que no ens tallin els alíbes, parfabó

.

miti, fins els cullons. ¿que fot aquet galifardeo anal tour-tour de fransa? que vingui cap a canaletas d´una puñatera vegada que el sañó Porta l´està esperant per selebrà el munt de cupetes que vam acuncarí la propassada tan plurada. és que jo no entiendo pas com anaquet nuiet tan sinpàtic i que se fa tan d´atimà per tutón, aramatei estigui anallà, seguiendo el culote del majó amarillo dels siclistes. i am les cebes uyeres d´intelertual pues com que me se fa cunplicat. prasisamen anami, de festejar titols am la ceba emselènsia de cop i volta veura´l amún i avall de la Gàlia com l´astèrix. snif. a mi m´argradave compartir llur presènsia choiossa a les ranbles de les flós (de les violes i dels violats), apujadet a dalt de la tarima com un comsevol actó de Jolinbut, enfucat pels focos i escridassat pels fans. are ja no l´empenyen, are no el machaquen duramén com abans, are no ploren d´amusió cuntinguda al seu custat. segons la meba visió dels fets jo pemso que el pupulachu no és que sigui més xavi, és sinplamen que no pot accedir a la ceba mistica figura. i com que l´amic ahorcadi alíbes és xavi (com els xavis de grèsia) pues jo estava anamurat d´ell. anamurat per dicharacheru, anamurat per ansisadó, anamurat per purufassiunal, anamurat per ser el ninutet fetiche del basalone. aquet bon hómen que deu portar sincuanta segles "a la teba" és tota una llechenda de passió i de cumprumís per l´escut d´espí, un cult al basalunisma ÑuÑista i una anorma estallío de vitalidat trasformada en prosa periodistíca al servisio del pueblo. i jo sóc el pueblo. i com que jo formo part del pueblo escuchante pues raclamu als de la cupru-rasió catañaña de radiutelevisió que fotin el coi de favor que me l´agafin de les urelles anaquet encanto i el portin a la siutat comtal per senpra més. no me deixeu que fugi cap a fransa de nou, coi, que ja està bé. i a més té com un filet de veu que agrade a la gent gran, auspísios del domund incluidos. l´amic ahorcadio té una tonadilla achi com la del robin chip del famós grupo dels Vii-chys que fa uns trenta anyets rabulusiunaba les discutecas de la sona i és per allò que no ens pudem parmetra el luxa de tenir-lo a cal gabacho perdut enmig del pelotón

.

- bustés tenen la més repajolera idea de qué coi és viura am la espasa de damócles per montera? un sarvidó no, però la cillola del reis de Suèsia, l´ansisadora prinsesa doña Vimtòria putsé si. i és que aquesta noia té molta mala suerte pues anià un grillat entre el pupulacho que li ha agafat bastanta mania i de la grossa... ai pobra dona i se la vol carregà a cop d´espasa, tal com foten els samu-rais am el coi de cataña aquella que talla els caps de guiriguera com si fossin papinus de cal Xisco. i és que no anià daret. amb hu bunica que és. mitin, si anami me diuan que algun maniato persegueix a la enfanta elena de borbotón pues lin dono permís perqué li talli el cap. i lo que faci falta. a véra, no és per ré, sinpatía i grasejo té la muchacha...però de lletcha hu és un rodrigo (i dos, i tres, i sién mil ratos). a véra. no és mania. aquesta nostra cillola reial anal meu humil parer farie més goig sensa cap, numés de cuerpo servicales pabajo i punto, que jo ja en tindrie més que sufisién. és que té una carona la refutuda que inclús arriba a espantar la por; però a la futura reina dels vikingos no me la tuqueu coi. engarchuleu-me bé a la criatura sueca que va de guerrero mich trunat pels carrés d´una bunica siutat a orillas del baltíco...esparverán a tutón i espantán a les criatures...un poseso de cuerpo entero i am ganes de fer aquestas travesuras am la reialessa dels paissos nórdicos. mita noi, la nostra, usia l´enfanta Elena, ni sirà reina ni ha estat mai prinsessa ni ré que se li assembli. ni harto vino. achò si, amb lo bunica i furmossa que és nesesita mascarilla de "jaleo real" per tapar-se el seu relusiente rostro, putsé fins i tot una sala de maquillatge sencera. are, ni nesesita crema revitalisadora (que de vitalitat en té i un carro por sierto), ni dedica su tienpo libre a nutrir als seus curanta marits-chalats...cosa de la que no pot presumí la sañureta sueca que encare no està cumprumessa am ningú. i ja saben tots bustés tal com diu el refraneru... déunustrusañó en dona fabes a qui no en té muelas atramén dit caicháls...

.

dia de lutu a la globosféra i la toma de la pastilla

.

- pues mitin que achí per sobra, anamí encare me queden uns nou anyets per arribà a l´adat de questa emsalén dama de sonas australes del planeta que ens acabe de deixà: la blojera més ansia ana del mon. i sensa patir cap cumplémsa d´endívia, oiganme, ni per ser una tia més vella que un sarvidó... pues numés dils-hi anatots bustés que jo penso d´arribà als dosiéntos i si me cal pues als tresiéntos u més. i púm. com el faraóm romsés sagon ¿bale? i sobratot el que damanu és que hi tinguin una miquete de pasiènsia i bona lletra que todo se andarà. fer un bloch es més u menos como comer y rascar, todo es enpesar. pero jo rasco més que menjo. i ma vés-nieta menja més que rasca. aquesta bona noia de la frirolera de siento nuebe anyos ha marchat am deunustrusiñó i rascaba molt mentre vivia però encara escribia més. achò segú. però achi i tot mitin que estaba a la fló de la bida i seguir al pie del coñón es digno d´amirasión. i tanbé perqué no dir-hu, de conpasión. jo soc dels que pensa quan més vellet sigui busté encara tindrà de més mérito en tot el que arreplegui pel debán. com de fet els més que meraballosus nuramta-set als que ha arribat la meba cumpaña a la charcha, la sañureta de la Galisia prufunda, la mariamélia pa los presentes. snif. me cumenso a namurà d´aquesta beneída i ja saben que jo quan m´anamoru mana-moru de veritat. dicholocual jo esigeicho i raclamu a qui sigui el primer puestu que me curraspon com a blojero més bataranu de l´internete pues are meteich tinc sién anyos i per tanto aquesta siñora és la númaru dos del món. jo vai el cabesa de pelotón a la llista, usia que ja pot esperà el coi de muermo aquet per ser la primera de tots els blojeros. achò por lo menos fins que jo mimori.
.

ai, aquet catórsa de chuliól die de l´aniversario de la rabulusió fransésa, del liberté, fraternité i le galité,die dels changs alisés, de l´arco el triunfo (guluriós)...i de la toma la pastilla por los enfangs de la patrí am la pija mariantunieta sense asotéa i el robespiérre de turno tallán caps a somanta. ahir els neivers del otro lao dels pirenées van fer festa gran amb quatra avions pel sielo, sinco marchas retro militares por tierra i un prasidén de la rampública am els ullets agirats cap a la carda la Bruni aquella. si si, are li ha dunat per cantà com un jilgueru del jardí de casa. aquets carpachos tenen festa cada dia, i ja veuen, en cabat jo m´ensumu que amb "el tour de fransa" crusando els montañones ens en fotin pels gallumbos tota la pesca salada en forma de pusitius a l´engrós pel prósim avitoallamiento antes de llegar a meta. achò si que és una toma de la pastilla. i de les gruichudes. si és que el majó groc és bunic perqué si, i ja no diguem el majó del rei de la muntaña. aquet dels topitos cojos me fa com ilusió, sobratot quan me recotdo d´en Chapùchi i les cebes pujades a Bañeres de Vigor passant per Lurdes. are a mi el que més m´atimu és al majó de les llavors fitó. aquet és el majó de Mataró. un señó Majó de dabó. bien mirado no és multicolor però gariebé. i encare més si decideix fér un dueto amb en Chordi Medina. ai quina amusió, ja venen els alpes i nusaltres tindrem una parelleta de Chordis com a candidats a la pacidència del Barsalona. sempre que arriba el veranillo ja veic arribà a la serpiente de cent-mil siclistes de cuatrasents equips...i com a la que s´empina la carretera se desfà com "un asucarillo". allà a dalt de tot no queda ni l´apuntador. aqui los esforsados de la ruta ja no esprintean com foten a les etapes com qui diu de plano. vaja uns valientes estan fets aquesta gent del llano. però el més bunic arriba al dia sigúen quan els gendarmes entren dins les carabanes dels equips siclistes tal com si fossin "los honbres de Jarrison" i s´enportan cap al l´aburratori els putets de pichum i les ansisadores cheringues del sañó doctor de turno. al cabo d´un parell de dies desde los comandamientos sentrales de la capital del riu "sopar" tocan a corneta i me foten a patrusinadors i siclistes del farlupaire custum... una bona puntada al cul. ai sañó Caspossí, busté tindrà tot el gla-mut que vulgui i sirà tot lu captivadó que digui sa santa...però la quantitat de feina que se li aichecarà per d´aqui a finals de mes sirà de ordágo. que ja m´ho veig avenir. tindrà paperassa de la gran... entre els purublemes de la ceba meraballossa pulitica interior i l´epo que els señós del tour se trobin anadins del cul d´una prubeta...

.

una mudesta história d´amor pel casco Radomiro

.

mitin, nastic literalmén dastrussat i amb sién anyos resién cunplios no és cuastió d´escriura tan a menút...que me pot agafà un atac de feridura si la cosa no s´atura. usia que jo are descansaré un parellet de dies i actualisaré am un parell de prassiosus, aspatarrans, meraballossus i més que gulurióssus redactados que he penjat en un parell de urbanisasiones vesinales. per cumensà, aquesta bunica història d´amor a cal siñó Fórcheps el passat dissamta en deu. incluye potos-data per si aquesta siñora viu per cassolitat.

