.- aquí onde me vén yo estaba omservando el escaparate de una tienda de sapatos moda honvre-mujé-ninyo-àvia-sogra-esperit sant por la sóna del canodrómo con helao de moro y chaculata belga en mano diestra. entóses salió a relusir la mala aducasió de la gent cuamdo con mi pequeño pinganillu ausculté como una er mosa mossa le dijo a su siñora mara hu sagúen:"pero ólle, métete er canvio en er chócho!". a véra. dugas cosas. o sóc un maniato que no entiende que coi vol dir la paraula chócho u és que no sé ni llechí entre línias. si és lu primé, desda luego faic pena. si és lu sagon, encare molt pichó. allabós faic riura. tal suséso acontesió en bàrrio de rifinada gente donde las haiga, asin y todo el que les escrive y suscrive no emtiende com coi una cilla li pot parlà de questa manera a tota una siñora mara, sangre de su sangre, leche de su leche, linfa de su linfa. si parlave del chócho, jo achí de primeres pudia imajinà que se referia als marabellosos dolsos que ens arriben de la siutat de Salamanch, però en cap cas ere achí puesto que allò era una butiga de sabates i no pas de caramelus. usia que la desvergonsada muchacha estave parlán del mitic Juset Cunill, gran pariudista als matins de la ceba, milló presentadó de pugrames d´insulsos devates. si jo porto més de vuitamte anys de cassório i encare no he dascubert pas abón té ma siñore el coi de chócho aquet! la gent és mol maladucada...diu purulotas dins de la mateicha familia...usia ja no diguem ré del resto sosiedat. jo trobu que nià una falta tremebunda de raspétu entre paras i cills
.
i de cunsiderasió. a més, en todo caso parquins setsóus s´empenya la pallussa de noia de fotra-li el canvio dins del chocho? ¿que no sap que les munedas li podan caura al suelo? ¿que no sap que aquet és un mal puestu per amagar-les? oju,salvo que busté no surti del bunic pais dels Piranéus. aquesta chitána és que no té un munaderu ni que sigui de piel de conejo? apa, i achi per les bones va y me suelta delante mio el coi de "métete er canvio en er chócho". cilla meba, t´has quedat descansada. por sierto, no sé si s´han fixat bustés que les mullés d´abui porten uns munaderus que deunidó. dascunec si l´estri per dur a sobra els calarunets és hu milló para tales menesteres. antigamén les donas que naven a mercat purtaven com unes bussetas patitunetas, achi com am una mena de curdillets per tancar-les just en el mumén que pagàven al putigué de turnu. abui no. abui per cumansà ja damanen als seus marits (tal com me passa anamí) aquell munaderu de l´escaparate de ca la Visanteta: "com no vagis i me lo compris m´emfadu am tú"; "arraplegas am servidora cap al Campo, cap al Er koski o cap al Incuntinén o me vai tota suleta a cumprar-me el meu conplemento amb el primé tio que trobi". de desagradesías està el mumdo lleno. i ja veuan, cuntinuamén vivím sota pressió, hasta amanassaos de muerte, en vellmich del chantácha i de una vil ex-trosión. ¿com no bolen bustés que miri de reoju cade cop que me trobu anúna dona? jo veic aquestos aspactaclas al carré i en plena lús del dia i és clà que m´espantu i me faic de malfià pues soi un honbre que cresió bajo la influénsia de esperiènsias pasifistas. allabós com a considerando final pues tan sóls afachí que s´hi ha impusat el seÑ entre totas dugas donas...y "er canvio en monéas" ha anat cap a la buchaca de la malparlada i no pas cap al cornejo de sa mara. achò que m´ha suseido esta tarde ha sigut una situasión tan real como la bida misma. si su creuan pues bé, si no su creuan pues rebé ....¿bale?
.
.
