ese equipo al que amamos tanto. Un servidor jamás les reirá las gracietas.
-
NO ME VALE EL DECIR ESTA BOCA ES MÍA, ni me vale aquello de "llegaremos hasta el final" si nos quedamos a mitad del recorrido. Aquí los únicos que se chutan son esa gente que ha mentido alevosa y premeditadamente, escupiendo mierda y bilis en estúpidas y ridículas tertulias de taberna barata, en sus variopintos chascarrillos de verbenera cháchara anticatalana. Esos personajillos de tres al cuarto que se mueven en lodazales como comités o federaciones saben mejor lo que se cuece y como presionar adecuadamente, como meter el dedo en la llaga para hacernos el mayor daño posible. De hecho lo hacen a diario. Como socio del FC Barcelona estoy asqueado de esta vaga defensa del club y exijo que se tomen cartas en el asunto inmediatamente, pero no con palabras sino con hechos. Esa gente al servicio del hombre del casco me produce vómitos y urticaria, sus provocaciones son más cansinas que un programa de tele 5. Pero esto es lo que hay, y mientras los que nos dirigen sigan poniendo una mejilla detrás de la otra no tenemos nada que hacer. Luego para completar el triste patio algún que otro periodista de "casa nostra" va y viene con dobles papeles, más falsos que una moneda de euro con la cara de popeye. Así de jodida está la cosa.

YO NO ME FIO. NO HAY COSA QUE MÁS ME REPUGNE que todos aquellos que dicen que "hay que correr un tupido velo y olvidar". ¿Olvidar de qué? y unos cojones. Nos pueden embaucar una vez más con sus amistades peligrosas ciertos de sus homólogos mesetarios, sí, ese gremio que se ama entre sí aunque los de allá vomiten en abundancia contra los de aquí. El corporativismo nos mata, incluso me produce miedo, pues es una enfermedad contagiosa que da repelús. Mi único objetivo es que mi equipo gane y si no es mucho pedir, que no se nos enmierde desde fuera. Espabile señor presidente. Gracias.

Mi partido

-

Indiscutiblemente el encuentro del dia de hoy contra el Getafe del instigador del Valderrama es incómodo, y sin embargo ahí está, situado con mala leche entre las piernas como un par de bolsas calientes. Es un partido trampas que debemos superar sí o sí, porque como bien dijo nuestro míster, si ganamos es lo normal para seguir luchando por la liga, pero si empatamos o perdemos, entonces ponemos en peligro el campeonato y de paso a mí me matan de un serio disgusto. Es una liga que merecemos con creces y que aquellos indeseables de la capital no la conseguirán por más que se lo propongan. Por lo tanto se me antoja un once titular de lo más típico considerando las bajas que tenemos. Valdés, Piqué, Adriano, Busquets, Messi, Villa, Mascherano, Xavi, Iniesta.

Vade Retro, EspaÑa profunda!

He arribat a la sana conclusió que el malparit cabronàs del excel.lentíssim Sr. Don Fransisquito Camps por la gracia de Dios -y de media España- no és pas un personatge real, vamos d´aquells de carne y hueso. Jo tinc la teoria que es tracta d´un bonic repetidor castellano-valensiano amb potes, una mena d´al.leació barata mig marsiano mig androide amb un parell d´antenes de bobot i una parabòl.lica gegant per cul; és polític de professió i anticatalà de vocació, és un puto storm -tropper censorer, l´autèntic Godzilla d´una part de la seva població. El president del govern valencià és un velociraptor fatxa i és un pallo molt lleig amb ullals de carnívor. A mi aquest tio me fa molta póo, ja me´l imagino amb una inmobiliària por montera així com de peineta con su relusiente americana a modo de brillante traje de lúses. Jo enviaria el senyal penjant un satèl.lit a sobre de Xàtiva i vinga collons, amunt, que il.luminès bén amunt el sielo oscuresido del repetidor desenchufado. I de pas que il.luminès a uns quants desendollats que encara sembla ser que no s´han adonat que la llibertat de comunicació existeix per molt que els foti la santa punyeta i que a més a més és igual per a tots. De fet, si no fos així des de fa molt de temps al nostre petit pais encara no rebriem pas el senyal de Intereconomía, del Punto Pelota ni del seu espatarrant alhora que perillós torito bravo. Total, "el milagro de los Pérez" és el que desgraciàdament hem de suportar en aquest coi de pais de pandereta. Si nosaltres traguem i traguem amb emisores com la de Intereconomia y sucedáneos, ¿per quins setzous la llibertat de comunicacio -i d´expressió- no és pas recíproca... i tallen míssera i covardment el senyal de tv3 fora de les nostres fronteres?

La meva veritat

Bon dia. Com a soci veterà del FCB tinc de dir que estic orgullós d´aquest equip que tenim i per extensió del seu entrenador. No cauen dins les provocacions que fan des de la capital del reino, segueixen anant com formiguetes, a la seva, fent el seu treball que és el de jugar bé al futbol i de guanyar partits, mica en mica, com qui no vol la cosa. Si aquesta temporada per casualitats o bé per una série de accidents no acabès bé, jo acabaria molt empipat i molt fotut, però estaria prou satisfet amb la tasca realitzada pels nostres jugadors amunt la gespa. És així com penso jo, és la meva mentalitat, millor o pitjor, però en cabat és la meva mentalitat, m´agrada premiar l´esforç d´una gent inclús per damunt d´algun resultat puntual. La feina bén feta s´ha d´agraïr, així com la tenacitat, la persistència, la perseverància. Desprès arriba el factor sort que et pot empènyer a conquerir el triomf o bé a mastegar la sorra de la derrota, així com les errades puntuals tàctiques que pot fer l´entrenador o qualsevol jugador, són humans i no pas màquines, recordem-ho. Són una série de factors q no es poden controlar del tot, a part de ser més aleatoris i circumstancials.