.

- desconósco si les inpotará un pimientu aquesta aumil vivénsia padesía en anyos de póts-guerra savíl. recuétdo allà pels anyos cuaremta cuando ejersitaba mi ofisio de fontañero allà pel carré Pelaíllu de Basalone, siudat sentro, colindante con plasoleta Unibasitat por un lao y con rotonda San Antoño por el hotro. a mi m´argradave ser fontañero en mis astunetas lliuras daspués de surtir de fer traballs susials per a la cumunitat de veinas. jo nave chinu-chanu achí que el rallotcha de cuca marcave les sis en punto de la tarda. com la naturalessa és mol xàvia i qui els escriu és un estra-tarrestra, hi nave cap a la primera direcsió abón me manave el jefe de turnu, un malparit de metda y un abusica que havia servío a las ordénes del sarjento Vil-chés pal frente nasional. achí que tot cuntén i esparverat, ple de goich pels cuatra custats i alegra com un chínchul, pues nave al meu primé die de feine... sifanofa com els pares asculapios quan naven d´escursió. vai arreplegà am el meu macuto, un parell de grifos, dos llaves britànicas, cuatra alicates i un destrunilladó dels clàsicos, tot embulicat en borsas de pastas Gayo avilitadas a tal efléto. un die com comsevól altra me se vino a mi selebro la sita a siegas que tenia con la siñora del númaru diés, aonde tenia que desatascar una carchofa del lavabu de doÑa Papita. ¿arguno de ustedes asin por las vuenas ha cogío una carchofa am la ma y la ha apretujao de modo y manera virulenta hasta la sasiedat? segúdo que no. pues jo si, i bén ugullós i cufoi que me sento per esperiénsia tal. allabontas tenia molta més forsa que are pues per allò que ere més jubanet, naturalmén son cosas de l´adat. un dia vai entrà als servisios de na Papita i vai agafar-li la carchofa i me vai pusà a estirar-la cap amún per tal de desfer l´entuerto de su canonada. vinga, amun, vinga, a estirà am forsa fé i cunvicsió aquella carchofa de la pica...per veura en cabat quina bunica cuseta surtia d´allà dins. resumta que la tuberia estave tan embussada am pèls, burra-dura, i sobratot terañinas de color blanco... que feie més de tres anyos que no havia baixat ni una gota d´aigua al carré. la mui buarra i conchina no coneichia qué cullons ere l´aigua. ere una dasgrasiada a pesà que me l´atimava. snif. entonses com no ni havían pruductas per desfer el matoll de purcaria que pringava el tubo de la siñora pues vai tenir que trencar-la just per la meitat. allà on el tubo d´asero fa com aquella espésie de "s". parlo de la tuberia, ojo. com a von fontañero que era, me les vai arreglà am una mique de lleixiu el conejo (desinfecta miemtras linpia), cuatra rascades am una estropaja i un sapillitu de pell de senglà. i no sé com, prò vai acunsaguí reparà la carchofa de la dama, la primera que enllestia en tota ma bida. allò va me va ilusiunà molt. daspués en vindrien moltas més. sàpigan que desda allabós me va surtí feina per tots els puestus...i com a meritori en vai rebra una aumil pemsió implementòria del meu més que merescut chubileo. are, parlán de sério del tema de les achetas, jo no els canvio en amsulut les carchofas de hàntes por las de aóra. yo siré un ansia ano però ante todo destilo molta diguinitat...

.
testo intégro dadicat a na Papita "la viuletaira". tú no saps com t´eñoru. are, de bruicha hu eres bastán, que hu sàpigas... i de testimonios en ting uns quans...

.

mi amigo er biento (maifrén deiwin)

.

aquet matí a primera hureta he nat com fai de manera avi-tual anal bareto de l´amic amadeu, un home d´està per casa entre otras cosas. achi que chinu-chanu he gafat via i vinga cap allà a prendra´m el meu talladet diari, felís com unas castañólas. llàstima que allà tot s´ha espallat de mala manera. resulta ser que un buarru, un indasén de la bida, un dasgrasiat que no aguanta a sa siñora (mai el veic junt amb ella) pues ha tingut el desdén i la desfachatés de fotra´m un pet en tots el morrus. mitin, aquesta és la situasió. ell ere cul-girat cap a la barra de l´amadeu prenent-se un caga-lillu (burrachu, so-burrachu) com diuen uns mandarinus que tenen un bunic antro per la carratera. en quet presís instante va y me suelta el molt porco tal andanada de bientos subersibos que m´els ha estampat des de les cebes sones baixes fins la meba carona. i la varitat que m´ha rasumtat bastán dasagradabla quet desplante i achò que gràsies a déunustrusiñó pues pudor lu que s´en diu pudureta tanpoc és que féssi masse. achi com un esglai d´imperfesió una petita punteta d´esènsia de cuñóña prò de la dulenta com una baron-dundee però a l´engròs. pemso aumilmén que la llufa descarregada am tanta dosi de maladucasió li hurà quedat bén refregada pels seus calsónes. no, si a gusto s´hurà quedat pel coi d´afusilamiento ventisquero que ma futut a sobra, tan, que inclús daspués d´havé près el seu ultimo glupet de caga-lillu s´ha turnat a trencà per la sona rectal que veu com mica en mica arriba la llum del esterior. aquet pobra cagamandúrrias i sus soníos de cámara que ni el gluriós barroco m´estaven inflándo per muméns las santas gardelas...pues allò no ere un sinpla pedo, allò ere una petardà en toa regla i jo ere la inusén vítima de quet atentat contra la dignitat del ser umano y sus nesecidades más bajas

.

però és que el més pichó ere que no m´ha damanat paddó per tamanya ufensa, una vargonye els hi dic jo. en prinsipio he pensao que en vés de mala llet és que al sañó se li han escapat perqué va masse rigído d´esquenas i la surtida del biento fa que la culumna foti de resorte per disparà el percutó anal, en un tremebundo siclo de pompa i sircustánsia que termina con el manido pedo. la segona pèrdua d´aira ha sigut menos potente que la pirmera però feie com més mal al nas. per uns sagundets de ré pues com que me sa ocorrío de clabar-li un Von Mastegot en forma de puntada al culet. ¡¡ i que Bisca el Basalone!! achò ha sigut per la ràbia que m´ha pruduit el coi de morlaco marranu que he tingut la gran dasgràsia de trubar-me d´asquenes mentra m´empassave el meu cafetó am idilica tramquilitat. una infame ascarusitat d´un pringat de la susietat actual, i donin les gràsies a nustrusañó umni-putén que la cosa no susedió a mallóres i m´he tirat enrera gràsies a la inpagabla intervensió del amadeu, que en veura els meus ulls agirats cap al sentro i enfurismat com una bestioleta, com un vulgar audi Morris, ma tranquilisat am una camamilla bén calantuneta. aquesta mena de torpedo am dos potas finalmén ha entrat per on ha marchat i per tan se n´ha anat. bé. am aquesta gluriossa tanda de canonades per babor i per estribor, el trabucaire d´artigues ha deichat una petjada que per a los anales de la històrie hurà quedat inmurtalisada per senpra més a casa de mon amic ama deu (com a ti mismo, com al teu prójimo i com al teu lloru), i de paso tanbé formarà parte del meu atrotinat rostro de iaio desvensijao por las sircunstansias.
.

are mismo no puc pusar-me en cuntacta am tú. au semto mól, nena

- ting el telefóno mobilé fora de descubiertura. no me lucalisis en por lo menos unes sis huretes. si Gragòria, si, estic al Pácha de Chíchas que no tenen un equip de fumbol sala però pel cuntrari hi tenen unes prasiosas carpetas per guardà musiqueta, nuietas, aséteram. i aqui nastic intentán de prubà de cunéicha un atra núbia vuitante anyos més jubaneta que tú, troç de vacona. i en el mui fondo de mi pequenyo i atrotinao corasonsito de cojalata penso que aquesta noba esperiensia ferà de mi un noi del segla 21 (i uno). vai directe i sensa tapujos a per la nena que sirà meba: en Chose Murriñu. però no pot sé. ja està lligada per l´equip del sañó todrebrúno, l´Intét de mílam. snif. no nià daret. però bé, no passa réderé. nastic igual d´alegra i tutimista com sempra, como si comígo no fuera u fuese la cosa. coi, macagoenlasotadebastos, és avidente pues parqué la bida sigue igual pa vién u pa mal. entónses a falta de putugués hi niré per sa emselénsia embalsamada en Bobin Romson, un guiritanico que en el seu dia i am el ferviente apollo de la premsa basalunina y resto oposisión-entornu, pues va fé els seus pinillos com a técnic putinechat a les mil marabellas. jo me recotdo que la tanplurada 1996-97 va sé d´allò més tranquileta tal com mai hàntes havia sigut. snif. quina amutibitat. encare passats uns dotsa anyets frissu de l´e-mosió-fixa-discumtínua del mumén aquell...en al-fons (godall) jo m´ensumu que anaquet sañó sir un die seguru m´el trubaré bailando a la pata coja pel pácha de Chíchas aquet. igual hasta m´el trobu per allà apujat als focus tal com fan els "nengs" aquets que portan pastillas a la galta com el figu guluriós. apuesto perqué hi dugui a sobra unes uyeres marca de la casa, usia modeliyo chico-martini, i que sirà allà bén plantadet com en chorch Clúnill am la ceba pajarita tan discreteta i envultat entre unes cuantes mussetas i tot a pesà de sa sancta siñora...a la que cumpadeicho molt por sierto. ai pobra dona, ai que encare me racotdo d´allò tan aspatarran am la sañore carmen Sivilla. quin coi de folclorico està fet busté!!! quins ulls de ganberru i de trapella que té i ja veu que no és perqué yo le endivie que usté tenga 30 anyos menos... és una cuastió formal de veura que amb busté no puc competir.

