desconósco si les habrà arribao a sus oidos que tengo una presiosa parienta que no està en masse bona forma que diguem... am els seus curanta anyets resién cumplios. en canvi, mitin per bón, yo con sesienta anyos más presumo de un estado tísico mui superior al de la mossa tal. per cumensà estic més primet que ella, hu cual simnifica més salut, daspués bebo font-bella aigua llauchéra no pesan los anyos pesan los killos. ella en canvio va per la bida de coque-coles i putíngs ensucrats mentra jo transito por la cornisa de mi emsisténsia con unos vapores de aroma de guarrofín cade matí quan m´achecu del llit. achí que en tota aqueta texitura per alcançà aquet estat de forma no podia faltà l´ejersisio tísico. fa puquet que m´he cumprat la Guay i fi de la nientiendo aquesta. en primé lloc dils-hi que els chapunésus no tenan ni ideia am tant coi de trastu. en cabat ja no sabem que coi fotra anal trasteru de la quantitat de jocs i consoladós que ens arriben desde el estremo Odiénte; el nou bunic invento de esta colla de pesaos recalsitrantes de la tenología domestíca se tracta d´una plancheta bunica de culó blanco inmaculao on busté pot fer els seus ejersisios amb total llibartat de movemientos i am una cumuditat que no nesesita de visità el seu gimnàs avi-tual. con esta meraballossa eina no s´arruvellarà pas i su asiàtica vién que lo agradeserá. usté no habrá de arrosegar el coi de crossas...tal com fa el ansia ano que transita por las calles de su localidat cuando ejersita su mosclulatura, i papostres perdrà unas cuantas cabòries cada fi de mes
.
el dia que me fui al bassar del regalo, on por sierto no regalan réderé, me digerí al dependiente i li vaic dir que bulia aquell trasto que anunsien per tot arreu i que semble una bascúla. numés se té de cunectà a la leticitat, apujar-se a sobra de la tauleta i posar-la en marxa. i apa, a surfear i a fotra equil-ebrios com en runaldiñu quan arriba a casa ceba a allò de les sinc de la matinada. i és que quan vai ubrir el paquetet, am una anorma amusió, vai fotra el cable conector per l´endoll de la Guay-fit per un cantó, l´altra cable del televisó per un puestu difarén i vinga a fer ejersisios. si els in dic que me sentia jubanet no els diré cap mantida. fins i tot tenia la sensasió que me volaba tal com si fos un ala d´avestrús. achi me vai tirà com un parell d´huretes fins que la dasgrasiada malparida buturuda de ma siñora va tallar-me el cable. ere un mumén d´inspirasió dibina en que semblave que fulutés en el aire cuando el artilugio dejó de funsionar i vai està a pum de caura i de esriñunar-me per sempra més. are, la sensasión de libretad esperimentada ensima la maquineta no me la quita nadie...ni tan sequiera la bruicha ma mullé. vai fé les mebes sincuante flesiónes diàrias con torsiones vàrias entorno el maluc no sin notar un leve crujío de huesos cada vés que rotaba mi atrotinada cadera en el sentío de las abujas del reloj. pues qué quieren que les diga?asin a lo esquerro a lo esquerro hauré perdut com uns dosientos gramos en tres mesos y ojo, eso sin comtar lo que mis agrietadas carnes pietden en forma de suó cade cop que surtu a passechà am les mebas crossas quan cau la tarda allà cap a les sis i micha. jo no sé cumtà cabóries com el de l´anunsio però chinu-chanu entre el paseito diario i la consoladora pues arraplegu més de quinsa cabòries per setmana. are, quan arrenco cap a lata-neu de la meba atimada vila és quan faic un mayor esfuérso. pues achí ting de muntada la meba ilusionante bida i achí he pugut arribà en perfemta estat des gràsia amb els meus antranyablas sién anyos por montera.