-

El nostre equip supera les baixes sense embut i sense excuses, rep arbitratges vergonyossos com el del dia del Athletic a l´estadi, i així i tot segueixen jugant amb la mateixa fe, com si no hagués passat res, al contrari, devant l´adversitat més treball i convicció en les pròpies possibilitats. Les forces medeixen el nostre ritme de competició tanmateix com la preparació tàctica i física. Això sí, si a mí em preguntèssin, vostè serveix per entrenar el Barça? jo els hi respondria que no pas, senzillament no. Un servidor cauria fàcilment en les provocacions de la premsa florentinesca,per tant considero que cal ser fort de personalitat per dur aquesta tasca; cal tenir un tarannà molt especial per fer-ho, i aquest entrenador el té, el Pep ha mostrat als seus jugadors quin és el camí adequat: callar, observar, treballar. Desconec com acabarà aquesta temporada, si triomfarem o no, però el que és bén segur és que em sentiré plenament identificat amb la gent que jo segueixo i que fins el moment m´ha donat tantes i tantes alegries...

Estoy harto de los hurtos

Buenos días. La actitud deleznable e impresentable del robaperas de tres al cuarto del Arsenal FC respecto a nuestros intereses ya pasa de castaño oscuro. Empezaron jodiendo la marrana hace unos años con el Cesc, luego siguieron con Fran Mérida y ahora están dando la vara con un tal John Torcal. Esto es impropio de una gente que se autodenomina caballera. No quiero obviar en este turbio asunto la responsabilidad de los tres interesados en cambiar de aires en aras de llenar sus bolsillos, cosa por otra parte muy respetable y legítima; ahora, la actitud expuesta con anterioridad por parte de los señores de Londres, una vez sí y otra también, roza la ilegalidad. Eso de ir tocando canteras ajenas sin permiso de sus clubs de origen debe ser denunciado aquí y ahora como corresponde. Estos señoritos ingleses se creen los amos del mundo. Ya me gustaría ver el dia que vayan a por sus jóvenes promesas canteranas, quizá para entonces papá Wenger se enfade y frunza su ceño de carcamal. Yo no creo en la justicia, y menos en la deportiva. Eso sí, me permitirán mi particular vendetta: espero sumamente "encantado" a esos espantapájaros revientacanteras para de aquí a un par de semanas, chupópteros, sanguijuelas. Tan sólo pido que luego no nos vengan con lecciones de moralina barata ni por parte de su coach, ni por parte de sus dirigentes, quiero q sepan que "donde las dan las toman" en esta jungla denominada fútbol...

afers diversos

Bueno, jo no entenc res de política internacional, però sembla que el món està esvalotat de mala manera i no és que sigui cap super-heroi a la antigua usanza, qué va, tot el contrari, em considero un anti-heroi: això sí, blaugrana de cap a peus, català de neixement i barcelonista d´adopció. Estic algo esverat amb tot plegat i ja sento com des de la capital del reino van esmolant les eines, a l´oest no se andan con chiquitas i menys el sector fatxa. A mí em va la marxa, quan més li ponen, més fort em faig, i desde luego, mentre hagi un club i un pais per defensar, aquí hi seré !!!

-

Bé. Ara vull parlar de la liposucció una miqueta. Això de la liposucció és que tampoc ho entenc. Em diuen que és endollar una agulla dins dels nostros tristos penjolls; pues ara resulta que només de veure aquells jeringazos de cal dimoni m´entra un espanto de ca l´ample. I si a sobre em diuen que la mestressa acabada la petita operació surt a passejar una estoneta i trepitja una cagada de colom, allavors ja no els dic res. Per cert, parlant de les tifes dels coloms, cada cop que surto al meu portal he de ballar fent la xarranca sobre les cagades dels coloms per no relliscar i caure al terra. Això és una puta vergonya, i mirin que jo me´ls estimo als coloms. Yo soy sumo defensor de los animales, eso sí menos del Ansar, aquesta bestioleta mirin per on, no m´agrada gens. Ja diuen amb raó que això de trepitjar cagarades dóna molta sort, sí, i un colló !!!

-

Netejar les sabates después de trepitjar coses sospitoses dóna mal rotllo. És un joc dels disbarats ple d´una absoluta enmerdada. És com canviar els lletreros de velocitats fixes i variables, ara te´l poso ara te´l trec, anant i posant senyals de trànsit; això em torna més boig del que estic que ni es mucho ni es poco ni es todo lo contrario. No vegin com em fot. Les senyals de trànsit s´han d´adornar amb guirnaldes i boles d´arbre de Nadal, també amb llumetes si cal. A més, son com els bolets a la tardor, creixen per tot arreu, salen de donde menos se lo espera, y puestas con las velosidades para todos los gustos y afisiones. Canviar tant les maleïdes velocitats em fa grinyolar pels descosidos, para variable, el tiempo del Picó, i punt. Suposo que això ho paguem entre tots. Mirin, en cabat, el que jo faré serà posar-me una vena als ulls per no veure´n cap senyal i escolti, que sigui después lo que Déu volgui, què carai !!!