.

allà vuré enmich la pista de ball el seu cabello canoso, achi com la pansida carona, mich de pansa, mich d´antranyabla sañore Doupfires. allabontas jo m´adresaré cap ell i lin penso de dir achi de primeras: mol hunurabla sañó sir bobin Rómson, ¿busté aseptaria de vuén grado una auferta del meu basalone? mite, en prinsipio me conosco que costituye un alto riesco pa su persona, no mui calculado por mi parte i achi i tot espero busté no s´aspanti ante tamaña acometia. lamemto si mi endiscresión le pone bajo apuros. mite, tal como puede omservar jo soi ansia ano com busté, no soi más que un ser marginal del basalunisma dempeus que no tiene ónde caerse muerto. sóc una cuseta parduda en vellmich de la grada. asin y todo le diria que el présio me lo ponga usté mismo, déjese de Chusines y de Chusones y me vaya al grano sino le es menester. però en cabat me lo pone usté pues per alguna cosa tiene ese vién ganado prestijio i reputasión anadins del panurama fumbulistic eurupeu. are, ultimamente i perqué negar-hu, jo numés el veic per fer bullí l´olla del caldu i puqueta cosa més. dicho con toda suedte de respetos. asi que a continuasión le estiendo un chequet ñominal y en colores asul-granas y le paso a asegurar "unas condisiones contracturales perfemtas pal resto-su-jubilasión". "estas cápsulas del contracto no son pas anglesas, son més bé de ca nostra y me las signa usté si non li és cap incunvanién u mùlèstia...";; achi que de prinsipio li estiendo un resibo al Porta d´or. por otro lado deje que me ucupe d´en pet Gordiola. anaquet noi me fa que el pusarem de segundo de a bordo i l´encarregarem les "public relañetions" i resta de "siga-sagas guluriossas". jo aspero furmalmén que aquesta núbia asepti aquesta porposisión desente i se avenga a rasones. ¿oi que si sañó Romson? sino pobra de usté mi apresiat iaiu que no faré prebrendas ni esepsiones per molt angles que sigui. miti, jo lin prumetu de racuperà en bitor Vaía, en Coutu i an Pupescu. i tanbé li assaguru que cambiarem en Sei-rúlu pel Bilda i cumpañunia. tanbé li afechiré un petit fleco de caracter urgente: nostru primé equip de gladiadórs triumfans lluirà de nou la marca "el Cappat" bén a sobra, en puestu del coi de pisi-Niki aquet que me fa que ens Porta mala sort anals darrers anys. i sañó mister, sàpiga en tot cas que aquet mañífico póts és un humanatcha a la ceba pasunalitat tan esepsiunal i sino li diu an ÑúÑes.
.

.

.

.

cariñu, te otorgo via ràpida cap a l´infierno

.
- sàpigas que jo mai de la bida he sigut cap el emento descrimenatório. ni quan el nuiet aquell que duia una puteta de lladra al seu custat i vai trucà a l´ufisina dels momos del antiguo campo la bota. usia que ja pots nà arreplegán am tot el que te trobis pel medio que anaqui no ting puesto per una bandarra com tú. gafa aquell parell de túles que mientrastanto, hàntes de irme, ta praparu el baño en una fosa septíca ¿que te semble un platet de persebes inoculados en salsa de puerrus? ¿oi quin datallet més macu?. tu, la baritat nena meba, estàs com el gallo del morrón "sensa plumas i a sobra cacareando pels descosios" lo cual hase que la visión que ofreses a la gente que te rodea sigui d´allò més trista i lamamtabla... e inedulivle rasón por la cual dasimcho que t´anfonsin en el port bell de basalona am un bunic tocho lligat als peus. en cabat sirà una bunica historia am un prasiós final. mita, sirà més o menos tal com feien els mafiossus entre ells quan al chicagu dels póts-depresivos anyos treinta, agafaven i lligaven als seus amiguetes de més reputasió a la siutat dels grataculs am la lluabla intensió d´emviarlos al fondo de la sona de los grandes lagos. cosa bastán cumpransibla. per l´altra banda havia els grupettos de la sona dels gangs off niu-llorc que sifanofa acabaven igual però en lugar de aigua dolsa el que prubaven ere l´aigua de la mar salada del atlantíco norte. usia tan per tan tota la colla marchaven plegats cap a l´infern cagán. la veritat amor meu és que més que perteneser a cap banda el que tu estàs feta és una bandarra. te recuetdo que fots més pena que el basalona del sañó Jan Porta. mentrastán i aprufitan l´àvianantessa d´aquesta baralleta sensa inputànsia entra ma mullé i jo, prego als cuatra lectors que me llecheichan me envien la palabra "greñúa"al numaret 100, con présio de sincuenta sentímos por menuto inpuestos no encluidos. és am el fi de recaptà una patita almónia.

.

- simésno, parlán de les lluites tribals estrapolades a la bida marital u de parella pues me se fa bastán captivadó el misatcha entre linias que vai sentir se dedicaven mutuamente els nois de l´"america negra". un misatcha en prinsipi bastán entenedó, semblán al de mols matrimonios que abui se fan com ré i demà es desfan com asucarillos. usia molts tindrian d´aprendra de suputà vuitante anyets arreplegats "un braso con el otro" que ni los del sine negro del eduard g robinsón cara-granota. ens insultem, ens estirem dels cabells, encluso ens mussaguém però d´aqui no passa la cosa. penso que el nostra casório és allò que l´argot popular en diu un martirmónio de cumbatniènsia... però aqui seguim tots dos, al pie del coñón, tota una bida de bunicas purulotas pel debán i de gabinetades y desplantes varios pel darrere.¿però que volen bustés? achi som més falísos encare i tot que n´astiguem més que acustumats...a les baralletas interinas. tan se val. anià cumfiansa entre tots dos. i de la bona. achò si, sàpigan que arribat el mumén empenteta, al infierno de cap, i punto. i ja sigui per carretereta cumarcal u per utupista de sinco carriles por sentido de la marcha. les parelles d´are no son com les de hàntes, no sañós. feie uns anyos com a mui mucho primero le tiraban los tejos pa después tirarle las tejas de la casa de al lado. en quets temps tan virulens i am tanta mala gaita per part de tutón, més que tirar-li las tejas al tejón de turno, el marit o la mullé quan se li crussan los cavles per allò que estiguin més grillats que un diremtiu del basalona, va i m´agafen a les primeras de turno aquell estri que tenen més a ma i ensima terminan la faena por la via ràpida com els millós turerus. molta gent se prén el seu desquite dins i fora la familia en forma de venchansa que ni el Brus Bilis a la Chúngla..i cade cop va a més. deu ser una moda dic jo. com tot u gariebé tot. penso que la cosa està molt fumuda anadins del món de la parella, ja siguin casats u ajuntats; com m´agradaria d´està sulteru per no rebra els malos-tratos que me dispensa la buturuda griñolaira que ting al meu custat a la foto que els he penjat anal meu forro. però tal com me veuan assagudet al custat d´ella no pensin que sóc un triste masoca de la bida. achò mai. por sierto, aquet ratratu pertenese a la darrera fira d´avril de sibilla que se va selebrà a basalone i on servidó va tenir uns instintos més que baichos.

.

la isla vomita

.

- qué bunics aquells meraballossos recuetdos sobre l´illot en vellmich del pasifíco. a véra, molt de oju que en todo caso sirà en mi maltrecha imajinasión potqué de lo que siría en la reialidat més bé puquet. les mebes alforjas no estan pa tales menesteres de tan altos vuelings. jo com a molt pues huré anat com aquell qui diu a la bunica plátcha de la Basaluneta guluriossa. ¿però que passe eh? mitin que com els in doni un cop de crossa anatots bustés allabós soñaran però no pas en paisajes paradisiacos sino de les estrelletes que tindrán a sobra del seu cap per la gardela Mariana que els huré futut. usia que no me critiquin tan ni la caleta de sam Sebastià ni al carré "el mirall servera" ni el paseo del dropu reial. els damanu un respetuós silensio cap als seus baños i Banyeres, de les que me semto paticularmén ugullós desde que inisié, hará más de diesiséis lustros, mis andánsas en calsón corto por ensima de esa presiosa sórra que tienen por cubierta. por sierto, aquell tróÇ de chúso en punta que tenan allà en forma de turreta no sé com deu està d´ocsidat, però jo me recuetdo que abans ni havie un aspatarran rusturán que s´apuchave en bunic asensó avilitado al eféto. are me semble que el tenen més abandunadet que anal pobra sañó Porta. i sinsérament és una pena, pues aquell munumén al "escall-lain basaluní" feie pachoca en el mumén que agafava la conesión pal tele-carabina... que d´allà m´el purtave fins al mateich parque de atramsiónes del momjuich. incluso me han retucat la escudella, on una carretera petitoneta ens cunduia fins "els porta coellis", un atra puestu per atiparse bé i am mirada cap el mar, on les ones petàven contra els rocs... i en horripilantes dias de tempestat regalimaven brumera esquitchando a las criaturas.

