.- pues mitin que achí per sobra, anamí encare me queden uns nou anyets per arribà a l´adat de questa emsalén dama de sonas australes del planeta que ens acabe de deixà: la blojera més ansia ana del mon. i sensa patir cap cumplémsa d´endívia, oiganme, ni per ser una tia més vella que un sarvidó... pues numés dils-hi anatots bustés que jo penso d´arribà als dosiéntos i si me cal pues als tresiéntos u més. i púm. com el faraóm romsés sagon ¿bale? i sobratot el que damanu és que hi tinguin una miquete de pasiènsia i bona lletra que todo se andarà. fer un bloch es més u menos como comer y rascar, todo es enpesar. pero jo rasco més que menjo. i ma vés-nieta menja més que rasca. aquesta bona noia de la frirolera de siento nuebe anyos ha marchat am deunustrusiñó i rascaba molt mentre vivia però encara escribia més. achò segú. però achi i tot mitin que estaba a la fló de la bida i seguir al pie del coñón es digno d´amirasión. i tanbé perqué no dir-hu, de conpasión. jo soc dels que pensa quan més vellet sigui busté encara tindrà de més mérito en tot el que arreplegui pel debán. com de fet els més que meraballosus nuramta-set als que ha arribat la meba cumpaña a la charcha, la sañureta de la Galisia prufunda, la mariamélia pa los presentes. snif. me cumenso a namurà d´aquesta beneída i ja saben que jo quan m´anamoru mana-moru de veritat. dicholocual jo esigeicho i raclamu a qui sigui el primer puestu que me curraspon com a blojero més bataranu de l´internete pues are meteich tinc sién anyos i per tanto aquesta siñora és la númaru dos del món. jo vai el cabesa de pelotón a la llista, usia que ja pot esperà el coi de muermo aquet per ser la primera de tots els blojeros. achò por lo menos fins que jo mimori.
.
.
ai, aquet catórsa de chuliól die de l´aniversario de la rabulusió fransésa, del liberté, fraternité i le galité,die dels changs alisés, de l´arco el triunfo (guluriós)...i de la toma la pastilla por los enfangs de la patrí am la pija mariantunieta sense asotéa i el robespiérre de turno tallán caps a somanta. ahir els neivers del otro lao dels pirenées van fer festa gran amb quatra avions pel sielo, sinco marchas retro militares por tierra i un prasidén de la rampública am els ullets agirats cap a la carda la Bruni aquella. si si, are li ha dunat per cantà com un jilgueru del jardí de casa. aquets carpachos tenen festa cada dia, i ja veuen, en cabat jo m´ensumu que amb "el tour de fransa" crusando els montañones ens en fotin pels gallumbos tota la pesca salada en forma de pusitius a l´engrós pel prósim avitoallamiento antes de llegar a meta. achò si que és una toma de la pastilla. i de les gruichudes. si és que el majó groc és bunic perqué si, i ja no diguem el majó del rei de la muntaña. aquet dels topitos cojos me fa com ilusió, sobratot quan me recotdo d´en Chapùchi i les cebes pujades a Bañeres de Vigor passant per Lurdes. are a mi el que més m´atimu és al majó de les llavors fitó. aquet és el majó de Mataró. un señó Majó de dabó. bien mirado no és multicolor però gariebé. i encare més si decideix fér un dueto amb en Chordi Medina. ai quina amusió, ja venen els alpes i nusaltres tindrem una parelleta de Chordis com a candidats a la pacidència del Barsalona. sempre que arriba el veranillo ja veic arribà a la serpiente de cent-mil siclistes de cuatrasents equips...i com a la que s´empina la carretera se desfà com "un asucarillo". allà a dalt de tot no queda ni l´apuntador. aqui los esforsados de la ruta ja no esprintean com foten a les etapes com qui diu de plano. vaja uns valientes estan fets aquesta gent del llano. però el més bunic arriba al dia sigúen quan els gendarmes entren dins les carabanes dels equips siclistes tal com si fossin "los honbres de Jarrison" i s´enportan cap al l´aburratori els putets de pichum i les ansisadores cheringues del sañó doctor de turno. al cabo d´un parell de dies desde los comandamientos sentrales de la capital del riu "sopar" tocan a corneta i me foten a patrusinadors i siclistes del farlupaire custum... una bona puntada al cul. ai sañó Caspossí, busté tindrà tot el gla-mut que vulgui i sirà tot lu captivadó que digui sa santa...però la quantitat de feina que se li aichecarà per d´aqui a finals de mes sirà de ordágo. que ja m´ho veig avenir. tindrà paperassa de la gran... entre els purublemes de la ceba meraballossa pulitica interior i l´epo que els señós del tour se trobin anadins del cul d´una prubeta...
.