.

tanbé me´n recotdo d´aquell antrañabla uló del clavagueram a peix mort tot i que are penso està bastán arregladeta la cosa, pues l´ajunta-pelas ens va refurmà el litoral costanero de la sona i els alegres pescadós ja poden nà am les cebes cañetas a pescà coñetes, ai ai ai paddó. en Sirilo ere un pallo que tenie llugat un numaret pel carré de "la escudella", me va esplicà que un dia va llençà el jan (usia el sebo del ansuelo) per pescà algun llubarru o daurada que anès a fotra un paseo per allà. per un lamentable asidénte va empurtarse per debàn les bragues d´una banbina que estabe prenén el sol-sulet tota tranquileta ana sobra d´una pedra uns quans metros més avall, gariebé a tocar del mar. quan la bunica italiana aquella se va aichecà tota espantada pues en puestu de peixos va ser un gran cunill el que ocupó el horisonte de acontesimientos del pobra Sirilo. i allò el va tocà de per bida. entre les ratetas que s´havie trubat pel camí que portaba al faru i aquell tros d´animal transalpino se va quedà tan garratibat per l´atac de fer-hi-dura que va deichà el negosi de la pesca als seus porgenitores. are, del illot basaluní tanbé cal destacà un altra animalot molt bunic com per emsemple les cheringas. aquets i les medusas son una espésie autóntona en perill d´estinsió però que el gobern monisipal en un agradesio alarde de dedicasión i esfuérso pues ens ha cunsaguit d´eliminà per medio de les cebes brigades matineres que van neteján a cor que vols a la sórra de la platcha de la meba atimada "basaluneta". numés cal que fotin una mique més de culó al aigua de la orilla per tal que allò passi del verde caqui-llefiscós al bunic verde esmesralda.

.

actualisasión nesesària i del todo presindible. me veo en la amsoluta obligasión de rilatarles una esperiénsia intíma a comtinuasión. depués de salir a pasear un pequenyo patór rumenige a un palmeral con su cacaperro i sona de orineo correspomdientemente avilitada, me encuentro a un monisipal con su gurreta i su pitu cargando de rasones su pequenyo cuadernillo de anotasiones. en eso que le indiqué como conyo se podia produsir utricaria en alguna de las playas de nuestro presioso litoral. le enseñé una mostra de roina deguda a la brutisia pel contacte am l´aigua del mar. ni godall ni rafamarques cogio su espésie de ay,fong, arrimó su tuvalló a la bisicleta i me anotó el telefóno del servisio de urchénsias de la crús coja. me endicó acto seguío quien coi era el pallo de lata-laia en caso que me salieran u saliesen ballófas u lu que fuese. en cuanto llegó el momento, yo desconósco si el mui cavrón ere inbésil, estava més sordo que una gossa u és que se feie el Enric Larson. achi i tot jo li vai dir: miti amich meu, és que m´han surtit dos sarpullíos en vellmich d´amdugas putetas, entre el cojón mallor y el cojón menor, sifanofa una mena de tartera entre els pullegons del pedraforca a la servidora. mite usté, a mi juisio debe haver sío una tros de maduixa que ma mussagat la carn d´olla i me pica mól i me fa mal i tot. ¿save? debiere conoser que me sa asgutat el meu putet de crema brunsachadora factotum mil nobesiento siete. ajudi-ma pafabó, sóc contriboyente y crech que ting daret a ser atendido en la misma condisión que aquella russeta de anallà. el malparit desgrasiat cill de mala mara me va envià a parir cabretas pues debia ser allò que jo no ere pas el seu tipet... aujalá que rabiénti !!! por pencas y descrimenatório.

.

como consultar el santi asquerro de su teléfono móbil (parlem de móbiles y dos)

.

- jo aqui donde me vén me recuetdo de manera ferborossa de quan antigamente anal meu popla se agafaven un parell de cornutos i els uniem am una corda mol mol fineta. daspués me vé al cap la prasiosa imácha dels antraÑablas telefónos de fusta colada am ruedesilla deluxe incroporada i el coi d´artefacte que portaven adusat i que ens servia per parlà anala nostra atimada parienta. allabós no esistian tantos tecnisismos en forma de espresiones anglosajónias, i visto asin desde a fuera pues la cosa era més simpla. are, amb l´escusa del coi de l´asquerro amún, asquerro avall, que si se li esgota i m´el té de recarregà de nuebo, que si per demà no li arriba lo acumulao en puntets i que per postras ...el coi de trucada avitual al 333 li buida lo poco que li quedava. daspues se troba que desde la merda-sentralita li van consumiendo el mobiestar aquell i busté no sap com recuperà els dinerets que li van fotra pel cajero-otomático la setmana passada. resumta que daspués de tot achò encare se veuen més mobils que bulets al bosc allà per la tardor. i oju, me vigili la maleïda bateria no lin faci lluis figa o que els ringotonos de custum mulestin al compañero de trabajo. mitin, i en cabat, entre busónes de entrada, busónes de salida i altras cabóries pues que no antenc réderé...achi i tot, como soi de vuena persona jo li aconsello que li robi el mobil al seu amic de tota la bida, vagi al primer moru que pille i alliberi´l homa, alliberi´l! se sentirà allò que en diuan felís y realisado am si mateich. no, pafabóo, que no parlave d´alliberar al moru, del teléfonu parlave. un cop enllestida la historia i com a guluriós prémit per si ni vie cap dumta, els amos del cotarro, per ser busté un capullu integral,li futran unes buniques cumisions de regal en consépto de factura por inversión en artilugios tales. tot sia pel fomento del uso i manejo de questas petitas maquinetas. una ansissadora supresseta en forma de contador pal pagano sirà la ceba salvació, però li apujarán sensa sabé cómo els numerets bermells...tal com passa amb el meraballós pantà de Sau en tanplurada de pluches altes. pues no anià daret. i com qui no vol la cosa, entre les tres trucadetas a fixus i un parellet a movibles ens deichen plegats sensa calderilla. altre tema és el de la conpetensia entre sién mil operadoras. yo le ofrésco un poco más que el simio del custat. miti miti, aquell fa el simio però jo faré el micu i ja en sirem dos fén l´indiu com aquell qui diu. aquella conpañia no le ofreserá tanto como servidor. yo soi de mejor. i més buapu. i més cabal. facin númarus, facin, que aviat els hurem de dunà les gràsies i tot. i sobratot d´ufertes tarifàries ni ha de mil culós pa que el señor o la señora de turno es-coja...

.

¿però que coi se pensa aquesta gent? ribindicà ribindicà. quan vai a cumprà el meu hiddink avitual al colmado del meu bàrrio pago un servei i callo com un burru. si a sobra reclamo pues pringo i como mui poco me foten de putetas al carré i mai milló dit. tráigame el canvio i a sobra tens de callar-te o t´envio a la metda. aquet és l´esperit dels aplega-calés de les mutilnasiunals. apa, i mientrastanto a pie de calle els nens vinga a despertar el cunsumo i el gasto per dir-se cuatra tuntaries propias de jobensitos. i és que avui surt el nadó de la pancha sa mare que ja té un prasiós mobil de la ultima moda. oju. i és que fins i tot jo he vist als gats amb un teléfon per montera tal com tenen els galifardeos de catorsa anyets. snif. criaturetas pubrissonas mebas. telefono mobil con su ultima generasión que no falte, per supuesto, con sus tres bandas pa poder hablar si desiden por ir al congo bléga...que tan sólo me nesesitaran de un radar pa no perderse. daspués tenim el bunic mensatcha dels mobistars aquestos que diuan tal que: "vienbenido a mobiestar, su solisitut está en curso, en breve le comunicaremos su Alfonso Godall mediante un mensaje de tiésto". "présio de la llamarada, nasional o intrenasional la que sea más iba, achò si, inpuestos no incluidos". am tota l´educació del mon mundial però a pagà la xifra que els en surti dels santos pebrotes. si vol reclamà ja pot fer-ho que no li surtirà pas el sañó Sésar Alierta...i tota la queixa que vulgui espressà li tindrà de dir al coi de telele-operadora de turnu que li hagin enculumat desde la respemtiva cumpañunia de servisios. me musiono quan penso en aquets modeliyos de telefonos-slim, tan bén parits que are per no ré ja en porten blutús, camareta per fer fotus de sixanta megapíchas, i a sobra pot si vol, escultà musiquetas o jugà a las marsianetas. putsé achò nirà bé si falla la ceba bida sentinmental i necesita del trasto aquet per matà bichos a l´espai ni que sigui de manera y modo virtuoso. molt de oju am la oferta y la demanda y el dunà i vendra mobilés com aquell que reparteix caramalets. ¿que padqué? si, are li esplico. pues per allò que diuan liberalisasión ferós del mercado de las telelecomunicasiones y la llei de l´oferta y la demanda globalisadora però per tal de fer-nos fora en globo a la resta de mortales, ya conose usté. i el coi de "la trucada perduda" ¿qué? ¿bustés antenan que coi vol dir aquet cunsepta? pues jo no. ni repajillera idea, oigan. usia que de gratis i un bunic benegra que s´hu miti com s´hu miti de bén seguro que sempra lin tucarà pagà

reibindica lo sinple. reibindica que ets un ximpla

.

- pues abui buldrie de parlà d´una més que guluriossa cumpañunia de teléfonos que, ojo avi-sor, mai de la bida ens ha enbaucat, ni a bustés ni a servidó. ni aquesta, ni la resta. anal meu popla ja d´antic se deie que les parsones havien de reibindicà lo sinple, i que arribada l´hora ja tindriem tienpo per queichar-nos tots plegats. aichò si, visca nostramu que de l´empresa Porta el timó...el vostru altruisma no sirà en va...Déu algun die vos-ho pagarà. i és que are ens foten una gardela anún santiago carrillo i encare tenim l´esma per pusà l´altra. no som ré. no sañós. dunem per bo comsevól servei mal anumanat susial i el cunvertim en una meraballossa defemsa del patrimonio ecunòmic d´uns puquets. are, per gent empreñadora, ai paddó, emprenedora, els del coi del señó Alierta aquell que un bon die se va desidí per deichà les españes a canvi de fé futuros negósios a les quimbambas. quan aquesta gent parla de reibindicà coses simplas pues jo me recotdo del meu cafetunet al bareto de cal Marianu u per emsenpla quan vai al furné a arreplegà el meu llunguet de pa diari. els meus númarus no son pas masse gruixuts, hans al cuntrari, son fins i tot petitons com els de comsevol hijo de vesino. are, un mumén, abans de tot quedi clà que aquesta gent que se dedica anal mundillo de las telele-comunicasiones mai mai mai ens infla la factura en "trucadas a la lluna" i menos quan ens parlen dels fixos. ja no diguem ré quan parlem dels móbils ni del coi del "adeselé" aquell com coi se digui. li foten ofertes a l´engrós del dos por húno y me llevo seis. i achò quan no li omplan el seu busón de correo am pumblisitat per empaperà el seu domisili i un parell més. jo no au antenc,putsé és que el anticuado es servidor i esos numerillos no van con uno

.

parlánt dels móbils fixos discontínuos... la cosa en la factura bimestral esdevé més que guluriossa amb uns mínimos aspatarrans. se lo tome como se lo tome, "a usté con esta oférta del dúopac de teleafónica le regalamos millones de llamaradas en mansajes a móbiles que empiesen por el númaru cuatra i si ensima entre todos sus amigos se encuentra a la tia engràsia, le omsequiamos con un presioso móbil con recàrrega de sinco eurillos en cuanto pase de nuebo por la butiga de la esquina; cuando usté se pele el santi asquerro de su targetita venga que le regalamos un nuebo móbil con unos tresiéntos euros en llamaradas...que en todo caso habrá de retribuirlas pa poder adquirirlo. con el pésio final anirà inclosa la trucada de la famosa vesina que acaba d´aterrisar en las Maldivas i que por sierto no se n´entera de ré". no, si encare els hi tindrem de fé reverénsias anaquesta gent tan internasiunal que bisto lo bisto defensen el património dels habitantes peninsulares tan bé com jo faic am la meba mullé. en sírculos intímos jo li dic a ma siñora que tan d´espansió pels para-lelos del Sut del globo... i mentrastán anals del Norte ens deichen amb els gallimbos vién desnúos amb tot el que aquets puñeterus ens cobren. suposo que tot s´hu queden ells...parqué anals sañós i sañores uperadórs de esa sona Sút els hi pagaran quantitats ridicúles tot pel bé del negósio. tutal, en cabat mai hi perden ré "comonopodiaserdeotramanera". i és que entre les empreses subcuntractatades que me l´atenen des del Nodte de Afríca i "los planes" de espansión por sudamèrica per l´atra custat...un ja no sap qui coi és qui l´atén. els consumidós fan la resta de quet bunic guirigall de intereses creados a partir d´un cable i un parell de carxofes. a partí d´are quan tingui un pumblema am la meba linia, si el coi d´empresillas de tres al cuarto que van fundán por las sonas meridionales no me sirven como es debio, purutestaré al síndic de greuchas encare que al final no me fotin ni putu cas: em farfollaran l´entrecuix de mal modo i achí s´acabarà aquesta angrescadora historia de amor.

.

no es de resibo. bueno si, de resibo si, y bastante alto por sierto. are, no trobo cap sulumsió per aturà aquestas infúles dels sañós dirigentes de questas compañies de telefónos. ja sigui aquesta o comsevól altra. i mitin que años en tindrà la criatureta que els mana... però tanbé en tenen de ganes de deichar-ne el mercat bén servit tan en comunicasiones por tierra mar i aire com de buchaques buidotes; aichò si, sempra sensa perjudisi dels subcontrataos por el Sut de les Antilles que ja podem dir que estiguin bén tranquils que de gana no moriran. a véra, tot achò és com un inpuesto de la declarasió d´hisenda a la mare esclèsia. se vé pero no se vé. ai quin mistério. i és que aquella colla de dropus seguiran manejándo el cotarro a su pantojo...i el ritmo de cresimiento de los paganos y de los contrataos de acà y de acullà sirà pues sifanofa el de tota la bida. no sirà por satisfaser pactos con gobiernos de terseros mundos, creo suponer que sirà pa haserlo inversa i marabillosamente proporsional a la cresida dels cuatra jefesillos de turno... usia que parlán bén a les clares pues tan me fa que sigui el monopolio del gobierno de antaño o la sosiedat gestora del presente... que ja sigui una cuseta o un altra busté senpra tindrà de rascar-se su cuenta corriente

.

.

.

- a véra, pel rassumtat en les botasiones de tres per húno i por espreso deseo de mi sancta, pues les dejo am una miquete del coi aquet de grupeto guiritànic. el rubotet aquet tan bunic que tenen fén voltes per l´esenàrio no és per ré, però me racotde als meus antranyablas amics quan chinu-chanu se diricheichen cada cap de setmana hasia l´astadi...

yo sienpre hándo mui perdío per quets móns de Déu

.

- i la verdà es que ni tan sequiera soi capás d´encontrarme a mi mesmo. però con el tienpo y una canyeta (sobretot si és una serveseta negra) lo aconseguiré; però el motibo de esta plegària no es el de mi bida personal ni si camino perdío por "el balle de làgrimas"o de si me han desaparesío las llabes del piso, sino el de haserles llegar sienpre desde mi pum de vista, mis enpresiones aserca de aquet bunic serial de la cadena americana abéses. se comemta y desde no se dónde que encara la tindrem encartuchada fins el dos-mil deu. i ojo que aquesta no nesesita un calsadó per a que la treguin de la tele tal com passa tan a menúo amb les de ca nostra. i no vuldrie parlà de nou de "el cor encartuchat" que ja deu purtà en cunserva uns vuit anyets uno arriva uno abajo. parlán de "lóts", la historia de estos mataos afisionados a las aventuras de alto riesco comiensa cuando toda esta gente que iba hasiendo sus vacasiones tan dicharacheramente tubo un asidénte en vellmich del oseáno pasifico i de resultas de ello pues quedaron encastraos en un illot perdío en la inmensidad del JaGuai. a mi particularménte m´argrade i me musiona d´allò més el bunic parsunatcha que fa de sañó ductó de la série, en Jach Shefardero, bé, aquet va ser el primé que feie de jefe. un gran homa i un milló lider de la tribu de parsunachas que tiene a sus pies. a més com la colla de burrus que van sobra-viura a l´asidén del comienso saben que no surtiràn mai d´aquella merda d´archipielágo pues se les tenen d´arreglà per si sulets no sigui que prenguin mal; pertán se tenen d´unir entre ells tal com fan els sosis del basalone hàntes de fer comsevól mosió de sensúra. i mitin que tal com poden veura,totes les aventures de questa dotsena i micha d´arreplegats tocats de lala...les passen amb l´única intensió de tirà amdaban. usia que moral els hi sobra. seguro que mols de bustés trubaran que anià una gran similitut am Pla del Vent i és que anaquí passe tanbé que quan més els veus més els vas cuneichén...are, ja arribarà el mumén en que tots ells cumensán pel mateich ductó Shefardero fins i tot li futran pena, tanta, que ni la tribu d´asusiats de can barça li han fumut en sa puta esisténsia. si s´hi fixan, el pichó de tot és quan cumensan am el coi de "flachbachs" aquestos: m´agafa mania analgú i ja no anià déu que li arregli tamanyo desaguisado. de comienso, la ninya con-china i el mulatu, pues com qui diu me cauan de pena i no me preguntin perqué. ja no diguem ré del pallús de les grenyes ni del buarru que porta la barbeta de dies sensa afaitar-se. are, a la que me sipillaria d´un santiámen siria a la bunica i angrescadora ruseta que hase mis delisias visuales hànte la endiviosa mirada de ma santa mullé.

.

mitin, que no i que no. que no m´aclareicho en amsulut! a mi que me vagin esplicàn la história del pallo aquell u del seu sogra hàntes de haberse ostiao con la isla de marras pues como que no. i ja no diguem quan anabusté am l´escusa de las vivénsias crusadas li fan relasiunà la histurieta que va viura fa un tienpo a siutat am el coi d´actualitat a la mateicha chúngla on tindrà de sobreviura per no desaparéicha definitivamén del reparto. ¿que coi tiene de ver una cosa con la hotra? bustés a vuén seguro hu emtendran però el meu servei se va quedà a meitat de la sagona tanplurada. i és que no en dono per més. coi, a vera, achò me recuetda quan jugo al Cluédo am tan d´enigma i el señó mandarinu fént de mestra de sirimónias a l´engrós... i per sota d´ell al resto la tripulasión desfasiendo els mols entuertos que a cada episódi troben al seu devant. en prinsipio jo tanpoc els veic cap esplicasió però siendo sinseros, ¿es que ha caso algún de bustés els in troba d´esplicasió raunabla a tot aquell reguiséll d´historias paralelas con un prinsipio pero sin final en que se pierde el espasio y el tienpo de cada personaje...? un altra dels purutagunistes el tenim en la figureta del famós señó tom Sáller. ¡feu-ma cas, les cabóries mil son abatares que no s´els creu ni el propio guionista! apa, vinga va! a mi no me tornen més grillat de lo que estic. mitin, jo, parqué detesto de viajar masse lluny de casa, però asin visto desde afuera, uno de los viajantes en el desgrasiado vuelo americano i que visto de reojo me cae bastan malaménte, és com he dit abans el primer lider del grupetto. aquell malparit debiera de haberse quedao en el fondo del Pasífico-sentro con la copia del maravilloso vuelo 815 del americánair-lains que en su paseo rutinario se encontró aquel sutmarino de la armada de los invensibles. a mi juisio, tots els torracullons dels fills d´en Busch el dia que van anà a rescatà anaquella colla de pringats perduts allende los mares milló es guéren quedat a casa a mirà la série. usia que ja poden tenir poques esperanses que arribi el dia que els trobin. aquesta mena de cumunitat de veins que com totes son uns ploramicas tenen el futur més negre que el Caúchu. i me semble anamí que per sempra més s´els treurà les ganes de fer el paperot del tipico ansiano turista... que va vultán el món un viatche rera un altre. com diu aquella dita tan i tan nustrada "roda el bórn i torna al móm".

pues como que se acavó el Wilpendón aquet

.

- allér, depués de cunplir con mi obligasión como asosiao de intentar botar pa votar al sañó Porta, pues me aserqué com qui no vol la cosa anún bareto del carré dels Sants (inusents). allí me pude gaudir de l´aspatarran aspactacla sobra chéspa guiritànica d´un més que maraballós patit entra les dugas millós braquetas del món mundial. anaquet depórte els entessus en la matèria lin diuan ténits de sobreyerba o tanbé "pinpón sobra catifa" o incluso se li diu "yerba abatida"; me semble que si juga am calsa curta i un parell de bunicas braquetas per enguiñà bé el coi de piluteta groga que va crusando la red d´aquí cap allà i visebersa. pues va resumtà sé un patit mol musiunàn que en cabat va guañà en Dafa Natividad contra el Ruchét Frederét, i és que el noi del Manalcór és molt bo pues per achò és sobrino del Miquel ànjal, gran esjugadó de nostru clum i encare milló parsona. achi que me vai entretení veién el ténits de la final del trufeich del Wilpendón aquet, just en el soberano momento en que sarbidó se prenia el seu suquet de tróncha bén tranquilet assagudet anala ceba respemtiva tauleta. allabós me van venir una serie de pensamiemtos sobra aquet depórte. a véra. de primé el que no anténc és com el coi de públic crida de tanto en cuanto enlloch de fer-hu com els hòmens fan anal fumbol. natrus, quan nem anal cám cridem burru cada astuneta i allà a la pista sentral pues té d´està bén calladet que sinó el jues de mesa el fot fora el resintu. mitin, achi jo estava ahir a la tarda, tot aspatarranat deban del passiós munitor de tefeté que tenien an aquell bunic antro...i de ressumtas d´achò me van venir un mún de ideas que com anorma saguidó del fumbol purufassiunal pues me son difisils d´entendra i sinó mitin mitin...

.

a mi me toca els cullons que cada cop que la bola la treu un teñista i guanya la ceba manga l´altra se li diu que li han trancat el cerbell. pues jo me quedo am el fumbol que per lo menos li trencan la puteta i li deichen el cerbell en pau. colla de salváchas. mitin, al fin i al cavo el seu cap és lo més inpután, i per postras am els maldecaps que de per sí dona la nostra bida, numés ens falta que praticán aquet depór vagi el contrario de turno i desdelfondolapista li trenqui les cebes cabòrias pasunals. daspués tenim el passin-chóto, el resto i l´ha deixada: maremeva. quins noms. o el lluç per quan empaten a més de curanta tantos. sàpigan antes de todo que per lluç jo me quedo amb el lluç a la rumana. achò quan no els in dona per parlà de la pujada a la charcha i la voleá. aquesta colla de brétols i maniatos ja no saben quin coi de noms inventà per a que se facin més bunics d´escultà. achí i tot he de dils-hi que jo m´aclarecho bastán, pues aqui on me veuan sóc tot un erudíto en la matèria. quan el lucutó va dir que el jutcha de pista prohibia los crusados y los para-lelos pues com que me vai quedà massa garratibat, com qui diu me van fotra un rebés a dos manos, el que jo entenc com un sopapo cap a la meba aumil persona. però el que per mi és molt més que un insultu i una vargonya és quan el tio le dise asín por las buenas que "le ha follado el resto". a mi m´inpóta un san bledo si els teñistes aquestos follen el resto o la dejada: ja s´hu faran entre ells, a mi la bida del altres pues no me diu réderé i menos si són galls u lesvianes u lin trencan el cerbell per un coi de piluteta groga i peluda.

.

pues goitin bustés quin llanguátcha més soés i chavacano el del mundo de la braqueta. numés me faltave sentir am les mebes propias uídas que si guañen púms, gayms o sets, que si entró-entró u que si va surtí la buleta disparada cap al jues de linea. ojo, sempra segons la petita camareta que tenen adosada anasobra de les linies de fondo com qui te penjada una llangunisa. ja tenim sufisién els que selebrem l´aniversario de "la marcha gay" que por sierto anunsien al googlét... si a més tota aquesta festassa me la confitan am partits com el de la final d´ahir pues jo ja no me se avenir am tanta disbaucha sortida del disionàrio de la real académia de los santos peloteros. seguín am el que deie sobre el coi de chálénche aquell, de vegadas trubem anal señó teñista que purutesta una comsevól jugada i vol que le repitan la imagen pel monitor de turno. si és que van de dibos per la bida. oju, i ja no en diguem réderé si la rotura es o no del servisio...que en tan passa achò me va el honbre a ronper agua a los santos retretes de la pista sentral del rolán guarrós. massa obsenidades pel meu cos, i jo ja ting una respemtabla edat per suputà sagóns quines purulotas i achò d´anà per la bida diguén bachanades una rera l´altra no va amb mi ni am la meba diguinitat com a fisiunat al món dels grandes eventos com el d´ahir a Londres...i encare meñs com a pasona

.

are mateich sóc perdudet anúna discuteca de Choret

.

- me se hase nesesario haserles sinco séntimos ni que sea por caridat guiris-tiana. cuamdo utédes estén fruiendo de este emselente póts, jo siré si Dios mediante desea y corrobora en una bunica buaté de choret de már. apa, pot lo menos tomassen alguna cupeta pot mi, ja hi poden cumansà a agità el frasquillo de las esénsias o bién agradesio cubatiñu i vinga a moura l´eccleston ni que sia en el meu honor. anami de bén seguru que no me trubaran anadarrera la pequenya pantalla. soi livre, soi un honbre sibernetíco, mità an-drade, mità an-siano, que no puede de atenderles por padeser una endisposisión fiestera. esta noche vai en busca de culets. però de culets dels aicharits, dels de dabó,no culets com els de la meba penya basalunista; aquets estan com jo, ni fan pachoca ni ré que se li asembli. a veura si am els meus sién anyos i puquet més no ting daret a fer aventuretas com el endiana-llóns aquell. és que no puedo ligar-camas? a ver si me emcuentro la er mossa mosa que meresco, una mossa digna de encaje i bunica de encuadre. bull una mossa que faci joc am la meba adonisiaca estanpá. miten, m´inpótta un putu bledu que no me se faci d´atimà, a véra, lu primé és lu primé, hàntes el metalícu que l´esperítu, lu inputan és que sia una nuieta am poc de caráter pero molta pechonalidá (no sé si m´asplicu) i que se postee deban la meba esbelta figureta de bon-Jan. en cabat jo sóc una mena de Joaquim Chicoy a la catalana. yo, pa que me entiemdan vién, en su dia que me lo propusí, me puse el listín vién alto

.

- jo sóc un cill del Saljbadó Elsprius però sensa poema ni proxa ni nada que se le parésca. jo me he nat a buscà una siñurina que emdafinitiu canvie mi bida de dalt a baix. y de paso mi bisa esprés y mi master-carda . jo no me hándo con rodeos. voy diréto al fondo del bujero, a las claras y sin hipocrésia. yo en soi de sinsero como la bida misma y voy de fremte asta donde haga farta. tan com les posin me fa igual. ja sian rusetas u muranetas sobratot que arrapleguin pesetunetas. si la mullé que me trobi és una bona parsona, perfecta. si está bona, meraballós. i si a sobradetot té pela llarga ja ni su puguin imajinà. achí com que els deicho el bloch i aqui se quedan todos utédes conpuestos y en sensa núbia, usia sensa mi. are, consti que de materia-lista no en ting ni un pèl, tot el cuntrari, més bé m´arribo a materia-gammarussa però ja m´està bé. tapoc nesesito més per anar per quet món.... y una cuseta més que casi m´ulblido. me hagan la bista grossa de la pallaruca que tengo en la foto, no és més que un bulgar recuetdo de tienpos prehistorícos que nunca de la bida debieron esistir. no es más que un espétro de lo que fué però que mai havia d´haver sigut, un sierso de mal agúero, un ascarós recuetdo de niñés. ya le he preparao una tanda de sinco tranquimasines disueltos anal gotet d´aigua pa que la bruicha s´els begui quan se desperti a michanit. i una més: en lo que respemta a demà al damatí voten con seÑ, am mol de seÑ y curdura, però por ensima de todo métanle una real patá en las posaderas del santo bacón...

.

.

.

el númaro irrasional raís de dos i la madre que lo parió al mui cabrón

.

- éste es un númaro com un otro comsevól. con su patito y el capirucho invertío y que pasao a cristianos númarus com Déu mana, y ajustándole asín de medio lao algún que otro desimal viendria a correpomder aprosimadamemte a 1,4141 i sesemta i simco desimales más. mitin, jo a escola, les cuatra reglas i pum: sumà, restà, mutiplicà i dibadí. sino me recotdava de su resitasión pues cantáso que te crió en la punteta dels dits per part del sañó mestra de turno. oju sañó enrich que no va per busté. parlo d´un mestra de hase como poco nobemta anyos. aquet mestra me va deichà els dits pal arrastre am tan cop de regla. i a més eren de fusta, de les que picaven i li futian un mal de aqui te espero. els dulós que han agafat els meu maltrechos dits i l´artrosi que encare me dura los dias que hase mal tienpo sólo lo conosco yo. ¿bale? asin que el cabrón del rais de dos me hiso la santa punyeta largo espasio de tienpo. la cuantidad de esamenes que suspemdí por la cumpa del coi de numerillo aquet. recuetdo que en nimgún caso arreplegué con los lejanos, me quedé en el mui honorable siño Ruffiani y su presiosa escalerita de reales; mentrastán jo futén els numarus por lo bajini am la sañureta que se asentava justo delamte en el pulpitre d´emfrente. i per encaichà la cuastió numés me quedava la merda dels pollinómios i sus derivaos con la bunica piràmide del tartuglia aquell....i molt de oju, achò quan no surtia el coi de maniato de la mansana am el seu meraballós binomiu. ¿utédes me han probao de resolber un binomiu por la bia ràpida?

.

canbiando de tersio, els ting de dir algo del gran Putàgoras, el rei de les matamatícas; el teiorema de su pota-nusa i els seus correspondiemtes chiquis pues que no me hase el peso. paddó, catetos bulie de dí. retomando pues la teoria de quet Chavi de Grèsia numés se m´acut de dí merabellas de la ceba emsalénsia. feie uns numarus bunics i ansisadós. sobratot acabada la tanplurada a can basalona. i sobratot si els cumparem am els que ha fet am la selecsió. i sino dic la veritat que vingui i me la talli en Sanches Flowers. pues aquell noi feie númarus per tot arreu, por arriva y por avajo com el sañó Nasch, del San Prinston guluriós...allà garabateando los alegres ventanales de la er mosa faclutat. quina intel i chénsia. jo mai tindré aquet dote però a mi m´inpotta un bledu pues padqué sóch com sóch i deunustrusañó me va parí achi de burru. are, una cosa. els hi diré un pequenyo secreto. jo aqui on me veuan he fet bastan de numarets anala meba trista esisténsia. i el sañó Porta tanbé. incluso més que jo, lo cual es mucho desir. mitin, per pusà un emsempla el del areopuerto...i total pa no desfaser cap entuerto. però a mi lo que más me tiene el corasón robado i me garratiba hasta la punta del pollingo son los numerillos conplejos. para esta faena tenemos al señó ferran Soprano, emselente visepresidente del basalona, que asin en el mundillo de los reales puqueta cosa, pues poqué no encuentra cap solusió a cap publema del clum; anaquet m´el posan en el cantó dels numarets imaginarios u sumiatruitas. allabós como los numeros conplejos no tienen sulumsió en el mumdo de los reales, pa solventar la rais negatiba me le coloca una "i" de Inutil bén grossa anal custat. tot per cuadrà numarus. tot sia per arreglà el resumtadet del ejersisio ecoñomíco del meu atimat clum del basalone monamú. proseguiendo con el numaret de la raís del dos pues tiene un desimal más largo que un partio del sitado clum o que la cua per trubà una entradeta per veura la final entre "la coja" y els tetones. usia que per resoldra el numaret que multiplica el huno i pico por el huno i pico pa que me dé dos se lo tiene que montar con una buena sientífica. i sobretodo con un vuén par de atributos entre pecho y espalda. bé, más vién sobre el pecho, i si potsé calantet pues milló que milló. pa resolber la rais cagada del dos le ofresco concejo: me recoje aquet numeret tan puñateru, insolent i insidiós i me lo envia a freir esparrágos... que pa contarme segóns quinas historias jo me quedo am las del meu basalona guluriós !!!

.

jo ando mui fino i en fódma. ¿y utédes?

desconósco si les habrà arribao a sus oidos que tengo una presiosa parienta que no està en masse bona forma que diguem... am els seus curanta anyets resién cumplios. en canvi, mitin per bón, yo con sesienta anyos más presumo de un estado tísico mui superior al de la mossa tal. per cumensà estic més primet que ella, hu cual simnifica més salut, daspués bebo font-bella aigua llauchéra no pesan los anyos pesan los killos. ella en canvio va per la bida de coque-coles i putíngs ensucrats mentra jo transito por la cornisa de mi emsisténsia con unos vapores de aroma de guarrofín cade matí quan m´achecu del llit. achí que en tota aqueta texitura per alcançà aquet estat de forma no podia faltà l´ejersisio tísico. fa puquet que m´he cumprat la Guay i fi de la nientiendo aquesta. en primé lloc dils-hi que els chapunésus no tenan ni ideia am tant coi de trastu. en cabat ja no sabem que coi fotra anal trasteru de la quantitat de jocs i consoladós que ens arriben desde el estremo Odiénte; el nou bunic invento de esta colla de pesaos recalsitrantes de la tenología domestíca se tracta d´una plancheta bunica de culó blanco inmaculao on busté pot fer els seus ejersisios amb total llibartat de movemientos i am una cumuditat que no nesesita de visità el seu gimnàs avi-tual. con esta meraballossa eina no s´arruvellarà pas i su asiàtica vién que lo agradeserá. usté no habrá de arrosegar el coi de crossas...tal com fa el ansia ano que transita por las calles de su localidat cuando ejersita su mosclulatura, i papostres perdrà unas cuantas cabòries cada fi de mes

.

el dia que me fui al bassar del regalo, on por sierto no regalan réderé, me digerí al dependiente i li vaic dir que bulia aquell trasto que anunsien per tot arreu i que semble una bascúla. numés se té de cunectà a la leticitat, apujar-se a sobra de la tauleta i posar-la en marxa. i apa, a surfear i a fotra equil-ebrios com en runaldiñu quan arriba a casa ceba a allò de les sinc de la matinada. i és que quan vai ubrir el paquetet, am una anorma amusió, vai fotra el cable conector per l´endoll de la Guay-fit per un cantó, l´altra cable del televisó per un puestu difarén i vinga a fer ejersisios. si els in dic que me sentia jubanet no els diré cap mantida. fins i tot tenia la sensasió que me volaba tal com si fos un ala d´avestrús. achi me vai tirà com un parell d´huretes fins que la dasgrasiada malparida buturuda de ma siñora va tallar-me el cable. ere un mumén d´inspirasió dibina en que semblave que fulutés en el aire cuando el artilugio dejó de funsionar i vai està a pum de caura i de esriñunar-me per sempra més. are, la sensasión de libretad esperimentada ensima la maquineta no me la quita nadie...ni tan sequiera la bruicha ma mullé. vai fé les mebes sincuante flesiónes diàrias con torsiones vàrias entorno el maluc no sin notar un leve crujío de huesos cada vés que rotaba mi atrotinada cadera en el sentío de las abujas del reloj. pues qué quieren que les diga?asin a lo esquerro a lo esquerro hauré perdut com uns dosientos gramos en tres mesos y ojo, eso sin comtar lo que mis agrietadas carnes pietden en forma de suó cade cop que surtu a passechà am les mebas crossas quan cau la tarda allà cap a les sis i micha. jo no sé cumtà cabóries com el de l´anunsio però chinu-chanu entre el paseito diario i la consoladora pues arraplegu més de quinsa cabòries per setmana. are, quan arrenco cap a lata-neu de la meba atimada vila és quan faic un mayor esfuérso. pues achí ting de muntada la meba ilusionante bida i achí he pugut arribà en perfemta estat des gràsia amb els meus antranyablas sién anyos por montera.

susedió en el área metropollitana. vus-hu chúru per Déu.

.

- aquí onde me vén yo estaba omservando el escaparate de una tienda de sapatos moda honvre-mujé-ninyo-àvia-sogra-esperit sant por la sóna del canodrómo con helao de moro y chaculata belga en mano diestra. entóses salió a relusir la mala aducasió de la gent cuamdo con mi pequeño pinganillu ausculté como una er mosa mossa le dijo a su siñora mara hu sagúen:"pero ólle, métete er canvio en er chócho!". a véra. dugas cosas. o sóc un maniato que no entiende que coi vol dir la paraula chócho u és que no sé ni llechí entre línias. si és lu primé, desda luego faic pena. si és lu sagon, encare molt pichó. allabós faic riura. tal suséso acontesió en bàrrio de rifinada gente donde las haiga, asin y todo el que les escrive y suscrive no emtiende com coi una cilla li pot parlà de questa manera a tota una siñora mara, sangre de su sangre, leche de su leche, linfa de su linfa. si parlave del chócho, jo achí de primeres pudia imajinà que se referia als marabellosos dolsos que ens arriben de la siutat de Salamanch, però en cap cas ere achí puesto que allò era una butiga de sabates i no pas de caramelus. usia que la desvergonsada muchacha estave parlán del mitic Juset Cunill, gran pariudista als matins de la ceba, milló presentadó de pugrames d´insulsos devates. si jo porto més de vuitamte anys de cassório i encare no he dascubert pas abón té ma siñore el coi de chócho aquet! la gent és mol maladucada...diu purulotas dins de la mateicha familia...usia ja no diguem ré del resto sosiedat. jo trobu que nià una falta tremebunda de raspétu entre paras i cills

.

i de cunsiderasió. a més, en todo caso parquins setsóus s´empenya la pallussa de noia de fotra-li el canvio dins del chocho? ¿que no sap que les munedas li podan caura al suelo? ¿que no sap que aquet és un mal puestu per amagar-les? oju,salvo que busté no surti del bunic pais dels Piranéus. aquesta chitána és que no té un munaderu ni que sigui de piel de conejo? apa, i achi per les bones va y me suelta delante mio el coi de "métete er canvio en er chócho". cilla meba, t´has quedat descansada. por sierto, no sé si s´han fixat bustés que les mullés d´abui porten uns munaderus que deunidó. dascunec si l´estri per dur a sobra els calarunets és hu milló para tales menesteres. antigamén les donas que naven a mercat purtaven com unes bussetas patitunetas, achi com am una mena de curdillets per tancar-les just en el mumén que pagàven al putigué de turnu. abui no. abui per cumansà ja damanen als seus marits (tal com me passa anamí) aquell munaderu de l´escaparate de ca la Visanteta: "com no vagis i me lo compris m´emfadu am tú"; "arraplegas am servidora cap al Campo, cap al Er koski o cap al Incuntinén o me vai tota suleta a cumprar-me el meu conplemento amb el primé tio que trobi". de desagradesías està el mumdo lleno. i ja veuan, cuntinuamén vivím sota pressió, hasta amanassaos de muerte, en vellmich del chantácha i de una vil ex-trosión. ¿com no bolen bustés que miri de reoju cade cop que me trobu anúna dona? jo veic aquestos aspactaclas al carré i en plena lús del dia i és clà que m´espantu i me faic de malfià pues soi un honbre que cresió bajo la influénsia de esperiènsias pasifistas. allabós com a considerando final pues tan sóls afachí que s´hi ha impusat el seÑ entre totas dugas donas...y "er canvio en monéas" ha anat cap a la buchaca de la malparlada i no pas cap al cornejo de sa mara. achò que m´ha suseido esta tarde ha sigut una situasión tan real como la bida misma. si su creuan pues bé, si no su creuan pues rebé ....¿bale?
.

se miti per bón se miti no anià darét am tan de conparsa a darecha i esquerda

- els nois dels custats s´estan cunvartín en un sarvidó a marchas forsadas. nesesitan putsé ni que sigui un bótox de cumfiansa per tal de tirà amdabán. jo els in presto aquesta cumfiansa a tots dos

el sumriura de la mómia-lisa (visto según un arrugao)

- yo és que aber, u no me sé esplicar vién u es que dinguno de ustédes me emtienden. servidor les debe comfesar que numca de la bida ha estao en el museu del Lufre ni en el sentro Sefía ni en el gúguen-Jan de la capital del Bocho. jo he visitat museus d´està per casa com per emsempla el del honbre aquel que padese sordera de nasimiento y té penjats uns filferrus a l´asotea d´un edifisio del carré Aragó. achò com a mol i gràsies. jo és que mitin, quina culpa en ting si el "arte que no se ver" no està fet per mi. usia que de cunèicha poca cosa, cuatra Terrats, un Mirón i sinco Dalís. i és que jo más vién soi de vellas artes. vellas i pansidas tales com la pallaringa que el hasedor tubo vién a consederme en su dia. i de artes totes les que bustés bulguin i més com dirie el sañó ferrán Moniagal... i és que molt a pesà de tot soch un trapella i un ganberru pues els meus sién anyos encare donen per tot achò que els cuento i més. però a falta de er mosura pues afrontu els pumblemas am una mique de desemfado. agafo el aspeju del cuartobaño i me miru cade die un cop al matí i un cop àntes de nà a mumí i am achò ting més que sumfisién. aquesta mirada sarena, pausada, flimàtica, incluso enimàtica, pues que sifanofa racotde una mique a la "mómia lisa" del sañó Lleonardu. en sirculos trasalpinos es conosida como la "Chacón-da", una dona de armas tomar (i mai milló dit) però que en cap caso té la mirada tristona, hans al cuntrari, la ceba mirada és bén alegra, bunica i aicharida. bé, lu de bunica milló hu deichem per un atra ucasió, però endafinitiu bustés no me negaran que se tracta de tota una siñora menistra que potlomenos sinpàtica lo es i un rato. com jo més u menus. i anami me passe al mateich, la bellessa no és pas una vertut meba, prò achò se supleix a la perfesión am l´esparit desdramatisadó de quet gran homa d´estat que els parla des d´un racunet de la charcha...i que de malas artes té per arrussegà un tren...però sempra am vuén fondo, que consti. vuitante anys de cassorio justifican més coses de les que bustés se pensen...i el estilo comtenporàneo i fidel esperit mudern no riñe en dingún modo con lo clasíco

vuit decades de matitmónio que maltrechan a comsevól... lo cual no es poco. ni mucho. però achí vai arreplegán am el que puc, insasiabla en el sécso am els jilguerus de la terrassa quan és fa fosc...i rundinaira amb la siñore la resta del dia. però aqui me tenen bibiyo i coleteando asta que el cuetpo aguamte tal com un fresco del sañó aquell que pintave penjat al sostra com un churissu, un tal sañó miquel Àngel de la capella sestina; sóc un bibales en biejo, un noi con una edat que se mantiene con sierto aire de desprucupasió adaván dels publemas bananales (com qui diria publemas d´està per casa). un ansia ano inperturbable hànte el paso de las senútrias, prò allà hi sóch, tansevál pintat a l´oli u a l´aquarela fina. la mómia lisa és present i am mirada ferma, tristota, fins o tot com una mique reprimida, com amb ganes de fé de ventra... però alora mantemgo mi desafiamte pose, vaién-ti com passe el temps dins del meu cuadru. i vaja quin cuadru el que ting por sierto...¿com no volen bustés que hagi de sé alegra debán la bida? si és que amb les tres burinotas que he de supurtà anala meba casa a pa i cuchíll i am una minÇa pemsió com ajut, ¿com no hurien bustés de cumprendra´m ni que fossi per sinpla sulidaritat? eeeh? ai quin ramei ting que no sia el de girà els meus ullets cap al sentro, achí com mirán cap al món que m´envolta am una mirada guenya i sobratot convergente. sinó fuera u fuese convergente pues allabós jo no siria jo, alashoras jo siria el grandiós Martin Feldman. se racotden d´aquella mirada hasia afuera que tenia aquell actó? achí com una mica divergente, como mirando contra el gobierno? si sañós meus. bustés ja saben que quan parlo de pulitica en prinsipio senpra me miro els mandatarios achi com am una mique de descunfiansa. si el meu retrato del museo del Lufre de Parits se hisiera realidat, fossi del culó que fossi el rastre deichat pel pinsellet de l´artista, jo saguirie siendo molt a pesà de tot... igual de buapu peti qui peti hu cual és sempra de agraír.

tarirorirorirorooooooo, qué bisca en Cháviiiiiiii

.

y Épaña é la milló chim, póm! fressu d´emosión contenía por el gran discursu del noi de Terratse, el gran Chàvi er Nándes, de aqui a l´eternitat. un meravilloso susesór del fran- cécs, can bobo

Pla del Vent me musiona tutalmén

.

- cade cop que arribe el dilluns asperu am canaletas un nuebo apisodi del pla del vent. ja saben, aquesta és una bunica vila plena de purumblemas i disgustus como la bida misma. salebro am anorma satisfamsió el die que la paralleta de germans bessons en Benet i en Joanet se van dasidí per dunà rienda suelta anala ceba efusiva imajinasió. l´acsió se desanvulupa dins d´una bunica vila de saraus, pels vols del munt SenyÑ, un massís que dona nom a una muntanya i que destaca per la quantitat de foyones por metro cuadrao dels apicultós de la sona. quan arrive l´hora apuju el vulum del reseptó de televisió a més de nuramte pues sóch une mique curtet d´auida i entra la sordés pópia de l´adat...i el tap de serúmen que ting en plena oreja media, pues com que no me parmetan de auscultà am purupietat los entresijos d´aquella gente de vién. jo no sé com coi se les arreglen per tenir marru del bo un die rere un altre. suposu que és parqué els hi agrade. una de dugas: o son una colla masocas tots plagats o estan tucats de lala. per un puestu tanim una sañora ductora que traballe a l´ambulatorio més hores que un rallocha de cucut, que daspués en cuanto llega a casa hase de autóntona por cuenta pópia, daspués té dos cills que l´imflan cade die el cap am merdés...i que per cabar-ho d´adubà me tiene un otro hijo que por sierto no s´el veu mai. i és que jo no au antenc. suposu que algú s´hurà cruspit anals nens de la série pafqué no els veic per enlloch. achi i tot, a la bone siñore ductora encare lin sobra tienpo per arreglà la bida anals demés com si fossi la mare Taresa de Clacuta

.

per l´atra custat tanim un vaterinariu de popla que si dedica a fé culemsió d´amantes i el pallu va trencán cors com qui trenca pursallanes de talavera de la dropa (tulédu). un popla que seguin el ritma inberso de cresimiento economíco té numés un bunic bareto on sempra va el payés de turnu amb la ceba mala baba avitual a petà la chorrada i a fé un parell de partidetas al dóminu am la resta de tafanés de l´indret. allà si trubarà gent que l´unic que fot és cicar-se am la bida dels altres per sobra de prendra´s un cafatunet. anià per llà un amvucat que mai és a casa, un dia està perdut pel Canadá, un altra s´el passe a Paris i la resta de l´any a Basalone. tanbé tenan el tipico ricachu del popla, que si un die m´el trobo pel carré, li pemso dir bén a les clares que s´hi prasenti a prasidente del fumbol clum basalona en el puestu del rusell aquet: a véra, guañà no sé si guañariem, però riura, en riuriam i molt. un popla on anià bons i dulents, tal com a les panícules amaricanes. fins i tot surten els nois del saura actuán cada dos per tres, un any foten un momo malvao, un atra any fotan una moma chafardera i am ganes d´exitar el seu cunill...i jo no sé que treuran per la tanplurada prupera. igual ens surt l´Irma Mallól fén el full Montilla com a la famosa pelicula...ai amics meus. a véra, si és que per esplicà históries i inventar-se cuentus chinus (i de vagades fins i tot cochinos) aquesta gent su monten tots sulets. en un halarde d´una sinseritat sensa limits he adrassat una carta a la cupru-rasió catañaña de radiutalabisió susietat ano-aníma per manifestà una queicha al respemta. mitin, la série aquesta porta uns tres anyos i medio i encare si els in dona la santa gana me la poden allargà uns quants anyets més tal com ens passe am "el cor encartuchat" que un die me van fé el capitúlo-piloto i se va quedà encartuchada dins la pequenya pantalla per sempra més. de tan encartuchada que està no ni ha ni cristu ni apóstul santiagu que la tregui.... si és que no som ré, ni a Bléda ni al Pla del Vent...

.